Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

La suspensió de la responsabilitat personal subsidiària en cas d'impagament en les faltes.

Document Citas 5 Citado por Relacionados
Vincent
AutorMaria Gabriela Boldo Prats
CargoJutgessa substituta de Barcelona

L'art 53 del CP disposa que: "Si el condenado no satisficiere, voluntariamente o por vía de apremio, la multa impuesta, quedará sujeto a una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas, que, tratándose de faltas, podrá cumplirse mediante localización permanente. En este caso, no regirá la limitación que en su duración establece el artículo 37.1 de este Código".

No hi ha cap mena de dubte respecte la classificació que fa el CP , en el seu art 35, respecte quines son les penes privatives de llibertat: presó, localització permanent i responsabilitat personal subsidiària en cas d' impagament. La diferencia que introdueix el CP actual en relació amb el Codi anterior és bastant més formal del que sembla, ja que la responsabilitat personal subsidiària es segueix configurant com una mesura substitutiva i excepcional d'execució de la pena de multa que té per objecte preservar l'eficàcia del sistema de penes en general, i de la pena de multa en particular.

La sistemàtica del Codi actual revela aquesta línea continuista ja que situa la regulació del seu règim de compliment no en la secció 2ª del capítol 1º del seu títol 3º, De las penas privativas de libertad, , sino a l'art 53, que s' ubica a la secció 4ª, titulada De la pena de multa.

La responsabilitat personal subsidiària segueix per tant unida de manera indissoluble a la pena de multa, per tal de garantir la seva eficàcia de manera que es constitueix com una substitució de la mateixa per evitar la impunitat que provocaria la insolvència del condemnat a pena de multa.

Pel que fa a la seva configuració com a pena privativa de llibertat, el seu règim de compliment pot assimilar-se a la de la pena de presó si el jutge o tribunal ordena la extinció de la pena en Centro Penitenciari. En aquest caso pot refondre?s amb penes de presó o amb altres responsabilitats personals subsidiàries art 193.2 del Reglament Penitenciari i pot accedir als beneficis de la llibertat condicional.

Però com a mesura subsidiària d'execució d'una una pena de multa, el seu compliment no pot resultar més greu o restrictiu que la pena de presó, doncs si no seria més aflictiva, en via executiva, la pena de multa a la pena de presó.

El Tribunal Constitucional en la seva Sentencia núm. 19/1988, de 16 de febrer, al resoldre una qüestió d' inconstitucionalitat plantejada contra el art. 91 del Codi Penal de 1973, declara: " la constitucionalidad de la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR