Presentació
| Autor | Pablo Pérez Tremps/Ricardo Alonso García |
| Cargo | Catedràtic de dret constitucional de la Universitat Carlos III/Catedràtic de dret administratiu i comunitari de la Universitat Complutense de Madrid |
| Páginas | 7-8 |
PRESENTACIÓ
Si hi ha una cosa clara en el panorama politicojurídic del moment és el prota-
gonisme que el procés d’integració europea està tenint dins aquest panorama, i
també que aquest protagonisme es prolongarà durant el futur. El procés obert pel
Tractat de Niça i la Declaració de Laeken té una primera concreció pràctica en el
desenvolupament de la segona Convenció europea, que s’ha plantejat com a rep-
te, ni més ni menys, la preparació d’una constitució per a Europa, el text de la
qual, encara per definir totalment, haurà de servir com a eix central del treball de
la Conferència Intergovernamental de 2004. Encara avui no se sap ben bé quin
serà el contingut del resultat final del projecte, però el que sembla prou clar és
que la reforma que iniciï la Conferència Intergovernamental a partir del treball de
la Convenció serà profunda i significarà una fita en el procés d’integració euro-
pea, al qual han de donar la seva resposta els poders estatals per tal de convertir en
dret el resultat del procés mitjançant l’aprovació corresponent de les normes en
què es plasmi.
El món polític i la societat en conjunt han apreciat, i en gran mesura han enco-
ratjat, la importància qualitativa d’aquest procés; la doctrina jurídica espanyola, per
la seva banda, amb més sentit de la realitat i de l’actualitat que en ocasions anteriors,
se n’està fent ressò des del començament, cosa que confirma la nostra «europeïtza-
ció» cultural. N’és una bona prova l’aparició de molts treballs dedicats a temes vin-
culats, d’una manera o d’una altra, al procés de reforma de les institucions europees
que és en marxa. La revista Autonomies, conscient de la importància del repte, no
n’ha volgut romandre aliena i va encarregar als qui signem aquestes línies la confec-
ció d’un número dedicat monogràficament a temes europeus.
Certament, era impossible intentar oferir una visió global del procés i, a més, és
ingenu acadèmicament. Per això, el disseny del número monogràfic que ara es pre-
senta es va fer mirant de tractar algunes de les qüestions cabdals que hi ha suscitades
al dret públic europeu actual, i s’ha volgut fer no solament des de la perspectiva del
dret comunitari, sinó també des de la perspectiva del dret intern, que es veu i s’ha de
veure influït profundament per aquell. Aspectes com ara la posició del ciutadà, el
repartiment de poder entre les diferents instàncies polítiques, els canvis institucio-
nals..., tenen un lloc en aquest volum perquè s’han considerat especialment relle-
vants.
Com hem avançat, la finalitat no és ni pot ser oferir una visió global i acabada
d’aquests temes; una revista, que per definició se situa cronològicament en un mo-
ment determinat, ha de servir de fòrum per aturar-se en un procés i reflexionar so-
Autonomies, núm. 29, novembre de 2003, Barcelona.
bre qüestions del que s’ha fet i del que encara està per fer. Això és el que hem buscat:
obrir un parèntesi temporal per a la reflexió acadèmica que ens ajudi a ser cons-
cients del contingut, o d’alguns dels continguts, del procés d’integració europea per
valorar el que s’ha fet i per afrontar millor el que s’està fent i el que queda per fer.
Aquest ha estat el nostre objectiu i confiem que es compleixi efectivament, és a dir
que aquest número contribueixi a millorar la comprensió i el debat sobre l’Europa
que s’està construint.
Finalment, només ens queda agrair a títol personal als autors la seva col·labora-
ció valuosa i a la direcció d’Autonomies i, especialment, a Elisenda Malaret la con-
fiança dipositada en nosaltres tot esperant no defraudar aquesta confiança.
Ricardo Alonso García
Catedràtic de dret administratiu i comunitari
de la Universitat Complutense de Madrid
Pablo Pérez Tremps
Catedràtic de dret constitucional
de la Universitat Carlos III
AUTONOMIES · 29
