STSJ Cataluña 7100/2013, 31 de Octubre de 2013

JurisdicciónEspaña
Número de resolución7100/2013
Fecha31 Octubre 2013

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2011 - 8016985

AF

ILMO. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

ILMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA

ILMO. SR. LUIS REVILLA PÉREZ

En Barcelona a 31 de octubre de 2013

La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,

EN NOMBRE DEL REY

ha dictado la siguiente

S E N T E N C I A núm. 7100/2013

En el recurso de suplicación interpuesto por Institut Català d'Assistència i Serveis Socials frente a la Sentencia del Juzgado Social 21 Barcelona de fecha 8 de marzo de 2013 dictada en el procedimiento nº 343/2011 y siendo recurrida Carlota . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. LUIS REVILLA PÉREZ.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 3 de abril de 2011 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Seguridad Social en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 8 de marzo de 2013 que contenía el siguiente Fallo:

"Acceptar la demanda interposada per Carlota, contra Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, per tant :

1- Revoco i deixo sense efecte la resolució impugnada de 15/4/2010, restituint la demandant en el grau de disminució reconegut en la resolució prèvia de 15/6/2009 que restitueixo i es mante vigent mentre no sigui modificada o substituïda conforme a dret."

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

Primer

La demandant Carlota, nascuda el NUM000 /1992, el febrer de 2003 va sol·licitar el reconeixament del grau de disminució, per resolució de 30/5/2003 es va reconèixer un grau de disminució del 40% amb el barem per dificultat en l'utilització de transports públics. Per nova resolució de 26/5/2006 es va reconèixer a la demandat un grau de disminució del 66% amb el barem per dificultat en l'utilització de transports públics, en que es va considerar limitació funcional d'una extremitat inferior per neoplàsia òssia, escoliosi en columna vertebral amb limitació funcional, i hipoacúsia mitjana. I novament per resolució de 15/6/2009 es va reconèixer el mateix grau i les mateixes lesions.

Segon

El 17/5/2010 l'Entitat Gestora va citar a reconeixament a la demandant iniciant procés de revisió, i per resolució de 1/6/2010 que aquí s'impugna, reconeixia un grau de disminució al 57%, sense barem de dificultat per a utilitzar transports públics, i com a conseqüència de escoliosi de columna vertebral amb limitació funcional, hipoacúsia mitjana, limitació funcional d'una extremitat inferior per neoplàsia òssia, i limitació funcional d'una extremitat inferior per alteració d'alineació dels membres inferiors.

Tercer

Disconforme la demandant va interposar reclamació prèvia, que li fou denegada per resolució de 21/2/2011.

Quart

La demandant pateix: escoliosi dorso-lumbar severa. Hipoacúsia bilateral amb pèrdua auditiva del 47% en oïda dreta i del 50% en oïda esquerra. Osteosarcoma al fèmur esquerra, intervinguda el 2002 amb resecció dels dos terços distals del fèmur i col·locació de pròtesi de genoll expandible, reintervinguda en dos ocasions per elongació de l pròtesi, i en mantenir dismetria de 10 centímetres, el setembre de 2008 es novament intervinguda practicant allargament de tíbia i peroné de la cama esquerra i el gener de 2009 allargament del tendó d'aquil·les per equinisme, presentant en l'actualitat dismetria de 5,5 centímetres, limitació a la flexió del genoll esquerra, i pèrdua de força a la cama esquerra i requereix utilització de fèrula de ranxo.

TERCERO

Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.

FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO

Por l'INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS se interpone recurso de suplicación contra la sentencia dictada por el juzgado de lo social que, estimando la pretensión de la demanda formulada por la parte actora, revocó y dejó sin efecto la resolución de la gestora demandada de 15/04/2010 que en revisión de grado de discapacidad que tenía reconocido la beneficiaria declaró que presentaba grado de disminución del 57%, en lugar del de 66% hasta entonces reconocido, y que ya no acreditaba superar el baremo de dificultad para uso de transportes públicos.

El presente recurso de suplicación ha sido impugnado por la parte actora que interesó su desestimación.

SEGUNDO

A través del primer motivo de impugnación, amparado en el apartado b) del artículo 193 de la LRJS, pretende la modificación de los hechos probados segundo, para que se añada que las resoluciones reconocieron el grado de discapacidad con carácter provisional y con vigencia hasta fecha determinada, que concreta, y cuarto, donde se recoge el cuadro patológico que presenta la beneficiaria, para que se suprima la expresión de que la misma necesita de cédula de rancho para caminar.

La suerte que ha de correr la pretensión ha de ser desestimatoria, habida cuenta que los datos reseñados por el magistrado "a quo", incluída la necesidad de uso de la cédula de rancho consta de la prueba documental y pericial valoradas por el mismo, sin que su contenido se vea desdicho por los informes que invoca la recurrente, algunos de los cuales incluso coinciden en la valoración, produciéndose la discrepancia pericial exclusivamente en la calificación.

Existiendo informes de diverso signo, ha de prevalecer el criterio del Juez "a quo", y es que, como de forma reiterada ha venido declarando esta Sala, la valoración de la prueba es función atribuida en exclusiva al Juez a quo, de modo que la suplicación se articula como un recurso de naturaleza extraordinaria que no permite al Tribunal entrar a conocer de toda la actividad probatoria desplegada, limitando sus facultades de revisión a las pruebas documentales y periciales que puedan haberse aportado, e incluso en estos casos, de manera muy...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • ATS, 19 de Diciembre de 2017
    • España
    • 19 Diciembre 2017
    ...se pueda probar una mejora ni un error en la calificación, para lo que invoca de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 31 de octubre de 2013 (Rec. 3632/2013 ); y 2) El segundo consistente en el hecho de que existiendo una resolución provisional previa se ac......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR