Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat contra qualificacions de la propietat i mercantils
| Autor | Fernando Agustín Bonaga |
| Cargo | Notari de Calatayud |
| Páginas | 133-148 |
Page 133
ACTES NOTARIALS
Resolució del 28 de febrer de 2012 (BOE 107, 4-V-12: 5946)
Rebutja la inscripció d’una acta de manifestacions autoritzada a instància d’un dels atorgants d’una escriptura d’herència anterior, l’objecte de la qual és identificar el títol d’adquisició d’una de les finques inventariades a l’herència (un document privat liquidat), com també transcriure la descripció de la finca de procedència que consta en el citat document privat.
En general, una acta notarial és inscriptible en els casos legalment previstos (en els quals no es requereix declaració de voluntat), però l’acta del cas resolt no conté cap acte susceptible d’inscripció.
Resolució del 5 de març de 2012 (BOE 109, 7-V-12: 6116)
Denega la inscripció d’una acta de notorietat d’acreditació d’excés de cabuda per defecte en la notificació a dos dels tres confrontants segons el Cadastre, als quals el Notari va enviar notificació per correu certificat amb justificant de recepció, i en la targeta dels quals apareixen marcades les caselles «absent de repartiment» i «no retirat».
En aquestes actes, la notificació a confrontants és un tràmit essencial que el Notari podrà fer personalment o per cèdula (art. 203.4 LH). La Direcció interpreta l’art. 202 RN en el sentit de facultar discrecionalment el Notari (llevat que d’una norma en resulti el contrari) per notificar per correu certificat amb justificant de recepció o personalment. Si s’opta pel correu certificat, no es considerarà complert el mandat reglamentari en cas de no haver-se pogut efectuar la notificació i no haver-se recollit la carta per part de l’interessat a l’oficina de Correus, tal com ocorre en el supòsit resolt. En aquest cas, s’haurà de recórrer a l’altre procediment, el de la notificació presencial per part del Notari, per a la qual el Reglament Notarial disposa que també es considerarà efectuada (sense necessitat de notificació edictal): a) si la persona requerida no fos present i es lliurés la cèdula a qualsevol persona que hi hagi present i faci constar la seva identitat; b) si ningú es fes càrrec de la notificació, fent constar aquesta circumstància, i
-
si l’edifici tingués porter, entenent la diligència amb aquest.
ANOTACIÓ PREVENTIVA
Resolució del 10 de març de 2012 (BOE 109, 7-V-12: 6128)
Es practica assentament de presentació d’una escriptura per la qual una societat aporta un immoble a una altra. Uns minuts després, es presenta per fax un manament d’embargament sobre aquesta finca en procediment d’execució judicial seguit contra la societat aportant. L’assentament de presentació del manament caduca per manca de presentació de l’original en deu dies. Després, es presenta físicament el manament. El Registrador despatxa l’aportació i denega l’anotació de l’embargament per estar la finca inscrita a nom d’una persona diferent de l’embargat. Ara, la Direcció denega la pretensió judicial de deixar ineficaç la inscripció de l’aportació, doncs el recurs governatiu no procedeix contra assentaments ja realitzats, que estan sota la salvaguarda dels tribunals.
Page 134
Resolució del 24 d’abril de 2012 (BOE 126, 26-V-12: 6976)
En virtut del que disposa l’art. 86 LH, deneguen la pròrroga d’una anotació preventiva d’embargament en virtut de manament judicial expedit i presentat un cop transcorreguts quatre anys des de la data de l’anotació.
Resolució del 19 de maig de 2012 (BOE 148, 21-VI-12: 8341)
Declara cancel·lables unes anotacions d’embargament posteriors a una execució anterior, la qual en aquell moment també va ser objecte d’anotació, malgrat que primer es va inscriure només la interlocutòria d’adjudicació i no el manament cancel·latori, que es va presentar diversos mesos després, un cop cancel·lada l’anotació del procediment. La prioritat guanyada per aquesta anotació es trasllada a l’alienació (sense que procedeixi la millora automàtica del rang dels assentaments posteriors, derivada de la caducitat d’una anotació).
ARRENDAMENT
Resolució del 10 d’abril de 2012 (BOE 118, 17-V-12: 6523)
Denega la inscripció de l’adjudicació, mitjançant subhasta judicial, d’un dret de traspàs per falta de tracte successiu, doncs la finca apareix inscrita a nom d’una persona (el propietari) dife-rent de l’arrendatari demandat. Per a practicar l’assentament sollicitat, caldria presentar primer els documents indispensables per a practicar l’eventual inscripció omesa, és a dir, en aquest cas, el contracte d’arrendament del qual neix el dret de traspàs. Tot això sense perjudici que el titular de qualsevol dret real (i la Direcció ho estén per analogia al titular del dret de traspàs) pot sol·licitar la verificació de les inscripcions omeses (arts. 7.2 LH i 312 RH).
BÉNS I DRETS DE L’ADMINISTRACIÓ
Resolució del 8 de març de 2012 (BOE 109, 7-V-12: 6124)
En les cessions gratuïtes d’immobles municipals, a efectes de l’art. 110 RBEL, n’hi ha prou que l’Interventor certifiqui la inexistència de deute pendent amb l’Ajuntament que es prevegi saldar amb el bé cedit (i no, com pretenia la Registradora, la inexistència de deute pendent amb l’entitat local).
Resolució del 28 d’abril de 2012 (BOE 126, 26-V-12: 6981)
El 2003 es va celebrar una subhasta per a l’alienació d’una finca municipal qualificada com a patrimonial. El 2009 hi ha una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia declarant que la finca és un bé de domini públic. El 2010, l’Ajuntament realitza un expedient d’alteració de la qualificació jurídica de l’immoble per a confirmar-ne la patrimonialitat. El 2011 s’atorga escriptura de venda a favor de l’adjudicatari.
La Direcció entén inscriptible la venda. Les causes de nul·litat radical en Dret Administratiu (art. 62 LRJAP-PAC) són taxades i d’interpretació restrictiva. No hi ha cap norma expressa que declari genèricament nul·la la venda de bé de domini públic (sí n’hi ha, per exemple, a l’art. 9.2 de la Llei de Costes). I encara que n’hi hagués, en aquest cas, el bé ja estava desafectat abans de la traditio, que té lloc amb l’atorgament de l’escriptura de venda. No s’ha «prescindit total i absolutament del procediment legalment establert», ni hi ha hagut «omissió de tràmits essencials», sinó una mera alteració de l’ordre cronològic. L’art. 111 LPAP permet el pacte pel qual l’Ajuntament, en cas d’«incertesa objectiva sobre la qualificació del bé», es comprometi a desafectar-lo si finalment es demostrés que és de domini públic. La revocació d’actes administratius ha de ponderar-se amb cautela i resta sotmesa a rígides limitacions (art. 106 LRJAP-PAC) quan, per ser extemporània, produeixi una pugna entre els principis de legalitat i seguretat jurídica.
Resolució del 14 de maig de 2012 (BOE 140, 12-VI-12: 7826)
Admet la inscripció de la dació en pagament d’un habitatge inscrit que, segons certificació administrativa que s’acompanya, està en zona de servitud de protecció, però no afronta amb el domini públic marítim-terrestre. L’art. 49.6 del Reglament de Costes exigeix una autorització per a inscriure obres i construccions en aquesta zona de servitud, però no hi ha previsió legal d’autorització per a transmissions posteriors de finques ja inscrites (llevat que, a més d’estar situades en zona de servitud de protecció, afrontin amb el domini públic marítim-terrestre, doncs, en aquest cas, els arts. 31 i 35 sí exigeixen certificació administrativa estatal acreditativa de la no invasió del domini públic).
Resolució del 29 de maig de 2012 (BOE 155, 29-VI-12: 8707)
Consten inscrites unes finques a nom d’un propietari i un superficiari, els quals les van vincular (tot fent-ho constar registralment) a l’ús i aprofitament d’instal·lació de mòduls fotovoltaics, essent precisament la constància registral d’aquesta vinculació una de les condicions imposades per l’Administració per a autoritzar aquest ús. Ara, la Direcció denega la inscripció d’una escriptura per la qual el propietari del sòl i el superficiari concreten aquestes limitacions públiques en algunes finques, alliberant-ne d’altres. Per a això és precisa la intervenció de l’òrgan administratiu competent.
Resolució del 25 de maig de 2012 (BOE 155, 29-VI-12: 8705)
Al seu dia es va immatricular una participació d’una finca resultant d’un projecte de reparcel·lació, a nom d’un ajuntament, amb caràcter fiduciari (art. 10.2 del Reial Decret 1093/1997), per a lliurar-lo a qui acredités millor dret. Ara, la Direcció admet la inscripció a nom de l’Administració de l’Estat, mitjançant una certificació emesa conforme als arts. 206 LH i 37 LPAP, de la qual resulta haver-se tramitat expedient d’investigació patrimonial amb els requisits legals, que inclouen notificació a l’Ajuntament. Les particulars circumstàncies d’aquest supòsit, referit a un procediment que atorga prou garanties al titular registral, no fan exigible el consentiment de l’Ajuntament.
CONCURS I INSOLVÈNCIA
Resolució del 18 d’abril de 2012 (BOE 121, 21-V-12: 6714)
Es refereix a una escriptura de dació en pagament en la qual intervé com a transmissora una societat declarada en concurs, constant anotada tal declaració al Registre. El Notari protocolitza testimoni de la diligència de constància del Secretari acreditativa de l’aprovació del conveni mitjançant resolució judicial ferma i manifesta haver tingut a la vista el conveni aprovat sense que en
Page 135
aquest hi hagi «cap acord relatiu a les finques objecte d’aquesta escriptura».
L’art. 100.3 LC estableix condicionaments i prevencions respecte de les dacions en pagament, però la nota del Registrador parteix en tot moment del fet que aquesta dació és inscriptible, per la qual cosa la Direcció no entra a analitzar-ne la validesa. No és obstacle per a la inscripció la manca d’intervenció dels administradors concursals, perquè, un cop aprovat judicialment el conveni, cessen els efectes del concurs i l’administració concursal (art. 133.2 LC). Tampoc és necessària la inscripció prèvia i separada del conveni com a exigència del principi de tracte successiu per a poder inscriure després l’escriptura...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba