Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
| Autor | Ignasi Belda |
| Cargo | Universitat Oberta de Catalunya |
| Páginas | 1-12 |
https://idp.uoc.edu
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
1
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
ARTICLE
Metavers i NFT, nous reptes
tecnològics en la imposició indirecta
i internacional
Ignasi Belda
Universitat Oberta de Catalunya
Data de presentació: agost de 2022
Data d’acceptació: octubre 2022
Data de publicació: març 2023
Resum
Aquest article analitza i desenvolupa les implicacions tributàries de dos conceptes emergents dels
últims mesos: el metavers i els NFT. Pel que fa al metavers, s’analitza la tributació de quatre negocis
digitals que es poden donar al seu si, com la publicitat digital, el comerç electrònic, la compravenda
de dades d’usuari i la compravenda d’objectes digitals a través dels NFT, i tot plegat es lliga amb el
concepte jurídic de nexe o punt de connexió. D’altra banda, s’estudia i es profunditza en el cas concret
dels NFT i, en concret, la seua subjecció i qualificació fiscal de cara a l’impost sobre el valor afegit,
d’acord amb una consulta vinculant recent emesa per la Direcció General de Tributs. L’article, a més,
compara les normatives nord-americana i europea i els reptes tributaris que s’obren d’acord amb les
interpretacions que ofereixen les autoritats tributàries, a saber, la violació del principi de neutralitat en
el mercat de l’art i el clar desincentiu indirecte que imposa el legislador europeu a domiciliar empreses
de compravenda d’NFT en territori europeu.
Paraules clau
Metavers; NFT; criptoeconomia; fiscalitat; tributació
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
2
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
Metaverse and NFTs: new technological challenges in direct and
international introduction
Abstract
This article analyses and develops the tax implications of two emerging concepts: the metaverse and
NFTs. In terms of the metaverse, it analyses the taxation of four digital businesses that can be perfor-
med within it, such as digital advertising, e-commerce, buying and selling user data and buying and
selling digital objects through NFTs, while linking it with the legal concept of nexus or connection point.
In turn, the specific case of NFTs is studied in depth, in particular, their subjection and tax qualification
for Value Added Tax, in accordance with a recent binding consultation issued by the Directorate General
of Taxes. The article also compares the North American and European regulations and the tax challen-
ges that arise according to the interpretations offered by the tax authorities, namely the violation of
the principle of neutrality in the art market and the clear indirect disincentive imposed by the European
legislator to domicile companies buying and selling NFTs in European territory.
Keywords
Metaverse; NFT; cryptoeconomics; taxation
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
3
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
Introducció
Hi ha un consens més que generalitzat, tant a escala na-
cional com internacional, que l’actual sistema tributari no
està ben adaptat a l’economia del coneixement i, en parti-
cular, a l’economia digital. La llista de referències acadèmi-
ques, socials, periodístiques, polítiques, etc. que es poden
aportar per defensar aquesta afirmació és llarga, però es
resumirà amb la referència i la cita textual del Llibre Blanc
sobre la Reforma Tributària redactat el 2022 per un comitè
de persones expertes en compliment de la Resolució de 12
d’abril de 2021, de la Secretaria d’Estat d’Hisenda (Comité
de Personas Expertas, 2022). En l’informe esmentat es diu:
«El canvi tecnològic, la digitalització, l’automatització i les
noves activitats emergents són un [...] factor essencial per
configurar els objectius i el disseny del sistema tributari.
Amb el disseny actual, resulta molt difícil gravar una part
significativa de les activitats econòmiques. És imprescin-
dible apostar per l’anivellament fiscal en el tractament de
les activitats digitals respecte a les tradicionals, tot i que
cal recordar que la digitalització pot i ha de servir per al
desenvolupament de noves activitats, així com per perme-
tre la simplificació i la reducció de tràmits administratius».
Afirmacions com aquesta es poden trobar en altres textos
de caràcter polític, com ara resolucions de la Comissió Eu-
ropea o de l’OCDE, entre d’altres (Consell d’Europa, 2018;
Comissió Europea, 2017; Marini, 2012). De fet, la primera
de les accions de l’ambiciós –i alhora fracassat, segons
reconeix la mateixa OCDE (OCDE, 2018)– projecte BEPS
(Base Erosion and Profit Shifting) de l’OCDE consisteix,
justament, en l’elaboració de noves polítiques per entomar
els reptes fiscals que planteja l’economia digital.
Els reptes que planteja l’economia digital als sistemes tri-
butaris són múltiples i de naturalesa variada (Belda, 2021;
Borrego Zabala, 2014; Colin, 2013; Rosembuj, 2015; Marini,
2012). Tanmateix, n’hi ha tres que sobreïxen d’entre les
actuals preocupacions de les autoritats tributàries (OCDE,
2015). El primer és la mobilitat de bases imposables més
elevada que ofereix l’economia digital. L’economia digital,
com que es basa, principalment, en actius intangibles,
aquests poden traspassar fronteres i duanes de forma ins-
tantània, sense cap control duaner i amb grans dificultats
per a la inspecció per saber en què consisteix l’actiu, on
s’ha desenvolupat i on se situa (Belda, 2021; Alamo Cerrillo
1. Principalment els estats nòrdics.
i Lagos Rodríguez, 2015). Aquest context facilita notable-
ment una erosió de bases imposables de manera sistemà-
tica, sense que rarament es puga perseguir els infractors o,
ni tan sols, poder-los identificar.
La segona de les preocupacions és la qualificació a efectes
tributaris que reben les rendes obtingudes en l’economia
digital. En la tributació internacional es poden trobar greus
contradiccions (Belda, 2021; Comissió Europea, 2017), fins i
tot dins d’una mateixa jurisdicció, pel que fa a la qualifica-
ció d’aquestes rendes. Fins i tot s’han documentat contra-
diccions amb considerables impactes fiscals, en la distinció
entre bé o servei que els diferents models de negoci poden
oferir, i que poden qualificar indistintament un determinat
negoci –per exemple, el negoci de l’streaming– com una
venda de béns o la prestació d’un servei, tot i tenir conse-
qüències tributàries ben diferents.
Finalment, la tercera gran preocupació de les autoritats
tributàries en aquest sentit és la valoració dels actius
intangibles que sustenten l’economia del coneixement.
Certament, no existeixen metodologies de valoració con-
validades en l’àmbit internacional i, a falta de comparables
–es pot afirmar que cada tecnologia digital és única–, les
autoritats i agències tributàries es declaren sovint inca-
paces de valorar i/o contrastar adequadament el valor de
les tecnologies digitals. La preocupació, doncs, es trasllada
a determinar si són correctes els preus de transferència
que les corporacions fixen als actius intangibles, ja siga
programari o altres ítems igualment immaterials, com ara
les recopilacions de dades d’usuaris.
Per tots aquests motius, no sorprèn que polítiques fiscals
per gravar l’economia digital, poc reflexionades i amb
certs aires populistes, hagen fracassat estrepitosament.
Així ha estat el cas de la coneguda col·loquialment com a
«taxa Google» o impost sobre determinats serveis digitals
(Belda, 2021; Menendez Moreno, 2019; Hernández Moneo,
2020; Quintana Ferrer, 2019). En aquest cas, les autoritats
europees van proposar un nou esquema fiscal per gravar
tres aspectes de l’economia digital, com són el negoci de les
dades d’usuari, la intermediació en plataformes de comerç
electrònic i la publicitat en línia. Tanmateix, la proposta va
aixecar greus crítiques i, fins i tot, protestes per part d’al-
guns estats membres
1
i la iniciativa va quedar supeditada
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
4
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
a la voluntat d’implantació dels estats membres. Espanya,
juntament amb França, va ser un dels pocs estats membres
que va traslladar la normativa al seu ordenament jurídic.
Però, si més no, en el cas espanyol, poc més d’un any des-
prés de l’entrada en vigor del nou impost, amb prou feines
ha estat capaç de recaptar una quarta part del que s’havia
estimat inicialment als Pressuposts Generals de l’Estat.
2
Lamentablement, aquesta situació, la de fracassar tractant
de gravar l’economia digital des d’un paradigma tributari
del segle
XIX
, no ha estat única i s’han documentat diversos
exemples en el dret internacional. Altre exemple sonat va
ser el gravamen de l’1 % que volia imposar la República
francesa als negocis digitals, l’any 2011, i que tot i que els
òrgans legislatius francesos –Senat i Assemblea Nacional–
hi van votar favorablement, l’executiu la va haver de retirar
en l’últim moment (Marini, 2012).
Amb certa regularitat i cada volta més sovint, veiem nous
negocis digitals que irrompen en l’economia i deixen
perplexos ciutadans, autoritats i les corporacions més
tradicionals. En les últimes dues dècades hem vist emergir
nous models de negoci com el comerç en línia, la publicitat
digital, la compravenda de dades d’usuari, la computació
en el núvol, serveis de streaming, Internet of Things, la ro-
bòtica digital, la criptoeconomia i el blockchain, etc. En tots
aquests casos la normativa tributària s’ha hagut de retor-
çar –sovint amb molt poc èxit, com ja s’ha descrit– per in-
tentar gravar aquests lucratius negocis. Ara som davant la
irrupció de dos nous models de negoci digitals, el metavers
i els NFT (non-fungible tokens) que tornen a deixar «fora
de joc» les normes tributàries nacionals i internacionals.
Aquest article, doncs, descriu en què consisteixen aquests
dos nous models de negoci i reflexiona sobre les implicaci-
ons tributàries que tenen. Reflexions que hauran de tenir
en compte, sens dubte, les autoritats legislatives en cas de
voler gravar, d’acord amb els nostres principis constitucio-
nals, les rendes obtingudes en els dos casos.
1. El metavers
El metavers no tan sols és un espai virtual a través del qual
els usuaris poden interaccionar amb altres usuaris a través
2. La projecció aprovada a finals del 2020 als Pressupostos Generals de l’Estat fou una recaptació de 968 milions d’euros.
3. «Metaverse Market size worth $ 824.53 Billion, Globally, by 2030 at 39.1% CAGR: Verified Market Research». Bloomberg. [Data de consulta:
13 de juliol de 2022].
d’avatars, així com jugar, passejar, assistir a concerts, etc.
i, per descomptat, adquirir béns digitals i serveis. El meta-
vers, a banda de ser un món virtual, també implica que els
usuaris poden experimentar vivències multidimensionals i
combinar tecnologies com la visió 3D, la realitat augmen-
tada, la realitat virtual, la web interactiva o la interactivitat
en temps real.
El metavers, doncs, no deixa de ser una entelèquia, imma-
terial, intangible, que no es pot trobar o ubicar físicament
enlloc més que no siga el conjunt d’ordinadors que forma
el núvol que allotja el sistema (Belda, 2021; Mazur, 2015).
És més, un metavers no necessàriament ha de tenir cap
correspondència amb una presència física, però és veritat
que hi ha metaversos que emulen una realitat física i s’hi
poden trobar –i adquirir– llocs tan emblemàtics com la
Sagrada Família, el Camp Nou o la madrilenya plaça del Sol.
La plataforma a escala global pionera en el metavers pro-
bablement va ser Second Life. L’any 2015 ja es calculava el
PIB de Second Life, com si es tractara d’un petit estat, en
500 milions de dòlars. El concepte de metavers no ha dei-
xat d’evolucionar d’aleshores ençà, amb el ràpid augment
de la potència de càlcul que tenim en l’àmbit domèstic. I,
segons un informe recent de la consultora Bloomberg, es
calcula que aquestes plataformes, en conjunt, passaran
d’un mercat actual de 500.000 milions de dòlars l’any
2030, aproximadament, a 825.000 milions de dòlars.
3
Ara mateix, al mercat hi ha metaversos d’índole ben di-
versa: recreatius, formatius, plataformes de networking,
etc. però, probablement, són els recreatius, que ofereixen
més negoci a les corporacions, com és el cas del meta-
vers de l’empresa Meta –abans Facebook–. Empreses com
Coca-Cola, Nike, Zara, Gucci, Hyundai, etc. s’han afanyat a
tenir presència en el metavers. En el metavers, aquestes
corporacions no tan sols promocionen els seus productes
sinó que també, com és el cas de Zara o altres cadenes,
venen peces de roba –virtual, evidentment– que després
pots emprar per vestir els nostres avatars mentre passe-
gem o juguem al metavers. També, s’hi poden trobar tota
mena d’experiències virtuals per les quals cal pagar, com
ara concerts, formació o la compravenda de parcel·les on
els usuaris poden construir i fer-se una casa virtual que,
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
5
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
evidentment, després poden decorar amb els NFT que
analitzarem més endavant.
Així doncs, podríem afirmar que el metavers és l’evolució
de les ja antigues xarxes socials, on els usuaris, les em-
preses i entitats de tota mena poden interaccionar, amb
ànim de lucre o no, i atorgar una nova dimensió a aquesta
interacció virtual.
2. Implicacions tributàries del
metavers
Dins del metavers es concentren, almenys, quatre actes
jurídics –o models de negoci– amb implicacions tributàries.
Els tres primers són els «sospitosos habituals»: publicitat
en línia, comerç electrònic «tradicional»
4
i la compravenda
de volums de dades sobre els patrons de navegació dels
usuaris. De fet, aquests són els tres models de negoci que,
d’una manera o altra, s’intenten gravar amb l’impost sobre
determinats serveis digitals. De les implicacions tributàries
de tots tres models de negoci, aquest autor i d’altres ja
n’han parlat abastament (Belda, 2021; Delgado García i
Oliver Cuello, 2015; Rosembuj, Taxing Digital, 2015). Com ja
s’ha comentat en la literatura, la clau de volta de la tributa-
ció en aquests models de negoci és el concepte jurídic de
nexe o punt de connexió.
En l’actualitat, el debat jurídic sobre aquest concepte de
nexe encara és paral·lel al del concepte d’establiment per-
manent, tot i que diversos autors han fet notar l’obsoles-
cència d’aquests conceptes en l’àmbit digital (Cruz Padial
i Sánchez-Archidona Hidalgo, 2017). L’OCDE, en la primera
acció del seu projecte BEPS (OCDE, 2015), apunta que el
concepte de nexe s’hauria de revisar d’acord amb factors
com el nivell de renda, factors digitals o factors relacionats
amb l’usuari. I és per això que en algunes jurisdiccions,
com és el cas d’Israel,
5
ja s’està migrant a nous conceptes
com el de presència digital significativa. De fet, malaura-
dament, i tal com ja estem acostumats a veure d’ençà de
la Revolució Digital, aquest nou concepte de la presència
4. Per tradicional ens referim a comerç electrònic de béns materials o corporis.
5. Circular Administrativa N. 04/2016 (11 d’abril de 2016) desenvolupada per clarificar les circumstàncies segons les quals una empresa
estrangera que desenvolupa activitats en línia («activitats via internet») pot quedar subjecta a l’impost de societats a Israel.
6. Iniciativa que tan sols s’aplica en alguns casos concrets no emparats pels tractats internacionals de no doble imposició.
digital significativa ja ha començat, d’alguna manera, a
quedar obsolet amb el paradigma del metavers.
Agafant com a exemple la iniciativa d’Israel,
6
la presència
digital significativa s’estableix d’acord amb:
a) el nombre de contractes en línia tancats,
b) el nombre d’usuaris israelians que fan ús dels serveis,
c) les opcions locals com ara l’ús de la llengua hebrea,
preus calculats amb ILS –la moneda d’Israel–, o descomp-
tes basats en ofertes locals, i
d) el volum de negoci generat a Israel.
En aquest cas, el tercer factor, el de la llengua hebrea i els
preus calculats amb ILS ja falla, ja que la llengua anglesa
és la predominant en el metavers i, més important encara,
els preus no són calculats en ILS, ni tan sols en dòlars
o euros, sinó en criptodivises. Per tant, la corresponent
agència tributària israeliana té difícil determinar quan
hi ha una presència digital significativa al seu país en un
entorn encara més globalitzat del metavers.
El quart model de negoci en què el metavers s’ha fomentat
és la compravenda d’elements immaterials i intangibles
sustentats per cadenes de blocs (blockchain en anglès),
en què els NFT, dels quals parlarem en la propera secció,
constitueixen un cas particular. Deixant de banda, doncs,
els NFT, el metavers permet vendre tot tipus d’elements
immaterials que fins fa uns anys eren impensables: des
d’una peça de roba per al nostre avatar digital fins a una
parcel·la de terreny virtual que, segons on estigui ubicada,
pot arribar a costar centenars de milers d’euros.
El gran repte tributari, doncs, per a moltes normatives
fiscals és la qualificació tributària que han de tenir
aquests productes incorporis comprats dins el metavers.
El problema rau en la dicotomia entre considerar-los béns
digitals o bé serveis digitals, ja que en moltes jurisdiccions,
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
6
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
inclosa l’europea i la nord-americana, la implicació tributà-
ria és ben diferent.
La normativa nord-americana que intenta harmonitzar
aquestes consideracions és la Streamlined Sales and Use
Tax Agreement o SSUTA, en concret, les seccions 332 i
333 que són les que estableixen com han de classificar els
estats adherits a l’harmonització els productes digitals.
La SSUTA determina que els béns digitals no haurien de
ser considerats un element tangible, sens perjudici del
model de negoci emprat en l’explotació comercial del bé
esmentat. En altres paraules, la SSUTA defineix l’element
intangible amb una definició negativa, ja que indica que
qualsevol producte distribuït o que s’hi pugui accedir per
via electrònica s’ha de considerar fora de la categoria dels
elements tangibles. La mateixa llei estableix que els béns,
digitals o no, són tots els elements que es poden emma-
gatzemar –de manera digital o física– i poden formar part,
per exemple, dels actius d’un balanç comptable. Segons la
SSUTA, els béns com ara les dades, els fets, la informació,
els sons o les imatges, han de complir dues condicions per
considerar-los béns digitals. La primera és que s’hagen
transmès o transferit amb mitjans electrònics; i la segona,
que la propietat, una volta transferit al consumidor el bé,
siga perpètua.
En contraposició, un servei digital és tot allò que no és un
bé digital. Val a dir que la barrera entre els dos concep-
tes és molt fina, ja que, per exemple, un negoci del tipus
Netflix –servei de continguts audiovisuals en streaming de
pagament mensual– seria considerat un servei pel fet que
és una subscripció mensual, mentres que els productes
adquirits –i facturats– per plataformes del tipus iTunes
–servei de compra de productes audiovisuals– s’han de
considerar béns digitals segons la SSUTA, ja que l’usuari
pot gaudir del producte digital de manera indefinida i, per
tant, perpètua.
En qualsevol cas, i segons aquesta llei, la compra d’un
element com pot ser una parcel·la per construir dins del
metavers, s’hauria de considerar un bé digital. Ara bé, si
ens fixem en la innovadora legislació desplegada a l’estat
nord-americà de Washington,
7
la WAC 458-20-15503, es
discerneix entre producte digital i codi digital. Segons les
7. En aquesta jurisdicció se situen les seus operatives i fiscals de dos de les quatre corporacions mundials digitals més potents: Amazon i
Microsoft. Per tant, no és d’estranyar l’especial atenció als aspectes digitals de l’ordenament jurídic d’aquesta jurisdicció.
definicions d’aquesta norma innovadora, un producte digi-
tal és qualsevol bé digital o servei digital automatitzat, i els
béns digitals són aquells productes que només existeixen
codificats digitalment en bits i bytes, com ara sons, imatges,
dades, etc., o qualsevol combinació i que es transmetisca
digitalment. Per exemple, una pel·lícula digitalitzada i ve-
nuda en DVD no s’ha de considerar un producte digital, ja
que es transmet a través d’un mitjà físic com és el DVD. En
canvi, una pel·lícula comprada a través d’iTunes, d’Apple, sí
que es consideraria un producte digital.
D’altra banda, un codi digital és una fórmula alfanumèrica
que no s’ha de transmetre necessàriament per via digital,
també ho pot fer per altres mitjans. Un exemple de codi
digital seria un codi que permet accedir a una determinada
web per a descarregar música. Tot i això, la norma exclou
de la definició de codi digital aquells codis amb valor mo-
netari intercanviable, com, per exemple, una targeta regal.
Per tant, tornant a la parcel·la digital adquirida en un
metavers, s’ha de considerar un producte digital o un codi
digital? Abans de contestar, cal dir que, normalment, els
productes venuts a dins d’un metavers –una parcel·la per a
construir digitalment, una peça de roba per a l’avatar o un
NFT, dels quals parlem més endavant–, van codificats a tra-
vés del que es coneix com a cadena de blocs o blockchain
(Belda, 2019; Landoni i Pieters, 2020). Dins d’una cadena
de blocs, cada element conté un codi que va encadenat
respecte a codis diferents d’altres productes de diversos
usuaris. Aquests productes ja poden ser parcel·les digitals
en un metavers, peces de roba, criptomonedes o, fins i
tot, un producte variat de tot plegat. Per tant, la parcel·la
esmentada amb la qual volem il·lustrar la divergència in-
terpretativa de la llei, tant podria ser un producte digital
en tant que és un bé digital que només existeix codificat
digitalment en bits i bytes i que es transmet digitalment;
com un codi digital, en tant que la propietat a la parcel·la
–i també l’existència de la parcel·la en si– es demostra a
través de la possessió d’un codi alfanumèric inserit dins
d’una cadena de blocs. En definitiva, tot i els progressos
de la normativa nord-americana, ja veiem que, pocs mesos
després de la implantació de la normativa, ja han aparegut
nous conceptes i paradigmes del món digital, de manera
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
7
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
que la llei pot semblar obsoleta, ser ambigua i poc útil per
discernir les qualificacions fiscals diverses.
3. Els NFT
Els NFT, de les seves sigles en anglès, non-fungible tokens,
són un tipus especial de criptodivisa que representa una
cosa que, en teoria, és única. En altres paraules, un NFT
és una mena de certificat de propietat d’actius virtuals o,
fins i tot, físics, que empra el blockchain per a autenticar la
veracitat del certificat. Usant el paral·lelisme amb el món
«tradicional», un NFT seria com una escriptura de propietat
elevada a públic per un notari. Però en aquest cas el notari
com a fedatari públic no és un funcionari de l’Estat, sinó la
comunitat d’usuaris de la cadena de blocs emprada per au-
tentificar l’NFT esmentat. Amb els NFT es poden autenticar
ítems tan diversos com una obra d’art digital, vídeos o clips
multimèdia, cançons, peces de roba virtuals, etc.
En els últims mesos els NFT han adquirit una especial re-
llevància als mitjans i entre la població general. El motiu
és nou paper que han adoptat en el mercat de l’art i com
l’han arribat a revolucionar. En data 22 de maig de 2022, el
NFT més car venut, representant una obra d’art, ascendeix
a 69,3 milions de dòlars, però també se n’han venut molts
més per sobre de la xifra de 10 milions i infinitat a preus
més «modestos». S’estima que el creixement d’aquest
mercat ascendirà a 147.240 milions de dòlars l’any 2026.
El motiu d’aquest ràpid creixement del mercat de l’art a
través d’NFT ha estat abastament debatut. La raó més
plausible a la qual apunten els experts de l’auge d’aquest
mecanisme per a vendre art és el nombre creixent de
criptorics que el mercat de criptodivises ha generat. A
causa del naixement, el creixement i la popularització
dels criptoactius com a element d’inversió, persones que
en els inicis de la tecnologia van invertir quantitats ben
minses de capital, ara han esdevingut persones amb un
patrimoni multimilionari en criptodivises. Tanmateix, en la
majoria de jurisdiccions, si aquestes persones liquidaren el
seu patrimoni i el traslladaren del món dels criptoactius al
món «real», la quantitat d’impostos que haurien de pagar
seria extremadament gran. És per això que tots aquests
8. Programaris que ajuden a gestionar el patrimoni en criptoactius dels usuaris i per als quals no cal fer cap registre en una entitat «oficial»
ni cap protocol de control de blanqueig de capitals.
criptorics han hagut de buscar elements d’inversió, sense
eixir-se’n del món dels criptoactius, per diversificar les
seves noves fortunes i distribuir riscos. Només això explica
per què imatges de la col·lecció Bored Ape Yacht Club co-
titzen a centenars de milers de dòlars.
Figura 1. Imatge de la col·lecció Bored Ape Yacht Club venuda el 18
d’agost de 2022 per 1.100.000 dòlars
Font: NFT Stats: Bored Ape Yatch Club statistics
En altres paraules, l’anonimat que atorguen les carteres de
criptoactius
8
fan possible gestionar grans criptopatrimonis
i permeten fer conversions ràpides de criptoactius d’un
tipus a un altre sense passar en cap moment per cap mena
de control tributari.
En definitiva, el fenomen dels NFT no ha obtingut aquest
gran èxit gràcies al metavers, però és cert que ambdues
tecnologies han experimentat un creixement concomitant i
que el nou paradigma del metavers ha alimentat la tecnolo-
gia dels NFT. El motiu és que el metavers permet exposar els
objectes que els NFT representen i autentiquen, ja siguen
peces de roba, mobiliari, articles decoratius o art de tot ti-
pus als espais digitals oberts ací. De tal manera que, gràcies
al metavers, ara els usuaris poden mostrar a la comunitat
art original, vestir peces de roba úniques o, fins i tot dur
joies digitals amb el corresponent certificat d’autenticitat,
tot promogut, de forma subjacent, per la criptoeconomia i
la tecnologia de la cadena de blocs o blockchain.
4. Implicacions tributàries dels NFT
Altres autors ja han analitzat profundament les implica-
cions fiscals, a escala internacional, de la criptoeconomia
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
8
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
(Bal, 2014; Berg, Davidson i Potts, 2019).
9
Per aquest motiu,
doncs, no insistirem en el tema que, en el cas espanyol, les
autoritats tributàries ja han deixat clar a través de múlti-
ples consultes vinculants a la Direcció General de Tributs
(DGT)
10
que la compravenda de criptomonedes no està
subjecta a l’IVA, ja que les criptomonedes són considera-
des per les autoritats fiscals un mitjà de pagament i, com a
tals, s’han d’entendre incloses dins del concepte d’«altres
efectes comercials» i, conseqüentment, la seua transmis-
sió ha de quedar subjecta a l’impost i exempta.
11
Ara bé, els
beneficis patrimonials obtinguts amb la compravenda de
criptomonedes i, en general, qualsevol criptoactiu, ha de
quedar subjecte al corresponent impost sobre la renda.
12
Tot i això, cal deixar ben patent la diferenciació entre una
criptomoneda –o criptodivisa– i un NFT. Que la compra-
venda d’NFT normalment es faça amb criptomonedes no
vol dir, en absolut, que la fiscalitat d’ambdós conceptes
estiga equiparada. En aquest sentit, la DGT va sorprendre
els experts amb l’extensa consulta vinculant V0486-22 de
10 de març del 2022, en què profunditza en el tema i, en
particular, en la relació amb l’impost sobre el valor afegit,
IVA. Analitzem, doncs, aquesta consulta vinculant.
En la consulta, el contribuent pregunta com tributa l’IVA
sobre la venda d’NFT que atorguen al comprador drets
d’ús –però en cap cas els drets subjacents a la propietat
de l’obra– sobre il·lustracions digitals que el contribuent
elabora. En aquest punt, cal recordar que el caràcter vincu-
lant d’aquestes consultes tan sols existeix en relació amb
l’Administració i no respecte als contribuents.
En primer lloc, la DGT ens recorda que, segons estipula la
Llei d’IVA,
13
la LIVA, estaran subjectes a l’impost els lliura-
9. A grans trets, els punts d’atenció de la fiscalitat de la criptoeconomia són tres: els guanys patrimonials obtinguts amb la criptomineria, els
guanys patrimonials obtinguts en la compravenda de criptodivises i la qüestió de la subjecció a la imposició indirecta de la criptoeconomia
i les criptodivises.
10. Per exemple, la V2679-21 de 5 de novembre de 2021, la V1274-20 de 6 de maig de 2020, la V0590-18 d’1 de març de 2018, o la V2846-15
d’1 d’octubre de 2015.
11. ixí mateix i pels mateixos motius, en les ja esmentades consultes vinculants també es defensa que els serveis financers vinculats amb les
criptomonedes estan exemptes de l’IVA en els termes establerts en l’article. 20.U.18è de la Llei 37/1992.
12. Impost sobre societats (IS) si es tracta d’una persona jurídica, o els impostos sobre la renda de les persones físiques (IRPF) o l’impost
sobre la renda dels no residents (IRNR), en cas de persones naturals, residents o de pas, respectivament.
13. Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.
14. Art. 4 de la LIVA.
15. Art. 5.2 de la LIVA.
16. Art. 11 de la LIVA.
17. Art. 8 de la LIVA.
ments de béns i prestacions de serveis realitzats en l’àmbit
espacial de l’impost per empresaris o professionals a títol
onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvo-
lupament de la seva activitat empresarial o professional.
14
La DGT ens argumenta, citant diverses disposicions legals,
que no hi ha dubte que en aquest cas el consultant té la
condició d’empresari o professional
15
i que, en aqueix cas,
tant les entregues de béns com les prestacions de serveis
que es fan dins del territori d’aplicació de l’impost estan
subjectes a aquest.
16
A continuació, l’argumentació de la DGT prossegueix en la
disquisició de si ens trobem davant d’una entrega de béns
o, si per contra, hem de considerar aquest supòsit una
prestació de serveis a efectes d’IVA. En aquest apartat, la
DGT es basa en el fet que, a efectes jurídics, la compraven-
da d’NFT consisteix en la transmissió d’un certificat digital
d’autenticitat d’un element subjacent, com pot ser una
imatge, un gràfic, un vídeo, música o qualsevol altre con-
tingut de caràcter digital. Per tant, en cap cas es transmet
el contingut subjacent, sinó el poder de disposició sobre un
bé corporal amb les facultats atribuïdes al seu propietari.
D’acord amb aquest concepte, a les definicions propor-
cionades a la LIVA
17
i la Directiva 2006/112/CE sobre els
serveis prestats per via electrònica; la sentència del Tribu-
nal de Justícia de la Unió Europea de 8 de febrer de 1990,
Shipping and Forwarding Enterprise Safe BV, Assumpte
C-320/88, que analitza una operació en la qual una entitat
havia transmès a una altra companyia el dret a disposar
d’un immoble; les conclusions de la consulta vinculant
V0716-16, de 23 de febrer de 2016, en relació amb un escul-
tor que presta serveis de modelat digital; la DGT determina
que «els serveis denominats d’art digital que es concre-
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
9
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
ten en la venda de l’NFT objecte de consulta es podrien
considerar serveis prestats per via electrònica que, en cas
d’entendre’s realitzats al territori d’aplicació de l’impost,
han de tributar al tipus general de l’impost del 21 %».
La reflexió següent que ofereix l’analitzada consulta vincu-
lant és sobre el lloc de realització dels serveis objecte de
consulta, aspecte clau per a determinar on s’ha de tributar
l’IVA. Per tal de prosseguir en la disquisició, la DGT assu-
meix que, de manera general, el destinatari del servei –el
comprador de l’NFT– no té la qualificació d’empresari o pro-
fessional. Per tant, en aquests casos la LIVA i la normativa
europea és clara: fins que no se supere el llindar de 10.000
euros, el venedor podrà tributar pels serveis prestats per
via electrònica per l’IVA espanyol.
18
Una volta se supere
aquest llindar, els serveis s’entenen prestats a cada estat
membre de residència del consumidor final, i el venedor
està obligat a tributar a cada estat membre de residència
del seu client final. En altres paraules, des del moment en
què el venedor supere el llindar dels 10.000 euros, la regla
general referent al lloc de realització d’aquestes operaci-
ons serà aplicable i l’impost sobre el valor afegit s’haurà de
pagar a cada estat membre de consum. Si el consumidor
final està situat en algun lloc fora d’aplicació de l’impost,
per exemple, a Canàries, Ceuta, Melilla o fora de la UE, la
compravenda d’NFT no estarà subjecta a l’IVA.
Tanmateix, com la mateixa DGT reconeix, i a causa de
l’anonimat que ofereixen les plataformes de compravenda
d’NFT i el mateix blockchain, és materialment impossible
saber si el comprador actua en qualitat d’empresari o no i,
fins i tot, quin és el seu territori de residència. Encara que
en els últims anys s’han fet modificacions en la normativa
per obligar les plataformes amb domicili fiscal al territori
d’aplicació de l’impost a informar sobre les operacions
dutes a terme amb transcendència tributària.
En concret, la DGT, en la consulta vinculant analitzada,
ens parla del que es disposa en el Reglament d’execució
(UE) núm. 282/2011, del Consell, de 15 de març de 2011, pel
qual s’estableixen disposicions d’aplicació de la Directiva
2006/112/CE, relativa al sistema comú de l’impost sobre el
valor afegit (DOUE de 23 de març). En aquest reglament
18. Art. 68, 70 i 73 de la LIVA.
19. «Nick», en diu la consulta vinculant.
es despleguen una sèrie de normes –que no reproduirem
aquí– per a determinar el territori de residència del client
dels serveis tecnològics com la compra d’NFT. Malgrat
tot, en un sistema basat en l’anonimat en què els usuaris
operen a través de pseudònims
19
continua sent extremada-
ment complicat establir tots els factors que determinen la
tributació aplicable.
En definitiva, veiem que la compravenda d’NFT està sub-
jecta i no exempta d’IVA i, per descomptat, de qualsevol
altre impost que grave rendiments patrimonials en cas
d’obtenir beneficis, com ara l’IS, l’IRPF o l’IRNR, ja siga en
la creació mateixa del NFT, en el procés d’intermediació en
les compravendes o en un negoci especulatiu de compra-
venda d’aquest tipus de criptoactius.
5. Discussió
Un cop analitzats els conceptes tecnològics objecte de
l’article i les seues implicacions tributàries, el metavers i
els NFT, volem introduir un nou aspecte important en el
debat, ens referim als Principis d’Ottawa (OCDE, 2015) i la
seua possible violació en la legislació analitzada en el cas
dels NFT. Aquests principis van ser definits per l’OCDE per
tal d’assegurar un cert equilibri i justícia entre l’economia
digital i l’economia tradicional.
En particular, el primer d’aquests principis, el de la «neu-
tralitat», dicta que qualsevol gravamen ha de ser neutre i
just entre el comerç tradicional i el comerç digital. És més,
també s’exigeix neutralitat entre les diferents formes de
comerç electrònic, de manera que les decisions sobre els
models de negoci no s’hagen de guiar per la imposició sinó
per motius econòmics. En definitiva, contribuents en situ-
acions similars que es troben en un tipus de transaccions
semblants han d’estar subjectes a uns nivells impositius
similars. De fet, aquest tema també és un maldecap per
a la Comissió Europea, tal com s’ha publicat (Comissió Eu-
ropea, 2017). Si això ho traslladem a la comparació entre
el mercat de l’art «físic» o l’art «digital», veiem que no es
compleix el principi de neutralitat, ja que l’art tradicional,
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
10
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
el físic, està subjecte a un tipus reduït d’IVA, del 10 %,
20
i
l’art digital, a través dels NFT, que no deixa de ser un me-
canisme per a poder articular les compravendes, al 21 %.
D’alguna manera, aquest debat recorda la polèmica de
l’IVA sobre el llibre electrònic, que durant anys va estar fi-
xat en el 21 %, mentre que el llibre tradicional està subjecte
al tipus superreduït d’IVA del 4 % (Ibáñez García, 2016;
López-Hurtado i Valentín Ruíz, 2016). De fet, el paral·lelis-
me no s’acaba ací, ja que el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea, l’any 2015, considerà el llibre electrònic un servei
prestat per via electrònica, i d’ací la justificació jurídica per
no estar subjecte al tipus superreduït d’IVA. Finalment,
l’any 2020 l’IVA dels dos productes, tant el digital com el
tradicional, es van equiparar al tipus superreduït.
21
Veurem
una evolució similar en l’equiparació de qualificacions tri-
butàries entre l’art tradicional i el digital?
D’altra banda, igual que ha passat en altres sectors –per
exemple, el de les plataformes de lloguer d’apartaments
turístics– ara les plataformes de compravenda d’NFT
domiciliades a Espanya –en el territori d’aplicació de l’im-
post, per ser més exactes– estan obligades a proporcionar
determinada informació sobre els compradors a l’Agència
Tributària, però, de nou, ens preguntem si no som davant
un escenari de «voler posar portes al camp»: si els usuaris
troben sistemàticament els NFT comprats en una deter-
minada plataforma un 21 % més car, no marxaran a una
altra plataforma on aquest 21 % no siga incrementat en el
preu de la subhasta? La inexistència de fronteres i duanes
físiques en el món digital, sens dubte, facilitarà aquesta mi-
gració. Per tant, el que està provocant de manera indirecta
el legislador és que a Espanya –i a Europa, perquè aquesta
legislació s’extrapola al conjunt d’Europa– no s’establis-
quen plataformes de compravenda d’NFT. Aquestes plata-
formes es poden domiciliar en qualsevol altre territori de
nul·la o baixa tributació o, si més no, que siga més amable
amb la imposició a aquest tipus de béns o serveis.
Conclusions
En aquest article hem analitzat la fiscalitat de dos nous
conceptes tecnològics emergents: el metavers i els NFT.
20. Art. 91 de la LIVA.
21. El mateix que va passar amb la premsa tradicional i la digital.
Ambdues tecnologies han experimentat un naixement i
creixement concomitants, però no es poden equiparar, en
absolut, pel que fa a les implicacions tributàries.
El metavers, d’alguna manera, és un nou paradigma de
comunicació igual com en el seu moment ho van ser les
pàgines web i, més endavant, les xarxes socials. El nou pa-
radigma obre la porta a nous conceptes amb implicacions
tributàries, com ara la compravenda d’NFT, però continuen
els habituals negocis digitals que les lleis internacionals,
amb més o menys èxit, ja tracten de gravar: publicitat digi-
tal, comerç electrònic i compravenda de dades d’usuaris.
Pel que fa als NFT, veiem que les autoritats tributàries es-
panyoles han estat innovadores i han publicat una rellevant
doctrina administrativa, en forma de consulta vinculant,
que expressa i fonamenta adequadament l’opinió vincu-
lant de la DGT quant a la qualificació que han de rebre els
NFT a Europa. En particular, la compravenda d’NFT, segons
aquestes opinions, s’ha de considerar servei prestat per
via digital. Tal com està argumentada la consulta vinculant,
el raonament ací expressat és inapel·lable.
Pel que fa a l’escenari als EUA, en la innovadora normativa
nord-americana de l’estat de Washington, analitzada en
aquest article, la WAC 458-20-15503, no s’acaba d’aclarir
si la qualificació que ha de rebre aquest concepte és de
producte digital o de codi digital. Per tant, podem conclou-
re que tot i la voluntat innovadora del legislador d’aquest
estat americà, la Llei ja ha quedat obsoleta des del mateix
moment que han aparegut nous paradigmes tecnològics.
En definitiva, com no pot ser d’una altra manera, veiem bé
la clarificació que ha fet la DGT en tots aquests assumptes
d’acord amb la normativa europea, però les conclusions
lògiques i inapel·lables a les quals s’ha arribat presenten
dos inconvenients importants:
1) la violació del principi de neutralitat entre el comerç
d’art tradicional i digital, segons queda definit als Principis
d’Ottawa; i
2) un desincentiu clar perquè les plataformes de compra-
venda de NFT s’instal·len a Espanya.
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
11
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
Referències bibliogràfiques
ALAMO CERRILLO, R.; LAGOS RODRÍGUEZ, G. (2015). «Necesidad de adaptación de los conceptos
tributarios a la realidad económica digital». Revista Quincena Fiscal, núm. 3, pàgs. 19-30.
BAL, A. M. (2014). Taxation of virtual currency. Universitat de Leiden.
BELDA, I. (2019). «El Blockchain i el smart contract en relació a l’Impost sobre les Transmissions Pa-
trimonials i els Actes Jurídics Documentats». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 29, pàgs. 1-8.
DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i29.3183.
BELDA, I. (2021a). «Consideraciones tributarias entorno a la computación en la nube». Revista Quince-
na Fiscal, núm. 13, pàgs. 109-125.
BELDA, I. (2021b). «Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en
relació amb l’adveniment d’Internet of Things». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 31, pàg. 1-13.
DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.3209.
BELDA, I. (2021c). «La compleja relación entre el software y la fiscalidad: tres aspectos a considerar».
Crónica Tributaria, núm. 180, pàgs. 11-30. DOI: https://doi.org/10.47092/CT.21.3.1.
BELDA, I. (2021d). Nous Paradigmes de Tributació per l’Economia del Coneixement. Barcelona: Univer-
sitat Oberta de Catalunya.
BELDA, I. (2021e). «Valoración de la recaudación obtenida por el nuevo Impuesto sobre Determinados
Servicios Digitales en los primeros seis meses». Revista Quincena Fiscal, núm. 17, pàgs. 111-120.
BERG, C.; DAVIDSON, S.; POTTS, J. (2019). Understanding the blockchain economy: An introduction
to institutional cryptoeconomics. Melbourne, Autralia: Universitat de Melbourne. DOI: https://doi.
org/10.4337/9781788975001.
BORREGO ZABALA, B. (2014). «La necesaria adaptación de los tributos a las nuevas tendencias de los
negocios electrónicos». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 18, pàgs. 51-59. DOI: https://
doi.org/10.7238/idp.v0i18.2218.
COLIN, N. (2013, gener). «Corporate Tax 2.0: Why France and the world need a new tax system for the
digital age». Forbes.
COMISSIÓ EUROPEA (2017). Un sistema impositivo justo y eficaz en la Unión Europea para el Mercado
Único Digital. Comunicació de la Comisisó al Parlament Europeu i al Consell.
COMITÉ DE PERSONAS EXPERTAS (2022). Libro Blanco sobre la Reforma Tributaria. Madrid: Ministeri
d’Hisenda i Función Pública.
CONSELL D’EUROPA (2018). Propuesta de Directiva del Consejo relativa al sistema común del impuesto
sobre los servicios digitales que grava los ingresos procedentes de la prestación de determinados
servicios digitales.
CRUZ PADIAL, I.; SÁNCHEZ-ARCHIDONA HIDALGO, G. (2017). «Economía digital, establecimiento per-
manente y presencia digital significativa: tras las conclusiones del informe del GEFED». Revista
Quincena Fiscal, núm. 18, pàgs. 1-22.
DELGADO GARCÍA, A. M.; OLIVER CUELLO, R. (2015). «Nueva regulación del IVA en el comercio elec-
trónico». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 20, pàgs. 108-120.
HERNÁNDEZ MONEO, I. (2020). «Análisis del proyecto de ley del impuesto sobre determinados ser-
vicios digitales». Estudios financieros. Revista de contabilidad y tributación: Comentarios, casos
prácticos, núm. 445, pàgs. 1138-9540.
https://idp.uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya
Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
IDP N.º 37 (març, 2023) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
12
2023, Ignasi Belda
d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya
IBÁÑEZ GARCÍA, I. (2016). «El IVA del libro electrónico desde una interpretación evolutiva de las directivas comunitari-
as». Documentos - Instituto de Estudios Fiscales, núm. 21, pàgs. 1-24.
LANDONI, M.; PIETERS, G. C. (2020). «Taxing Blockchain Forks». Stanford Journal of Blockchain, Law & Policy, núm. 3,
pàg. 197. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3475598.
LÓPEZ-HURTADO, M.; VALENTÍN RUÍZ, F. J. (2016). «Diez años de controversia en torno al IVA del libro electrónico».
ROED: Revista online de estudiantes de Derecho, núm. 5, pàgs. 1-18.
MARINI, M. P. (2012). Rapport d’Information fait au nom de la commission des finances sur la fiscalité numérique. París:
Senat de la República Francesa.
MAZUR, O. (2015). «Taxing the Cloud». California Law Review, núm. 103, pàgs. 1-66.
MENENDEZ MORENO, A. (2019). «El nuevo Impuesto sobre determinados servicios digitales o la conjunción de dos
enigmas: la informática y los impuestos». Revista Quincena Fiscal, núm. 6, pàgs. 7-16.
OCDE (2015). Addressing the Tax Challenges of the Digital Economy. Action 1: 2015 Final Report. París: OECD Publishing.
OCDE (2018). Tax Challenges Arising from Digitalisation - Interim Report. París: OECD Publishing.
QUINTANA FERRER, E. (2019). «Economía digital y fiscalidad : los impuestos sobre determinados servicios digitales».
Nueva Fiscalidad, núm. 3, pàgs. 159-198.
ROSEMBUJ, T. (2015). Taxing Digital. El Fisco - Gabinete Jurídico Estudios Legales Tributarios.
Citació recomanada
BELDA, Ignasi (2023). «Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional». IDP. Revista
d’Internet, Dret i Política, núm. 37. UOC [Data de consulta: dd/mm/aa]
http://dx.doi.org/10.7238/idp.v0i37.40 3678
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència de
Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los y
comunicar-los públicament sempre que citeu el seu autor i la revista i la institució que els publica (IDP. Revista
d’Internet, Dret i Política; UOC); no faci amb ells obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://
creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
Sobre l’autor
Ignasi Belda
Universitat Internacional de Catalunya
ibeldar@uic.es
Doctor en Intel·ligència Artificial i doctor en Dret Econòmic. En la seua trajectòria emprenedora ha destacat en l’àmbit de
la biotecnologia, en què ha fundat diverses empreses biotecnològiques, com Intelligent Pharma, i ha rebut 15 guardons per
aquesta trajectòria, entre els quals cal destacar el Premi Princesa de Girona 2014. També ha ocupat diversos càrrecs públics
de responsabilitat com, per exemple, el de director general del Parc Científic de Barcelona o vicepresident d’APTE, la xarxa de
parcs científics i tecnològics d’Espanya. En l’actualitat, està preparant una tercera tesi doctoral en Història Moderna.
