Pareja i Lozano, Carles: El nou dret urbanístic.
| Autor | José Luís González-Berenguer Urrutia. |
PAREJA I LOZANO, CARLES: El Nou Dret Urbanistic. Serie Monografies Juridiques. Edición conjunta. Diputació de Barcelona, Marcial Pons, Madrid-Barcelona.
Como todos sabemos, la lengua castellana ha vivido hasta hace muy poco el siglo de oro de su brillantísima literatura (una literatura comparable a la que se ha producido en castellano o en inglés, y muy superior a la producida en francés) . Todos sabemos también que esta gran literatura hoy ha desaparecido de modo prácticamente total. Basta acordarse de Espriu, Rodoreda, Segarra, Carner, los dos Riba, López Picó, Gerau de Liost y el monstruo de Plà (todo lo cual era una primera línea mundial hace sólo dos días) , y comparar con lo que se hace ahora en catalán. Dejando a salvo la obra de Gimferrer, no se hace nada (lo cual contrasta con la alta producción en castellano de la «Escuela de Barcelona», hoy perfectamente viva) . Hasta aquí la constatación de una evidencia. Otra cosa son las causas de este desastre, materia sin duda opinable. Mas antes de opinar hay que constatar otro hecho: el desplome de la gran literatura en catalán coincide con los años de una determinada política «cultural» del Gobierno de Cataluña. Y aquí viene lo opinable; yo creo que esta coincidencia no es una casualidad y que entre esa política ombliguista, mezquina y encerrada en sí misma, y un derrumbe tal, hay una relación de causa a efecto. Y al que no lo vea así le recuerdo la frase de los griegos: cuando los dioses quieren perder a los hombres, los ciegan.
Pues bien, en un momento tal se dan otras paradojas como la aparición de buenos libros jurídicos en lengua catalana (creo que se está publicando en ella el magnífico Tratado de PARADA) . No es éste, pues, el único libro, pero creo que es uno de los mejores, si no el mejor.
Porque sucede que el libro de PAREJA es la más lograda exposición de la situación actual del Derecho urbanístico español que yo conozco.
(El libro está escrito desde la perspectiva del Derecho urbanístico catalán, naturalmente; pero estudia constantemente -¡y con qué profundidad!- el Derecho aplicable en toda España como Derecho a aplicar en primer nivel de fuentes a la propia Cataluña. Por esta razón de su alcance nacional, Marcial Pons lo ha publicado. Por esta razón, y sin duda también, por su elevada calidad) .
Respecto al grave error del TC, al negar en la Sentencia 61/91 la función supletoria del Derecho urbanístico estatal, dice:
Això no obstant, cal constatar que l'actuació legislativa supletòria de l'Estat no es pot considerar excessivament distorsionadora de les competències autonòmiques, ja que en cap moment impedeix l'exerciici de les competències legislatives per part de les Comunitatas Autònomes habilitades amb la corresponent competència. Com ja s'ha dit, els darrers pronunciamentes del Tribunal Constitucional al respecte han suposat un canvit de criteri respecte a senténcies anteriors (com les de 26 de gener i 21 de desembre de 1989) que trobaven com un dels principals fonaments de la legislació supletòria estatal la manca d'assumpció de competències de forma generalitzada per al conjunt del territori de l'Estat per part de totes les Comunitatas Autònomes. Davant el nou criteru de l'intèrpret constitucional, una de les crítiques més freqüents gira entorn del fet que l'esmentada assumpció de competències autonòmiques no s'ha produït respecte als territories de Ceuta i Melilla, ja que els seus Estatuts d'Autonomia no els hi atribueixen competències legislatives. Al meu parer, tot i que caertament la manca de legislació supletòria pot crear un buit normatiu en els indicats territoris, aquest criteri ha de considerar de poc pes, en tant que suposa mantenir la competència estatal en base a una peculiaritat geo-polític, com és la sobirania espanyola sobre els indicats territoris, que dificilmente pot justificar el condicionament del sistema de fonts normatives.
Mes fonament tenen, en canvi, els arguments sobre les característiques pròpies de l'ordenament jurídic espanyol, que es posen de manifest, entre altres aspects, en el sistema d'articulació entre legislació bàsica i legislació de desenvolupament el qual, tal i com ha indicat GARCIA DE ENTERRIA (1997, pp. 411 i ss. ), es pot veure greument obstaculitzat en els supòsits d'inactivitat legislativa autonòmica, en tant que aquesta inactivitat pot suposar buidar la contingut la legislació bàsica d'origen estatal. I és que, si bé cal constatar que la no legislació és una opció plenament legítima des de la perspectiva de l'autonomia política, no és menys cert que aquesta inactivitat és difícilment sostenible quan l'exercici de les competències legislatives autonòmiques es mou al volant del sistema d'articulació entre legislació bàsica i legislació de desenvolupament.
Així es posa de manifest, precisament, a propòsit del sistema normatiu que en l'àmbit urbanístic es deduí de la Sentència constitucional que s'examina, amb les peculiaritats específiques que es deriven de la interpretació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba