STSJ Cataluña , 14 de Octubre de 2004
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2004:11253 |
| Número de Recurso | 8268/2003 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 14 de Octubre de 2004 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CATALUNYA SALA SOCIAL MDT IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 14 d'octubre de 2004 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 7035/2004 En el recurs de suplicació interposat per Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catal a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 16/07/2003 dictada en el procediment Demandes núm.
291/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part María Rosario , ha ANTECEDENTS DE FET
En data 11 d'abril de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16/07/2003, que contenia la decisió següent:
"Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por María Rosario contra Departament de Benestar i Familía de la Generalitat de Catalunya en reclamación por reconocimiento de derecho y cantidad, reconozco el derecho de la demandante a percibir el plus de antigüedad en las mismas condiciones que los trabajadores fijos de plantilla, y en consecuencia condeno a la demandada a abonar a la demandante en concepto de trienios la cantidad de 1032.08 euros por el período 3/02 a 2/03. Y a los intereses legales. con desestimación de la demanda en cuanto a la consideración del contrato de la demandante como fijo o indefinido."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El demandante viene prestando servicios para la Generalitat de Catalunya en Centre de Menors Can Rubió, Esparraguera, dependiente del Departament de Benestar i Familía, con la categoría de educador grupo B, antigüedad de 25/3/96 y salario diario de 70.12 euros.
Con anterioridad venía realizando la misma actividad en el centro del Garraf, dependiente del Departament de Justícia, hasta que el mismo fue trasladado en Esparraguera.
En 25/3/96 suscribió un contrato de interinidad por sustitución de las concretas personas en el mismo se determinan (Doc 2 demandante).
Sin solución de continuidad el 13/5/96 formalizó un contrato de interinidad por vacante de personal laboral, con la categoría de titulado medio, educador grado B, en el centro de trabajo del Garraf (cláusulas 2ª y 4ª del contrato doc 1 demandante).
la resolución de 3/2/95 -anterior a los contratos referidos- daba publicidad a la relación de puestos de trabajo del personal laboral de la Administración de la Generalitat (DOGC 15/2/95), en cuya pagina 1226 constan como grupo B con la categoría de titulado medio educador, en la plaza de Sitges, 23 educadores, todos ellos con el complemento de puesto de trabajo CC37, con jornada normal, y horario que en 3 es a turnos y el resto de trabajadores es especial, según el sentido de las abreviaturas contenido al comienzo de la resolución.
Desde 7/95 suscribió diversos contratos, interrumpidos por períodos intermedios, hasta que en 25/3/96 empezó a prestar servicios de forma ininterrumpida. Los anteriores contratos son de 1/7/95, 7/12/95, 25/12/95 y 23/2/96, todos de interinidad por sustitución de trabajadores con derecho a reserva de puesto, que se especifican en cada caso; y el de 22/9/95 para la obra consistente en reforzar la ausencia de los educadores que han de vigilar a la menor Emilia , mientras esté ingresada en el Hospital Sant Joan de Deu (docs 3 a 7 demandante).
Por sentencia diversos trabajadores que trabajan en las mismas condiciones que el demandante obtuvieron por sentencia la declaración de que sus contratos eran de carácter indefinido, no fijo , en base a diversas irregularidades en sus contratos temporales y a que se entendía que no constaban creadas las plazas que con posterioridad ocuparon temporalmente como interinos por vacante.
En su caso, por antigüedad ha generado dos trienios con valor del trienio de 36.86 euros para el grupo B, abonado por 14 pagas al año. Desde marzo 2002 a febrero 2003 no se discute que el importe en su caso asciende a 1032.08 euros en total.
Interpuesta reclamación previa se desestimó en vía administrativa.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància desestimà la pretensió principal de l'actor de que se'l declarés fix o indefinit, però estimà la petició subsidiària en relació al dret a percebre el plus d'antiguitat. D'aquesta manera, encara que no es cita en forma expressa, el jutjador considera que no resulta d'aplicació allò previst en l'art. 28 dels successius convenis del personal laboral al servei de la Generalitat de Catalunya, que regulen que el plus d'antiguitat només és d'aplicació al personal fix de plantilla, condició que no ostenta el demandant. Als dits efectes, es considera a la sentència que resulta d'aplicació el principi de jerarquia normativa, ex art. 9.3 CE i 1.3 TRLET i que, en conseqüència, per sobre del dit redactat convencional ha d'aplicar-se allò previst a l' art. 15.6 TRLET, després de la Llei 12/2001 , en relació a la prèvia Directiva comunitària, 1999/70 .
Contra aquest pronunciament s'alça ara en suplicació l'Administració autonòmica, en entendre que el mateix vulnera allò establert als arts. 25.1 i 26.3 TRLET , els articles 3.1, 1.281 i 1.282 CC , l' art. 3.1 b)
TRLET , els articles 15.6, 82.1 i 29.3 TRLET , l'art. 28 dels successius convenis aplicables i la jurisprudència que invoca.
Per a la correcta solució de la present litis, escau observar que el règim contractual pel què es regeix l'actor és, clarament i pacífica entre les parts, de temporalitat, no ostentant, en conseqüència, la condició de fix que és el requisit que determina el citat precepte convencional.
És cert, en aquest sentit, que l' art. 15.6 TRLET estableix el criteri general d'equiparació de drets entre treballadors fixes i temporals, amb l'única excepció de "les particularitats específiques de cadascuna de les modalitats contractuals en matèria d'extinció dels contractes i d'aquelles expressament previstes en la Llei en relació amb...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba