ORDRE VCP/59/2010, d'11 de febrer, del Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Vicepresidencia |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
VCP/59/2010, d'11 de febrer, del Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya.
Superades les èpoques de confessionalitat de les administracions públiques i la posterior reacció de rebuig del fet religiós, la conveniència de la normalització de la presència de la pluralitat d'opcions religioses i de pensament en la societat catalana, composta per persones i col·lectius d'una diversitat creixent de creences, fa oportuna la creació d'un memorial de reconeixement a les aportacions a la construcció d'un espai comú en el marc d'una societat moderna i democràtica, lligades explícitament a alguna d'aquelles opcions.
En conseqüència, el Departament de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat de Catalunya crea el Memorial Cassià Just, que pren el nom d'un referent indiscutible en diàleg, humanisme, acolliment, solidaritat en favor dels més necessitats, llibertat d'esperit i defensa de Catalunya, i tot això des de la coherència amb la seva opció com a Abat de Montserrat.
Cassià (Joan) Just i Riba (Barcelona 1926-Abadia de Montserrat 2008) va professar el 1943 com a monjo de Montserrat i va ser ordenat prevere el 1950. Va ser consiliari dels treballadors de Montserrat .que van iniciar Serra d'Or, una circular que va esdevenir una revista de tipus religiós i literari, única del seu tipus que es podia fer en català i on col·laboraven tots els intel·lectuals del moment. Va ser Prior del Monestir i va ser elegit Abat el 1966, fins el 1989, any en què va presentar la renúncia.
Durant el seu abadiat, va afrontar situacions greus provocades pel franquisme. Compromès en favor dels drets de les persones i dels pobles, Cassià Just va seguir la consciència de catalanitat de Montserrat i la tradició de jugar una funció de suplència important en uns moments en què els drets de reunió i d'associació eren prohibits a l'Estat espanyol. En temps de clandestinitat, va ajudar amb acolliment, contactes i gestions aquelles persones que no tenien la llibertat que el Concordat atorgava a les entitats eclesiàstiques, i això li va comportar serioses dificultats amb les autoritats. Destaquen fets com la relació amb els governadors civils per conflictes socials o laborals i la tancada a Montserrat l'any 1970, dels i de les intel·lectuals que van signar un manifest en favor de la democràcia i del reconeixement del dret a l'autodeterminació.
Va oferir tota la col·laboració del Monestir per a les versions catalanes dels llibres litúrgics, fet que va ser molt...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba