DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Educacio |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constituciÛ i la composiciÛ del consell escolar, la selecciÛ del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels Úrgans de govern dels centres docents p˙blics.
La Llei org‡nica 9/1995, de 20 de novembre, de la participaciÛ, l'avaluaciÛ i el govern dels centres docents va establir els Úrgans col∑legiats de govern dels centres docents p˙blics, la seva composiciÛ i competËncies i els requisits per ser-ne membre, aixÌ com el procediment per a la designaciÛ del director del centre. Va fixar, tambÈ, els requisits per poder presentar la candidatura.
Les previsions d'aquesta Llei van ser desenvolupades pel Decret 352/2000, de 7 de novembre (DOGC n˙m. 3263, de 10.10.2000), pel qual es regulen la constituciÛ i la composiciÛ del consell escolar i l'elecciÛ, nomenament i cessament del director o directora i dels altres Úrgans unipersonals dels centres docents p˙blics.
L'entrada en vigor de la Llei org‡nica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaciÛ, ha significat una modificaciÛ profunda de la situaciÛ anterior. AixÌ, el consell escolar i el claustre de professors deixen de ser Úrgans de govern i esdevenen Úrgans de participaciÛ en el control i la gestiÛ dels centres, i el c‡rrec de director o directora es proveeix a travÈs d'un concurs de mËrits entre el professorat que presenta la seva sol∑licitud.
Tanmateix, per aconseguir els objectius de millora de la gestiÛ i de reforÁament de l'autonomia dela funciÛ directiva per impulsar i desenvolupar projectes de millora de la qualitat educativa, fixats per l'esmentada Llei org‡nica, cal una funciÛ directiva que respongui a un model propi de gestiÛ educativa i que, al mateix temps, reculli el millor de la nostra tradiciÛ pedagÚgica.
A mÈs, els centres docents han de donar resposta a les noves exigËncies socials i educatives, que impliquen un notable canvi en l'organitzaciÛ i en la gestiÛ dels centres i en les estratËgies educadores. L'objectiu de millora de la qualitat educativa requereix, a mÈs d'una direcciÛ mÈs i millor preparada tËcnicament i pedagÚgica, amb un alt grau d'implicaciÛ amb el fet educatiu i compromesa amb el centre i amb el seu entorn, el compromÌs dels Úrgans de participaciÛ en el control i gestiÛ dels centres amb el projecte educatiu de centre i amb un projecte de direcciÛ. Les persones que assumeixin la funciÛ directiva han de posseir els mËrits i les capacitats adients per fer-ho possible.
En conseq¸Ëncia, es fa necessari establir una nova regulaciÛ especÌfica d'aquests aspectes essencials de la gestiÛ dels centres docents p˙blics.
El capÌtol 2 d'aquest Decret regula la composiciÛ i la constituciÛ del consell escolar dels centres p˙blics i concreta la participaciÛ dels Úrgans de govern, dels professionals de l'ensenyament, de l'alumnat i de les seves famÌlies, de l'entorn social i professional i dels ajuntaments. Aquesta concreciÛ de la participaciÛ es fa compatible amb la necess‡ria autonomia del centre per fixar el nombre de membres de cada sector electiu del consell escolar. AixÌ mateix, assigna determinades competËncies reguladores al reglament de rËgim interior del centre o, directament, al consell escolar.
El capÌtol 3 tÈ per objecte la regulaciÛ del procediment de selecciÛ del director i el nomenament i cessament dels Úrgans de govern dels centres docents p˙blics.
AixÌ, d'acord amb el que disposen els articles 86 i seg¸ents de la Llei org‡nica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaciÛ, la selecciÛ dels candidats a la direcciÛ del centre es fa mitjanÁant un concurs de mËrits.
En aquest procediment de selecciÛ, els mËrits acadËmics i professionals, aixÌ com l'experiËncia adquirida en el treball prËviament realitzat, particularment en l'exercici de la direcciÛ .i la seva valoraciÛ., sÛn els aspectes b‡sics a tenir en compte.
Dins els mËrits professionals, el projecte de direcciÛ constitueix un mitj‡ idoni perquË les persones candidates acreditin la seva capacitat per ocupar el lloc concret al qual opten, atenent tant a criteris de gestiÛ com de lideratge pedagÚgic. Per aixÚ, el projecte de direcciÛ ha d'estar relacionat amb les caracterÌstiques i el projecte educatiu del centre al qual s'opta. La vinculaciÛ entre el projecte educatiu, els trets especÌfics i necessitats concretes de cada centre i el projecte de direcciÛ s'insereix en els objectius de millora de la gestiÛ i de reforÁament de l'autonomia de la funciÛ directiva explicitats per la Llei org‡nica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaciÛ.
El procediment de selecciÛ per a la direcciÛ es fa ressÚ, per tant, de l'important paper que la nostra legislaciÛ atorga al projecte educatiu en la definiciÛ dels objectius generals de cada centre docent, com a expressiÛ de la participaciÛ de la comunitat educativa i de l'autonomia de centre i Ès per aixÚ que, en el marc d'aquesta participaciÛ, es preveu que les comissions de selecciÛ, atenent les circumst‡ncies del centre, puguin demanar el parer del consell escolar respecte dels projectes de direcciÛ.
