STSJ Cataluña 8/2006, 10 de Octubre de 2006
| Ponente | JOSE MANUEL DE SOLER BIGAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:8440 |
| Número de Recurso | 15/2005 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 8/2006 |
| Fecha de Resolución | 10 de Octubre de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ DE CASSACIÓ
Recurs de cassació en interès de llei núm. 15/2005
SENTÈNCIA núm. 8/2006
Il·lms. Srs.:
President
IL·LM. SR. EMILIO BERLANGA RIBELLES
Magistrats
IL·LM. SR. EDUARDO BARRACHINA JUAN
IL·LM. SR. JOSÉ JUANOLA SOLER
IL·LM. SRA. ANA MARÍA APARICIO MATEO
IL·LM. SR. JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS
Barcelona, 10 d'octubre de dos mil sis
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(SECCIÓ DE CASSACIÓ) ha pronunciat la següent SENTÈNCIA en el recurs de cassació en interès de llei autonòmica núm. 15/2005 , interposat per la GENERALITAT DE CATALUNYA,
representada i defensada pel lletrat dels seus serveis jurídics, contra la Sentència, dictada en data
21 de setembre de 2005, núm. 196, pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona i
província, que resolia el procediment abreujat núm. 640/2004. Hi ha estat ponent el magistrat Il·lm.
Sr. JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS, qui expressa el parer de la Sala.
F E T S
La representació de la Generalitat de Catalunya, en escrit presentat davant aquesta Sala, va interposar el present recurs de cassació en interès de llei autonòmica, contra la Sentència que s'ha esmentat en l'encapçalament.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, es van reclamar les actuacions originals a l'òrgan jurisdiccional sentenciador i se li va ordenar que cités a termini totes aquelles persones que hi haguessin estat part.
Havent comparegut davant aquesta Sala la representació processal de la Societat J.R. 1958 SL, part actora en el procediment seguit davant el Jutjat, se li va conferir trasllat per a al·legacions i, successivament, audiència al Ministeri Fiscal, d' acord amb el que estableix l' art. 100.5 i 6 LJCA, i es va assenyalar finalment dia per a la votació i decisió, que van tenir lloc el passat 27 de setembre.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals.
FONAMENTS JURÍDICS
El lletrat de la Generalitat de Catalunya formula, a l'empara del que disposa en l' art. 101 LJCA, recurs de cassació en interès de llei autonòmica, contra la Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona i província, dictada en data 21 de setembre de 2005, núm. 196, que va resoldre el procediment abreujat núm. 640/2004.
Constituïa l'objecte d'aquest procés, segons refereix la Sentència en el seu FJ 1r, la impugnació per la Societat J.R. 1958 SL, de la resolució dictada en data 26 d'octubre de 2004 per la sotsdirectora general de Consum, del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, que confirmava en via d'alçada l'anterior resolució dictada en data 3 de desembre de 2003 pel cap del Servei d'Inspecció de Disciplina de Mercat i Consum del mateix Departament, en virtut de la qual es van imposar a l'actora dues sancions de multa de 2.300 i 600 euros, per la comissió d'altres tantes infraccions en matèria de defensa de consumidors i usuaris.
El Jutjat, després de sotmetre a les parts, segons autoritza l' art. 33.2 LJCA, la concurrència de caducitat en l'expedient sancionador, pel transcurs de 6 mesos i 4 dies entre la data d'incoació i la de notificació de la resolució sancionadora, aprecia la mateixa en sentència i, per tal motiu, estima el recurs contenciós i anul·la les resolucions impugnades.
La decisió de la Sentència es fonamenta en la inaplicació de les previsions contingudes en l' art. 28.3 de la Llei del Parlament 1/90, de 8 de gener, sobre Disciplina de mercat i defensa dels consumidors i usuaris, conforme al qual: "Iniciat el procediment sancionador previst per la Llei de Procediment Administratiu, si passen sis mesos des de la notificació a l' interessat de cadascun dels tràmits previstos per la dita Llei sense que s' impulsi el tràmit següent, caduca el procediment i s' han d' arxivar les actuacions, excepte entre la notificació de la proposta de resolució i aquesta, en què pot transcórrer un any ".
Es raona en la Sentència objecte de recurs que el transcrit precepte ha resultat derogat per la Llei del Parlament 23/2002 , de 18 de novembre, "d'adequació de procediments administratius en relació amb el règim de silenci administratiu i el termini de resolució i notificació, i de primera modificació dels articles 81, 82 i 83 de la Lle 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya", en vigor des de l'11 de desembre de 2002 a tenor de la seva DF 2ª, de manera que, a partir de l'esmentada vigència, el termini màxim per notificar la resolució del procediment considerat no pot superar el de sis mesos, derivat de les previsions de l' art. 42.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la redacció conferida per Llei 4/99, de 13 de gener.
El lletrat de la Generalitat entén que aquest criteri és erroni i greument danyós per a l'interès general, i articula per tant el present recurs, que té per objecte, segons concreta en l'antecedent 3r in fine del seu escrit en què formalitza aquell, "determinar si l'article 28.3 de la Llei 1/1990 segueix vigent després de l'entrada en vigor de la nova Llei 23/2002".
Concorren en el cas els pressupòsits processals previstos en l' art. 101 en relació a l' art. 100 LJCA .
En efecte, el recurs s'interposa contra una sentència dictada en única instància per un jutjat contenciós administratiu; hi recorre la Generalitat de Catalunya, com a Administració pública territorial amb interès legítim en l'assumpte; la resolució impugnada seria greument danyosa per a l'interès general, cas que s'estimés errònia; es qüestiona la correcta interpretació i aplicació de normes emanades de la Comunitat Autònoma i que han estat determinants de la decisió objecte de recurs; i, en fi, s'ha interposat i tramitat el recurs en la forma legal.
La Sentència objecte de recurs considera derogat el transcrit art. 28.3 de la Llei del Parlament 1/90, de 8 de gener, ja que (FJ 5è ):
La Ley 23/2002 contiene un designio codificador y simplificador que no permite excluir del ámbito de aplicación de aquélla procedimientos sancionadores determinados ; aunque se trate de procedimientos regulados anteriormente mediante normas con rango o fuerza de Ley.
De hecho, la Ley se se proyecta sobre todos los procedimientos sancionadores de competencia autonómica [...]
"La Ley pretende...hacer balance de la situación en aras de los objetivos garantistas, codificadores y de seguridad jurídica que la animan...tasando qué procedimientos podrán beneficiarse en lo sucesivo del cómputo de caducidad superior al de seis meses...Lista cerrada, ésta, en la que no figura incluido el procedimiento que nos ocupa".
Sobre això (FJ 6è): "[...] resulta concluyente la disposición adicional única..., al establecer que los procedimientos administrativos no regulados por ella, cuyo plazo de resolución y notificación no sea superior a seis meses, se regularán por la normativa del procedimiento correspondiente. Que es tanto como decir que los procedimientos no citados en la ley que excedan el plazo indicado, sí quedarán sometidos a los designios de la nueva norma legal, siendo uno de ellos, en lo que ahora importa, el del plazo de caducidad de seis meses, cuyo carácter residual se infiere, como ya hemos dicho, de la propia disposición adicional analizada".
El lletrat de la Generalitat de Catalunya estima erronis tals raonaments i per tant la doctrina resultant de la Sentència objecte de recurs, i sosté en el seu recurs la vigència de l' art. 28.3 de la Llei del Parlament 1/90, de 8 de gener, "ja que en l'articulat de la nova Llei 23/2002 no figura cap mena de regulació específica que contradigui el que disposa aquest article 28.3 de la Llei 1/90, ni tampoc conté aquesta Llei 23/2002 una disposició derogatòria que deixi sense efectes de manera expressa la Llei 1/90" (antecedent 3r).
S'invoca així mateix en el recurs, la Sentència d'aquesta Sala i Secció núm. 14/2003, de 7 de desembre, resolutòria del recurs de cassació en interès de llei núm. 5/2003, que va fixar precisament com a doctrina legal que "el termini de caducitat contingut en l'...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba