Decret 41/2014, de 5 de setembre, pel qual s’estableixen els principis generals del procediment per obtenir la carta d’artesà, la carta de mestre artesà, el document de qualificació artesanal i la carta de mestre artesà honorífic
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei 4/1985, de 3 de maig, d’ordenació de l’artesania, determina el marc normatiu pel qual s’ha de regir aquest sector, atenent les característiques específiques que presenta en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així, aquesta Llei va establir les bases d’un marc d’actuació que va permetre adoptar els mecanismes necessaris per fomentar i promocionar les empreses emmarcades en el sector artesà, i donar-los suport, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions de rendibilitat, gestió i competitivitat.
El Decret 80/2010, de 18 de juny, regulà el traspàs de les competències en matèria d’artesania al Consell Insular de Mallorca.
La Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania, va atribuir, com el títol indica, les competències en matèria d’artesania al Consell Insular de Menorca i al que en aquell moment era el Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
La situació provocada per les transferències competencials, atesa la normativa abans esmentada i d’acord amb la distribució de competències que estableix l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, requereix disposar d’un nou marc normatiu que racionalitzi l’ordenació del sector artesà i incrementi el valor i el prestigi de la carta d’artesà, la carta de mestre artesà, el document de qualificació artesanal i la carta de mestre artesà honorífic, mitjançant l’establiment dels principis generals del procediment habilitat per obtenir-los.
Així, l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix en l’article 30.18 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en “Artesania. Foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes. Promoció de productes artesans. Creació de canals de comercialització”, i l’article 70.14 de la norma estatutària atribueix als consells insulars com a pròpies les matèries abans referides.
D’altra banda, l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que en les competències que, d’acord amb l’Estatut, els consells insulars hagin assumit com a pròpies, el Govern de les Illes Balears pot establir els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat reglamentària per part dels consells insulars.
Aquests principis generals, d’acord amb la doctrina establerta pel Consell Consultiu de les Illes Balears davant qüestions semblants, no poden exhaurir la matèria i s’ha de deixar un marge ample a la reglamentació dels consells insulars.
Així, sense perjudici de la potestat reglamentària atribuïda a les administracions insulars, s’estableixen els principis generals normatius, formalment identificats en la disposició addicional única, que s’han d’aplicar en tot el territori de les Illes Balears i que, per tant, han de ser respectats pels consells insulars. Al mateix temps, s’han introduït disposicions complementàries dels principis generals que permetran disposar d’una regulació que ja podrà ser aplicada en conjunt a tota la comunitat autònoma. Es tracta de regles i mesures que no s’imposen a les administracions insulars, sinó que s’aproven amb caràcter provisional fins que aquestes decideixin desplaçar-les totalment o parcialment en l’ús legítim dels poders normatius que els confereix l’Estatut.
La Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis del mercat interior, determina, amb caràcter general, que les normes dels estats membres no poden contenir disposicions que limitin l’accés a la prestació de serveis dels operadors de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, a part de preveure una simplificació administrativa en els tràmits establerts. Aquestes previsions s’han tingut en compte en el text del Decret, que no estableix com a obligació per als artesans la necessitat d’obtenir el distintiu d’artesà com a requisit per exercir la seva activitat econòmica, sinó com un instrument...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba