Llei sobre la Disciplina del Mercat i de Defensa dels Consumidors i dels Usuaris de Catalunya (Llei 1/1990, de 8 de gener)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de comerç interior i de defensa del consumidor i de l'usuari. Ambdós títols competencials són recollits per l'article 12.1.5 de l'Estatut d'Autonomia i s'interfereixen de tal manera que no és possible d'ignorar aquesta circumstància a l'hora d'escometre una ordenació de qualsevol dels àmbits materials esmentats. La disciplina del mercat, part substancial de l'ordenació del comerç, compendia les facultats sancionadores de l'Administració en relació amb les conductes que no respecten les regles de joc del mercat.

Aquesta Llei té per finalitat bàsica dotar del rang constitucionalment exigible la normativa que recull el Decret 459/1983, del 18 d'octubre, pel qual es tipifiquen les infraccions i es regulen les sancions en matèria de comercialització de béns i productes i de prestació de serveis. Així mateix, atesa la incidència que el dit Decret té sobre el consumidor, es reforcen els mecanismes necessaris per a un millor compliment de l'article 51 de la Constitució, que exigeix als poders públics la defensa dels consumidors i dels usuaris mitjançant procediments eficaços.

Es tracta, doncs, d'una llei de naturalesa bifront l'orientació teleològica de la qual és la tutela d'interessos generals, compresos els propis dels agents econòmics i els dels consumidors, ja que l'objectiu de la disciplina del mercat és evitar les conductes que, justament perquè enterboleixen la transparència del mercat, atempten contra els interessos d'ambdós grups.

L'experiència acumulada per la Generalitat durant els anys d'exercici d'aquestes competències ha estat aprofitada per a introduir en aquesta Llei alguns elements que donin més eficàcia a la vigilància del mercat. En efecte: d'una banda, es regula l'oferta de premis i regals i es tipifiquen les conductes que poden enganyar els consumidors pel fet d'oferir-los falsos avantatges; es persegueix com a infracció qualsevol minoració real de les prestacions en relació amb les condicions i la forma de pagament ofertes;

es tipifica, de conformitat amb la normativa de la Comunitat Econòmica Europea, la publicitat enganyosa, i s'introdueix l'obligació de restituir immediatament les quantitats percebudes indegudament en els casos d'aplicació de preus superiors als autoritzats, als comunicats, als pressupostats o als anunciats al públic entre altres innovacions.

D'altra banda, la Llei articula la multa coercitiva, que ha d'agilitar, sens dubte, la intervenció dels òrgans de l'Administració i ha de propiciar amb més rapidesa l'exemplaritat de la tutela dels interessos que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia atribueixen a la Generalitat.

Així mateix, la Llei augmenta la capacitat sancionadora de les corporacions locals, a fi que puguin complir amb més eficàcia el paper que els correspon en la repressió de les infraccions dins l'àmbit de llurs competències, segons la legislació de règim local, i, conscient de la importància que té la coordinació en les matèries que ordena, exigeix als òrgans de l'Administració de la Generalitat, la competència de les quals pot concórrer en l'àmbit d'actuació de la Llei, que actuïn sota els principis de col·laboració i de coordinació.

Finalment, en el mateix sentit orientat a una defensa més eficaç dels consumidors i dels usuaris, ordena a la Generalitat que adopti les mesures adequades per a la recerca d'accions de coordinació i de cooperació entre les administracions públiques. A tal efecte, cal remarcar la possibilitat d'establir convenis amb l'Administració central i amb altres comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableix l'article 27 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Es tracta d'ajuntar, així, els esforços perquè l'exercici de les actuacions en el mercat que tenen una repercussió tan directa en la tutela dels interessos generals, es doni de la manera més eficaç possible.

CAPÍTOL 1 De la denominació, l'objecte i l'àmbit de la Llei Artículos 1 y 2
ARTICLE 1 Denominació i objecte

La Llei sobre la Disciplina del Mercat i de Defensa dels Consumidors i dels Usuaris té per objecte l'exercici de la potestat sancionadora de l'Administració pública en l'àmbit del mercat interior de Catalunya.

ARTICLE 2 Àmbit d'aplicació

-1 El contingut d'aquesta Llei afecta els qui ofereixen al mercat productes, béns o serveis, els quals resten subjectes als requisits, les condicions, les obligacions i les prohibicions determinades en aquesta Llei i en la normativa vigent i, d'una manera general, a l'obligació d'evitar qualsevol frau, alteració, adulteració, abús, negligència o engany que perjudiqui el consumidor, l'usuari o els interessos econòmics i socials de la comunitat o que posi en risc els drets dels consumidors i dels usuaris.

-2 Aquesta Llei s'ha d'aplicar sens perjudici del que disposen la Llei 15/1983, del 14 de juliol, de la Higiene i el Control Alimentaris; la Llei 13/1987, del 9 de juliol, de Seguretat de les Instal·lacions Industrials, i les altres normatives sectorials específiques, que, pel fet d'ésser competència d'un altre departament de la Generalitat, n'afecten l'àmbit d'aplicació.

CAPÍTOL 2 De la tipificació de les infraccions Artículos 3 a 6
ARTICLE 3 Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany

Són infraccions per alteració, adulteració, frau o engany les següents:

  1. L'elaboració, per a la distribució o el subministrament, i la venda de béns als quals s'ha addicionat o sostret qualsevol substància o element per variar-ne la composició, l'estructura, el pes o el volum, en detriment de llurs qualitats, per corregir defectes mitjançant processos o procediments no registrats, si escau, o no autoritzats expressament o per reglament, o per encobrir la inferior qualitat, l'alteració o l'origen dels productes utilitzats.

  2. L'incompliment de les disposicions administratives sobre la prohibició de comercialitzar o distribuir determinats productes, i la comercialització o la distribució dels que necessiten autorització administrativa, i no en tenen.

  3. La presència en el mercat, en qualsevol dels graons de la distribució, de productes o béns que incompleixen les normes relatives a l'origen, la qualitat, la composició, la quantitat, el pes o la mida, i la presentació d'aquests mitjançant envasos, etiquetes, rètols, tancadures, precintes o qualsevol informació o publicitat que indueixi a engany o confusió, o que amagui la veritable naturalesa del producte o del servei.

  4. L'alteració de la composició de béns i productes destinats al mercat respecte a les autoritzacions administratives o a les declaracions registrades corresponents.

  5. L'incompliment, en la prestació de tota classe de serveis, de les condicions de qualitat, quantitat, intensitat o naturalesa, d'acord amb la normativa vigent o les condicions en què s'ofereixen al mercat.

  6. L'incompliment de la normativa vigent en matèria de reparació de béns de consum duradors, la insuficiència d'assistència tècnica o la no-assumpció de garanties en relació amb l'oferta a l'usuari en el moment de l'adquisició de tals béns.

  7. L'oferta de productes, béns o serveis, mitjançant publicitat o informació de qualsevol classe i per qualsevol mitjà, en què hom els atribueixi qualitats, característiques, comprovacions, certificacions o resultats que difereixin dels que realment tenen o poden obtenir, i tota la publicitat que, de qualsevol manera, inclosa la presentació d'aquells, indueixi a error o sigui susceptible d'induir a error les persones a qui es dirigeix.

  8. L'anunci de productes, béns o serveis en qualsevol mitjà publicitari de manera que el contingut d'aquest es confongui amb el que és propi de la missió informativa, per la manera d'expressar o de difondre aquesta publicitat.

  9. L'oferta de premis o de regals, si el cost d'aquests ha repercutit en el preu de la transacció, si es compensa l'avantatge ofert i es minva la qualitat o la quantitat de l'objecte principal de la transacció i si, de qualsevol altra manera, no rep el consumidor o l'usuari, d'una manera real i efectiva, el que se li ha promès en l'oferta.

  10. La manca de garantia dels béns oferts com a premi o regal, o la minoració d'aquesta respecte a la que és exigible segons la normativa vigent per al mateix tipus de bé que el regalat.

  11. La minoració en les prestacions en relació amb les condicions i les formes de pagament de béns, productes i serveis oferts als consumidors o als usuaris.

ARTICLE 4 Infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus

Són infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus:

  1. La venda de béns o la prestació de serveis a preus superiors als màxims legalment establerts, als preus comunicats o als preus anunciats o als pressupostats al consumidor o a l'usuari, i, en general, l'incompliment de les disposicions o les normes vigents en matèria de preus i marges comercials.

  2. El fet d'amagar a l'adquiridor o a l'usuari part del preu mitjançant formes de pagament o de prestació no manifestes o mitjançant rebaixes en la quantitat o la qualitat reals respecte a les prestacions aparentment convingudes.

  3. La realització de transaccions en què s'imposi a l'adquiridor o a l'usuari la condició expressa o tàcita de comprar una quantitat mínima de productes no sol·licitats diferents dels que són objecte de la transacció, o bé de prestar-li un servei no demanat o ofert.

  4. La intervenció, en la venda de productes o en la prestació de serveis subjectes a regulació, de qualsevol persona, firma o empresa que signifiqui l'aparició d'un nou grau intermedi dins el procés habitual de distribució, sempre que això constitueixi o propiciï un augment no autoritzat dels preus o dels marges comercials màxims fixats.

  5. L'acaparament i la retirada injustificada de matèries, productes o serveis destinats directament o indirectament al subministrament o a la venda, amb perjudici directe o immediat per al consumidor i l'usuari.

  6. La negativa injustificada a satisfer les demandes del consumidor, de l'usuari, dels expenedors o dels distribuïdors, i qualsevol tipus de discriminació respecte a les demandes referides.

  7. La no-extensió de la factura o el comprovant de la venda de béns o de la prestació de serveis en els casos que és preceptiu o si ho sol·licita el consumidor o l'usuari.

ARTICLE 5 Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis

Són infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis:

  1. L'incompliment de les disposicions relatives a la normalització o la tipificació de béns o serveis que es comercialitzen o existeixen en el mercat.

  2. L'incompliment de les disposicions d'ordenació sobre requisits per a l'obertura d'establiments comercials o serveis i per a l'exercici d'activitats mercantils, sigui quina en sigui la naturalesa, incloses les hoteleres i les turístiques.

  3. L'incompliment de les disposicions administratives que prohibeixen la venda de certs articles o productes en determinats establiments o a determinades persones.

  4. L'incompliment de les disposicions que regulen el mercat, l'etiquetatge i l'envasament de productes, la publicitat sobre béns i serveis i els preus d'aquests.

  5. L'incompliment de les disposicions sobre utilització de marxamos, encunys i contramarques en els productes posats a disposició del mercat.

  6. L'incompliment, en relació amb la protecció del consumidor i de l'usuari, de les normes relatives a documentació, informació, llibres o registres establerts obligatòriament per a l'adequat règim i funcionament de l'empresa, la instal·lació o el servei.

  7. L'incompliment de les disposicions sobre condicions de venda o de prestació de serveis, i també l'incompliment de la garantia exigible legalment sobre els béns i els serveis adquirits.

  8. L'incompliment de les disposicions sobre seguretat dels béns i dels serveis posats a disposició del mercat si afecta el consumidor o pot comportar un risc per a aquest.

  9. L'incompliment de les disposicions en matèria d'horaris comercials.

ARTICLE 6 Altres infraccions

Són infraccions també:

  1. La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents per al compliment de les funcions d'informació, vigilància, investigació, inspecció, tramitació i execució de les matèries a què fa referència aquesta Llei; el subministrament d'informació inexacta o de documentació falsa, i també l'incompliment del que estableix l'article 25.1.

  2. La coacció, l'amenaça, la represàlia i qualsevol altra forma de pressió feta als funcionaris encarregats de les funcions a què fa referència aquesta Llei, o bé a les empreses, als particulars o a les entitats representatives de consumidors i comerciants que hagin iniciat o pretenguin iniciar qualsevol acció legal, que hagin presentat una denúncia o que participin en procediments ja incoats.

  3. La manipulació, el trasllat i la desaparició, o bé la disposició de qualsevol manera no autoritzada legalment, de les mostres dipositades reglamentàriament o de la mercaderia intervinguda pels funcionaris competents com a mesura de cautela.

  4. La manca de tota la documentació reglamentària exigida, o de part d'aquesta, o el fet de portar-la defectuosament, si afecta la determinació dels fets imputats o la qualificació d'aquests.

CAPÍTOL 3 De la qualificació de les infraccions Artículos 7 a 11
ARTICLE 7 Classificació de les infraccions

Les infraccions que regula aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

ARTICLE 8 Infraccions lleus

-1 Són infraccions lleus les tipificades pels articles 4 i 5, en els supòsits següents:

  1. Si en l'aplicació, la variació o el marcatge de preus o de marges comercials s'aprecien variacions d'escassa entitat o de simple negligència en relació amb els aprovats pels organismes administratius o en relació amb els comunicats, els pressupostats o els anunciats al públic.

  2. Si es tracta de simples irregularitats en l'observació de les reglamentacions relatives al mercat, sense transcendència directa per als consumidors o els usuaris.

  3. Si s'esmenen els defectes, si l'incompliment és relatiu a la normativa sobre l'exercici de les activitats objecte d'aquesta disposició, sempre que del dit incompliment no hagin derivat perjudicis directes a tercers.

  4. Si no és procedent de qualificar-les de greus o de molt greus.

-2 Poden ésser qualificades també d'infraccions lleus les de l'article 3 si, per llur escassa entitat o transcendència, es produeix una desproporció manifesta entre la sanció a imposar i la infracció comesa.

ARTICLE 9 Infraccions greus

-1 Les infraccions tipificades per l'article 3 són greus, sens perjudici del que estableix l'article 8.2, en els supòsits següents:

  1. Si són concurrents, totalment o parcialment, amb infraccions sanitàries greus o han servit per a facilitar-les o encobrir-les.

  2. Si es produeixen conscientment o deliberadament o per manca dels controls i les precaucions exigibles en l'activitat, el servei o la instal·lació de què es tracta.

    -2 Totes les infraccions tipificades per aquesta Llei s'han de qualificar, així mateix, de greus, en funció de les circumstàncies següents:

  3. La situació de predomini de l'infractor en un sector del mercat.

  4. La quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència directa o indirecta de la infracció.

  5. La gravetat de l'alteració social que produeixi l'actuació infractora.

  6. La negativa reiterada a facilitar informació o a prestar col·laboració als serveis de control o d'inspecció.

  7. La reincidència en la comissió d'infracció lleu en un mateix període de sis mesos.

  8. La destinació del producte, pel fet que aquest sigui adreçat al consum infantil o altres destinataris particularment indefensos.

  9. Les infraccions del mateix tipus generalitzades en un sector determinat.

ARTICLE 10 Infraccions molt greus

-1 Les infraccions tipificades per l'article 3 es qualifiquen de molt greus sens perjudici del que estableix l'article 8.2, si s'hi afegeix alguna de les circumstàncies següents:

  1. Que siguin concurrents, totalment o parcialment, amb infraccions sanitàries molt greus o que hagin servit per a facilitar-les o encobrir-les.

  2. Que comportin l'extensió de l'alteració, l'adulteració, el frau o l'engany realitzat per tercers, als quals es facilita la substància, els mitjans o els procediments per a realitzar-los, encobrir-los o emmascarar-los.

  3. Que es tracti de reincidència en infraccions greus dins els darrers cinc anys, sempre que no siguin alhora conseqüència de la reincidència en infraccions lleus.

    -2 Totes les infraccions tipificades per aquesta Llei es poden qualificar, així mateix, de molt greus en funció de les circumstàncies següents:

  4. La creació d'una situació de desproveïment en un sector o en una zona de mercat, determinada per la infracció.

  5. L'aplicació de preus o de marges comercials en una quantia molt superior als límits autoritzats, als pressupostats, als anunciats al públic o als comunicats a l'autoritat competent.

  6. La reincidència d'infracció greu dins el mateix període de dos anys, sempre que no siguin alhora conseqüència de la reincidència en infraccions lleus, sens perjudici del que estableix l'apartat 1.c).

ARTICLE 11 Rectificacions públiques

Si, a conseqüència de la incoació d'un expedient administratiu es sanciona l'incompliment del que estableix aquesta Llei en matèria de publicitat, l'òrgan competent exigirà a l'infractor, d'ofici o a instàncies de les associacions i les organitzacions de defensa dels consumidors i dels usuaris, la publicació d'un comunicat en què es rectifiqui la publicitat efectuada, que haurà de fer-se en les mateixes o similars condicions en què es va fer l'actuació sancionada.

CAPÍTOL 4 De la responsabilitat per infraccions Artículo 12
ARTICLE 12 Responsabilitat per infraccions

Són responsables de les infraccions els qui per acció o per omissió hi han participat, amb les particularitats següents:

  1. En les infraccions comeses en productes envasats, la firma o la raó social que figura en l'etiqueta és considerada com a responsable, excepte que es demostri la falsificació o la mala conservació del producte pel tenidor, i que s'especifiquin en l'envàs original les condicions de conservació. Es considera com a responsable l'envasador si se'n prova la connivència amb el propietari de la marca.

  2. Si el producte envasat no porta les dades necessàries per a identificar el responsable, segons el que estableix la normativa vigent, són considerats com a responsables els qui han comercialitzat el producte, llevat que aportin la identitat de l'envasador.

  3. En les infraccions comeses en productes a doll, el tenidor és considerat com a responsable, excepte que es pugui demostrar la responsabilitat d'un tenidor anterior.

  4. En les infraccions comeses en la prestació de serveis, l'empresa o la raó social obligada a la prestació del servei, legalment o mitjançant contracte amb l'usuari, és considerada com a responsable.

  5. Si una infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també com a responsables les persones que integren els organismes rectors o de direcció d'aquella.

  6. Si la infracció s'ha comès en relació amb els productes sotmesos a regulació i vigilància de preus, són considerats com a responsables tant l'empresa que ha apujat indegudament el preu com aquella altra que comercialitza el producte a aquest preu.

CAPÍTOL 5 De les sancions Artículos 13 a 19
ARTICLE 13 Classificació de les sancions

Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades mitjançant l'aplicació de les mesures següents:

  1. Infraccions lleus, multa fins a 500.000 pessetes.

  2. Infraccions greus, multa compresa entre 500.001 i 5.000.000 de pessetes, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.

  3. Infraccions molt greus, multa compresa entre 5.000.001 i 100.000.000 de pessetes, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.

ARTICLE 14 Graduació de les sancions

Sens perjudici del que estableixen els articles 7, 8, 9 i 10, la quantia de la sanció es gradua de conformitat amb:

  1. El volum de vendes.

  2. La quantia del benefici il·lícit obtingut.

  3. L'efecte perjudicial que la infracció ha pogut produir sobre els preus o sobre els mateixos sectors implicats.

  4. El nombre de consumidors i usuaris afectats.

  5. L'engany, la culpa i la reincidència.

ARTICLE 15 Comís i destrucció de la mercaderia

-1 L'autoritat a qui correspon de resoldre l'expedient pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor. Les dites mercaderies han d'ésser destruïdes si llur utilització o llur consum constitueixen un perill per a la salut pública. En qualsevol cas, l'òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal donar a les mercaderies comissades.

-2 Les despeses que originen les operacions d'intervenció, dipòsit, comís, transport i destrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a compte de l'infractor. En el cas que el comís no sigui possible, pot ésser substituït pel pagament, a càrrec de l'infractor, de l'import del valor de la dita mercaderia.

ARTICLE 16 Tancament de l'empresa infractora

-1 En el cas d'infraccions qualificades de molt greus, es pot decretar el tancament temporal de l'empresa, l'establiment o la indústria infractors, quan radiqui a Catalunya, per un període màxim de cinc anys. La facultat d'acordar-ne el tancament és atribuïda al Govern de la Generalitat.

-2 L'acord del Govern sobre el tancament de l'empresa, l'establiment o la indústria infractors pot determinar mesures complementàries per a la plena eficàcia de la decisió adoptada.

-3 De l'acord de tancament, que es comunicarà a l'empresa sancionada, se n'ha de donar trasllat a la corporació local del terme on s'ubica l'esmentada empresa.

ARTICLE 17 Atenuació de les sancions

L'òrgan competent pot atenuar la sanció administrativa en els casos en què l'expedientat justifiqui, abans que la sanció sigui ferma en la via administrativa, que els perjudicats han estat compensats, satisfactòriament, dels perjudicis causats, sempre que no hi concorri intoxicació, lesió o mort ni existeixin indicis racionals de delicte.

ARTICLE 18 Tancament d'empreses que no reuneixen els requisits legals

L'autoritat competent pot adoptar, sense que tingui el caràcter de sanció, i amb incoació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, la mesura de tancar les instal·lacions o els establiments que no comptin amb les autoritzacions o els registres preceptius, o la suspensió del seu funcionament fins que es rectifiquin els defectes o es compleixin els requisits exigits. Així mateix, pot suspendre la venda quan es doni en el seu exercici les mateixes irregularitats.

ARTICLE 19 Restitució de quantitats percebudes indegudament

Independentment de les sancions a què fa referència aquesta Llei, l'òrgan sancionador imposarà a l'infractor l'obligació de restituir immediatament la quantitat percebuda indegudament, en els casos d'aplicació de preus superiors als autoritzats, als comunicats, als pressupostats o als anunciats al públic.

CAPÍTOL 6 De les multes coercitives Artículos 20 a 22
ARTICLE 20 Competència de l'Administració

L'Administració pot imposar una multa coercitiva, en els casos previstos per l'article 107 de la Llei de Procediment Administratiu, un cop fet el requeriment d'execució dels actes i de les resolucions administratives destinades al compliment del que disposa aquesta Llei i les altres disposicions relatives a la disciplina del mercat i a la defensa dels interessos dels consumidors i els usuaris.

ARTICLE 21 Comunicació i compliment del requeriment

L'òrgan competent ha de cursar per escrit el requeriment a què fa referència l'article 20, tot advertint el seu destinatari del termini de què disposa per a complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d'incompliment, li pot ésser imposada. El termini assenyalat ha d'ésser, en qualsevol cas, suficient per al compliment de l'obligació de què es tracta, i la multa no pot excedir les 100.000 pessetes.

ARTICLE 22 Reiteració de les multes

-1 Si l'Administració comprova l'incompliment del que ha ordenat, pot reiterar les multes, amb subjecció al que estableix l'article 21, per períodes de temps que siguin suficients per a complir-ho, sense que els terminis puguin ésser inferiors a l'assenyalat en el primer requeriment.

-2 Aquestes multes són independents de les que es poden imposar en concepte de sanció, i hi són compatibles.

CAPÍTOL 7 De la publicitat de les sancions Artículo 23
ARTICLE 23 Publicitat de les sancions

-1 En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que ha resolt l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb aquesta Llei, un cop hauran esdevingut fermes en la via administrativa.

-2 Aquesta publicitat ha donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables, i la classe i la naturalesa de les infraccions, i s'ha de fer mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els diaris oficials de la província i del municipi i els mitjans de comunicació social que es considerin adequats. En aquest cas, s'ha de comunicar també a les organitzacions de consumidors i usuaris.

CAPÍTOL 8 De l'efecte de les sancions Artículo 24
ARTICLE 24 Efecte de les sancions

-1 Independentment de les sancions imposades, l'òrgan sancionador pot proposar a l'autoritat corresponent, en el cas de les infraccions molt greus, la supressió, la cancel·lació o la suspensió total o parcial d'ajuts oficials, tals com crèdits, subvencions, desgravacions fiscals i altres que tingués reconeguts o que hagués sol·licitat l'empresa sancionada.

-2 Si correspon a la Generalitat d'atorgar un ajut sol·licitat per una empresa que ha estat objecte d'una sanció ferma per infracció greu o molt greu, l'òrgan al qual correspongui de resoldre la sol·licitud pot denegar la concessió de l'ajut, sempre que no s'hagi produït la cancel·lació dels antecedents en els termes previstos per la llei.

-3 De la mateixa manera, i de conformitat amb el que estableix la Llei de Contractes de l'Estat, en el cas d'infraccions molt greus, les empreses sancionades poden quedar, a més, inhabilitades per a contractar amb la Generalitat, totalment o parcialment, durant cinc anys a comptar des de la data en què esdevingui ferma la sanció imposada.

-4 Les sancions imposades un cop esdevingudes fermes en la via administrativa són objecte d'execució immediata. No obstant això, en cas de recurs administratiu, l'òrgan competent pot acordar la suspensió de l'acte si l'interessat ho sol·licita i l'execució d'aquelles pot causar un perjudici de reparació difícil o impossible. En aquest cas, el sol·licitant ha de garantir el pagament de la sanció mitjançant aval bancari o qualsevol de les altres alternatives en dret.

CAPÍTOL 9 De la inspecció Artículo 25
ARTICLE 25 Inspecció de les empreses

-1 En l'exercici de llurs funcions, els inspectors poden accedir directament, si ho consideren necessari, a la documentació industrial, mercantil i comptable de les empreses que inspeccionen en el curs de llurs actuacions, les quals, en tots els casos, són confidencials.

-2 Si els inspectors aprecien algun fet que pot ésser constitutiu d'infracció, n'han d'aixecar l'acta corresponent, en la qual han de fer constar les dades personals del presumpte infractor, les dades relatives a l'empresa inspeccionada i el fet damunt dit.

-3 Els inspectors estan obligats a mantenir el secret professional. L'incompliment d'aquest deure ha d'ésser sancionat d'acord amb les disposicions vigents en matèria disciplinària.

-4 Els òrgans corresponents de les administracions públiques, organismes autònoms, empreses públiques o amb participació de les administracions públiques, organitzacions professionals i organitzacions de consumidors i usuaris han de lliurar, quan siguin requerits per l'Administració actuant, la informació que se'ls sol·liciti.

CAPÍTOL 10 De les obligacions dels administrats Artículo 26
ARTICLE 26 Obligacions dels administrats

-1 Les persones físiques o jurídiques, a requeriment dels òrgans competents o dels inspectors, tenen l'obligació de:

  1. Subministrar qualsevol classe d'informació sobre instal·lacions, productes o serveis, i permetre que els inspectors comprovin directament les dades aportades.

  2. Exhibir la documentació que serveixi de justificació de les transaccions fetes, dels preus i els marges comercials aplicats i dels conceptes en què aquests es descomponen.

  3. Facilitar l'obtenció d'una còpia o una reproducció de la documentació corresponent.

  4. Permetre que es practiqui la presa de mostres dels productes o de les mercaderies que elaboren, distribueixen o comercialitzen.

-2 Si, a requeriment de l'Administració o espontàniament, es fa qualsevol declaració o s'aporta cap document, han d'anar signats per una persona amb facultats suficients per a representar i obligar l'empresa. El falsejament o la constància, en els dits documents, de dades inexactes o incompletes s'ha de sancionar de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, sens perjudici que, si s'observava la possible existència de delicte o falta, es passi la part de culpa als tribunals de justícia.

-3 En els supòsits en què és previsible el comís de la mercaderia com a sanció accessòria, l'Administració la pot intervenir com a mesura de cautela, sens perjudici que la resolució que es dicti decreti el comís definitiu o deixi sense efecte la intervenció ordenada.

CAPÍTOL 11 Del procediment sancionador Artículo 27
ARTICLE 27 Procediment sancionador

-1 El procediment sancionador, que s'ha d'ajustar al que estableix la Llei de Procediment Administratiu, es pot iniciar a partir de les actes que han aixecat els serveis d'inspecció, per comunicació d'una autoritat o un òrgan administratiu, o per denúncia formulada per les associacions o els organismes de consumidors i usuaris o pels particulars sobre algun fet o alguna conducta que puguin ésser constitutius d'infracció. Prèviament a la incoació de l'expedient, es pot ordenar la pràctica de diligències preliminars per a l'esbrinament dels fets. Si la presumpta infracció advertida és inclosa en l'àmbit d'una normativa sectorial específica, l'òrgan actuant ha de posar en coneixement del departament i dels òrgans afectats els fets, amb la finalitat que, al seu torn, puguin actuar d'acord amb llurs atribucions o emetre, si escau, l'informe corresponent. En qualsevol cas, els òrgans de l'Administració de la Generalitat les competències dels quals poden concórrer en l'àmbit d'actuació d'aquesta Llei, resten obligats a actuar sota els principis de coordinació i de col·laboració.

-2 Els fets que figuren recollits en les actes de la inspecció es consideren com a certs, excepte que del conjunt de les proves que es practiquin resulti concloentment que no ho són.

-3 La manca de tota o d'una part de la documentació reglamentàriament exigida o portada defectuosament, si afecta fonamentalment la determinació dels fets imputats o la qualificació d'aquests, constitueix presumpció d'infracció, llevat de prova en contrari.

-4 L'interessat, dins el procediment, pot proposar la prova de la qual s'intenti valer per a la defensa del seu dret en la resposta al plec de càrrecs. En qualsevol cas, l'Administració ha d'apreciar la prova practicada en l'expedient sancionador, i n'ha de valorar el resultat en conjunt. Així mateix, ha d'ordenar la pràctica de la prova que estimi pertinent.

-5 En el cas que els fets que constitueixen infraccions d'acord amb aquesta Llei tinguin caràcter de delicte, l'òrgan competent per a imposar la sanció, d'ofici o a instàncies de l'òrgan instructor del procediment, ha de donar compte a la jurisdicció penal conforme als procediments ordinaris. En qualsevol cas, aquell òrgan pot acordar la suspensió del procediment, segons les circumstàncies concurrents, fins que es pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar les mesures de cautela oportunes mitjançant acord comunicat als interessats.

CAPÍTOL 12 De la prescripció i la caducitat de les infraccions Artículo 28
ARTICLE 28 Prescripció i caducitat de les infraccions

-1 Les infraccions a què fa referència aquesta Llei prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripció comença a comptar des del dia en què s'ha comès la infracció. La prescripció s'interromp en el moment que el procediment es dirigeix contra el presumpte infractor.

-2 Transcorreguts dotze mesos des de l'acord d'incoació del procediment sancionador sense que s'hagi notificat la resolució, aquest procediment caduca, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos.

-3 [No vigent]

-4 L'acció per a exigir el pagament de les multes prescriu en els terminis fixats per la legislació tributària.

-5 L'acció de tancament dels establiments comercials prescriu al cap de tres mesos, comptats a partir de la data en què l'autoritat competent rep la comunicació per a l'execució de l'acord, conformement al que estableix l'article 17.

-6 La publicació de les dades a què fa referència l'article 23 prescriu, així mateix, en el termini de tres mesos a comptar des de la notificació de la resolució, quan aquesta hagi adquirit fermesa en la via administrativa.

-7 La prescripció i la caducitat poden ésser al·legades pels particulars. Acceptada l'al·legació per l'òrgan competent, s'ha de declarar conclòs l'expedient i s'ha de decretar que s'arxivin les actuacions.

-8 Si es produeix la prescripció o la caducitat del procediment, l'òrgan competent en la matèria pot ordenar la incoació de les oportunes diligències per a determinar el grau de responsabilitat del funcionari o els funcionaris causants de la demora.

CAPÍTOL 13 Dels òrgans competents per a imposar sancions Artículo 29
ARTICLE 29 Òrgans competents per a imposar sancions

Els òrgans competents per a la imposició de les sancions a què es refereix aquesta Llei són:

  1. El Govern de la Generalitat, per a les infraccions molt greus i per al tancament d'establiments.

  2. El departament que tingui assignades pel Govern de la Generalitat les competències en matèria de disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, per a les infraccions lleus i greus.

  3. Les corporacions locals, en l'àmbit de llur competència segons la legislació de règim local vigent, per a la imposició de sancions fins a un límit màxim de 60.000 euros. També poden imposar multes coercitives fins al límit que estableix l'article 21.

CAPÍTOL 14 De la coordinació i la cooperació institucionals Artículos 30 y 31
ARTICLE 30 Coordinació i cooperacions institucionals

Per tal d'aconseguir la coordinació i la cooperació entre les administracions públiques i entre els diferents organismes amb competències que concorren o incideixen en la defensa del consumidor i de l'usuari, la Generalitat de Catalunya ha d'adoptar les mesures necessàries i pot establir convenis amb l'Administració central de l'Estat, amb altres comunitats autònomes, d'acord amb el que estableix l'article 27 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i, així mateix, amb les corporacions locals.

ARTICLE 31 Cooperació de les organitzacions socials

Les organitzacions de consumidors i usuaris i les associacions empresarials han d'ésser consultades durant el procediment d'elaboració de les disposicions de desplegament d'aquesta Llei, quan es tracti de normes de caràcter general que els afectin directament.

DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA

Dins del termini de sis mesos el Govern de la Generalitat ha d'aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR