Una reflexió (més?) sobre l'ordre públic
| Autor | Josep Lluís Florensa Labazuy |
| Cargo | Lletrat de la Generalitat habilitat Responsable d'Assumptes Penals Departament d'Interior |
| Páginas | 87-104 |
87
drets humans
S S Q A P G
febrer de 2020 en el rotlle de procediment abreujat núm. 36/2019
i de la Sentència dicta S D A P B e febrer de
2020 en el procediment abreujat núm. 8/2019
Cada vegada que el meu fill adolescent ens diu, les poques vegades que ho fa, que recollirà la seva
habitació, apareix ràpidamen À D
es presenta davant meu amb contundència, no tant per les previsibles dificultats tècniques que
entreveig sinó, i sobretot, per la incertesa del seu contingut, dels seus límits i de la seva aplicació
pràctica.
S
Estat com el nostre, social i
E
substituir-lo, de fer-lo transcendir o, fins i tot, en els darrers - C
Bartolomé Cenzano, resu
jurisprudència dels conceptes de seguretat pública, de seguretat ciutadana ordre públic, sense que
arribat a donar-los-els un clar contingut precís i diferenciat a cadascun (1). A aquesta
relació caldria afegir el concepte de pau pública al qual el legislador del 2015 ha fet protagonista amb
una nova funció (2).
E C odre públic en un inexistent dret fonamental a la seguretat, la funció
que se li assigna és de límit tant pel que fa a les llibertats ideològica, religiosa i de culte (article 16.1)
com en relació amb el dret de reunió i de manifestació (article 20.2), encara que autors com Alonso
G ic constitueix no la causa justificativa del límit o restricció de les
llibertats, sinó el seu exercici amb plenes garanties, és a dir, la plena vigència dels valors bàsics que
nament jurídic-constitucional (3).
U C
béns jurídics a protegir, perquè li atorga tot un títol dins del llibre II per tal que es recollissin els il·lícits
Una reflexió (més?) sobre l’ordre públic
88
que entren en col·lisió amb aquest, distribuïts en set cap P XXII
punitiu, el cert és que poc ens aporta en la en
un interès tutelat diferenciat per la qual cos a resulta molt difícil identificar un objecte de tutela comú:
res té a veure la defensa del legítim i correcte exercici de les funcions que constitucionalment hem
activitats que es facin en els llocs C
L aliud, una categoria autònoma
urgència
una concreció en el marc constitucional, com a fo nament, no com a límit, de drets fonamentals, entès
Si combinem ambdues perspectives -la constitucional i la penal-
resulta que és el mateix ordre públic el que actua com a límit,
manifestació, i el que determina la seva alteració quan aquell
exercici serà sancionat, ja sigui C
L
protecció de la seguretat ciutadana (6). Així, la pregunta sorgeix
necessàriament: quan la reunió en un lloc de trànsit públic o la
manifestació es des -
E
D
per poder entendre creada una situació de desordre públic seran
necessàries les condicions següents:
▪ Un subjecte actiu plural que actuï en grup o individualment però emparat en el grup, si més no en
C (ja que
la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana sembla que pot ser comesa individualment).
▪ A
xigeixi expressament), de la pau pública o de la seguretat ciutadana. I què suposa aquella greu
D
dels seus drets o llibertats -delicte de desordres públics- o la
-infracció administrativa.
▪ Però ha de ser alguna cosa més: la greu alteració de la pau pública només es pot aconseguir amb
C tes de violència sobre les
Ja no només el dret penal, sinó
tota la potestat sancionadora
E poder
determinar amb claredat
quines conductes són
com a la manera ordinària de
ciutadans, constituint aquells
il·lícits meres irregularitats que
han de ser combatudes.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba