SAP Tarragona, 18 de Diciembre de 2003

JurisdicciónEspaña
Fecha18 Diciembre 2003

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 2ª

Apel·lació 1257/03

FALTES 220/02 del Jutjat d'Instrucció 1 d'Amposta

S E N T È N C I A

Tarragona, 18 de desembre de 2003.

L'I·ltm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA, Magistrat titular d'aquesta Audiència, he vist les presents

actuacions núm. 1257/03, resultants d'un RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per Carmela contra la Sentència de data 11 de juny de 2003 del Jutjat d'Instrucció núm. 1

d'Amposta en Procediment de Faltes núm. 220/02.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En la Sentència apel·lada consta la Decisió següent: "Que CONDEMNO Carmela com autora criminalment responsable d'una falta de deixar animals ferotges o danyins solts, a la pena de 15 dies multa amb una quota diària de 9 euros, i a les costes".

SEGON

El Lletrat del denunciat Carmela va interposar RECURS D'APEL· LACIÓ en data 24 de juliol de 2003.

TERCER

El Ministeri Fiscal va impugnar el recurs interposat en data 27-8-2003.

FETS PROVATS

ÚNIC. S'accepten els de la sentència apel·lada.

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

Al·lega el recurrent error en l'aplicació del dret per part del Jutge "a quo", al considerar que els fets no estan dins la falta de l'art. 631CP, ja que varen ser imprudents.

Els fets són que el gos rottweiler de la denunciada, que anava lligat però sense morrió, va atacar al denunciant, el va mossegar i espatllar la camisa.

SEGON

L'art. 631 C.P. considera autors d'una falta contra els interessos generals a "los dueños o encargados de la custodia de animales feroces o dañinos que los dejaren sueltos o en condiciones de causar mal".S'ha de considerar també que l'art. 1905 CC estableix que "El poseedor de un animal, o el que se sirve de él, es responsable de los perjuicios que causare, aunque se le escape o extravíe".

I que hi ha normativa administrativa respecte a alguns d'aquests animals, com és a Catalunya la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, la qual té un règim sancionador. Igualment, a nivell de l'Estat, la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre Règim Jurídic de la Tinença d'Animals Potencialment Perillosos, desenvolupada per Reial Decret 287/2002, de 22 de març, especialment pel que fa als gossos. A la Comunitat Valenciana la Llei 4/1994, de 8 de juliol, sobre Protecció dels Animals de Companyia, desenvolupada per Decret 145/2000, de 26 de setembre, del Govern Valencià, que regula la tinença d'animals potencialment perillosos. A Galícia, Decret 90/2002, de 28 de febrer, que desenvolupa la Llei 50/99 estatal.

Per tant, a la vista que els fets o, en el seu cas, els danys causats poden incardinar-se en via penal, civil i administrativa, és necessari determinar amb claredat l'abast del tipus penal de l'art. 631 CP:

  1. Pel que fa a l'autor, serà el que tingui el domini del fet per a ser el responsable de l'animal en el moment dels fets enjudiciats, encara que ho sigui eventualment, i, per tant, pugui evitar l'acció del mateix, sent indiferent que sigui el seu propietari o un mer posseïdor temporal de l'animal, sempre que estigui encarregat, legalment o de fet, de la custòdia del mateix (la AP València, sec. 5ª, S 30- 10-2001, núm. 296/2001, rec. 280/2001 condemna al propietari que no portava el gos però el va deixar a la seva germana sabent que aquesta el passejaria solt i sense morrió).

  2. És necessari que sigui un animal ferotge o danyí.

    Com bé diu la SAP Toledo, sec. 2ª, S 17-06-2002, núm. 90/2002, rec. 86/2002 "Una de las claves de interpretación del precepto radica en la delimitación de lo que deba entenderse por animales feroces o dañinos, que ha de efectuarse sobre los siguientes criterios:

    Los términos precitados han de ser interpretados restrictivamente so pena de conculcar el principio de intervención mínima del derecho penal y vaciar de contenido el art. 1905 C.C., precepto que impone una responsabilidad civil cuasi objetiva al poseedor de un animal o al que se sirva de él por los daños o perjuicios que causare aunque se le escape o extravie.

    Ha de rechazarse por ello la acepción gramatical (según la cual animales "dañinos" son todos lo que pueden causar daño) que llevaría a calificar de tales prácticamente a todos los animales domésticos, otorgando una desmesurada extensión al tipo penal que pugnaría con el reiterado principio de mínima intervención del derecho penal.

    La condición de "dañinos" ha de predicarse únicamente de muy concretas especies animales que tengan tal carácter por naturaleza (p.ej. las reses bravas, algunas razas de perros ...), o de aquellos que en el caso concreto por las circunstancias concurrentes (tipo de animal, lugar del hecho, medidas de cautela adoptadas por el propietario) y aún sin pertenecer a una especie particularmente agresiva o peligrosa, llegan a ocasionar daños a las personas, a otros animales o a las cosas.

    Con referencia a los perros el T. Supremo en las escasas ocasiones en que se ha pronunciado (en aplicación del antiguo art. 580 C.P. antecedente del actual 631) ha señalado que la ferocidad no puede circunscribirse la raza o clase a que el animal pertenezca, sino a sus condiciones de agresividad y fiereza, habiendo declarado dicho TS al referirse a los perros, que desde el momento en que sin ser hostigados atacan ponen de manifiesto su peligrosidad y condición de dañinos (Cfr. S.T.S. 7-532, 22-2-47, 22-2-49 y 20-9-66).

    La Jurisprudencia menor se ha venido pronunciando últimamente sobre casos de perros, pudiendo mencionarse entre las sentencias que les aplican el calificativo de dañinos a efectos de la falta del art. 631 C.P. las siguientes:

    A.P. Oviedo, S. 2ª de 5-julio-99 en su caso de un perro de raza pastor alemán cruzado que causó múltiples daños al ganado.

    1. P. Tarragona, S. 1ª de 25-Oct 99, se trataba de un perro de raza boxer de talla mediana y adiestrado para vigilar la casa que mordió a un niño.

    A.P. Baleares, S. 2ª de 2-Nov.-99, es el caso de un...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
70 sentencias
  • SAP Burgos 470/2015, 3 de Diciembre de 2015
    • España
    • 3 December 2015
    ...la consciencia de que lo pueda causar en las circunstancias en que deje al animal. Ahora bien, las acciones imprudentes ( SAP Tarragona de 18 de diciembre de 2003, Sección 2ª, recurso 1257/03 . SAP de Murcia Sección 1ª 2 de mayo de 2000 rec. 251/2002 EDJ 2002/31310 etc.) nunca tendrán cabid......
  • SAP Las Palmas 148/2016, 18 de Abril de 2016
    • España
    • Audiencia Provincial de Las Palmas, seccion 1 (penal)
    • 18 April 2016
    ...la consciencia de que lo pueda causar en las circunstancias en que deje al animal. Ahora bien, las acciones imprudentes ( SAP Tarragona de 18 de diciembre de 2003, Sección 2ª, recurso 1257/03 . SAP de Murcia Sección 1ª 2 de mayo de 2000 rec. 251/2002 EDJ 2002/31310 etc.), nunca tendrán cabi......
  • SAP Tarragona 96/2008, 25 de Febrero de 2008
    • España
    • 25 February 2008
    ...sino que el dolo debe abarcar las condiciones exigidas por el tipo y que darán lugar al resultado. Las acciones imprudentes (SAP Tarragona de 18 de diciembre de 2003, Sección 2ª, recurso 1257/03. SAP de Murcia Sección 1ª 2 de mayo de 2000 rec. 251/2002 EDJ 2002/31310 etc.) nunca tendrán cab......
  • SAP Las Palmas 106/2015, 29 de Junio de 2015
    • España
    • Audiencia Provincial de Las Palmas, seccion 1 (penal)
    • 29 June 2015
    ...la consciencia de que lo pueda causar en las circunstancias en que deje al animal. Ahora bien, las acciones imprudentes ( SAP Tarragona de 18 de diciembre de 2003, Sección 2ª, recurso 1257/03 . SAP de Murcia Sección 1ª 2 de mayo de 2000 rec. 251/2002 EDJ 2002/31310 etc.), nunca tendrán cabi......
  • Solicita tu prueba para ver los resultados completos

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR