Llei 12/2012, de 26 de setembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Ateses les greus dificultats de la Hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears per atendre adequadament les obligacions que es deriven de la prestació dels serveis bàsics en exercici de les seves competències, i atesa la imperiosa necessitat de reduir l’elevat dèficit públic de la comunitat autònoma per poder complir els objectius que va establir el Consell de Política Fiscal i Financera dia 6 de març de 2012, cal adoptar urgentment noves mesures -complementàries de les ja adoptades en el Decret llei 6/2011, de 2 de desembre, de mesures tributàries urgents- amb la finalitat d’augmentar els ingressos públics, en la mesura que ho permeti la capacitat normativa en matèria tributària de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el marc que estableixen la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. Paral·lelament, també cal establir beneficis fiscals que, a més d’incentivar el desenvolupament econòmic de manera immediata, contribueixin indubtablement a reduir la despesa pública sanitària.
Concretament, sota els principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat que han d’inspirar el sistema tributari, i d’acord amb la Llei 28/2010, de 16 de juliol, de règim de cessió de tributs de l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió, i amb la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s’exerceixen determinades competències normatives sobre els tributs estatals cedits següents: impost sobre la renda de les persones físiques, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs, impost especial sobre determinats mitjans de transport i taxa fiscal sobre el joc. A més, es regulen normes de gestió específiques del procediment per a la taxació pericial contradictòria i per a la presentació de les escriptures de cancel·lació hipotecària.
D’aquesta manera, aquesta llei s’articula en dos capítols. El capítol I està dedicat als tributs cedits, i es divideix en quatre seccions en funció de l’impost regulat. Així, la secció 1a, sobre l’impost sobre la renda de les persones físiques (article 1), regula una nova deducció autonòmica per a despeses en primes d’assegurances individuals de salut, que, si bé implica de manera immediata una menor recaptació inicial en concepte d’aquest impost, també ha d’implicar una reducció de la despesa sanitària per raó de l’ús més elevat que previsiblement faran aquestes persones de la sanitat privada i, fins i tot, un augment net de la recaptació impositiva global a favor de la comunitat autònoma, per raó del potencial creixement de l’activitat d’aquest sector de l’assegurança privada.
La secció 2a, relativa a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, regula el tipus de gravamen aplicable a les transmissions oneroses de determinats béns mobles (article 2).
La secció 3a es dedica a l’impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs (article 3) i, tal com també han fet la majoria de comunitats autònomes, per primera vegada es regula a les Illes Balears el tipus de gravamen autonòmic respecte de les benzines, el gasoil d’ús general, el fueloil i el querosè d’ús general.
La secció 4a, sobre l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (article 4), regula també per primera vegada a les Illes Balears el tipus de gravamen d’aquest impost, però només per als mitjans de transport que emeten més CO2 inclosos en l’epígraf 4t de l’article 70.1 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’imposts especials.
I mitjançant el capítol II (articles 5 a 7) es regulen normes de gestió. En particular s’estableixen determinades especialitats del procediment de taxació pericial contradictòria i l’exoneració de l’obligació de presentar les escriptures de cancel·lació hipotecària per part dels subjectes passius de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Per acabar, la part final s’estructura en tres disposicions addicionals, una de transitòria, una altra de derogatòria i cinc disposicions finals. Les disposicions addicionals regulen el tipus de devolució del gasoil d’ús professional en l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs; l’afectació al finançament de la despesa sanitària dels rendiments derivats de l’aplicació dels tipus de gravamen autonòmics de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, i la constitució de fiances per part de les empreses que operen en el sector del joc, fiances que s’estenen a les obligacions econòmiques resultants de la meritació de la taxa fiscal sobre el joc, entre altres obligacions o responsabilitats en què pugui incórrer l’empresa operadora en aquest sector d’activitat. I mitjançant la disposició final primera s’incrementa el tipus de gravamen aplicable a les transmissions oneroses de béns immobles -inclosa la constitució o la transmissió de drets reals d’ús o de gaudi sobre immobles- de valor més elevat, mitjançant l’aplicació d’una tarifa progressiva, la qual cosa afavoreix, sens dubte, el compliment del principi de progressivitat del sistema tributari. La disposició final segona modifica la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La disposició final tercera modifica la Llei 3/2012, de 30 d’abril, de mesures tributàries urgents. La disposició final quarta modifica la Llei 2/2012, de 4 d’abril, de suport als emprenedors i les emprenedores i a la micro, petita i mitjana empresa. La disposició final cinquena estableix l’entrada en vigor de la norma, sens perjudici de les regles particulars que es fixen en la disposició transitòria única en funció de la meritació -instantània o periòdica- de cada un dels tributs afectats per la nova regulació.
Capítol I
Tributs cedits
Secció 1a
Impost sobre la renda de les persones físiques
Deducció autonòmica en concepte de despeses en primes d’assegurances individuals de salut
-
S’estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica del 15% de les despeses satisfetes pel contribuent durant l’exercici en concepte de primes d’assegurances individuals de salut.
-
Perquè es pugui aplicar aquesta deducció cal que es compleixin els requisits i les condicions que s’indiquen a continuació:
-
Les persones contribuents i beneficiàries de l’assegurança han de tenir residència a les Illes Balears i complir alguna de les característiques personals següents:
1r. Ser membre d’una família nombrosa.
2n. Ser major de 65 anys.
3r. Patir una discapacitat amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%.
-
El contribuent no ha d’haver obtingut, durant l’exercici, rendiments d’activitats econòmiques subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
-
La suma de la base imposable general més la base imposable de l’estalvi menys el mínim del contribuent i el mínim per descendents no han de superar la quantia de 12.000 euros en cas de tributació individual, i 25.000 euros en cas de tributació conjunta. No obstant això, en el cas de famílies nombroses, aquests imports s’eleven a 24.000 euros en el cas de tributació individual i a 36.000 en el supòsit de tributació conjunta.
-
Només donen dret a deducció les despeses de primes d’assegurances individuals únicament i exclusivament destinades a cobrir despeses d’assistència sanitària. A aquest efecte, no donen dret a deducció les primes vinculades únicament a assistència dental, ni tampoc les abonades en concepte d’assegurances privades derivades del règim de les mutualitats de funcionaris o altres col·lectius.
-
A l’efecte de l’aplicació d’aquesta deducció, només es poden tenir en compte els descendents membres de la família nombrosa que, al seu torn, donin dret a la reducció prevista, en concepte de mínim per descendents, en l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. I, en el cas que els cònjuges membres ascendents de la família nombrosa hagin optat per la tributació individual i tenguin dret a la reducció prevista, en concepte de mínim per descendents, en l’article 58 de la Llei 58/2006 esmentada, cadascun té dret a aplicar-se la meitat de la deducció corresponent a les despeses derivades de primes d’assegurança per membres descendents de la família nombrosa.
-
En el supòsit de família nombrosa, s’ha de tenir reconeguda administrativament aquesta condició, en els termes que estableix la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció de les famílies nombroses.
-
-
L’incompliment dels requisits i les condicions a què es refereix l’apartat 2 anterior comporta la pèrdua del benefici fiscal, i el contribuent ha d’incloure en la declaració de l’impost corresponent a l’exercici en què s’ha produït l’incompliment, la part de l’impost que s’ha deixat de pagar com a conseqüència de la deducció practicada, juntament amb els interessos de demora meritats.
