Marc legal empresarial i desocupació
| Autor | Daniel Iborra Fort |
| Cargo | Notari de Vilafranca del Penedès. Analista d’inversions i col•laborador en diferents mitjans de comunicació, en premsa general, jurídica i econòmica. Autor de diverses publicacions, entre elles “1992: El reto del mercado único. España crece pero ¿quién crece en España?” (1989), “De cómo se puede resolver la crisis económica, el paro, la corrupción |
| Páginas | 15-16 |
Page 15
Però el que preocupa més és el pessimisme que es detecta a la classe política i l’opinió pública sobre les possibilitats d’afrontar amb èxit la resolució d’aquesta lacra social.
L’increment de l’atur ha estat un dels factors determinants del creixement de la despesa i del dèficit públic. L’atur compromet altres necessitats socials: seguretat en el treball i remuneració adequada d’aquest, promoció i desenvolupament personal i professional, nivell de seguretat pública, solvència del sistema de seguretat social.
Cal destacar el malbaratament de recursos humans que suposa, especialment de les generacions joves amb una preparació més adaptada a les necessitats tècniques actuals, i la insatisfacció social i política que genera, amb la creació d’una massa desarrelada i propensa a comportaments radicals.
Tanmateix, en altres societats, aquest problema està trobant una solució, com és el cas del Brasil, que ha desenvolupat una política exitosa en la potenciació del viver de creació d’activitats empresarials, que han tret de la misèria milions de ciutadans i han elevat el país a un nivell de desenvolupament envejable.
La creació d’ocupació no vindrà dels que ja són empresaris, sinó dels que no ho són i decideixen ser-ho
Perquè la creació d’ocupació a les economies modernes va lligada especialment a l’aflorament continuat de noves empreses petites i mitjanes.
Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra, i amb la generació de beneficis es van capitalitzant. En conseqüència, la creació d’ocupació no la realitzen els que són empresaris, sinó fonamentalment els que no ho són i decideixen serho, ja que els avenços tecnològics ofereixen prou mitjans als antics empresaris per incrementar la producció sense que ho facin les plantilles.
Això s’agreuja en etapes de recessió en què les empreses treballen a mig gas, aleshores, creixements d’un 3% o superiors no serviran per crear ocupació a curt termini. Només després d’un llarg període de creixement continuat i intens que elevi la facturació a nivells anteriors, els actuals empresaris es plantejaran ampliar el nombre de treballadors, només si el marc legal sobre l’ocupació ho incentiva i no ho impedeixen les innovacions tecnològiques.
Pel que fa a la creació empresarial, aquesta depèn de la recuperació dels mercats que alimenten les expectatives
Page 16
de rendibilitat, perquè, llevat casos de novetats d’èxit, difícilment s’escometran nous projectes si els anteriors no poden col·locar gran part de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba