Els reptes dels col.legis professionals davant la llei del Parlament de Catalunya 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col.legis professionals
| Autor | Xavier Muñoz Puiggròs |
| Cargo | Advocat de al Generalitat Membre del Ple de la Comissió de Codificació de Catalunya |
| Páginas | 15-28 |
Page 15
1.1. La Llei catalana 7/2006, de 31 de maig, té com a objecte la regulació de les professions titulades, les associacions professionals, els col.legis professionals i els consells de col.legis. Aquesta llei es va promulgar d'acord amb la competència de l'article 24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, ara formulada en l'article 125 del nou text estatutari de 2006, amb la vocació de constituir el nou marc normatiu català regulador d'aquestes matèries. L'esmentat article 1251 de l'actual Estatut d'autonomia estableix que la Generalitat té competència exclusiva tant en matèria de col.legis professionals com en l'exercici de professions titulades, sens perjudici del que disposen els apartats 2 i 3 del mateix article i els articles 36 i 139 de la Constitució espanyola. A l'hora d'aprovar aquesta llei, també s'ha tingut en compte els aspectes bàsics de la Llei estatal 2/1974, de 13 de febrer, sobre col.legis professionals, la doctrina del tribunal constitucional, i el dret comunitari europeu.
1.2. Tal com s'indica en el Preàmbul de la Llei 7/2006, la regulació de l'exercici de les professions titulades és una preocupació actual i comuna dels països del nostre entorn enPage 16 tant que aquestes són un dels principals motors de creixement econòmic i de progrés de les societats avançades. En aquest context, mitjançant la Llei 7/2006 la Generalitat ha fet un pas endavant respecte a la precedent Llei 13/1982, de col.legis professionals, atès que, juntament amb la regulació relativa als col.legis professionals -la qual actualitza- ha ordenat l'exercici de les professions titulades. I això, a fi de dotar aquestes professions d'un règim jurídic que, tot definint els drets i deures, garanteixi una correcta prestació dels serveis envers els seus destinataris. En aquest sentit, la nostra realitat social exigeix, dins del marc de l'Estat social i de dret, una major resposta dels poders públics respecte als drets dels ciutadans perceptors de serveis professionals, per tal que rebin, amb més garanties, uns serveis de qualitat.
1.3. La nova Llei 7/2006, a més d'ampliar l'horitzó de les professions titulades, ha fet un esforç renovador en matèria col.legial. S'han dissenyat nous mecanismes de constitució de col.legis, taxats prèviament per la llei. S'ha establert un procediment administratiu mínim tant pel que fa als requisits de la presa de decisions, com als de l'aprovació de normes i sancions. S'han definit més clarament les funcions dels col.legis i els requisits de constitució. S'ha creat la figura de l'Associació professional com a alternativa a la creació de col.legis. S'ha endreçat el règim econòmic dels col.legis, configurant la possibilitat de percebre taxes, regulant el règim d'auditoria i la funció fiscalitzadora de la Sindicatura de Comptes per determinats supòsits. S'ha limitat el mandat dels membres dels òrgans de govern. S'exigeixen mesures que faciliten la participació proporcionada de dones i homes en la composició dels òrgans de govern. S'ha introduït el vot electrònic com a instrument tècnic de millora del sistema de participació dels col.legiats. I, s'ha establert que l'organització col.legial de Catalunya sigui autònoma respecte a les altres organitzacions d'àmbit estatal, sens perjudici de les relacions que es puguin configurar per la via de la cooperació.
1.4. Dins de l'esmenta't context, el present article pretén centrar l'atenció en els problemes que l'ordenació dels col.legis professionals han plantejat en les darreres dècades i en les solucions adoptades per la Llei 7/2006. Així, doncs, tractarem els diferents aspectes novedosos que conté aquesta llei, tant pel que fa a la legislació col.legial com pel que respecta a l'exercici professional.
Abans d'entrar en els elements definitoris amb què el legislador català ha configurat la institució col.legial, cal aclarir què s'entén per "professió titulada". Això, sens perjudici que més endavant analitzem quan una professió titulada passa a ser col.legiada, atès que la llei que ens ocupa parteix de la premissa que només poden organitzar-se en col.legis professionals les professions titulades.
L'article 2 de Llei 7/2006 no fa una regulació exhaustiva de les professions titulades per tal de respectar la legislació derivada de cada sector. Tot i això defineix la professió titulada com aquella que es caracteritza per l'aplicació de coneixements i tècniques pròpies d'una ciència, o branca del saber, per a l'exercici de les quals és necessari estar enPage 17 possessió d'un títol acadèmic universitari, acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estudis, que habiliti per a l'exercici professional, d'acord amb la normativa vigent, i, si s'escau, complir altres condicions establertes per llei.
Els aspectes més rellevants de la nova Llei pel que fa a les professions titulades, són els següents:
a) La definició de les condicions d'accés a la professió (títol acadèmic universitari més altres condicions legalment establertes); b) El règim d'incompatibilitats, d'acord amb la llei o normativa col.legial. En tot cas: abstenció en els casos de conflictes d'interessos; c) Els drets i deures dels professionals. Especial exigència a la formació contínua; d) El deure de cobrir els riscs de responsabilitat en què puguin incórrer els professionals a causa de l'exercici de la seva professió, mitjançant la contractació d'una assegurança; e) L'adopció de mesures en aquelles actuacions professionals que no compleixin els requisits establerts legalment per a l'exercici de la professió; f) La funció social de l'exercici professional. Els professionals titulars han de realitzar prestacions professionals que determini la Llei amb dret a retribució o compensació; g) El deure de prestacions professionals obligatòries i degudament compensades en casos de risc greu, catàstrofe o calamitat; h) L'exercici no permanent a Catalunya d'una activitat professional amb caràcter transnacional per nacionals d'estats membres de la Unió Europea, o qualsevol altre dels beneficiats que estableixi la legalitat comunitària queda sotmès a les exigències de col.legiació pròpies del país on s'exerceixi regularment la professió; i) El règim sancionador general per raó de les infraccions vinculades a l'exercici professional, amb independència que es tracti de professions col.legiades o no col.legiades.
3.1. Centrats els principals elements definitoris de la professió titulada, condició sine qua non perquè una professió pugui ser col.legiada, analitzarem tot seguit la conjuntura actual dels col.legis professionals.
3.2. Des d'un punt de vista de caràcter sociològic podem constatar que en les darreres dècades els col.legis professionals s'han percebut, fonamentalment, com una institució dirigida a la defensa i representació dels interessos de la professió i els seus membres. Així, les funcions que varen donar lloc a la seva configuració institucional i que varen contribuir a la fonamentació de l'atribució de potestats públiques, com ara el control professional, el poder disciplinari, la deontologia i els drets dels destinataris de l'activitat professional, havien passat, amb els anys, a una posició secundària.
3.3. En els darrers temps tant a Catalunya com arreu de l'Estat s'ha evidenciat una minoració de les potestats públiques d'aquesta institució, com a conseqüència de la manca d'un model adaptat a les noves demandes de la realitat social. Per contra, aquesta mancança ha propiciat, entre d'altres seqüeles, una proliferació excessiva d'aquestes corporacions, sense que algunes d'elles reuneixin els requisits, de caràcter mínim, que garanteixin un sistema col.legial que doni resposta a les necessitats de les persones prestatàries del servei professional. Això, amb independència de les contradiccions existents entre laPage 18 Llei de col.legis de 1982 i algunes de les lleis de creació de col.legis professionals que no complien -entre d'altres preceptes- la col.legiació obligatòria establerta a la dita llei de col.legis.
3.4. El mapa col.legial existent a Catalunya, on hi ha censats 127 col.legis professionals, molts d'ells d'una mateixa professió2, evidencia, com veurem, un clar excés de col.legis. En efecte, dins d'aquest nombre de col.legis trobem dades contradictòries: Enfront dels 14 col.legis d'advocats existents a Catalunya -és la professió amb major nombre de col.legis d'una mateixa professió, seguit del d'agents comercials (10) i del de procuradors dels tribunals (9)- contrasta el fet que hi hagi un sol col.legi d'arquitectes i un sol d'economistes o d'enginyers industrials. La disparitat d'aquestes dades, a banda de denotar una manca de model pel que fa a la configuració del mapa col.legial, implica un minifundisme i fragmentació, la qual cosa pot suposar, en alguns casos, malgrat la matisada intervenció dels consells de col.legis, una descompensació de garanties d'uns col.legis respecte a d'altres i, el que encara és més greu, respecte a la ciutadania prestatària dels serveis col.legials.
3.5 La desnaturalització de la institució del col.legi professional ha suposat l'aparició de col.legis que no responen a les característiques essencials que han de tenir aquestes corporacions per a ser considerades entitats que exerceixen funcions públiqes prestadores de serveis a la ciutadania. Es tracta -entre d'altres exemples- de col.legis amb professionals sense titulació universitària; de professionals amb una activitat mancada d'una especial...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba