STSJ Cataluña 38/2005, 10 de Octubre de 2005
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:7622 |
| Número de Recurso | 46/2005 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 38/2005 |
| Fecha de Resolución | 10 de Octubre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUESNURIA BASSOLS MUNTADACARLOS RAMOS RUBIO
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 46/2005
SENTÈNCIA NÚM. 38
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 10 d'octubre de 2005.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la Sra. Gema, representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Alberto Ramentol Noria i
dirigida per l'advocat Sr. Miguel Garcia Lezcano, contra la Sentència dictada per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 13 de desembre de 2004 en entendre del recurs d'apel·lació
interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 41 de Barcelona el 29 d'abril de 2003 en el procediment de judici ordinari núm.351/02. El Sr. Francisco, aquí part recorreguda, ha estat representat per ell mateix i dirigit per l'advocat
Sr. Ricardo Gómez Olarte.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Francisco, en la seva pròpia representació, va formular demanda de judici ordinari núm. 351/02 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 41. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 29 d'abril de 2003, la part dispositiva de la qual diu el següent:
Que estimando la demanda instada por Don Francisco, representando por sí mismo en su calidad de Procurador, frente a Dña. Gema, representada por el Procurador Sr. Ramentol, y desestimando la reconvención formulada por ésta frente a aquel debo condenar y condeno a la Sra. Gema, en su calidad de heredera, a satisfacer al Sr. Francisco la legítima que corresponde a éste en la herencia de su difunto padre Don Carlos y que asciende a la cantidad de 287.683,22 euros (47.866.460 pesetas), en dinero o mediante entrega de bienes pertenecientes a la herencia. Asimismo procede condenar a la demandada a abonar al actor, sobre la cantidad reconocida como legítima, el interés legal desde el fallecimiento del causante, hasta el pago de la legítima, salvo que ratifique la heredera la designación del inmueble ya realizada en el documento 3 de contestación a demanda, en cuyo caso solo se devengarán los intereses hasta el día 3-1-2002. Imponiendo a la Sra. Gema el pago de las costas causadas tanto por la demanda inicial como por la reconvencional.
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 13 de desembre de 2004, amb la següent part dispositiva:
"El Tribunal acuerda: Estimamos en parte el recurso de apelación interpuesto por el Procurador D. Francisco que se representa a si mismo como parte actora en este procedimiento, contra la sentencia de 29 de abril de 2003 dictada por el Sr. Juez del juzgado de primera instancia número 41 de esta ciudad que modificamos en el sentido de fijar en 778.121,01 euros la legítima que pertenece al actor en la herencia de su padre Carlos, manteniendo los demás extremos de la parte dispositiva de la sentencia de instancia.
Desestimamos la impugnación efectuada por la representación procesal de Dña. Gema.
No hacemos expresa condena en las costas de esta alzada, salvo las derivadas de la impugnación que serán a cargo de la parte apelada".
Contra la Sentència anterior, la Sra. Gema va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 28 d'abril de 2005, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 30 de juny de 2005, la qual mitjançant una provisió de la mateixa data va ser suspesa per necessitats del servei i es va assenyalar per al dia 11 de juliol de 2005 la qual va tenir lloc.
Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Als efectes de facilitar la correcta comprensió del tema litigiós, considera la Sala d'interès fixar els següents antecedents de caràcter històric:
Amb data 8 de juliol de 2001 va morir en la localitat de Mercadal de Menorca el senyor Carlos el qual havia contret primer matrimoni amb la Sra. Lorenza a l'any 1956, unió de la qual va néixer i viu un fill, el demandant en aquest litigi, senyor Francisco.
El Sr. Carlos i la senyora Lorenza es van divorciar i el primer va contraure noves núpcies amb la senyora Gema, unió de la qual no hi va haver descendència.
El senyor Carlos va atorgar el seu darrer testament davant del notari de Barcelona senyor Antoni Clavera Esteva, amb data 17 de gener de 1994, testament en el qual va instituir hereva universal de tots els seus béns a la seva esposa senyora Gema, i al seu fill, senyor Francisco li va llegar únicament el que li correspongués en concepte de llegítima.
Amb data 11 de desembre de 2002 el Jutjat de Primera Instància número 5 de Figueres va tenir per presentada demanda per part del senyor Francisco, que es dirigí contra la segona esposa del demandant en reclamació de llegítima.
El Jutjat de Figueres es declarà incompetent, i finalment, la demanda fou admesa a tràmit pel Jutjat de Primera Instància número 41 de Barcelona, per virtut d'interlocutòria dictada el 16 de maig de 2002.
El Jutjat de Primera Instància número 41 de Barcelona va dictar sentència amb data 29 d'abril de 2003, en la qual decidí estimar la demanda presentada pel senyor Francisco, desestimar la reconvenció esgrimida per la demandada i condemnar-la en la seva qualitat d'hereva a satisfer a l'agent la quantitat de 287.683,22 euros (47.866.460 milions de pessetes) en diners o mitjançant béns pertanyents a l'herència, també a pagar-li els interessos corresponents i les costes produïdes en la contesa en primera instància.
Contra la sentència de Primera Instància fou interposat recurs d'apel·lació pel senyor Francisco, recurs que comportà la revocació de la sentència de Primera Instància i el dictat de nova resolució per part de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb data 13 de desembre de 2004, que fixà l'import de la llegítima en favor del senyor Francisco en la quantitat de 778.121,01 Euros.
Contra la sentència dictada per l'Audiència fou interposat recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació per la recurrent condemnada en ambdues instàncies senyora Gema.
Com a qüestió prèvia escau fer una breu al·lusió a la suposada inadmissibilitat dels recursos extraordinari per infracció processal i de cassació adduïda per la part contra la qual es recorre, en el seu escrit d'impugnació del recurs.
La part impugnant incideix en l'error notori de dir que la interlocutòria d'aquesta Sala en admetre en primer lloc el recurs de cassació i en segon terme i condicionat a ell el d'infracció processal vulnerà la norma processal. Aquesta afirmació queda molt lluny de la susdita norma, només escau ressaltar que l'article 477 de la LEC regula els supòsits d'admissió dels recursos de cassació, i un d'ells és per raons de quantia, que ha d'ésser superior a 150.253,03 euros, quantia notòriament superada en el cas en debat.
Tot seguit s'ha de fer una lectura de la disposició final setzena de la LEC 2000, que en el paràgraf cinquè diu: "si se tramitaren conjuntamente recurso por infracción procesal y recurso de casación, la Sala examinarà en primer lugar, si la resolución recurrible es susceptible de recurso de casación, y si no fuere así, acordarà la inadmisión del recurso por infracción procesal".
Finalment escau fer esment que la documental aportada en aquesta alçada ha d'ésser retornada a les parts que l'aportaren donat que no són admissibles en l'àmbit cassacional.
En el primer motiu de recurs d'infracció processal adduït per la recurrent es denuncia la infracció dels articles 217 i 282 de la Llei d'enjudiciament civil de 2000.
A l'empara de l'anterior denuncia posa de relleu la recurrent que al seu entendre la Llei d'enjudiciament civil de 2000 és molt més exigent que la de 1881 pel que fa al "onus probandi", des d'aquesta perspectiva es fa expressa referència al fet que l'article 217.2 de la Llei d'enjudiciament civil de 2000, denunciat com a infringit, diu "corresponde al actor y al demandado reconveniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que originariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto juridico correspondientes a las pretensiones de la demanda ... si al tiempo de dictar sentencia o resolución semejante, el tribunal considerase dudosos unos hechos relevantes para la decisión, desestimará las pretensiones".
Amb l'anterior cita legal, el primer motiu de recurs, que ara es tracta, invoca l'absència de prova pericial que determinés sense dubtes el valor dels "béns de propietat intel·lectual" que formen part del relictum del pare del demandant i espòs de la demandada. Al fil d'aquesta al·legació es fa referència al fet que en la demanda el legitimari fes al·lusió a una suposada prova que es cuitaria d'aportar, emesa per un censor jurat de comptes, i que aquesta promesa no es portà a terme.
En entendre del recurrent l'absència de la pràctica de prova pericial practicada per un censor jurat de comptes, impedia fixar la quantitat que l'hereva havia percebut a conseqüència dels drets de "propietat intel·lectual" que heretà del seu difunt consort, i per tant, en compliment de l'article 217 de la LEC, no es podia condemnar a la senyora Gema a incloure en el "relictum" del finat l'import corresponent que, com és evident, incrementà la quantitat a percebre pel senyor Francisco, en concepte de llegítima.
Per tal de contestar les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba