La llei valenciana en seu d'història clínica i drets de la personalitat
| Autor | Dra. María Elena Cobas Cobiella i Dra. Raquel Guillén Catalán |
| Páginas | 15-21 |
La Llei Valenciana en seu d’Història clínica i drets de la
personalitat.
Les autores:
Dra. María Elena Cobas Cobiella i Dra. Raquel Guillén Catalán
“En l’era de les xarxes socials la intimitat és una virtut.”
A la memòria del Professor Enrique Durán
RESUM:
Aquest article tracta, básicament, del drets y facultat dels que disposen les persones en la seua
consideración de pacient-consumidor o pacient-client. Particolarment, els seues drets en la
Comunitat Valenciana, la problemàtica del consentiment informat i la qüestiò de la història clínica ,
entre altres.
PARAULES CLAU:
Drets dels pacients, consentiment informat, història clínica legislació autonòmica valenciana.
I. Breu presentació al tema.
Cada vegada més els mons del Dret i la Medicina, i inclús Dret i altres àrees de salut
s’interrelacionen. Igual que canvia el món, la medicina ha patit importants transformacions, la
condició de pacient en molts sectors, comença a esdevindre en la idea de pacient-consumidor,
pacient-client entre altres consideracions, això ha condicionat l’aparició de lleis que resumixen estes
noves tendències, i que se centren en el pacient com a centre d’atenció, fent que es centren entorn
de conceptes com drets dels pacients, autonomia de la voluntat, consentiment informat, entre altres.
Però això quedaria en lletra morta si no es produïa una verdadera i real protecció, que els permeta
en cas de responsabilitat mèdic- sanitària trobar una base o prova documental, i més encara, és el
document que arreplega l’estat del pacient i permetre el seguiment de la seua salut i el tractament
requerit. És la mesura en conclusió del nivell de qualitat assistencial.
També cal assenyalar que en els últims temps s’ha revitalitzat el tema per haver-se convertit en un
repte la informatització dels expedients clínics. La qual cosa és una real necessitat, entre altres
factors, perquè és una forma de resoldre el volum d’informació emmagatzemada en paper, que no té
cabuda en els espais físics actuals, així com el deteriorament que en els documents es produïx amb
el temps i finalment perquè agilitza el treball i la busca d’informació, permetent a més que les dades
s’encreuen i que la investigació científica puga ser més eficient per l’estalvi del temps. Els nous
temps demanden, en definitiva, esta intervenció de l’era digital.
La prudència en relació a aquests temes, la visió del pacient com a persona, amb independència que
està immers en una relació jurídica sanitària, la qual per la seua connotació és especial i dins
d’aquesta la història clínica, com a document de la vida sanitària del pacient, hauran de ser la base
del marc d’actuació de qualsevol projecció que es faça d’aquest tema en el dret i per part del
legislador.
II. Algunes notes sobre la intimitat i els drets de la personalitat en seu de salut.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba