DECRET LLEI 2/2014, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del Rei, i d’acord amb el que estableix l’article 67.6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent
DECRET LLEI
Preàmbul
La Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014, dins del capítol d’ingressos, conté dues partides en els capítols 5 i 6, respectivament, denominades “concessions administratives” i “alienació d’edificis i altres construccions”. L’assoliment dels ingressos que s’hi preveuen es constitueix com un element essencial per tal de complir, per a aquest exercici pressupostari, els requeriments derivats de la normativa en matèria d’estabilitat pressupostària, en concret, l’objectiu que, per a la Generalitat de Catalunya i a l’empara del que disposen els articles 15 i 16 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, va fixar el Consell de Ministres en la reunió del 28 de juny de 2013 per a l’exercici 2014. A aquest efecte, l’Administració de la Generalitat de Catalunya, des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos esmentada, està portant a terme les actuacions necessàries, una de les quals es concreta en aquest Decret llei, per tal d’aconseguir, amb garanties i abans de la fi del present exercici pressupostari, el compliment d’aquesta exigència.
La mesura que ara es proposa esdevé l’única alternativa viable a una primera opció que estava en estudi avançat i que si s’hagués portat a terme, hauria generat un ingrés d’import més elevat. Es fonamentava en la modificació, mitjançant la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, en aquell moment en tramitació, del marc normatiu bàsic en matèria de competències de sanejament. No obstant això, no va ser possible la seva modificació i, per tant, que s’implementés. Davant d’aquesta circumstància, s’ha fet necessari amb urgència, per mantenir l’objectiu de percebre l’ingrés en el present exercici, modificar-la substancialment i adaptar-la exclusivament al marc normatiu específic de la Generalitat de Catalunya.
El Decret llei dóna una nova redacció a la disposició final segona de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, així, estableix el reconeixement d’un pagament únic que compensarà les inversions en sanejament efectuades al llarg de la seva existència per part de l’Administració Hidràulica de la Generalitat de Catalunya, materialitzades en les instal·lacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que estan gestionades per una entitat aliena. Atès que l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb els criteris del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), està classificada dins del sector administració pública de la Generalitat de Catalunya, aquest pagament únic ha de suposar per la Generalitat de Catalunya tant la reducció del seu dèficit pressupostari en termes del SEC, facilitant que es pugui assolir el nivell al qual per imperatiu legal està obligada a complir en aquest exercici, com un ingrés per a la seva tresoreria. En especial en relació amb aquest darrer aspecte, la no percepció dins del present exercici del pagament únic establert en el Decret llei, previst en l’estat d’ingressos del pressupost, generaria una manca de liquiditat per un import equivalent, que tenint en compte l’actual sotmetiment de la Generalitat de Catalunya als requeriments imposats pel fons de liquiditat autonòmic, no permetria satisfer el saldo de proveïdors, i tindria com a inevitable conseqüència el fet que no es podria fer front al pagament de capítols de despesa pressupostària amb una forta incidència social, és a dir, els de caràcter sanitari, social o els lligats a la funció pública, i obligaria a prendre noves mesures pressupostàries de caràcter restrictiu amb els efectes negatius que tindrien.
D’altra banda, els efectes positius envers les finances de l’Administració de la Generalitat de Catalunya s’han de predicar d’igual manera envers de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, raó per la qual la mesura implementada, que s’ha de desenvolupar en els oportuns documents que s’hauran de signar amb posterioritat, preserva la situació d’aquesta, de manera que, mitjançant l’ingrés provinent de l’actual entitat gestora del servei, se li garanteixi en termes comptables la neutralitat de la mesura.
Al mateix temps i per coherència amb la modificació plantejada, s’habilita un nou model de relacions entre la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sense alterar el marc jurídic general de relació previst al vigent text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. Així, d’una part es preveu l’assumpció per l’Àrea Metropolitana de Barcelona de noves competències relacionades amb el cicle hidràulic en els termes que determina l’apartat 2.a de la disposició addicional segona de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona aprovada pel present Decret llei, i, de l’altra, la signatura d’un conveni que regularà el règim d’atribució de recursos específic, mecanisme previst al text refós esmentat i que actualment es planteja en termes anuals, permetent un nou termini de, com a màxim, 30 anys, per tal de donar estabilitat temporal a aquest nou marc de relació, així com la determinació de la participació percentual en el finançament de les diverses actuacions.
La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya vigent va entrar en vigor el 27 de gener de 2014, és a dir, una vegada ja iniciat l’actual exercici pressupostari i a partir d’aquesta data i, atenent aquest fet, de manera accelerada es va iniciar l’anàlisi de diverses opcions per complir les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost i a les quals s’ha fet referència anteriorment, incloent-hi el seu contrast amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en particular, i amb el món local en general. La modificació normativa que aquest Decret llei conté i que com s’ha indicat és l’única alternativa viable a una primera opció, constitueix un instrument per donar compliment parcial a les previsions esmentades. La redacció de la norma ha anat precedida d’unes anàlisis prèvies de caire competencial, financer, pressupostari i tècnic, entre d’altres, les quals han permès en un curt període de temps aprovar el present Decret llei. No obstant això, la complexitat de les actuacions que la implementació de la norma requereix fa necessari garantir, mitjançant la via del decret llei, uns terminis mínims que a partir de la seva aprovació permetin assolir la percepció del pagament únic abans de la conclusió de l’actual exercici pressupostari, fet que si no es produís, impediria assolir els objectius de dèficit fixats, amb l’efecte negatiu que això comportaria per a la Generalitat de Catalunya. Aquest requeriment, tot i emprar la via procedimental de la lectura única i d’urgència, no pot ser assegurat per raons temporals mitjançant la tramitació d’un projecte de llei. Així, des de la vessant de l’Administració financera de la Generalitat de Catalunya, s’ha de tenir en compte que les negociacions amb les entitats financeres titulars de drets de crèdit o de garantia envers l’Agència Catalana de l’Aigua, l’endeutament de la qual s’ha de veure afectat per la implementació de la norma, són complexes, de llarga durada, per raó dels tràmits interns de les referides entitats, i no es poden iniciar fins a l’aprovació del present Decret llei. De la mateixa manera, l’obtenció per l’Àrea Metropolitana de Barcelona dels ingressos corresponents per efectuar el pagament del pagament únic i que han de provenir de l’actual entitat gestora del servei de sanejament, requereix l’aprovació prèvia de la norma amb temps suficient perquè aquesta pugui concertar, en els mercats financers, en especial, els internacionals, les operacions adients, incloent-hi les de qualificació creditícia, les quals, atès l’import del pagament únic, requereixen negociacions molt tècniques i de dilatada tramitació.
A més de les consideracions anteriors, assolir la compensació exposada requereix la implementació del nou mecanisme de relació entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que s’ha de concretar en la signatura d’un conveni entre les dues parts, sens perjudici de la possible signatura d’altres documents entre aquesta i l’eventual cessionari. Tenint en compte que el contingut i l’eficàcia dels documents esmentats condiciona l’inici de les negociacions financeres abans descrites, resulta igualment necessari disposar d’un termini mínim per a la seva redacció, la posterior aprovació per part dels òrgans competents, d’acord amb els tràmits legalment previstos i, finalment, la seva formalització, moment a partir del qual s’han d’iniciar les negociacions financeres esmentades.
En conclusió, resulta urgent i necessari a partir de l’aprovació de la norma i per les raons exposades, disposar d’un període mínim que permeti l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta de parts implicades concloure amb temps suficient les respectives negociacions, formalitzar els documents corresponents i ingressar el pagament únic amb anterioritat a la fi de l’exercici pressupostari del 2014, aplicant-la al compliment de l’objectiu de dèficit legalment fixat i permetent igualment, dins d’aquest exercici pressupostari, destinar l’ingrés esmentat al pagament de despeses de compliment prioritari en àmbits socialment sensibles, que si no es produeix l’ingrés, en funció de les actuals previsions de tresoreria, no pot, en cap cas, fer-se efectiu.
Per aquests motius, queda justificada per part del Govern la facultat legislativa excepcional del decret llei que li reconeix l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que es refereix a la necessitat extraordinària i urgent de l’acció legislativa.
El present Decret llei es compon d’un article únic en què es dóna una nova redacció a la disposició addicional segona de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, preveient un nou marc de relació entre aquesta i l’Agència Catalana de l’Aigua, en relació amb l’exercici de determinades competències del cicle hidràulic, així com el pagament únic en favor de l’Agència esmentada, dues disposicions addicionals en què es determina, d’una banda, la destinació dels ingressos que se’n derivin, així com el règim d’autoritzacions necessàries, i dues disposicions finals, que fan referència a l’eficàcia i entrada en vigor del Decret llei.
Finalment, s’ha d’indicar que la implementació d’aquest nou model és factible perquè la llei que ara es modifica, cataloga l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a entitat local de l’aigua. Per tant, amb les adequacions normatives adients, seria possible traslladar el model esmentat a d’altres àmbits territorials catalans, si bé sota la premissa prèvia d’una planificació basada en el manteniment de la integritat i racionalitat de la gestió de les instal·lacions afectades per raó de la seva situació en les respectives conques.
Per tot això, en ús de l’autorització concedida per l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a proposta dels consellers d’Economia i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat, i d’acord amb el Govern,
Decreto
Es modifica la disposició addicional segona ( Entitat local de l’aigua ) de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que queda redactada de la manera següent:
“Segona
“Entitat local de l’aigua
“-1 L’Àrea Metropolitana de Barcelona té la condició d’entitat local d’aigua bàsica de subministrament d’aigua en baixa i de sanejament a l’efecte del Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Així mateix, l’Àrea Metropolitana de Barcelona té la consideració d’entitat supramunicipal, a l’efecte del que estableix l’article 89 del Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, i d’ens públic representatiu dels municipis de l’aglomeració urbana que en conforma l’àmbit territorial, a l’efecte del que estableix l’article 3 del Reial decret llei 11/1995, del 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes
“-2 Atenent el que disposa l’apartat 1 i la titularitat dels serveis establerts a l’article 14 C, que conformen actualment el servei metropolità del cicle integral de l’aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Àrea Metropolitana de Barcelona establiran, mitjançant la subscripció d’un conveni de col·laboració que ha d’ésser aprovat pel Govern, un marc d’atribució de recursos procedents del cànon de l’aigua per fer front a les despeses d’explotació, de reposició i d’inversió dels sistemes de sanejament en alta, així com de les instal·lacions associades, incloses les d’aigües pluvials, i aquells tipus d’actuacions en el medi d’interès metropolità que es concretin en el conveni.
“El conveni de col·laboració contindrà:
“a) Els mecanismes de control, coordinació i col·laboració que s’hagin de desenvolupar entre les parts atorgants per a l’exercici adequat de llurs respectives competències, incloent-hi l’assumpció per part de l’AMB, durant el període de vigència del conveni, de la competència prevista a l’article 8.2.c del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya en relació exclusivament amb les instal·lacions i els serveis públics objecte del conveni.
“b) El règim jurídic de l’atribució de recursos provinents del cànon de l’aigua, que a l’efecte de gestió podrà dividir-se en diversos trams, així com els règims específics de pagament, garanties i cessions de l’atribució i dels recursos esmentats, incloent-hi les que comprenguin els drets i obligacions derivats del conveni.
“c) La durada del conveni, que no podrà ser superior a trenta anys, i el moment de l’efectivitat de les diferents previsions establertes en el conveni.
“d) El règim específic de responsabilitats en el cas d’extinció anticipada del conveni, així com el règim de penalitzacions.
-3 Atenent el desplegament competencial previst a l’apartat 2 i les inversions realitzades amb contribucions de l’Administració Hidràulica de Catalunya per a la construcció de les infraestructures de sanejament en alta de l’àmbit territorial que estableix l’article 2, l’Àrea Metropolitana de Barcelona realitzarà un pagament únic a l’Agència Catalana de l’Aigua que compensarà l’import de les inversions esmentades. L’import d’aquest pagament únic es determinarà en el conveni de col·laboració a què fa referència l’apartat 2, o en el conveni específic que puguin subscriure a tal efecte l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que haurà d’ésser aprovat pel Govern.
Disposicions addicionals
Primera
El pagament únic recollit a l’apartat 3 de la disposició addicional segona de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no pot generar despesa no financera extraordinària de l’Agència Catalana de l’Aigua, sinó que l’impacte favorable en el seu resultat de l’exercici 2014 en termes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals ha de permetre compensar pel mateix import els ingressos previstos en concepte de concessions administratives en el pressupost de l’Administració de la Generalitat a la Llei 1/2014, de 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.
Segona
S’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua i els òrgans competents del Departament d’Economia i Coneixement a efectuar les actuacions necessàries, per tal de donar compliment al que es disposa en el número anterior i, en especial, en relació amb els requeriments que derivin del conveni a què es refereix l’apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Disposicions finals
Primera
Els preceptes continguts a la disposició addicional segona i el nou model d’atribucions previst en aquesta són d’aplicació preferent a la resta de normativa d’igual o inferior rang en l’àmbit a què fan referència.
Segona
Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà de la data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 10 de juny de 2014
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Andreu Mas-Colell
Conseller d’Economia i Coneixement
Santi Vila i Vicente
Conseller de Territori i Sostenibilitat
