Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
PREÀMBUL
I
L’article 149.1.27 de la Constitució Espanyola estableix que correspon a l’Estat la competència exclusiva per dictar les normes bàsiques del règim de la ràdio i la televisió i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats que en el seu desenvolupament i execució corresponguin a les comunitats autònomes.
Mitjançant la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual, es va produir la transposició de la Directiva 2007/65/CE de serveis de comunicació audiovisual del Parlament Europeu i del Consell d’11 de desembre de 2007. Aquesta llei ha establert un nou règim jurídic per als serveis de radiodifusió i televisió, i diferencia els que per a la seva prestació només necessiten comunicació prèvia, perquè el seu segment està liberalitzat, d’aquells altres que per utilitzar l’espai radioelèctric públic a través d’ones hertzianes i tenir capacitat limitada necessiten una llicència prèvia atorgada mitjançant un concurs públic.
Recentment, aquesta llei s’ha vist afectada per la Llei 6/2012, d’1 d’agost, que introdueix un seguit de modificacions destinades a flexibilitzar les formes de gestió dels canals públics de televisió autonòmica de manera que permet que les comunitats autònomes puguin elegir entre la gestió directa, la gestió indirecta o altres modalitats de col·laboració publicoprivades. Si decideixen no prestar el servei públic de comunicació audiovisual, les comunitats autònomes podran convocar els corresponents concursos per a l’adjudicació de llicències. Així mateix, permet que la comunitat autònoma que presti el servei públic de comunicació audiovisual pugui transferir-lo a un tercer d’acord amb la seva legislació específica.
D’altra banda, mitjançant el Reial Decret Llei 15/2012, de 20 d’abril, de modificació del règim d’administració de la Corporació d’RTVE, previst en la Llei 17/2006, de 5 de juny, es modifica la Llei 7/2010, de 31 de març, amb la qual cosa es permet l’accés als prestadors de serveis de comunicació audiovisual radiofònics a espais o recintes on se celebrin esdeveniments esportius.
L’article 31.7 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut, atribueix la competència de desenvolupament legislatiu i execució sobre els mitjans de comunicació social en el marc de la legislació bàsica de l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així doncs, la present llei pretén desenvolupar la normativa estatal bàsica existent en aquesta matèria en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.
II
Però no és aquest únicament l’objectiu de la present llei. Es vol dur a terme una regulació integral de l’activitat audiovisual de la comunitat autònoma de les Illes Balears articulant tot un seguit d’accions institucionals i mesures de foment d’aquesta activitat, com també establint una organització administrativa en matèria audiovisual, com a via a través de la qual la comunitat autònoma ha de desenvolupar les competències que té atribuïdes en aquesta matèria.
L’activitat audiovisual dins la comunitat autònoma de les Illes Balears té el caràcter de sector estratègic i així ho reconeix aquesta llei. La seva aportació al desenvolupament de l’economia balear en un moment de crisi com l’actual ha de ser determinant tant mitjançant els ingressos directes que poden generar les produccions dutes a terme a les nostres illes, com mitjançant els ingressos indirectes i els efectes en la desestacionalització d’aquesta activitat. Per això, des de l’administració cal dotar-la dels mecanismes necessaris perquè es pugui consolidar com a tal.
L’article 30.26 del nostre Estatut d’Autonomia atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en el foment i la difusió, nacional i internacional, de la creació i la producció cinematogràfica i audiovisual. Aquesta competència, cal posar-la en relació amb la prevista en l’apartat 11 de l’article esmentat, relativa a la regulació de les línies pròpies de suport i promoció del turisme, atès que l’activitat audiovisual és un instrument que pot resultar molt útil per aconseguir una gran promoció turística de les nostres illes en un moment com l’actual, en què les formes de promoció i publicitat estan canviant.
III
Aquesta llei es dicta en el context legislatiu audiovisual ja existent a les Illes Balears integrat per la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que és objecte de diverses modificacions mitjançant la present llei, i la Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears, i completa el règim jurídic aplicable en aquesta matèria.
No obstant això, també incorpora un conjunt de modificacions sobre la Llei 15/2010, de 22 de desembre, com a conseqüència de la seva adaptació a la normativa estatal, i regula el supòsit de vacant en la Direcció General de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mentre no sigui coberta la vacant esmentada conformement a l’article 15 de la Llei de l’Ens Públic.
IV
La llei s’estructura en deu títols, que, al seu torn, responen als grans eixos politicolegislatius en què es fonamenta.
El títol I, relatiu a les disposicions generals, recull l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions de la llei.
El títol II regula els principis generals de la comunicació audiovisual com també els drets tant dels usuaris com dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual.
El títol III preveu quina és la regulació del mercat de comunicació audiovisual i estableix la necessitat de llicència o de comunicació prèvia per prestar serveis de comunicació audiovisual.
El títol IV es refereix al servei públic de comunicació audiovisual i conté la seva definició, l’abast, la gestió, els límits i les mesures d’estabilitat pressupostària.
El títol V es refereix al règim sancionador.
El títol VI estableix les línies d’acció institucional i reconeix el caràcter estratègic del sector audiovisual de les Illes per la seva importància social i econòmica, i com a instrument per a la promoció turística i per a la promoció i la divulgació de la cultura, la historia i la llengua pròpies.
El títol VII regula les competències i l’organització autonòmica en matèria audiovisual integrada per la conselleria competent en matèria audiovisual, el Registre de prestadors del servei audiovisual de les Illes Balears, el Registre general d’empreses audiovisuals, la Filmoteca de les Illes Balears i l’Illes Balears Film Commission.
El títol VIII està dedicat a la simplificació administrativa que ha de regir les actuacions de l’administració.
El títol IX estableix les mesures de foment de l’activitat audiovisual, que integra: incentius al sector audiovisual, foment i coordinació de les activitats d’investigació i formació relatives al sector audiovisual i mesures de foment de la promoció exterior del sector audiovisual balear.
El títol X vincula les produccions audiovisuals i el medi ambient, de manera que estableix el respecte al medi ambient com a essencial per poder efectuar enregistraments en el territori de les Illes Balears.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Objecte
Aquesta llei té per objecte:
-
Regular la comunicació audiovisual en l’àmbit competencial de la comunitat autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la normativa bàsica estatal.
-
Establir les principals línies d’acció institucional encaminades al foment de l’activitat audiovisual.
-
Regular l’organització autonòmica en matèria audiovisual.
Àmbit d’aplicació
Aquesta llei és aplicable en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en concret:
-
Als serveis de comunicació audiovisual quan el seu àmbit de cobertura no superi el de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també a la seva emissió per Internet, dispositius mòbils o altres de similars.
-
A l’activitat audiovisual desenvolupada en el territori de les Illes Balears en els termes que defineix l’article 3.1 d’aquesta llei.
Definicions
-
Activitat audiovisual: tota activitat de creació, producció, promoció, exhibició, distribució i difusió duta a terme en el territori de les Illes Balears pel sector audiovisual de les Illes Balears així com per persones físiques o jurídiques de fora del territori.
-
Servei de comunicació audiovisual: són els serveis la responsabilitat editorial dels quals correspon a un prestador de servei i la principal finalitat dels quals és proporcionar, a través de xarxes de comunicació electròniques, programes i continguts per tal d’informar, entretenir o educar el públic en general, així com emetre comunicacions comercials.
-
Prestador del servei de comunicació audiovisual: la persona física o jurídica que té el control efectiu, és a dir, la direcció editorial, sobre la selecció dels programes i continguts i la seva organització en un canal o catàleg de programes. L’arrendatari d’una llicència de comunicació audiovisual té la consideració de prestador de servei.
-
Equips tècnics i humans de la comunitat autònoma de les Illes Balears: són els equips tècnics d’empreses amb seu a la comunitat autònoma de les Illes Balears i els recursos humans són les persones físiques amb residència en aquesta comunitat autònoma.
-
Emprenedor en el sector audiovisual: tenen aquesta consideració les persones físiques o jurídiques que inicien o ja han iniciat, en un temps no superior a dos anys, una activitat econòmica relacionada amb el sector audiovisual en el territori de les Illes Balears, amb domicili a les Illes Balears, i sempre que no superin els paràmetres de la condició de mitjana empresa en els termes del Decret llei 5/2011, de 29 d’agost, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears.
-
Auditoria operativa: és l’examen sistemàtic i objectiu de les operacions i els procediments efectuats per l’entitat per tal de proporcionar una valoració independent de la seva racionalitat economicofinancera i la seva adequació als principis de la bona gestió, a fi de detectar les seves possibles deficiències i proposar les recomanacions oportunes amb vista a la seva correcció.
TÍTOL II
LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
Capítol I
Els drets dels usuaris
Drets dels usuaris
Els usuaris dels serveis de comunicació audiovisual de les Illes Balears tenen els drets que els reconeix la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual, i els que es desenvolupen en la present llei.
Pluralisme en la comunicació audiovisual
-
La comunicació audiovisual s’ha de prestar a través d’una pluralitat de mitjans que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat de les Illes Balears, condicions essencials per al compliment de la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, per tal de garantir la lliure formació de l’opinió pública, la diversitat i la cohesió social.
-
Els mitjans de comunicació de titularitat pública, els que subvencionin les administracions públiques de les Illes Balears i aquells en els quals aquestes participin hauran de transmetre en la seva programació una imatge plural i no estereotipada de les funcions de les dones i dels homes en la societat, promovent la igualtat, la tolerància, el respecte, el rebuig a la violència, la dignitat de les persones i els valors constitucionals d’acord amb el disposat en la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona, en el seu capítol V del títol II.
El dret a la diversitat cultural i lingüística
-
Els usuaris tenen dret que la comunicació audiovisual inclogui una programació en obert que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears i que promogui el coneixement i la difusió de la identitat de les Illes Balears tenint en compte el fet diferencial derivat del seu caràcter insular i pluriinsular.
-
S’ha de promoure el coneixement i la difusió de les dues llengües oficials de les Illes Balears, en el marc general de la política lingüística i cultural del Govern de la comunitat autònoma.
Drets del menor com a usuari dels serveis de comunicació audiovisual
-
La programació dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual dels quals sigui titular qualsevol de les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears o les altres que estiguin subjectes a aquesta llei, així com els seus espais de promoció, s’han d’ajustar a les regles següents:
-
Els programes infantils s’han d’emetre en un horari adequat al creixement i al desenvolupament dels menors. Es consideren franges horàries de protecció reforçada, en la qual s’han d’incloure continguts qualificats com a recomanats a menors de fins a 13 anys, entre les 7 i les 9 hores i entre les 17 i les 20 hores, en el cas de dies feiners, i entre les 9 i les 12 hores, en el cas de dissabtes, diumenges i dies festius d’àmbit estatal i d’àmbit autonòmic.
En tot cas s’han d’aplicar les franges horàries de protecció reforçada els dies següents: 1 i 6 de gener, 1 de març, Divendres Sant, 1 de maig, 12 d’octubre, 1 de novembre i 6, 8 i 25 de desembre.
-
En les franges horàries de protecció reforçada, els continguts de l’emissió i la seva expressió han d’adequar-se a les necessitats derivades del desenvolupament i la formació dels menors i fer-s’hi compatibles.
-
En aquestes franges horàries no s’han d’emetre programes, escenes o missatges que puguin perjudicar el desenvolupament físic o psíquic dels menors, ni els que fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per raó de qualsevol circumstància d’índole personal, familiar o social o per raó de gènere.
-
Els continguts qualificats com a recomanats per a majors de 13 anys s’han d’emetre fora de les franges d’horari de protecció reforçada i s’ha de mantenir al llarg de l’emissió del programa que els inclou l’indicatiu visual de la seva qualificació per edats.
-
Està prohibida l’emissió de continguts audiovisuals que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, i, en particular, la dels programes que incloguin escenes de pornografia, maltractament, violència de gènere o violència gratuïta.
Els altres continguts que puguin resultar perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors sols es poden emetre en obert entre les 22 i les 6 hores, i han d’anar sempre precedits per un avís acústic i visual, segons els criteris que fixi l’autoritat audiovisual competent. L’indicador visual s’ha de mantenir al llarg de tot el programa en el qual s’incloguin els continguts esmentats. Quan aquest tipus de continguts s’emeti mitjançant un sistema d’accés condicional, els prestadors del servei de comunicació audiovisual hauran d’incorporar sistemes de control parental.
-
Els programes dedicats a jocs d’atzar i apostes només es poden emetre entre la 1 i les 5 hores, i els relacionats amb l’esoterisme i la paraciència, entre les 22 i les 6 hores. En tot cas, els prestadors del servei de comunicació audiovisual tenen responsabilitat subsidiària sobre els fraus que es puguin produir a través d’aquests programes.
Queden exceptuats d’aquestes restriccions horàries els sortejos de les modalitats i els productes de joc amb finalitat pública.
-
Tots els prestadors de serveis de comunicació audiovisual televisiva, inclosos els d’“a petició”, han d’utilitzar, per a la classificació per edats dels seus continguts, una codificació digital que permeti l’exercici del control parental. El sistema de codificació ha d’estar homologat per la conselleria competent en matèria audiovisual.
-
-
Els serveis de comunicació audiovisual de les Illes Balears han de tractar amb especial cura la informació que afecti els menors. La imatge i la veu dels menors no pot ser utilitzada sense el seu consentiment i el del seu representant legal, d’acord amb la normativa vigent. En tot cas, està prohibida la difusió dels seus noms, imatges o dades que en permetin la identificació quan apareguin com a víctimes, testimonis o inculpats en causes penals, o quan es divulguin fets relatius a la seva vida privada i que afectin la seva reputació i bon nom.
-
En els horaris de protecció al menor, els prestadors de serveis de comunicació audiovisual no hi poden inserir comunicacions comercials que puguin perjudicar moralment o físicament els menors, i han de respectar les prohibicions següents:
-
No pot incitar els menors a comprar un producte o servei explotant la seva inexperiència, ni persuadir els seus progenitors o les persones que exerceixin la tutela o la guarda perquè ho facin.
-
No pot promoure el culte al cos i el rebuig a l’autoimatge, amb la inserció de productes per fer aprimar, intervencions quirúrgiques o tractaments d’estètica, que apel·lin el rebuig social per la imatge física o l’èxit per factors de pes o estètica.
-
No pot presentar, sense causa justificada, els menors en situacions perilloses o que atemptin contra la seva integritat.
-
-
Quan es dugui a terme el servei de comunicació audiovisual mitjançant un catàleg de programes, els prestadors han d’elaborar catàlegs separats per als continguts que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. A aquests efectes els prestadors han d’establir dispositius, programes o mecanismes eficaços, actualitzables i fàcils d’utilitzar que permetin el control parental per mitjà del bloqueig dels continguts perjudicials per als menors, de manera que no puguin accedir als continguts que no se’ls adrecin.
-
Els menors tenen dret que els prestadors del servei de comunicació desenvolupin codis de conducta relatius a la comunicació comercial audiovisual inadequada sobre aliments i begudes que contenguin nutrients i substàncies la ingesta excessiva dels quals no sigui recomanable en la dieta total, que s’inclogui o acompanyi en els programes infantils.
-
Queda prohibida la publicitat indirecta, no diferenciada o encoberta durant l’emissió de programes adreçats a persones menors d’edat.
Drets de les persones amb discapacitat
-
Es reconeix l’accés universal a la comunicació audiovisual, d’acord amb les disponibilitats tecnològiques, a les persones amb discapacitat visual o auditiva.
-
Les persones amb discapacitat auditiva tenen el dret que la comunicació audiovisual televisiva, en obert i de cobertura autonòmica, subtituli el 75% dels programes i disposi d’un mínim de tres hores a la setmana d’interpretació amb llengua de signes. Les televisions de cobertura insular i local han d’intentar complir els paràmetres esmentats.
-
Les persones amb discapacitat visual tenen el dret que la comunicació audiovisual televisiva, en obert i de cobertura autonòmica, disposi almenys amb tres hores audiodescrites a la setmana. Les televisions de cobertura insular i local han d’intentar complir els paràmetres esmentats.
El dret a una comunicació audiovisual transparent
-
Tothom té dret a conèixer la identitat del prestador del servei de comunicació audiovisual, així com de les empreses que formen part del seu grup i el seu accionariat. Es considera que el prestador està identificat quan disposa d’un lloc web en el qual fa constar: el nom del prestador del servei, la seva adreça geogràfica d’establiment, el correu electrònic i altres mitjans per establir una comunicació directa i ràpida amb el prestador, i l’òrgan regulador o supervisor competent.
-
Tothom té dret a conèixer la programació televisiva amb una antelació suficient que en cap cas no pot ser inferior a tres dies.
-
Tothom té dret que la comunicació comercial estigui clarament diferenciada de la resta dels continguts audiovisuals, en els termes que estableix la normativa vigent.
Article10
Dret a participar en el control dels continguts audiovisuals
-
Qualsevol persona física o jurídica pot sol·licitar a la conselleria competent en matèria audiovisual el control de l’adequació dels continguts audiovisuals a l’ordenació vigent. Per al compliment d’aquesta finalitat s’ha de crear el servei de defensa de l’audiència al si de la conselleria esmentada que s’encarregarà de gestionar-lo.
-
Així mateix, la conselleria competent en matèria audiovisual pot adoptar les mesures necessàries per corregir els efectes perniciosos que puguin derivar-se de l’incompliment de la normativa vigent que ha de regir l’emissió dels continguts audiovisuals i pot exercir la potestat sancionadora en matèria d’infraccions dels continguts audiovisuals i de publicitat, en els termes que estableix el títol V d’aquesta llei.