El capÌtol 4 regula els Úrgans de coordinaciÛ i assigna a la direcciÛ del centre la competËncia per al nomenament del Úrgans unipersonals de coordinaciÛ, reforÁant, aixÌ, la funciÛ directiva.
El capÌtol 5 estableix els Úrgans de govern i els Úrgans de participaciÛ i control de les zones escolars rurals, adequant-ne l'estructura a les seves caracterÌstiques.
Finalment, el capÌtol 6 s'ocupa de la regulaciÛ dels Úrgans de govern i dels Úrgans de participaciÛ dels centres de formaciÛ d'adults.
En virtut d'aixÚ, a proposta de la consellera d'EducaciÛ, amb l'informe del consell escolar de Catalunya i de la ComissiÛ de Govern Local, efectuat el tr‡mit previ de consulta iparticipaciÛ amb els representants del personal al servei de les administracions p˙bliques, d'acord amb el dictamen de la ComissiÛ JurÌdica Assessora i amb la deliberaciÛ prËvia del Govern,
Decreto:
CapÌtol 1
Disposicions de car‡cter general
Objecte i ‡mbit d'aplicaciÛ
1.1††L'objecte d'aquest Decret Ès la regulaciÛ de la constituciÛ i la composiciÛ del consell escolar, de la selecciÛ, el nomenament i el cessament del director o la directora i del nomenament i el cessament dels altres Úrgans de govern i de coordinaciÛ dels centres docents p˙blics.
1.2††El capÌtol 2 d'aquest Decret, relatiu a la constituciÛ i a la composiciÛ del consell escolar, Ès d'aplicaciÛ a tots els centres docents p˙blics de Catalunya.
1.3††Els capÌtols 3 i 4, referents a la selecciÛ del director o la directora i al nomenament i al cessament dels Úrgans de govern i de coordinaciÛ dels centres docents, nomÈs sÛn d'aplicaciÛ als centres de la Generalitat de Catalunya la gestiÛ dels quals tÈ encomanada el Departament d'EducaciÛ.
CapÌtol 2
Del consell escolar
ComposiciÛ del consell escolar del centre
2.1††El consell escolar dels centres docents p˙blics Ès compost per:
a)†El director, que el presideix.
b)†El cap d'estudis.
c)†Unregidor o un representant de l'Ajuntament, del terme municipal en el qual es troba el centre.
d)†Un nombre determinat de representants del professorat elegits pel claustre.
e)†Un nombre determinat de representants de l'alumnat i dels pares o tutors dels alumnes elegits per i entre ells, respectivament.
f)†Un representant del personal d'administraciÛ i serveis del centre.
g)†Un membre designat per l'associaciÛ de pares i mares d'alumnes mÈs representativa, d'acord amb el seu nombre d'associats.
h)†El secretari del centre, que actua com a secretari del consell escolar, amb veu i sense vot.
2.2††En el cas dels centres que imparteixen cicles formatius de dues o mÈs famÌlies professionals, o en quË almenys el 25% de l'alumnat est‡ cursantensenyaments de formaciÛ professional o d'arts pl‡stiques i disseny, ensenyaments de grau mitj‡ o de grau superior de m˙sica o ensenyaments de grau mitj‡ o de grau superior de dansa, forma part del consell escolar un representant proposat per les organitzacions empresarials o institucions laborals presents en l'‡mbit d'acciÛ del centre, amb veu i sense vot.
2.3††En els centres d'educaciÛ especial i en els centres ordinaris amb unitats especÌfiques d'educaciÛ especial, forma part del consell escolar un representant del personal d'atenciÛ educativa complement‡ria.
2.4††El nombre de representants del professorat elegits pel claustre no pot ser inferior a un terÁ del total de membres del consell escolar.
2.5††El nombre de representants de l'alumnat i dels pares d'alumnes, en conjunt, no pot ser inferior a un terÁ del total de membres del consell escolar.
En els col∑legis d'educaciÛ infantil i prim‡ria, l'alumnat de tercer cicle pot participar en el consell escolar en els termes que estableixi el reglament de rËgim interior, amb veu i sense vot.
En els instituts d'educaciÛ secund‡ria no poden ser representants de l'alumnat aquells que cursen primer o segon curs d'educaciÛ secund‡ria obligatÚria, perÚ podran participar-hi en els termes que estableixi el reglament de rËgim interior, amb veu i sense vot.
En els instituts d'educaciÛ secund‡ria i altres centres docents amb representants de l'alumnat i dels pares d'alumnes, el nombre global de representants Ès parell i la representaciÛ Ès per parts iguals entre ambdÛs sectors.
En els centres que imparteixen exclusivament ensenyaments que duen a l'obtenciÛ de tÌtols acadËmics amb equivalËncia universit‡ria, en les escoles oficials d'idiomes, en les escoles d'art, en els centres que imparteixen ensenyaments de rËgim especial d'esports i en els centres que imparteixen ensenyaments...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba