Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears

Serveis urbanístics bàsics 1. Són serveis urbanístics bàsics:

1. La xarxa viària que tengui un nivell de consolidació suficient per a permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal.

2. Les xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament.

3. El subministrament d'energia elèctrica.

2. Els serveis urbanístics bàsics han de tenir les característiques adequades per a l'ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica.

Concepte de solar Tenen la consideració de solar, als efectes d'aquesta llei, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l'edificació, segons la seva qualificació urbanística, i que compleixin els requisits següents:

1. Que estiguin urbanitzats d'acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic o, en tot cas, si aquest no les especifica, que disposin com a mínim dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l'article 2.1 i confrontin amb una via que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants.

2. Que tenguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.

3. Que siguin susceptibles de llicència d'edificació immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla especial de millora urbana ni en un polígon d'actuació urbanística pendents de desenvolupament.

4. Que, per a edificar-los, no s'hagin de cedir terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

Concepte de sòl urbà consolidat A les Illes Balears constitueixen el sòl urbà consolidat:

1. Els terrenys que tenen la condició de solar, d'acord amb l'article 3.

2. Els terrenys als quals només manca, per assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants.

Concepte de sòl urbà no consolidat 1. Té la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà que no reuneixi els requisits establerts a l'article anterior.

2. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo a sectors subjectes a un pla especial de millora urbana o a polígons d'actuació urbanística, excepte en el supòsit assenyalat a la lletra b) de l'article anterior, o quan deixa de complir les condicions de les lletres b) i d) de l'article 3 com a conseqüència de la nova ordenació.

Reserva de sòl per a habitatge protegit 1. Al sòl classificat com a urbanitzable o apte per a la urbanització destinat a ús residencial, turístic o mixt, s'haurà de reservar un mínim d'un 30% de l'edificabilitat d'ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública que permeti establir, almenys, el seu preu màxim en venda, lloguer o d'altres formes d'accés a l'habitatge, com el dret de superfície o la concessió administrativa.

2. En el sòl urbà, no consolidat per la urbanització i integrat en una unitat d'actuació o d'execució, s'exigirà, com a mínim, el percentatge del 30% de l'edificabilitat d'ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública.

3. En el sòl urbà no consolidat per la urbanització, no integrat en una unitat d'actuació o d'execució, no s'exigirà preceptivament cap reserva de sòl per a habitatge protegit, amb independència de la voluntarietat d'aquesta opció.

4. Aquestes reserves seran exigibles, en tot cas, als instruments de planejament general, a tots els seus sectors o polígons, així com a les seves unitats d'actuació o d'execució, en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   Fins que no es modifiqui o revisi l'instrument de planejament general, la fixació i la determinació d'aquestes reserves legals, es faran, en tot cas, a les fases procedimentals següents:

   1. Quan es tracti de sectors en sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, en el moment de l'aprovació inicial, provisional o definitiva dels plans parcials, segons el seu estat de tramitació a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   2. Quan es tracti de sòl urbà no consolidat, integrat en una unitat d'actuació o d'execució, en el moment de l'aprovació de l'instrument de gestió pertinent, compensació o reparcel·lació.

5. La determinació del sòl per a aquest ús específic s'ha de fer en tot cas de manera que a cada actuació es possibiliti i procuri la màxima cohesió i integració socials, mitjançant actuacions combinades d'habitatge lliure i habitatge protegit.

6. Reglamentàriament, el Govern de les Illes Balears determinarà els municipis i nuclis de població que, per raó de la seva població, quedin exclosos d'aquesta reserva.

   Fins que no s'aprovi aquesta disposició reglamentària, quedaran exclosos els municipis amb una població inferior als 3.000 habitants de dret sempre que en els dos darrers anys anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei no s'hagin autoritzat edificacions residencials per a més de 5 habitatges per cada 1.000 habitants i any, o que els instruments de planejament general d'aquests municipis no ordenin actuacions residencials per a més de 100 nous habitatges.

Cessions de terrenys Els propietaris de sòl urbà no consolidat, integrat en una unitat d'actuació o d'execució, o de sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, a més d'acomplir els deures prescrits en l'article 16 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl, han d'entregar a l'ajuntament respectiu, amb destinació al patrimoni públic del sòl, el 15% del sòl corresponent al percentatge de l'edificabilitat mitjana ponderada de l'actuació lliure de càrregues d'urbanització.

Capítol II Determinacions aplicables als camps de golf Article 8

Regulació de les declaracions d'interès general per a les instal·lacions de camps de golf 1 .La construcció d'instal·lacions de camps de golf en el sòl rústic de les

Illes Balears s'ha d'ajustar a les determinacions establertes en els instruments d'ordenació territorial i requereix, en tot cas, la seva autorització mitjançant la prèvia declaració d'interès general. En la tramitació del procediment de declaració d'interès general serà preceptiva la sol·licitud d'informes als organismes competents en matèria de turisme, agricultura, esports, paisatge, recursos hídrics i protecció mediambiental.

2. No es pot promoure la construcció d'instal·lacions de camps de golf en aquells terrenys on el seu règim legal de protecció directa o el previst en els instruments d'ordenació territorial, urbanístics o mediambientals no ho permetin.

   Igualment, l'atorgament de la declaració d'interès general podrà ser denegat motivadament sobre la base de criteris d'inoportunitat d'implantació d'aquests usos per raons de la seva incidència territorial o paisatgística, l'afectació als recursos naturals, l'oferta de camps de golf ja implantada a cada illa o àrea homogènia, així com per l'aplicació del principi de desenvolupament sostenible.

3. El projecte o avantprojecte del camp de golf i les possibles instal·lacions complementàries haurà d'incloure les connexions viàries necessàries i d'altres serveis en l'exterior de l'actuació, així com un estudi de les conseqüències i la incidència sobre l'entorn paisatgístic i hídric de la zona on es pretén implantar. Amb la sol·licitud s'haurà d'adjuntar, així mateix, la documentació justificativa corresponent de la suficiència d'aigua adequada per regar el camp de golf, que ha de procedir necessàriament de la reutilització d'aigües residuals depurades.

4. Les instal·lacions de camp de golf en cap cas no poden contemplar usos residencials, tret dels estrictament indispensables per al personal encarregat del seu manteniment o vigilància, ni en cap cas usos d'allotjament turístic en qualsevol de les modalitats previstes a la legislació reguladora.

5. L'edificabilitat màxima prevista per a les construccions de nova planta vinculades a l'esport de golf, com el club social i la caseta de pals, no podrà excedir en cap cas de 2.000 m2. La resta de les condicions de les edificacions s'ha d'ajustar als paràmetres urbanístics d'aplicació i als determinats en els instruments d'ordenació territorial i de planejament urbanístic.

6. L'obtenció de la declaració d'interès general possibilita la presentació davant l'ajuntament corresponent de l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental que requereixi la legislació sectorial aplicable, i la tramitació com a òrgan substantiu del procediment a fi de sol·licitar la declaració que correspongui a l'òrgan ambiental, sense la qual no es poden en cap cas atorgar ni el permís municipal d'instal·lació ni la llicència municipal d'edificació i ús del sòl que habilitin la realització efectiva de les instal·lacions.

7. És igualment d'aplicació a les instal·lacions de camps de golf la seva vinculació legal amb la superfície total de la parcel·la en què s'efectuï, que s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat. La documentació necessària per a la inscripció registral de la vinculació s'haurà d'aportar amb la sol·licitud de llicència municipal d'obertura i funcionament, i de manera prèvia a la seva concessió es procedirà per part del titular registral a la inscripció, amb l'acreditació d'aquesta circumstància davant l'ajuntament. Seran nul·les de ple dret les llicències municipals que es concedeixin sense que s'hagi acreditat fefaentment el deure de vinculació.

   Capítol III Modificacions de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears Article 9

   Modificacions de l'àmbit d'algunes àrees d'especial protecció 1. Es modifica l'annex I, cartografia, de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears:

   1. A l'illa de Mallorca es modifica parcialment la cartografia d'acord amb l'annex A d'aquesta llei, i s'amplien els àmbits de les àrees d'especial protecció que s'indiquen a continuació:

      1. Número 4. La Victòria.

      2. Número 8. Dunes de Son Real.

      3. Número 21. Punta Negra - Cala Mitjana.

      4. Número 25. Marina de Llucmajor.

      5. Número 28. Cap de Cala Figuera Rafalbetx.

      6. Número 30. Cap des Llamp.

      7. Número 47. Àrees naturals de la Serra de Tramuntana.

   2. A l'illa d'Eivissa es modifica parcialment la cartografia d'acord amb l'annex B d'aquesta llei, i s'amplien els àmbits de les àrees d'especial protecció que s'indiquen a continuació:

      1. Número 2. Cap Llibrell - Cap Martinet.

      2. Número 6. Cap Llentrisca - sa Talaiassa.

      3. Número 7. Cala Comte - Cala Bassa.

      4. Número 10. Àrees naturals dels Amunts d'Eivissa.

      A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els sòls objecte de l'ampliació dels àmbits a què es refereix aquest punt passen a tenir la classificació de sòl rústic, amb el règim de protecció que pertoqui segons la categoria de sòl que s'estableix a la cartografia dels annexos A i B.

2. S'exclouen de la llista de l'apartat 1 de l'annex II de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, `Relació de sòls urbanitzables o aptes per a la urbanització situats totalment o parcialment dins la delimitació de la Serra de Tramuntana, que es mantenen', atès que ja ostenten la classificació de sòl rústic pels distints instruments de planejament o d'ordenació posteriors o per aquesta llei, els àmbits següents:

   ANDRATX * Pla parcial de Monport 3a fase (Aprovació definitiva 5-4-88).

   BANYALBUFAR * Pla parcial 1r sector 1a fase polígon T-2, Port des Canonge (aprovació definitiva 7-4-75).

   * Pla parcial 1r sector 2a fase polígon T-2, Port des Canonge (aprovació definitiva 17-10-77).

   VALLDEMOSSA * Pla parcial sector `Chopin' (aprovació definitiva 24-3-81).

   SÓLLER * Sector SUP núm. 1.

   * Sector SUP núm. 2.

   * Pla parcial sector núm. 6 `Can Rul·lan' (aprovació definitiva 8-10-85).

   * Pla parcial sector núm. 9 `Béns d'Avall' (aprovació definitiva 27-5-87).

   ESCORCA * Pla parcial polígon 2, Cala Tuent (aprovació definitiva 26-7-76).

   * Pla parcial polígon 6, Cala Tuent (aprovació definitiva 6-3-78).

   ESPORLES * Pla parcial d'Es Verger (aprovació definitiva 8-5-85).

3. En aplicació de l'article 9.1 d'aquesta llei, s'exclou de la llista de l'apartat 2 de l'annex II de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears `Relació de sòls urbanitzables o aptes per a la urbanització situats totalment o parcialment dins la delimitació dels Amunts d'Eivissa que es mantenen', l'epígraf `Pla parcial `Benirràs' (aprovació definitiva 19-6-84)', del municipi de Sant Joan de Labritja.

4. Per tal de procedir a la reconversió territorial i paisatgística de les zones

   a), c) i d) del punt 1.B anterior, es fixen les mesures següents:

   1. En el termini de sis mesos a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d'Eivissa constituiran un consorci de reconversió territorial i paisatgística, al qual es podran adherir els ajuntaments afectats, que tindrà com a finalitat l'ordenació d'aquestes zones i la seva recuperació paisatgística.

   2. El Consorci de reconversió territorial i paisatgística, una vegada avaluada la situació, proposarà les mesures adients per compensar una possible pèrdua de l'aprofitament urbanístic en terrenys qualificats com a àrea de transició pel Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera; així mateix elaborarà l'estudi econòmic i financer pertinent per a l'execució de l'ordenació de cada zona i la seva recuperació paisatgística, prèvia consideració del grau de consolidació del sòl reclassificat d'acord amb les determinacions del capítol I d'aquesta llei relatives al sòl urbà consolidat.

      Les responsabilitats patrimonials derivades de l'execució dels acords del Consorci correspondran al Govern de les Illes Balears d'acord amb les condicions que fixin els estatuts del Consorci.

   3. La selecció dels terrenys es realitzarà, si s'escau, mitjançant convocatòria pública.

   4. El Consorci de reconversió territorial i paisatgística promourà la tramitació de plans especials per a l'ordenació de cada zona i la seva execució, d'acord amb allò previst a la normativa urbanística.

Modificació de la disposició addicional cinquena Es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, la qual ha de tenir la redacció següent:

`Disposició addicional cinquena Les disposicions d'aquesta llei tenen caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels plans d'ordenació territorial i dels instruments de planejament general que suposin una major restricció.' Capítol IV Àmbit del sistema d'equipament comunitari sanitari supramunicipal Article 11

Equipament sanitari supramunicipal per a la construcció de l'hospital de referència de les Illes Balears 1. S'amplia l'àmbit del sistema d'equipament comunitari sanitari supramunicipal previst en el Pla General d'Ordenació Urbana de Palma per a la construcció de l'hospital de referència de les Illes Balears mitjançant la incorporació a aquest dels terrenys confrontants que es grafien a l'annex C d'aquesta llei.

2. Es declara expressament la utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels terrenys a què es refereix l'apartat anterior.

3. L'Ajuntament de Palma haurà d'incorporar al Pla General d'Ordenació Urbana la modificació efectuada per aquesta llei, sense perjudici de la seva immediata efectivitat. En qualsevol cas, l'ordenació que es determini haurà de ser compatible amb l'àmbit de protecció del Monestir de La Real.

   Capítol V Modificacions de la Llei 2/2006, de 10 de març, de reforma de la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears Article 12

   Modificació de la Llei 2/2006, de 10 de març Es modifica l'article únic de la Llei 2/2006, de 10 de març, de reforma de la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears. En conseqüència, la disposició transitòria tercera de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, tindrà la redacció següent:

   `Disposició transitòria tercera Redacció dels catàlegs municipals 1. Els ajuntaments de les Illes Balears que no tenguin Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric aprovat definitivament, disposaran fins al dia 1 de gener del 2009 per modificar els seus instruments de planejament general amb la finalitat d'incloure-hi el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric.

2. En el cas d'incomplir-se aquest termini, la formació del Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric haurà de tramitar-se conjuntament amb la primera modificació o revisió de l'instrument de planejament general que es redacti.

3. Això no obstant, es poden aprovar modificacions o revisions dels instruments de planejament general, encara que no disposin de Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric, quan aquestes tenguin com a objecte exclusiu qualcuna de les finalitats expressades al punt segon de la disposició addicional tercera de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.' Disposició addicional primera Règim dels actes ferms No quedarà alterada l'eficàcia dels actes administratius ferms que s'hagin dictat en aplicació de les normes que es deroguen mitjançant aquesta llei.

   Disposició addicional segona Compliment de dotacions mínimes Els municipis d'Andratx i de Santa Eulàlia del Riu, atès que queden afectats significativament en els estàndards de zones verdes per les disposicions d'aquesta llei, podran delimitar zones verdes equivalents dins el sòl rústic com a part del sistema general d'espais lliures públics i als efectes del compliment de les dotacions mínimes que per a aquest ús preveu la legislació vigent. Aquest ús haurà de ser compatible amb el règim de protecció del sòl en què s'ubiqui i en cap cas no suposarà un canvi en la classificació del sòl ni en la seva qualificació.

   Disposició transitòria Aplicació procedimental de la llei a les sol·licituds en tràmit Les sol·licituds d'autoritzacions i llicències administratives que es trobaven en tramitació a l'entrada en vigor del Decret Llei 1/2007, de 23 de novembre, de mesures cautelars fins a l'aprovació de normes de protecció d'àrees d'especial valor ambiental per a les Illes Balears, es resoldran d'acord amb la normativa vigent en el moment de dictar la resolució, sempre que aquest es produeixi dins del termini màxim establert per a això. Si no fos així, es resoldran d'acord amb la normativa en vigor al temps de venciment del termini màxim per resoldre's.

   Disposició derogatòria Queden derogats:

1. Íntegrament la Llei 12/1988, de 17 de novembre, de camps de golf.

2. L'article 16 bis de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.

3. L'apartat 2 de l'article 1 de la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears, la qual afegia un apartat a la disposició transitòria sisena de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

4. De la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives:

   1. La disposició addicional divuitena, que possibilitava, excepcionalment, la legalització d'habitatges unifamiliars a les àrees de protecció territorial costaneres de l'illa d'Eivissa.

   2. La disposició addicional vint-i-unena, que possibilitava l'autorització d'un equipament i deixava sense efecte el pla especial de protecció d'Es Trenc i Es Salobrar de Campos.

   3. La disposició addicional vint-i-quatrena, que possibilitava l'excepció de mantenir com a sòl urbanitzable o apte per a la urbanització determinats terrenys encara que no disposassin de projecte d'urbanització.

5. De la Llei 11/2005, de 7 de desembre, de mesures específiques i tributàries per a les illes d'Eivissa i Formentera en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i turisme:

   1. L'apartat 1.b) de l'article 3, que exceptuava els efectes de l'aplicació de l'àrea de protecció territorial costanera a Eivissa i a Formentera.

   2. Se suprimeix la menció de l'apartat b) del punt 2 de l'article 3.

   3. L'apartat 1.a) de l'article 4, que permetia la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat a zones prohibides o no aptes per ubicar-hi habitatges mitjançant l'assignació d'altres terrenys.

   4. Els articles 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 íntegrament.

6. L'apartat 2 de l'article 185 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, sobre reserves mínimes per habitatge subjecte al règim de protecció.

7. La disposició addicional catorzena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives, que regulava una excepcionalitat per a les obres, les instal·lacions, les activitats i els establiments de temporada en el litoral.

8. Totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o siguin incompatibles amb el que es disposa en aquesta llei.

   Disposició final primera Projecte de llei reguladora de l'ordenació territorial i urbanística En el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears presentarà a aquesta cambra un projecte de llei reguladora de l'ordenació territorial i urbanística a les Illes Balears.

   Disposició final segona Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

   Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

   Palma, catorze de maig de dos mil vuit EL PRESIDENT,

   Francesc Antich i Oliver El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori Gabriel Vicens Mir

   ANNEX CARTOGRÀFIC...A

   ANNEX B

   ANNEX C