Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
PREÀMBUL
I
La situació de crisi econòmica actual i el nombre de persones sense feina que engreixen les llistes de l’atur requereixen que, de manera urgent, s’aprovin un seguit de normes per aplicar uniformement en tot el territori que ajudin i fomentin l’activitat econòmica en l’àmbit de la comunitat autònoma.
La destrucció d’ocupació és notòria. La xifra de persones en atur del quart trimestre de 2011 a les Illes Balears arriba a 146.500, la qual cosa representa un augment del 13,95% en relació amb la del quart trimestre de 2010 i del 33,7% sobre la del tercer trimestre de 2011, si bé aquesta darrera dada es deu als efectes de l’estacionalitat. D’aquesta manera, la taxa d’atur del quart trimestre de 2011 se situa en el 25,2%, tres punts percentuals per sobre de la del mateix període de 2010 (22,2%) i per sobre de la taxa nacional (22,90%). Tot i que durant el primer trimestre de 2012 la tendència de les xifres d’atur ha estat descendent, des d’una perspectiva anual creix el 9,07%.
D’altra banda, les dades d’atur per sectors es mantenen des de l’any 2009 amb molt poques variacions en l’agricultura, activitat en què es passa de 600 persones en atur el mes d’abril de 2009 a 1.000 durant el mateix mes de 2011; la indústria, sector en el qual hi ha 300 persones més en atur en el mateix període; o la construcció, amb una reducció de la desocupació de 300 persones durant el mateix període. Contràriament, el nombre de persones en atur en el sector dels serveis experimenta un fort augment, i passa de 48.400 l’abril de 2009 a 57.100 l’abril de 2011.
Pel que fa a l’evolució del total d’empreses a les Illes Balears, també ha estat negativa. Així, mentre que l’any 2009 es computaven 91.826 empreses, l’any 2011 n’hi havia 87.461; és a dir, una reducció del 4,75%. A més, pràcticament el 50% d’empreses corresponia a persones físiques: 45.820 l’any 2009, que passaren a 43.371 l’any 2011, amb una disminució del 5,34%.
Les xifres d’atur indicades i la destrucció de teixit empresarial posen de manifest la gravetat de la situació econòmica i la necessitat d’adoptar mesures de caràcter extraordinari i urgent que facilitin de manera immediata la creació d’empreses i, consegüentment, la generació d’ocupació.
En aquest sentit, i davant el convenciment que és la societat civil la que ha de portar la iniciativa en la innovació, la implantació d’empreses, l’augment de riquesa i la creació de llocs de treball, és obligat col·laborar-hi creant el marc adequat per a això amb l’aprovació de normes que, d’una banda, redueixin la burocràcia administrativa de manera important i, d’una altra, eliminin requisits i exigències en la tramitació dels expedients administratius, la qual s’ha anat incrementant sense cap necessitat amb el pas dels anys. Això no ha d’implicar que es perdin garanties, una part de les quals es mantenen amb procediments més àgils que els actuals.
La societat balear és una societat de creadors i emprenedors, tal com acredita la nostra pròpia història. A les Illes Balears, malgrat els problemes que representen tant la insularitat com la doble insularitat a les illes menors, s’ha sabut crear un gran nombre d’indústries i activitats que han elaborat al llarg de la nostra història productes de molta qualitat: calçat, bijuteria, mobles, moda, vi, formatge, etc. Aquests emprenedors necessiten uns poders públics que donin suport a aquestes activitats reduint els procediments administratius necessaris i eliminant determinades traves administratives que l’únic que fan és dificultar el naixement d’aquests emprenedors. L’emprenedor ha de trobar les portes obertes i el camí lliure per poder crear les seves empreses, desenvolupar les seves activitats, fabricar nous productes i, sobretot, crear nous llocs de treball, amb la finalitat de superar la conjuntura econòmica de crisi actual.
Així, la possibilitat de declaració d’utilitat pública d’energies renovables i les mesures d’estalvi d’energia que es preveuen en el capítol II s’adrecen a aconseguir l’eficiència energètica en els sectors primari, industrial, residencial i terciari, a més de possibilitar la implantació d’energies renovables i autòctones, facilitant la construcció de les infraestructures necessàries per proveir la demanda energètica i fer-ho amb la qualitat necessària.
I amb la possibilitat de considerar, d’acord amb el capítol III d’aquesta llei, i en el marc de l’incís final de l’article 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, que l’aprovació dels projectes d’implantació de les instal·lacions de telecomunicacions per part de l’òrgan competent de l’administració autonòmica determina, en els casos en què la implantació hagi de tenir lloc en sòl rústic, que no sigui necessària la declaració d’interès general a què es refereix la llei esmentada, es pretén afavorir la instal·lació i l’explotació de xarxes de comunicacions electròniques i donar cobertura a tot el territori autonòmic.
II
Efectivament, i pel que fa a la matèria d’indústria i energia, es consideren l’energia i les noves fonts energètiques matèries de gran interès, la qual cosa està motivada pel compliment dels criteris que emanen de la Unió Europea. En concret, en els objectius per a 2020 s’estableix la necessitat d’assolir les quotes següents: promoure les energies renovables fins al 20%, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20% i estalviar el 20% del consum d’energia amb més eficiència energètica. A més, la creació de noves indústries sobre la base de les noves fonts d’energia pot dur com a conseqüència la diversificació de l’activitat econòmica balear i la creació de nous llocs de treball en aquests sectors.
Per aquest motiu, i per poder complir els objectius esmentats, s’estableix un mètode senzill mitjançant la declaració d’utilitat pública, sempre des del punt de vista autonòmic, i es manté la capacitat d’intervenció dels consells insulars i dels ajuntaments en el procediment establert.
Per altra banda, la biomassa, tant la d’origen agrícola com la d’origen forestal, s’ha convertit en una energia que s’ha de potenciar, a partir de dos paràmetres fonamentals: la protecció mediambiental motivada per l’ús d’un combustible d’emissió zero de diòxid de carboni i la protecció contra incendis dels boscs, per facilitar les operacions de neteja i aprofitar-ne el resultat.
En aquest sentit, es considera que els projectes energètics, d’indubtable interès social i utilitat pública, tenen una dimensió supramunicipal, atès que les infraestructures i les dotacions que es requereixen per implantar aquests projectes necessiten assentar-se sobre més d’un terme municipal o, assentant-se en un mateix terme municipal, tenen una incidència que transcendeix l’àmbit municipal per la seva magnitud, importància o característiques especials. A més, un dels pilars del futur econòmic són les energies renovables, la qual cosa ha de permetre també arribar al compliment dels objectius d’emissions.
Pel que fa a la matèria de noves tecnologies, és cert que la investigació, el desenvolupament i la innovació són ja el present i el futur de la nostra societat. Són indispensables en la modernització i el manteniment de la indústria actual, com també en la creació de noves indústries. La simplificació i la millora dels procediments administratius han de ser una aspiració contínua de les administracions públiques, que estan obligades a proporcionar un servei més àgil a la ciutadania.
Per això, la implantació de les noves tecnologies en la xarxa empresarial balear no es pot demorar en el temps, ja que és necessària per aconseguir que les nostres empreses siguin més competitives tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
En resum, el futur econòmic inclou dos pilars fonamentals: d’una banda, la implantació de les noves tecnologies de la informació, que implica facilitar les instal·lacions de telecomunicacions, i, d’una altra, la implantació de les energies renovables per arribar al compliment dels objectius d’emissions.
III
En el capítol IV, relatiu a activitats, se simplifiquen els procediments administratius per impulsar i facilitar l’activitat privada, en especial la implantació de noves empreses, i es reserva la necessitat del permís d’instal·lació únicament per a les activitats permanents majors, les quals, així mateix, es delimiten de bell nou, com també les activitats permanents menors i les innòcues, l’exercici de les quals només requereix la presentació d’una declaració responsable, tot això en concordança, a més, amb el que disposa el recent Reial Decret Llei 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis.
Així mateix, en aquest capítol IV s’estableixen algunes mesures que emanen de les aportacions a les reglamentacions de l’Estat i autonòmiques que ha efectuat la Unió Europea, en concret tot el que fa referència a solucions alternatives.
En el capítol V s’estableixen unes mesures relatives al tractament de residus, orientades a donar una solució a les deixalles d’origen animal i residus sanitaris del grup II, que es poden tractar a les plantes de residus sòlids urbans actualment existents a l’illa de Mallorca, aplicant un preu reduït i sense necessitat de fer importants inversions a les plantes existents; a l’establiment d’una tarifa específica per al tractament dels llots procedents de les estacions depuradores d’aigües residuals; a la possibilitat que la comunitat autònoma autoritzi el gestor del servei públic insular de tractament de residus a importar combustible derivat de residus, a fi d’optimitzar les plantes existents, com també l’establiment d’una fiança única en matèria de residus de construcció i demolició, l’exempció de constituir determinades garanties en matèria de residus i autoritzacions ambientals integrades, la bonificació a les entitats locals de la taxa de recollida de transport i tractament de residus de construcció i demolició, la possibilitat d’utilització de les escòries tractades procedents de les plantes d’incineració de residus sòlids urbans i el pagament d’una tarifa específica per al tractament de la fracció orgànica de residu municipal (FORM).
Finalment, en el capítol VI s’estableix una disposició relativa a l’atorgament de concessions d’aigües subterrànies per a usos agrícoles i ramaders a les unitats hidrològiques classificades, amb la possibilitat d’atorgar un màxim de 4 hm3 a determinades explotacions agrícoles, projectes de noves inversions i regularització d’instal·lacions agrícoles i ramaderes existents que no disposin d’aigües suficients per a la seva activitat. Aquesta possibilitat es justifica en el fet que els nivells de les reserves hídriques a les Illes Balears es mantenen estabilitzats des de fa una dècada, en els mateixos informes d’organismes públics i en la disminució de la superfície agrícola de reguiu i de les explotacions ramaderes en els darrers deu anys.
La norma es completa amb cinc disposicions addicionals, relatives, respectivament, a la tramitació d’informes preceptius entre diverses administracions, a una declaració d’utilitat pública a efectes d’expropiació forçosa, a la declaració responsable o comunicació prèvia en determinades obres, a l’ús del masculí genèric en les denominacions i a la presentació d’un projecte de llei d’energia; una de transitòria, per als expedients en tramitació que resultin afectats per les noves normes que es contenen en la llei; una de derogatòria; i deu de finals, per les quals es fixa l’entrada en vigor de la norma i es modifiquen puntualment la Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s’adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic; la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior; la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears; la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears; la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears; la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears; la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears; i la Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del Parc Balear d’Innovació Tecnològica.
Capítol I
Objecte
Objecte
Aquesta llei té per objecte establir diverses mesures normatives urgents en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus i aigües i altres activitats.
Capítol II
Indústria i energia
Utilitat pública
-
D’acord amb el que estableix la disposició addicional vuitena de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, les instal·lacions de generació d’electricitat incloses en el règim especial que facin servir energia eòlica, solar o hidràulica, biomassa, energia procedent de la mar o altres de similars segons el seu interès energètic o d’aprofitament d’espais degradats, poden ser declarades d’utilitat pública per la direcció general competent en matèria d’indústria i energia.
-
Així mateix, es poden declarar d’utilitat pública les torres o els equips de mesura necessaris per a l’avaluació de recursos d’energia renovable, i, segons el seu interès energètic, les instal·lacions d’aprofitament tèrmic, com ara les solars i les termosolars, les de biomassa, les de cogeneració i les xarxes de distribució energètica i geotèrmica.
-
La declaració d’utilitat pública té els mateixos efectes que els que regulen els articles 25, 26.5 i 26.6 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre.
Procediment per a la declaració d’utilitat pública
-
El procediment per a la declaració de la utilitat pública de les instal·lacions esmentades en l’article 2 anterior inclou els tràmits següents:
-
Presentació de la sol·licitud de declaració d’utilitat pública acompanyada de la documentació tècnica que s’estableixi.
-
Avaluació i admissió a tràmit, si escau, de la sol·licitud d’utilitat pública per part de la direcció general competent en matèria d’indústria i energia.
-
En cas d’admissió a tràmit:
1r. Tràmit d’informació pública.
2n. Sol·licitud d’informes a altres administracions i, en tot cas, al consell insular i a l’ajuntament que corresponguin per raó del territori. En tot cas, els informes del consell insular i de l’ajuntament tenen el caràcter d’informes determinants als efectes dels articles 42.5.c) i 83.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
3r. Resolució del director general competent en matèria d’indústria i energia.
-
-
Es faculta el director general competent en matèria d’indústria i energia perquè, mitjançant una resolució, concreti la documentació tècnica a què es refereix l’apartat 1.a) anterior.
Integració de la producció d’energia renovable en el medi rural
El conseller competent en matèria de medi rural ha d’aprovar, per ordre, la normativa per integrar la producció d’energia renovable en les explotacions agràries, amb la finalitat que siguin més rendibles i que l’energia que s’hi pugui produir sigui un complement econòmic de l’activitat de l’explotació.
Òrgan competent en la gestió de l’extracció i el tractament de la biomassa vegetal
-
L’òrgan autonòmic competent en la gestió de l’extracció i el tractament de la biomassa vegetal és el conseller competent en matèria de medi rural.
-
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per biomassa vegetal tot el material natural de procedència agrícola o silvícola.
Gestors de biomassa vegetal
-
Es considera gestor de biomassa vegetal l’agent que participa en la cadena de valor de biomassa vegetal, sota criteris de sostenibilitat ambiental i energètica, mitjançant una combinació de com a mínim dues de les activitats següents: enginyeria, treballs d’aprofitament, extracció, recol·lecció, emmagatzematge o valorització material de biomassa vegetal.
-
La conselleria competent en matèria de medi rural crearà un registre de gestors de biomassa vegetal.
Punts de recollida i tractament de biomassa vegetal
-
Es consideren punts de recollida i tractament de biomassa vegetal els llocs o els terrenys que facin servir els gestors de biomassa durant un any per a la recollida, l’emmagatzematge i la possible valorització material intermèdia de la biomassa vegetal, per facilitar-ne el transport posterior.
No es consideren punts de recollida i tractament de biomassa vegetal les activitats consistents en el desenvolupament normal de treballs forestals d’acord amb un pla d’aprofitament forestal o una autorització de tala, com tampoc els treballs agrícoles derivats del desenvolupament normal d’una explotació agrícola.
-
Els usos relacionats amb els punts de recollida i tractament de biomassa vegetal, excepte quan estiguin expressament prohibits pel planejament territorial o urbanístic, tenen la consideració d’usos admesos, atès que es tracta d’activitats relacionades amb la finalitat o amb la naturalesa de les finques, d’acord amb el que preveu l’article 21.1.a) de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.
-
Qui vulgui instal·lar un punt de recollida i tractament de biomassa vegetal ha de presentar una declaració responsable en els termes i amb els efectes que preveu la legislació general de règim jurídic i del procediment administratiu aplicable a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
L’administració autonòmica comunicarà, per al seu coneixement, a l’ajuntament i al consell respectius les declaracions que s’hagin tramitat.
-
Juntament amb la declaració responsable, s’ha de presentar la documentació següent:
-
Documentació acreditativa de la disponibilitat del terreny.
-
Descripció de les instal·lacions, que ha d’incloure la ubicació identificada mitjançant les coordenades geogràfiques, les característiques tècniques, i el tipus i les quantitats estimades de biomassa que es pretenguin recollir.
-
Descripció de les activitats de valorització de biomassa que es duran a terme amb indicació de la superfície que s’utilitzarà per a cada tipus d’operació, la tipologia de la maquinària i la capacitat màxima de tractament de la instal·lació.
-
Mesures de prevenció i autoprotecció d’incendis en el conjunt de la instal·lació.
-
Relació dels mitjans adequats de protecció contra incendis en funció de la ubicació del punt.
-
En el cas d’extracció de biomassa forestal, pla tècnic d’aprofitament aprovat o, si no n’hi havia, autorització de tala.
-
Declaració de no afectació de valors protegits especialment per la legislació ambiental.
-
-
L’activitat dels punts de recollida i tractament de biomassa vegetal no està subjecta al règim de llicències, autoritzacions i informes que estableix la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears.
-
El gestor de biomassa pot sol·licitar una pròrroga de dotze mesos com a màxim i, excepcionalment, per una causa justificada, una altra pròrroga pel temps indispensable per a l’acabament de l’activitat, la qual no pot excedir de sis mesos.
En tot cas, la transformació del punt de recollida i tractament en un punt d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal requereix la presentació d’una nova declaració responsable en els termes que estableix l’article 8 següent.
-
El gestor de biomassa ha de tornar, a càrrec seu, el terreny utilitzat com a punt de recollida i tractament de biomassa vegetal al seu estat original, en el termini màxim de sis mesos després d’acabar l’activitat, acabament que s’ha de comunicar a la conselleria competent en matèria de medi rural. Si el gestor no duu a terme aquesta restitució a l’estat original, ho pot fer subsidiàriament l’administració a càrrec de l’explotador.
Punts d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal
-
Es consideren punts d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal els llocs o els terrenys que els gestors de biomassa facin servir durant un període de tres anys per a l’emmagatzematge i la possible valorització material intermèdia, per facilitar-ne el transport posterior.
-
Els usos relacionats amb l’emmagatzematge i la transferència de biomassa vegetal, excepte quan estiguin expressament prohibits pel planejament territorial o urbanístic, tenen la consideració d’usos admesos, atès que es tracta d’activitats relacionades amb la finalitat o amb la naturalesa de les finques, d’acord amb el que preveu l’article 21.1.a) de la Llei 6/1997.
-
Qui vulgui instal·lar un punt d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal ha de presentar una declaració responsable en els termes i amb els efectes que preveu la legislació general de règim jurídic i del procediment administratiu aplicable a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
Juntament amb la declaració responsable, s’ha de presentar la mateixa documentació que preveu l’apartat 4 de l’article anterior per als punts de recollida i tractament de biomassa vegetal.
-
A les instal·lacions dels punts d’emmagatzematge i transferència de biomassa s’ha d’aplicar el mateix règim establert en l’article anterior per als punts de recollida i tractament de biomassa vegetal, amb les particularitats següents:
1a. Dins els tres anys següents a l’inici de l’activitat en el punt d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal, es pot sol·licitar una pròrroga de tres anys com a màxim i, excepcionalment, per una causa justificada, una altra pròrroga pel temps indispensable per a l’acabament de l’activitat, la qual no pot excedir de sis mesos.
2a. En els punts d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal es poden utilitzar les construccions existents o fer noves construccions desmuntables que siguin absolutament indispensables per desenvolupar l’activitat, les quals tenen el caràcter d’edificis vinculats a l’activitat, i només queden subjectes a la llicència municipal d’edificació i ús del sòl, la qual, amb l’informe previ i favorable de la conselleria competent en matèria de medi rural, pot exceptuar, per causes justificades en l’expedient, el compliment dels paràmetres d’ocupació, superfície o alçària fixats amb caràcter general per la normativa urbanística, i, particularment, pel Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desplega la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la finalitat i la naturalesa de les finques i el règim d’unitats mínimes de cultiu. En tot cas, tenen la consideració d’edificis vinculats a l’activitat les construccions obertes desmuntables que tenguin una coberta i, com a màxim, dos tancaments laterals, i es facin servir per protegir la biomassa vegetal.
En els punts d’emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal es pot instal·lar maquinària adequada per al tractament de la biomassa vegetal, amb la possibilitat de fer una instal·lació tancada desmuntable per protegir la maquinària, en els mateixos termes indicats en el paràgraf anterior.
3a. Totes les instal·lacions s’han de desmuntar en el termini màxim de sis mesos des de l’acabament de l’activitat, i hi és aplicable tot el que estableix l’apartat 7 de l’article anterior.
Capítol III
Noves tecnologies
Interès general
D’acord amb el que preveu l’incís final de l’article 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb l’article 24.1.f) de la mateixa llei, l’aprovació dels projectes d’implantació a què es refereix l’article 10 d’aquesta llei, implica, en tot cas, la declaració d’interès general, amb independència que la infraestructura corresponent estigui prevista o no en els instruments de planejament general o en els instruments d’ordenació territorial, inclosos el Pla Director Sectorial de Telecomunicacions i els plans de desplegament que es puguin aprovar.
Construcció de noves instal·lacions de telecomunicacions
-
La instal·lació de xarxes radioelèctriques en qualsevol tipus de sòl, així com la construcció d’altres instal·lacions de telecomunicacions en sòl rústic, exigeix l’aprovació prèvia del projecte d’implantació corresponent per part de la direcció general competent en matèria de telecomunicacions.
Les persones interessades han de presentar, juntament amb el projecte d’implantació, la documentació que preveu el Pla Director Sectorial de Telecomunicacions, així com també la resta de la documentació tècnica que, mitjançant una resolució, estableixi el director general competent en matèria de telecomunicacions.
-
En tot cas, les instal·lacions i les construccions de telecomunicacions s’han d’adaptar a l’ambient en què s’hagin d’ubicar, d’acord amb el que preveu l’article 10.2 del text refós de la Llei del sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
Capítol IV
Activitats
Solucions alternatives
-
En la normativa d’àmbit municipal o insular que faci referència a instal·lacions que siguin necessàries per al desenvolupament d’una activitat, s’hi han de tenir en compte possibles solucions tècniques alternatives de les que pugui prescriure la normativa vigent, quan hi hagi causes justificables que n’impossibiliten l’aplicació.
-
Els tècnics que redactin el projecte o la documentació tècnica i els directors d’obra poden adoptar, sota la seva responsabilitat, solucions tècniques alternatives sempre que aquestes solucions es detallin exhaustivament i es justifiquin en el projecte o en la documentació tècnica, amb l’autorització expressa de la propietat.
-
El projecte o la documentació tècnica amb la solució alternativa s’ha de presentar en els termes que prescriu la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior.
