RESOLUCIÓN JUS/2890/2022, de 27 de septiembre, dictada en el recurso gubernativo interpuesto por Manuel Tejuca González, notario de Sant Joan de Vilatorrada, contra la calificación negativa de la registradora de la propiedad titular del Registro de la Propiedad de Manresa núm. 1 que suspende la inscripción de una escritura de compraventa.
| Fecha de disposición | 27 Septiembre 2022 |
| Fecha de publicación | 05 Octubre 2022 |
| Emisor | Departament de Justícia |
Es dicta resolució del recurs governatiu interposat per Manuel Tejuca González, notari de Sant Joan de Vilatorrada, contra la qualificació de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Manresa número 1 que suspèn la inscripció d'una escriptura de compravenda.
Relació de fets
I
A l'escriptura autoritzada pel notari de Sant Joan de Vilatorrada Manuel Tejuca González, el 8 d'abril de 2022, número de protocol 277, M. C. Z. S., soltera ‒ representada per D. B. F., que n'exerceix la representació en virtut del poder especial per vendre atorgat per F. Z. S. com a tutora de la seva germana M. C. Z. S.‒, ven l'habitatge situat a la planta segona, porta quarta, tipus D, de la casa situada al carrer de Bilbao, número 11, de Manresa, del qual n'és la propietària única, a G. A. T., que l'adquireix per a si mateix.
L'habitatge venut constitueix la finca registral número 22416 del Registre de la Propietat de Manresa número 1, inscrit al volum 1605, llibre 490, foli 97.
L'esmentada escriptura va ser presentada al Registre de la Propietat de Manresa número 1 el dia 9 d'abril de 2022, amb l'assentament de presentació número 2955 del llibre diari 179 del Registre, i fou qualificada desfavorablement el dia 1 de juny de 2022 per la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Manresa número 1. La nota de qualificació negativa expressa tres motius diferents per suspendre la inscripció, dels quals únicament és objecte de recurs el que fa referència als articles 231-9 i 234-3.2 del Codi civil de Catalunya (CCC), segons els quals cal manifestar si l'habitatge és domicili familiar i si se'n té la disponibilitat sense necessitat de cap altre consentiment.
II
El senyor Manuel Tejuca González, notari de Sant Joan de Vilatorrada, va interposar un recurs adreçat a aquesta direcció general contra la nota de qualificació registral esmentada, que ingressà al Registre de la Propietat el dia 22 de juny següent. El recurs es basa, en síntesi, en els arguments següents.
Primer. Per aplicació de l'article 159 del Reglament notarial (RN), el notari ha de fer constar les circumstàncies dels compareixents a l'escriptura segons el que resulti de les seves manifestacions i, en el cas que es tracti d'una persona soltera, no ha de fer cap manifestació especial en el sentit de si està unida en una relació de parella estable o no ho està. El notari no està obligat a fer indagacions sobre la situació de convivència en parella estable, sinó que la situació d'unió o separació de fet només consta a instància dels interessats i segons el que resulti de llurs manifestacions.
Segon. Si no consta aquesta manifestació, pel sol fet que el compareixent manifesti ser una persona soltera, no es pot inferir que conviu en unió estable ni que no hi conviu. Per conviure en unió estable de parella no n'hi ha prou amb el fet de ser solter, sinó que s'han de complir els requisits que recull l'article 234-2 del CCC, entre els quals destaca el fet que pot constituir unió estable de parella la persona casada però separada de fet.
Tercer. La sola manifestació d'un estat civil, si no es manifesta res més, ja exclou, per sí mateixa, un estat civil contrari, però no exclou ni inclou una situació convivencial de parella estable, que no és un estat civil, sinó una situació de fet. Pel sentit recte de les paraules emprades, la manifestació de ser solter, si no es manifesta res més, no presumeix cap situació convivencial d'unió estable de parella.
Quart. Si una persona manifesta a la compareixença de l'escriptura que és soltera i no hi fa constar que està unida en situació de parella estable, s'ha d'entendre que no està en aquesta situació. La qualificació registral no es pot fonamentar en la sospita de la mala fe de les persones, sinó que més aviat s'hauria de decantar per la presumpció de bona fe, tal com recull l'article 111-7 del CCC. D'acord amb el principi de bona fe, no podem dubtar de la declaració de la persona que disposa, si no hi ha cap altre indici que pugui destruir la presumpció general de bona fe.
III
La registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Manresa número 1 va fer l'informe preceptiu el dia 7 de juliol de 2022, en el qual manté la qualificació, i va elevar l'expedient d'aquest recurs a aquesta Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació el mateix dia. No consta la pròrroga de l'assentament de presentació per la interposició del recurs ni cap notificació als titulars dels drets afectats.
IV
En la resolució del recurs aquesta direcció general ha estat assessorada per la Comissió que, a aquest efecte, estableix la Llei 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
Fonaments de dret
Primer
El règim jurídic dels negocis de disposició de l'habitatge familiar
1.1 D'acord amb els articles 231-9 i 234-3 del CCC, el titular de l'habitatge familiar que constitueix el lloc de residència d'una parella –sigui matrimonial o sigui no matrimonial– no en pot disposar unilateralment, sinó que necessita el consentiment (en rigor, l'assentiment) de l'altre integrant de la parella, encara que aquest últim no tingui cap dret sobre l'habitatge. La condició familiar d'un habitatge del qual és titular una persona que conviu amb una altra en una comunitat de vida matrimonial o anàloga a la matrimonial constitueix una limitació o restricció del poder de disposició sobre aquest habitatge, de manera que no pot alienar-lo o gravar-lo per si sol, sinó que l'eficàcia –no la validesa– del negoci dispositiu requereix que el convivent no titular el consenti o assenteixi a la seva realització. Per això, si el cònjuge o el convivent titular de l'habitatge familiar en disposa unilateralment, sense comptar amb l'assentiment del consort o de la persona amb qui conviu, l'accipiens no adquireix cap dret, com a conseqüència de la manca de poder de disposició del tradens. Ara bé, d'acord també amb el principi de la protecció dels adquirents de bona fe i a títol onerós que inspira l'ordenament jurídic català, el mateix article 231-9 del CCC estableix...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba