Mediació familiar i confidencialitat. Comentari de la sentència del Tribunal Suprem núm. 109/2011, de 2 de març
| Autor | M. Dolores Mas Badía |
| Cargo | Profesora Titular de Derecho Civil - Profesor Titular de Escuela Universitaria, Departament de Dret Civil - Universitat de València |
| Páginas | 33-40 |
MEDIACIÓ FAMILIAR I CONFIDENCIALITAT.
COMENTARI DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL
SUPREM NÚM. 109/2011, DE 2 DE MARÇ
M. Dolores Mas Badía
Professora Titular de Dret civil. Universitat de València
Índice de contenido
I. ELS FETS DE LA SENTÈNCIA.................................................................................................1
II. PRESSUPOSTOS PRELIMINARS: LA MEDIACIÓ FAMILIAR........................................3
III. CONFIDENCIALITAT I MEDIACIÓ FAMILIAR...............................................................4
2. El cas de la STS núm. 109/2011, de 2 de març.........................................................................7
Fa pocs mesos, el Tribunal Suprem es va pronunciar sobre una matèria que solen tractar breument
els estudis especialitzats sobre mediació. No perquè no tinga importància, sinó probablement perquè
s’accepta de mode pacífic que el principi de confidencialitat caracteritza els procediments de
mediació i es considera que la seua formulació resulta clara i incontrovertible.
En realitat, presenta alguna aresta esmolada i aspectes susceptibles de debat que mereixen major
atenció doctrinal, com posa de manifest el cas resolt per la sentència del Tribunal Suprem núm.
109/2011, de 2 de març.
I. ELS FETS DE LA SENTÈNCIA
El litigi enfronta dos antics cònjuges ja divorciats i ens acosta a la divisió de la comunitat sobre un
pis ubicat a Barcelona. La propietat de l’immoble corresponia, en comunitat ordinària, als
excònjuges; ell, demandant en el cas d’interlocutòries, i ella, demandada.
El primer pretenia que el jutge declarara: de primer, que hi havia lloc a la divisió de l’immoble; i, en
segon lloc, que si no es procedia voluntàriament a la venda per tots dos titulars, que aquesta
s’efectuara per la valoració determinada per perit judicial, i que se’n repartira el preu obtingut en
proporció a la quota de cada copropietari.
La demandada es va aplanar a l’acció de divisió, però es va oposar a la forma de practicar-la. Va
sol·licitar que se li adjudicara a ella la meitat de l’habitatge que corresponia a l’actor, per preu de
163.319’97 euros, i que es deduís d’aquesta quantitat el cinquanta per cent del capital pendent
d’hipoteca. Per sustentar-ne la pretensió, aportava tres documents (núm. 1, 2 i 3) firmats pels
actualment litigants i pel mediador en la gestió de la crisi matrimonial. Segons els escrits, les parts
haurien acordat la divisió de l’habitatge en els termes que intentava fer valer la demandada.
Convé fer referència amb més detall a la naturalesa i el contingut dels esmentats documents.
Els documents 1 i 3 estaven redactats pel mediador durant el procés de mediació familiar i firmats
per les parts en data 3 de juliol de 2003 i 3 de març de 2004, respectivament. Expressaven la
intenció d’aquelles de conèixer el valor de l’habitatge “[...] a fin de alcanzar un acuerdo [...]” i per
“[...] ponderar las mejoras realizadas y circunstancias personales tratadas [...]”. Més concretament,
aquests documents assenyalaven, com a finalitat de la taxació, la d’arribar a un acord per a la
www.derechocivilvalenciano.com - Facultat de Dret – Departament de Dret Civil - Avda. dels Tarongers s/n, 46022 València. Espanya
Revista nº10
Segundo Semestre 2011
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba