STSJ Cataluña 2405/2010, 29 de Marzo de 2010
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:4057 |
| Número de Recurso | 7695/2008 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2405/2010 |
| Fecha de Resolución | 29 de Marzo de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 29 de març de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2405/2010
En el recurs de suplicació interposat per Carina a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 25 de juny de 2008 dictada en el
procediment núm. 5/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i I.N.S.S. (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 2 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Atur, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por Carina frente al SERVICIO PUBLICO DE EMPLEO ESTATAL INEM, el INSS y la TGSS, debo absolver y absuelvo a las demandadas de las pretensiones contenidas en su contra en el escrito de demanda".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La demandante Carina, nacida el 24 de agosto de 1942, acredita un total de 3.697 días de cotización, de los que corresponden a los últimos 15 años anteriores a la solicitud de pensión de jubilación un total de 8 días.
La actora fue alta en la empresa SIST. ORG. ASESO. EMP. RAMEL S.A. en el periodo comprendido entre el 10 de noviembre de 1978 y el 30 de septiembre de 1980, percibiendo prestación por desempleo entre el 11 de octubre de 1980 y el 10 de abril de 1982, siendo alta en la empresa ETETE DIEZ S.L. ETT en el periodo comprendido entre el 1 y el 31 de diciembre de 1999 en virtud de un contrato a tiempo parcial.
La demandante figura inscrita como demandante de empleo por un periodo de 7211 días entre el 1 de enero de 1980 y el 1 de agosto de 2007.
Solicitada por la actora pensión de jubilación fue denegada por resolución de 20 de noviembre de 2007 del INSS por no reunir periodo mínimo de cotización.
Interpuesta reclamación previa por la actora, fue desestimada por resolución del INSS de 22 de enero de 2008, firme y no impugnada judicialmente.
Solicitada por la actora subsidio de desempleo del INEM, fue desestimado por resolución de 1 de octubre de 2007.
Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución de 29 de noviembre de 2007.
En caso de estimación de la demanda el subsidio por desempleo de la actora se prolongaría desde el 11 de julio al 24 de agosto de 2007, con una base reguladora del 75% del SMI del año 2007.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en la qual sol.licitava se li reconegués el dret a percebre el subsidi per desocupació per a persones majors de 52 anys, o, subsidiàriament, el citat subsidi per altres motius, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació.
Abans d'entrar a l'examen dels motius en que es fonamenta el recurs, cal dir que per tal de fonamentar la modificació del fet provat quart, la recurrent sol.licita la unió a les actuacions, a l'emparament del que disposa l'article 231 de la Llei de Procediment Laboral, de 4 documents .
La pretensió ha de ser desestimada, atès que els documents que es pretén unir a les actuacions no es poden subsumir en cap dels supòsits que regula l'article 270 de la Llei d'Enjuiciament Civil, (antic article 506 de la LEC anterior a la modificació de l'any 2.000, a que fa referència la LPL ), atès que els tres primers son de data anterior al dia en que es va celebrar el judici oral, per la qual cosa s'haguessin hagut d'aportar en aquell moment a les actuacions i, en relació al quart, perquè no té cap relació amb el fons de la qüestió debatuda en el present plet, el que també succeeix, tanmateix, amb els tres anteriors.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'art. 191 de la L.P.L . el recurrent afirma que la sentència ha infringit l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral i el 209.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, per insuficiència de fets provats i al.lega que és essencial que es fixi en el relat fàctic de la sentència totes les dades que va aportar a l'expedient relatives als períodes en que es va trobar cotitzant, en situació d'atur, en situació assimilada a l'alta, etc., cosa que el jutge no ha fet, el que li ha ocasionat una evident indefensió, especialment perquè en el procés laboral no existeix un recurs d'apel.lació i que els fets vinculen a la Sala.
L'article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.
En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».
També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.
En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per manca de fets declarats provats. Certament, l'article 97.2 de la LPL que s'al.lega com infringit, estableix que el jutge haurà de declarar expressament els fets que estimi provats, mandat que reitera la regla nº 2 del'article 209 de la LEC . També és cert, com va posar de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 3746/09, de 7 d'octubre de 2.009, amb cita de les de dates 21.2.2008 (R....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 18 de Julio de 2011
...dictada el 29 de marzo de 2.010 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso de suplicación núm. 7695/08 , formalizado por la misma parte, contra la sentencia del Juzgado de lo Social núm. 20 de Barcelona, de fecha 25 de junio 2008 , recaída en los a......