ORDRE JUS/419/2009, de 17 de setembre, relativa al pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
JUS/419/2009, de 17 de setembre, relativa al pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, dins el títol III (.Del poder judicial a Catalunya.), estableix, en el capítol III, les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia.
Entre aquestes competències hi ha la corresponent als mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya (article 104) i la relativa a l'ordenació dels serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica gratuïta (article 106).
Amb la vigència de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, i mitjançant els reials decrets 966/1990, de 20 de juliol, i 409/1996, d'1 de març, es van traspassar de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya les funcions en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l'Administració de justícia i de les fiscalies, entre les quals s'inclou el pagament de les indemnitzacions corresponents a perits i perites davant els tribunals de justícia amb seu a Catalunya. Les funcions i els serveis esmentats es van atribuir al seu dia al Departament de Justícia mitjançant el Decret 129/1996, de 16 d'abril. Més recentment, l'article 3.7.a) del Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya atribueix al Departament de Justícia les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya.
L'article 473.1 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, en la redacció que li dóna la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, disposa que poden prestar serveis a l'Administració de justícia el personal funcionari d'altres administracions que, amb caràcter ocasional o permanent, sigui necessari per auxiliar-la en el desenvolupament d'activitats concretes que no siguin les pròpies dels cossos de funcionariat al servei de l'Administració de justícia i que requereixin coneixements tècnics o especialitzats. Així, els jutges o jutgesses i els magistrats o magistrades poden nomenar com a perit o perita els funcionaris o funcionàries, els organismes o els serveis tècnics dependents de les administracions públiques que, tal com disposa l'article 465 de la Llei d'enjudiciament criminal, no tenen dret a reclamar honoraris, sens perjudici de les indemnitzacions que els corresponguin, que, de conformitat amb el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei, són a càrrec del crèdit pressupostari assignat al Ministeri o l'organisme al qual pertanyi el perit o perita.
Així mateix, la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, tenint en compte la possibilitat d'utilització dels recursos públics per peritar que preveu la Llei orgànica del poder judicial, i amb la finalitat de conjugar, d'una banda, l'accés de tota la ciutadania a la tutela judicial efectiva i, de l'altra, la racionalització en la utilització dels recursos públics, en l'article 6.6 estableix que la regla general ha de ser que els peritatges vagin a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, del funcionariat, dels organismes o dels serveis tècnics dependents de les administracions públiques, i que, només excepcionalment i quan per inexistència de tècnics o tècniques en la matèria no sigui possible l'assistència pericial per perits o perites dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions públiques, el peritatge es pugui dur a terme, si el jutge o jutgessa o tribunal ho estima pertinent mitjançant una resolució motivada, a càrrec de tècnics o tècniques privats.
En aquest sentit, la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, va establir una nova regulació del procediment per designar judicialment els perits o perites, d'acord amb la qual els diversos col·legis professionals, les entitats anàlogues i les acadèmies i les institucions culturals i científiques han de trametre cada any als òrgans jurisdiccionals una llista dels membres disposats a actuar com a perits o perites judicials.
Per la seva banda, arran de l'entrada en vigor de la Llei 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal, sobre el procediment per a l'enjudiciament ràpid i immediat de determinats delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat i en compliment de l'apartat 3 de la seva disposició final primera, el Departament de Justícia va elaborar una llista específica de professionals i de tècnics i tècniques amb disposició a actuar de forma immediata davant els jutjats de guàrdia per celebrar els anomenats judicis ràpids, i va introduir el pagament avançat d'aquest tipus de peritatges, per tal d'assegurar l'assistència pericial en aquest tipus de procediments.
D'aquesta manera, la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia va aprovar una nova circular, la Circular 2/2003, de 23 d'abril, relativa al pagament dels peritatges judicials, la qual introduïa, entre altres mesures, la fixació d'unes quanties màximes per al pagament avançat de determinades tipologies de peritatges, amb la qual garantia, d'una banda, la prestació del servei de peritatges als òrgans judicials i, de l'altra, la utilització racional dels recursos públics.
Després del temps transcorregut des de l'entrada en vigor de la Circular 2/2003, el Departament de Justícia s'ha plantejat la necessitat de fer un pas endavant per tal de millorar la prestació del servei i, alhora, conjugar els interessos legítims dels perits i perites i l'obligació de l'Administració d'utilitzar els recursos públics disponibles de la manera més eficient possible. Per això, s'ha decidit ampliar el ventall dels peritatges judicials susceptibles de pagament avançat i fer-lo extensiu a tots aquells peritatges, amb independència de l'ordre jurisdiccional en què es practiquin, el cost dels quals pugui correspondre assumir al Departament de Justícia. En aquests casos, es fixen unes quantitats que el Departament pot avançar als o a les professionals una vegada hagin realitzat el peritatge i abans que recaigui la resolució definitiva que posi fi al procediment judicial. Per establir aquestes quantitats s'han tingut en compte els barems que s'establiren a la Circular 2/2003, que s'han revisat i incrementat, i s'han posat en relació amb el cost i la dificultat que presenten de mitjana els diferents tipus de peritatges, a més de tenir en compte també els barems que apliquen altres comunitats autònomes amb competències en la matèria. Aquest sistema no obsta la possibilitat que els i les professionals, a la fi del procediment i sempre que hi hagi un pronunciament de l'òrgan judicial en matèria de costes, puguin presentar la minuta d'honoraris que creguin justa per a la seva exacció mitjançant les costes, tot retornant les quantitats que el Departament de Justícia els hagi avançat.
Així, es conclou que el principal objectiu d'aquesta Ordre és doble: d'una banda, garantir la prestació del servei de peritatges quan aquests hagin de ser a càrrec de l'Administració, amb respecte als principis de subjecció als pressupostos previstos i a la utilització racional dels recursos públics, i, de l'altra, garantir als i les professionals el cobrament de la seva tasca sense necessitat d'esperar que finalitzi el procediment judicial.
Per tal d'aconseguir l'efectivitat de les previsions d'aquesta Ordre s'ha estimat oportú posar a disposició dels òrgans judicials, d'acord amb les previsions legals, una relació dels perits i perites amb disposició a actuar en les condicions previstes en aquesta Ordre.
Per tot això, i d'acord...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba