LLEI 1/2009, del 12 de febrer, de l'Autoritat Catalana de la Competència.

Fecha de Entrada en Vigor19 de Febrero de 2009
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

LLEI

1/2009, del 12 de febrer, de l'Autoritat Catalana de la Competència.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

La Generalitat es va dotar per primera vegada d'òrgans de defensa de la competència mitjançant el Decret 222/2002, del 27 d'agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta disposició, fruit de l'autorització expressa de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, es fonamentava tant en la Sentència del Tribunal Constitucional de l'11 de novembre de 1999, que reconeix competències en aquesta matèria a les comunitats autònomes, com en la Llei de l'Estat 1/2002, del 21 de febrer, de coordinació de les competències de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència, promulgada per a donar compliment a la sentència esmentada. Aquest marc de referència atribuïa a la Generalitat certes competències executives en defensa de la competència.

En la fase inicial d'exercici d'aquesta competència, els esforços es van concentrar, lògicament, a crear i posar en marxa una estructura capaç de fer la funció bàsica de tramitar correctament les denúncies rebudes i de resoldre els expedients plantejats per a donar resposta a les competències executives que es tenien en aquell moment. En aquesta línia, el Decret 222/2002 va optar per establir un model orgànic, funcional i procedimental basat en dos òrgans: la Direcció General de Defensa de la Competència, integrada en el Departament d'Economia i Finances, i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, organisme autònom adscrit al mateix departament, i assignar-los les funcions d'instrucció i de resolució, respectivament.

Tanmateix, superada aquesta etapa inicial de desplegament de l'esmentada competència per la Generalitat, s'ha considerat pertinent analitzar si la configuració institucional establerta pel Decret 222/2002 constitueix el marc adequat per a donar resposta als reptes que, actualment i en etapes successives, han d'afrontar les autoritats en matèria de competència.

L'experiència acumulada d'ençà de la creació d'aquests òrgans ha permès avaluar la idoneïtat de llur estructura i funcionament. L'anàlisi d'aquest període ha pres en consideració aquesta experiència, però també altres factors que repercuteixen directament en la conveniència de modificar el sistema institucional de defensa de la competència de Catalunya.

En l'àmbit comparatiu, s'ha constatat que el model més estès internacionalment i amb més reconeixement entre les autoritats de competència es basa en un sistema d'un únic òrgan que exerceix, amb independència, totes les funcions relacionades amb la matèria. Malgrat aquesta coincidència, és igualment cert que s'ha observat una notable diversitat de fórmules organitzatives i funcionals d'aquests òrgans únics, des del model clàssic .pensat, fonamentalment, per a instruir i resoldre expedients., fins als models més multifuncionals .freqüents en els països de cultura anglosaxona i en augment en el conjunt dels estats membres de la Unió Europea., estructurats per a exercir també amb més intensitat tasques de promoció de la competència.

Addicionalment, no es pot desconèixer que les polítiques de competència modernes, impulsades per la Unió Europea, opten per la incorporació i l'impuls de polítiques proactives de promoció de la competència que requereixen estructures flexibles i amb gran capacitat d'adaptació a canvis normatius i circumstàncies de mercat també canviants.

En aquest sentit, en l'àmbit estatal, la Llei de l'Estat 15/2007, del 3 de juliol, de defensa de la competència, entre altres aspectes, ha donat resposta a aquestes necessitats, de manera que ha modificat l'estructura dels òrgans estatals de competència i els ha integrat en un de sol, amb la creació de la Comissió Nacional de la Competència.

El darrer factor determinant que cal considerar, que aconsella la reforma en aquest àmbit, és l'aprovació del nou Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 2006, fet d'una transcendència indubtable. S'ha de recordar que ni en la Constitució espanyola ni en l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979 no hi ha cap títol competencial exprés en matèria de defensa de la competència, és a dir, no hi ha cap atribució a favor de l'Estat ni de la Generalitat en aquesta matèria. Tal com ja s'ha esmentat, la competència de la Generalitat li va ésser reconeguda per la Sentència del Tribunal Constitucional de l'11 de novembre de 1999, en virtut de la interpretació de l'article 12.1 de l'Estatut del 1979, referent al comerç interior.

En efecte, l'Estatut d'autonomia del 2006 va significar un gir copernicà, ja que reconeix substantivitat pròpia a la matèria de promoció i defensa de la competència; en concret, mitjançant l'article 154 s'atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en la promoció de la competència en els mercats. La promoció de la competència inclou, a més de l'elaboració, la canalització i la divulgació d'estudis i treballs relacionats amb la competència, la capacitat d'elaborar informes des del punt de vista de la competència, en el moment procedimental oportú, tant dels projectes normatius de les administracions públiques de Catalunya com de llurs actuacions, si afecten o poden afectar, directament o indirectament, el funcionament competitiu dels mercats. El mateix article 154 atribueix també a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l'exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en l'àmbit territorial de Catalunya, i la competència exclusiva sobre l'establiment i la regulació de l'organisme independent que ha d'exercir aquestes competències.

El resultat de l'avaluació d'aquest conjunt d'elements ha fet palesa la conveniència d'iniciar i impulsar la reforma de l'estructura, les característiques, l'organització i el funcionament del sistema de promoció i defensa de la competència.

El nou model que aquesta llei implanta pretén reforçar la capacitat per a incorporar, amb operativitat i eficàcia, els paràmetres de modernització que la normativa europea exigeix, relatius a aspectes com la importància de les polítiques de competència per als consumidors i els usuaris; el reforç de l'enfocament econòmic en la metodologia de treball de les autoritats de competència; l'aprofitament dels beneficis que aporten la cooperació entre autoritats de la competència i els intercanvis d'informació i experiències entre aquestes autoritats; però, sobretot, el foment de les polítiques de promoció de la competència de caràcter proactiu.

Un model de competència modern i eficaç ha de donar una resposta solvent al vessant reactiu de la política de competència, que és el que sanciona conductes prohibides, a partir de les denúncies interposades o els indicis obtinguts. Però amb això no n'hi ha prou, ja que, addicionalment, ha d'aplicar una política proactiva caracteritzada pel foment i la promoció de la competència. Aquest segon vessant es concep com un instrument de política econòmica fonamentat en l'anàlisi i l'estudi dels mercats, capaç de subministrar informació útil per a l'acció de govern, suggerir millores en la legislació sectorial orientades a eliminar barreres d'entrada, corregir prescripcions anticompetitives, millorar i simplificar la regulació, i també divulgar la cultura de la competència, a fi d'afavorir que les empreses adoptin estratègies procompetitives.

És precisament aquesta incorporació de les polítiques proactives que aconsella introduir elements conceptuals i organitzatius d'innovació en l'òrgan que es crea. Mentre la principal i gairebé única funció d'aquests òrgans era la de detectar, acreditar i sancionar conductes prohibides, era lògic que les estructures apropiades fossin dissenyades per a acomplir aquesta funció. Malgrat això, cal fer notar que els òrgans de defensa de la competència vigents fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei van començar a exercir aquestes tasques de promoció de la competència. Amb la incorporació de noves funcions de caràcter proactiu, es fa necessària una estructura més operativa, ja que resulta imprescindible que l'Autoritat Catalana de la Competència, a més de comptar amb un òrgan col·legiat, idoni per a l'exercici de la funció de resolució, tingui prou agilitat i flexibilitat per a exercir, a banda de la funció d'instrucció d'expedients, les tasques vinculades a la promoció de la competència. Respecte a aquestes darreres tasques, destaquen les d'emetre informes sobre regulacions sectorials i les de fer anàlisis i estudis de mercat. Ambdues es configuren com a imprescindibles en el sistema de competència que es pretén impulsar, ja que la primera ha de contribuir a millorar la qualitat de la regulació des del punt de vista de la competència i la segona ha de permetre detectar anomalies eventuals en el funcionament dels mercats que aconsellin iniciar procediments d'ofici, atès que els indicis no solen ésser prou evidents abans d'aquest tipus d'anàlisis.

Atesos els requeriments del nou òrgan de promoció i defensa de la competència, resulta imprescindible que aquest òrgan tingui atribucions i mitjans suficients per a exercir plenament les seves competències. Quant a la pròpia organització, l'Autoritat Catalana de la Competència s'estructura en tres òrgans: el president o presidenta de l'Autoritat, que presideix el Tribunal i assumeix les funcions de direcció i representació de l'organisme; el director general o directora general, amb funcions d'instrucció i promoció, i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan col·legiat de resolució, d'arbitratge i de recomanació amb relació als estudis i els informes sobre ajuts públics, i sense personalitat jurídica pròpia, format pel president o presidenta de l'Autoritat i per dos vocals.

Per a exercir la major part d'aquesta pluralitat de funcions de l'Autoritat Catalana de la Competència que es crea, els seus òrgans requereixen .i la Llei així ho garanteix. la màxima independència, tant en relació amb els operadors del mercat com amb les administracions públiques. Les variables fonamentals d'aquesta independència es determinen pels períodes de mandat superiors a una legislatura i no renovables, per les causes de cessament taxades i per l'obligació de fer públics els seus estudis i informes.

En el marc de l'exercici de les competències en la matèria, es poden distingir tres funcions principals: la de resolució, que consisteix a instruir i resoldre expedients; la d'informe de regulació, que consisteix a informar, ex ante o ex post, de la regulació sectorial i els seus efectes directes o indirectes sobre la competència, i la d'anàlisi, que consisteix a elaborar i difondre estudis, treballs i anàlisis de mercats sectorials o subsectorials, sempre relacionats amb la competència. Les dues primeres funcions s'exerceixen amb plena independència, tant en relació amb els operadors econòmics com amb el Govern i les administracions públiques en general, i en alguns aspectes concrets de la tercera funció s'exerceixen en coordinació amb el Govern per tal d'establir prioritats conjuntament. Cal no oblidar que una bona política de competència també és un instrument de política econòmica que contribueix, d'una banda, al funcionament correcte dels mercats i, per tant, al dinamisme i la competitivitat de l'economia, la de Catalunya en aquest cas, i de l'altra, a la defensa de l'interès general, concretat en els interessos dels consumidors i els usuaris.

Finalment, la fusió en un únic òrgan dels dos òrgans fins ara existents pretén optimar el rendiment dels recursos humans i materials disponibles i generar sinergies a partir d'una estructura amb més entitat, però alhora més flexible, que permeti estabilitzar les càrregues de treball davant de fluxos irregulars de les diferents funcions; afavorir l'acumulació de coneixement expert i la formació d'equips humans especialitzats; evitar l'ambigüitat en l'assignació de funcions entre dos òrgans, i delimitar la interlocució amb tercers .òrgans autonòmics, estatals i europeus de defensa de la competència, administracions públiques, agents econòmics i socials, universitats, etcètera.

D'acord amb aquests criteris, la Llei s'estructura en sis títols. El títol I recull les disposicions generals, la creació de l'Autoritat Catalana de la Competència, i els objectius, les competències i el règim jurídic d'aquest organisme.

El títol II tracta de l'organització, els òrgans, les funcions de cadascun, el règim de nomenament i cessament de les persones responsables, l'estructura interna i els aspectes bàsics del funcionament.

El títol III regula el principi de transparència en l'actuació administrativa de l'Autoritat Catalana de la Competència.

El títol IV regula el personal adscrit a l'organisme, els criteris de la relació de llocs de treball i la normativa aplicable.

El títol V tracta de les relacions interadministratives, els convenis i els deures de col·laboració i de secret.

El títol VI estableix el règim econòmic, de contractació i patrimonial.

Les disposicions addicionals, transitòria i finals estableixen els mecanismes de posada en funcionament dels preceptes d'aquesta llei.

Títol I

Disposicions generals

Article 1

L'Autoritat Catalana de la Competència

  1. Es crea l'Autoritat Catalana de la Competència com a organisme independent, que adopta la forma d'organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per a exercir les seves funcions.

  2. L'Autoritat Catalana de la Competència ajusta la seva activitat al dret públic i es regeix per aquesta llei, per les disposicions reguladores de les entitats del sector públic de la Generalitat i per les normes que les despleguen.

  3. L'Autoritat Catalana de la Competència, en desenvolupament de la seva activitat i per a complir els seus fins, actua amb autonomia orgànica, financera i funcional; amb plena independència de les administracions públiques i dels agents econòmics, i amb submissió a aquesta llei i a la resta de l'ordenament jurídic. L'Autoritat es relaciona amb el Govern per mitjà del departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència.

  4. El departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència participa en l'establiment de les directrius de l'Autoritat Catalana de la Competència i exerceix el control de l'eficàcia i l'eficiència exclusivament sobre la seva activitat derivada de l'exercici de les funcions assenyalades per l'article 8.1.c, primera i quarta, d'acord amb el programa anual d'actuacions elaborat per l'Autoritat Catalana de la Competència, en el qual es fixen els sectors o les activitats prioritaris a analitzar, per a garantir en cada moment el funcionament i el dinamisme adequats de l'economia de Catalunya, des del punt de vista de la competència, i també els efectes sobre els interessos dels consumidors i els usuaris. L'Autoritat ha de donar compte al Govern de l'aprovació del programa, el qual s'ha de fer públic en el termini de quinze dies d'ençà que ha estat tramès al Govern.

Article 2

Objectius, competències i funcions

  1. L'Autoritat Catalana de la Competència té l'objectiu de garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya.

  2. Les competències que corresponen a l'Autoritat Catalana de la Competència, amb competència a tot Catalunya, són totes les que té atribuïdes la Generalitat en matèria de promoció i defensa de la competència, en virtut de l'Estatut d'autonomia.

  3. Correspon en exclusiva a l'Autoritat Catalana de la Competència tractar de les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya i que alteren o poden alterar la competència, en els termes establerts per l'article 154.1 i 2 de l'Estatut.

  4. L'Autoritat Catalana de la Competència, d'acord amb l'Estatut i la legislació en matèria de competència, exerceix les funcions d'instrucció i resolució dels expedients sobre els diversos assumptes derivats de la defensa de la competència; en l'àmbit de la promoció de la competència, les funcions d'informe de regulació, que consisteixen a informar .ex ante o ex post. sobre l'adequació de la regulació i l'actuació sectorials als principis de lliure competència, i les funcions d'anàlisi que comprenen, entre altres, la investigació dels diversos sectors econòmics, pel que fa a les situacions contràries a la competència i l'elaboració i la difusió d'estudis relacionats amb la competència. Així mateix, exerceix les funcions d'arbitratge.

Article 3

Règim jurídic dels actes dictats pels òrgans de l'Autoritat Catalana de la Competència

  1. En exercici de les funcions relacionades amb la matèria de promoció i defensa de la competència, l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix per aquesta llei, per la legislació sobre competència, per la legislació vigent en matèria de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i per la normativa catalana sobre procediment administratiu. Els actes dictats pels òrgans de l'Autoritat, en l'exercici d'aquestes funcions, són susceptibles dels recursos establerts en cada procediment.

  2. Pel que fa a la resta de funcions que impliquin l'exercici de potestats públiques, l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix pel que disposa la normativa reguladora del procediment administratiu aplicable a l'àmbit de la Generalitat. Els actes dictats, en exercici d'aquestes funcions, pel president o presidenta o pels altres òrgans de l'Autoritat exhaureixen la via administrativa i són impugnables per la via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ al recurs contenciós administratiu.

  3. El règim de responsabilitat patrimonial de l'Autoritat Catalana de la Competència i de les autoritats, els funcionaris i el personal adscrit és l'establert amb caràcter general per a l'Administració de la Generalitat. La resolució en aquest àmbit correspon al president o presidenta de l'Autoritat, en els termes establerts per la normativa reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Títol II

Organització

Article 4

Els òrgans

L'Autoritat Catalana de la Competència s'estructura en els òrgans següents:

  1. El president o presidenta.

  2. El director general o directora general.

  3. El Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 5

El president o presidenta

  1. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència és nomenat pel Govern, per un període de sis anys no renovable, a proposta del conseller o consellera responsable de la política de promoció i defensa de la competència, entre juristes, economistes i altres professionals de reconegut prestigi i experiència en l'àmbit d'actuació de l'Autoritat.

  2. En exercici de les seves funcions, el president o presidenta actua amb independència plena i absoluta, i se sotmet al règim d'incompatibilitats aplicable als alts càrrecs de la Generalitat. No es pot nomenar president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència cap persona que, directament o indirectament, en el període dels dos anys anteriors a la data del nomenament, hagi comparegut davant els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat en qualitat de persona interessada o de representant d'alguna persona interessada. De la mateixa manera, el president o presidenta, un cop hagi cessat en el càrrec, s'ha d'abstenir d'intervenir en els procediments que s'hagin iniciat durant el seu mandat.

  3. Són causes de cessament del president o presidenta:

    1. La renúncia escrita, acceptada pel Govern.

    2. L'expiració del termini del mandat.

    3. La incompatibilitat sobrevinguda.

    4. La condemna ferma per delicte dolós.

    5. La incapacitat permanent.

    6. L'incompliment greu dels deures del càrrec, quan s'hagi declarat per resolució administrativa ferma.

  4. Són causes de suspensió en l'exercici del càrrec de president o presidenta:

    1. La interlocutòria de presó o de processament per delicte dolós.

    2. La declaració d'incapacitat transitòria.

    3. La sentència ferma condemnatòria que imposi com a pena principal o accessòria la suspensió per a l'exercici de qualsevol càrrec públic.

  5. El cessament o la suspensió en l'exercici de les funcions de presidència s'ha d'acordar pel Govern de la Generalitat, si es produeix alguna de les circumstàncies determinades per aquest article.

Article 6

Funcions del president o presidenta

  1. Són funcions del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència:

    1. Exercir la direcció superior de l'Autoritat.

    2. Exercir la representació institucional i l'ordinària de l'Autoritat.

    3. Signar els convenis de col·laboració.

    4. Proposar la modificació de la relació de llocs de treball i l'oferta pública d'ocupació.

    5. Aprovar l'avantprojecte de pressupost.

    6. Aprovar la despesa i actuar com a òrgan de contractació.

    7. Exercir el comandament superior del personal.

    8. Designar, si escau, els representants en els òrgans de resolució de conflictes en matèria de defensa de la competència.

    9. Presidir el Tribunal Català de Defensa de la Competència, òrgan de resolució, d'arbitratge i de recomanació amb relació als estudis i els informes sobre ajuts públics.

    10. Acordar, amb la consulta prèvia al Tribunal Català de Defensa de la Competència, la impugnació davant la jurisdicció competent de les normes i els actes subjectes al dret administratiu de les administracions públiques que consideri que obstaculitzen la lliure competència, d'acord amb la legislació estatal sobre competència.

    11. Cooperar i col·laborar, en nom de l'Autoritat Catalana de la Competència, amb els reguladors sectorials en l'exercici de les funcions respectives i en els assumptes d'interès comú. A aquest efecte, pot habilitar mecanismes d'informació i de comunicació amb els òrgans reguladors sectorials, i de sol·licitud a aquests òrgans d'informes no vinculants, en el marc dels expedients d'aplicació de la legislació sobre competència.

    12. Aportar informació o presentar observacions, en nom de l'Autoritat Catalana de la Competència, per iniciativa pròpia o a instància de l'òrgan judicial, als òrgans jurisdiccionals sobre qüestions relatives a l'aplicació de la normativa de la competència, en els termes establerts per la Llei de l'Estat 1/2000, del 7 de gener, d'enjudiciament civil. A aquest efecte, l'Autoritat pot sol·licitar a l'òrgan jurisdiccional que li remeti o li faci remetre tots els documents necessaris per a fer una valoració de l'assumpte.

    13. Tota altra funció que no estigui específicament atribuïda a un altre òrgan de l'Autoritat.

  2. Les funcions de representació del president o presidenta són delegables en el director general o directora general i en els vocals del Tribunal. Les funcions gerencials del president o presidenta relacionades amb el funcionament ordinari de l'organisme són delegables en el director general o directora general i en el secretari general o secretària general.

Article 7

El director general o directora general

  1. El director general o directora general de l'Autoritat Catalana de la Competència resta sotmès als règims de nomenament, la durada del càrrec, el cessament, la suspensió i les incompatibilitats establerts per al president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència per l'article 5.

  2. El director general o directora general depèn, orgànicament i funcionalment, del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, llevat de les qüestions relacionades amb l'exercici de les funcions a què fa referència l'article 8.1.a, en què la dependència és merament orgànica.

Article 8

Funcions del director general o directora general

  1. Són funcions del director general o directora general:

    1. Amb relació a les funcions derivades de l'exercici de les competències executives de la Generalitat en la matèria:

      Primera. Incoar i instruir els expedients.

      Segona. Fer les propostes de resolució i d'arxivament.

      Tercera. Exercir les funcions que la legislació de competència atribueix a l'òrgan d'instrucció en matèria de concentracions empresarials.

      Quarta. Vigilar l'execució i el compliment de les resolucions dictades pel Tribunal i fer-ne el seguiment.

      Cinquena. Proposar al Tribunal Català de Defensa de la Competència la terminació convencional del procediment quan els presumptes infractors proposin compromisos que resolguin els efectes sobre la competència derivats de les conductes objecte de l'expedient, sempre que quedi suficientment garantit l'interès públic.

      Sisena. Aplicar els mecanismes de designació d'òrgan competent, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 1/2002, del 21 de febrer, de coordinació de les competències de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència.

    2. Amb relació a les funcions d'informe de regulació:

      Primera. Informar, durant la tramitació, sobre els projectes de llei, els decrets o les ordres que, per llur contingut econòmic, puguin incidir, a criteri de l'òrgan impulsor de la norma, en les condicions de competència en el mercat, inclosos els obstacles i les càrregues administratives innecessàries. Aquests informes han d'ésser evacuats en el termini de quinze dies hàbils.

      Segona. Fer propostes de canvis normatius amb la finalitat d'afavorir la competència i millorar la qualitat procompetitiva de la regulació.

      Tercera. Elaborar informes sobre l'actuació de les administracions públiques des de la perspectiva de la competència.

      Quarta. Proposar a les administracions públiques l'adopció de mesures encaminades a eliminar les restriccions a la competència, en particular, les barreres d'entrada, resultants de llur actuació.

      Cinquena. Informar, en els termes establerts per la normativa de competència aplicable, dels efectes que sobre la competència tenen els ajuts públics atorgats a empreses per les administracions públiques de Catalunya.

    3. Amb relació a les funcions d'anàlisi:

      Primera. Fer estudis de sectors i mercats en matèria de competència, per tal de conèixer millor el funcionament dels diversos mercats i, eventualment, permetre la detecció d'indicis de situacions contràries a la lliure competència.

      Segona. Elaborar publicacions i organitzar activitats de divulgació en matèria de competència.

      Tercera. Informar, assessorar i fer recomanacions sobre diferents aspectes relatius a la competència, i també proposar al Tribunal Català de Defensa de la Competència recomanacions amb relació als estudis i els informes sobre ajuts públics.

      Quarta. Fer estudis en els sectors en què les estructures de mercat, les conductes o altres factors poden produir efectes negatius sobre la competència efectiva i sobre els consumidors i els usuaris.

      Cinquena. Emetre els informes que la legislació sectorial atribueix als òrgans de promoció i defensa de la competència, amb relació a l'activitat dels operadors econòmics.

  2. Les funcions que assumeix el director general o directora general a què fa referència l'apartat 1, lletres a, b i c, són exercides, respectivament, mitjançant l'Àrea d'Instrucció d'Expedients, l'Àrea d'Informes de Regulació i l'Àrea d'Anàlisis de Mercat.

Article 9

El Tribunal Català de Defensa de la Competència

  1. El Tribunal Català de Defensa de la Competència és integrat pel president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, que el presideix, per dos vocals i pel secretari general o secretària general de l'Autoritat, aquest darrer amb veu però sense vot.

  2. El càrrec de vocal del Tribunal Català de Defensa de la Competència no demana dedicació absoluta, si bé els vocals tenen dret a rebre una compensació econòmica per cada acte jurídic dictat o per l'assistència a les sessions i per l'elaboració de treballs relacionats amb llurs tasques que els sigui encomanada, en els termes establerts pel pressupost de l'Autoritat Catalana de la Competència de cada exercici.

  3. Els vocals del Tribunal se sotmeten als règims de nomenament, cessament, suspensió i durada del càrrec que estableix l'article 5 per al president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència.

  4. El càrrec de vocal del Tribunal és incompatible amb l'exercici de tot altre càrrec o tota activitat que pugui posar en compromís la independència en l'exercici de les tasques que li són pròpies i, en particular, amb tota activitat professional que tingui relació directa amb l'àmbit d'actuació del Tribunal. Tampoc no poden ésser nomenades vocals les persones que, directament o indirectament, en el període dels dos anys anteriors a la data del nomenament, hagin comparegut davant els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat en qualitat de persona interessada o de representant d'alguna persona interessada.

  5. Els vocals, un cop han cessat en el càrrec, s'han d'abstenir d'intervenir en els procediments que s'hagin iniciat durant llur mandat.

Article 10

Funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència

  1. Les funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència es concreten en les de resolució, d'arbitratge i de recomanació amb relació als estudis i els informes sobre ajuts públics, i són exercides amb plena independència i submissió a l'ordenament jurídic.

  2. Són funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència:

  1. Deliberar i resoldre els expedients presentats pel director general o directora general que, d'acord amb aquesta llei i amb la normativa reguladora de la defensa de la competència, li són aplicables i li corresponen. Les funcions es concreten a resoldre tots els expedients incoats, acordar l'arxivament de les denúncies, resoldre la terminació convencional del procediment sancionador i exercir les funcions d'arbitratge que li encomanen les lleis.

  2. Exercir les funcions que la legislació de competència atribueix a l'òrgan col·legiat en matèria de concentracions empresarials.

  3. Emetre, a iniciativa pròpia o a proposta del director general o directora general, recomanacions derivades d'estudis i d'informes sobre ajuts públics atorgats a empreses per les administracions públiques de Catalunya.

Article 11

Funcionament del Tribunal Català de Defensa de la Competència

  1. A l'efecte de les sessions, les deliberacions i l'adopció dels acords, s'entén que el Tribunal és constituït vàlidament en presència del president o presidenta i del secretari o secretària, o de les persones que els substitueixin, i, almenys, la meitat dels vocals nomenats. Aquestes persones han d'haver estat degudament convocades amb una antelació, com a mínim, de quaranta-vuit hores i amb l'ordre del dia corresponent. Les sessions poden ésser ordinàries o extraordinàries. Així mateix, i sense convocatòria prèvia, el Tribunal es pot reunir quan hi siguin presents tots els seus membres i així ho acordin per unanimitat.

  2. Els acords s'han d'adoptar per majoria de vots dels membres assistents del Tribunal, els quals no es poden abstenir. En el cas d'empat és determinant el vot de qualitat del president o presidenta del tribunal o del vocal o la vocal que el substitueixi. Els membres del Tribunal no poden intervenir en el procediment si incorren en una causa d'abstenció o es planteja una recusació; en aquest cas s'aplica la legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

  3. Pel que fa al funcionament del Tribunal, correspon al seu president o presidenta:

    1. Presidir les sessions.

    2. Convocar les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar-ne l'ordre del dia, a iniciativa pròpia o dels vocals.

    3. Ordenar i dirigir els debats.

    4. Autoritzar amb la seva signatura les actes i les certificacions que ha d'expedir el secretari general o secretària general, amb relació als actes i les resolucions dictats pel Tribunal.

    5. La resta de funcions que li corresponen d'acord amb el procediment aplicable.

  4. Les funcions descrites per l'apartat 3.a i b són delegables en els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 12

Altres tasques

Els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència participen, en els termes establerts en el seu reglament intern de funcionament, en les tasques relacionades amb les funcions de promoció de la competència de l'article 8.1.b i c, exceptuant les que siguin d'elaboració de propostes de recomanació que el director general o la directora general hagi d'elevar al Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 13

La Secretaria General

  1. La Secretaria General depèn del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència i es configura com a òrgan de suport material, administratiu i tècnic de l'organisme, i també d'assessorament jurídic, sens perjudici, en aquest cas, del que estableixen la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i la normativa de desplegament.

  2. Les funcions de la Secretaria General són:

    1. Amb relació al funcionament de l'Autoritat Catalana de la Competència:

      Primera. Tenir cura del Registre.

      Segona. Preparar, d'acord amb les instruccions rebudes, l'avantprojecte de pressupost, la memòria d'activitats i el programa anual d'actuacions.

      Tercera. Dur a terme la gestió pressupostària, financera, comptable i patrimonial de l'organisme autònom, i també la gestió dels mitjans personals i materials que s'hi adscriuen.

      Quarta. Custodiar els expedients en les diferents fases de tramitació, efectuar les notificacions i fer qualssevol altres actuacions de caràcter administratiu que es derivin del procediment.

      Cinquena. Les funcions que li delegui el president o presidenta de l'Autoritat, i també les que es derivin d'aquesta llei i de les normes de desplegament.

    2. Amb relació al funcionament del Tribunal Català de Defensa de la Competència:

      Primera. Preparar i trametre les convocatòries de les sessions, d'acord amb les instruccions del president o presidenta del Tribunal.

      Segona. Donar fe del contingut de les deliberacions, mitjançant l'elaboració de les actes corresponents, que estan sota la seva custòdia.

      Tercera. Assessorar en dret el Tribunal i els seus membres.

      Quarta. Emetre, amb el vistiplau del president o presidenta del Tribunal, els certificats sobre els acords d'aquest òrgan.

  3. Correspon al conseller o consellera del departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència, a proposta del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, nomenar el secretari general o secretària general, que ha d'ésser un funcionari o funcionària del grup A1 de l'Administració de la Generalitat que tingui el grau o la llicenciatura en dret.

    Títol III

    Transparència en l'actuació de l'Autoritat Catalana de la Competència

Article 14

Publicitat de les actuacions

Els estudis i els informes emesos per l'Autoritat Catalana de la Competència es fan públics en el termini màxim de quaranta-cinc dies d'ençà que han estat lliurats al Govern. Pel que fa als acords i a les resolucions adoptats per l'Autoritat, en aplicació de la legislació sobre competència, es fan públics de la forma i amb les condicions fixades per aquesta normativa. Quant a les resolucions, s'hi ha d'indicar expressament si són fermes, si han estat anul·lades totalment o parcialment o si estan pendents de decisió judicial.

Article 15

Memòria d'activitats

L'Autoritat Catalana de la Competència ha d'elaborar i fer pública, anualment, una memòria de la seva activitat que permeti tenir coneixement de les actuacions dutes a terme per cadascun dels òrgans que la integren.

Article 16

Compareixença davant el Parlament

  1. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència ha de presentar al Parlament, amb caràcter anual, la memòria d'activitats i ha de comparèixer almenys un cop l'any davant el Parlament per exposar les línies bàsiques de la seva actuació i les prioritats de l'organisme que presideix, fer la valoració de les seves actuacions i exposar l'assoliment dels objectius marcats. Els membres que componen tots els òrgans de l'Autoritat han de comparèixer davant el Ple i les comissions si hi són requerits.

  2. Els alts càrrecs de l'Autoritat Catalana de la Competència i els vocals del Tribunal han de comparèixer davant el Parlament, un cop hagin pres possessió, per exposar llur visió sobre la missió de l'Autoritat i sobre les responsabilitats que els corresponen.

  3. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència i, si escau, el director general o directora general i els vocals del Tribunal, han de comparèixer davant el Parlament a petició d'aquest, respectant els límits del deure de secret a què es refereix l'article 21.

Títol IV

Personal

Article 17

El personal

  1. El personal de l'Autoritat Catalana de la Competència és el personal funcionari i laboral necessari per al bon funcionament de l'organisme.

  2. Els llocs de treball que comporten l'exercici de potestats públiques són reservats a personal funcionari.

  3. L'Autoritat Catalana de la Competència compta amb una relació de llocs de treball l'aprovació de la qual s'efectua en els termes establerts per la normativa reguladora de la funció pública de la Generalitat. Aquesta relació ha de tenir en compte, a més de la titulació i la formació específiques adequades a cada lloc de treball, l'alt nivell d'especialització de les funcions assignades a l'Autoritat.

  4. Són aplicables al personal al servei de l'Autoritat Catalana de la Competència la normativa reguladora de la funció pública de l'Administració de la Generalitat i el seu règim d'incompatibilitats.

Títol V

Col·laboració interadministrativa, informació i deure de secret

Article 18

Els convenis

L'Autoritat Catalana de la Competència, en els termes i les condicions establerts per la normativa aplicable a l'Administració de la Generalitat, pot signar convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o entitats que hi pertanyin, i també amb organismes supranacionals, en els àmbits d'actuació que, directament o indirectament, n'afecten la competència. Amb la mateixa finalitat, també pot subscriure convenis amb entitats privades.

Article 19

Col·laboració amb entitats d'altres administracions públiques

La col·laboració de l'Autoritat Catalana de la Competència amb entitats i organismes d'altres administracions públiques amb funcions directament o indirectament relacionades amb la seva competència es pot dur a terme per mitjà de qualsevol forma jurídica admesa en dret, i especialment mitjançant la constitució d'organismes autònoms, societats civils o mercantils, fundacions i consorcis, i també d'altres formes d'organització amb personalitat jurídica pròpia previstes per la legislació vigent, o mitjançant la participació en altres ja existents.

Article 20

Deure de col·laboració

  1. Els òrgans que conformen l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i dels ens que en depenen resten obligats a prestar col·laboració a l'Autoritat Catalana de la Competència i a aportar als òrgans de l'Autoritat tota la informació que requereixin per a l'exercici de les funcions que tenen encomanades, i també a facilitar els informes o els estudis que els sol·licitin.

  2. Tot organisme públic que tingui coneixement de fets que puguin ésser contraris a les normes de defensa de la competència ha de fer arribar a l'Autoritat Catalana de la Competència la informació i la documentació de què disposi i que hi tingui relació, per tal que, si escau, s'iniciï el procediment corresponent.

  3. Tota persona natural o jurídica té el deure de col·laborar amb l'Autoritat Catalana de la Competència, en els termes establerts per la normativa reguladora de la defensa de la competència.

Article 21

Deure de secret

Totes les persones que, en els termes establerts per aquesta llei, prenen part o participen en la tramitació dels expedients que ha de conèixer l'Autoritat Catalana de la Competència resten obligades a guardar-ne secret.

Títol VI

Règim econòmic, de contractació i patrimonial

Article 22

Recursos econòmics

Els recursos de l'Autoritat Catalana de la Competència consten de:

  1. Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

  2. Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o que hi són adscrits.

  3. Els rendiments de les taxes i dels preus públics que, d'acord amb les lleis, tingui dret a percebre.

  4. Tot altre recurs que legalment li correspongui.

Article 23

Pressupost

  1. El pressupost de l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix pel que disposen la normativa reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, la reguladora de les seves finances públiques i les successives lleis de pressupostos.

  2. Correspon al president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, mitjançant la Secretaria General, d'elaborar l'avantprojecte de pressupost, que ha de contenir el que determina la normativa anual d'elaboració dels pressupostos.

Article 24

Patrimoni

  1. Constitueixen el patrimoni de l'Autoritat Catalana de la Competència els béns i els drets que li són adscrits, i els béns i els drets propis, de qualsevol naturalesa, que adquireix per qualsevol títol.

  2. Els béns adscrits a l'Autoritat Catalana de la Competència conserven la qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini públic ni desafectació.

  3. El règim patrimonial de l'Autoritat Catalana de la Competència se subjecta a la normativa reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, i també a la normativa reguladora del patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Article 25

Règim comptable

És aplicable a l'Autoritat Catalana de la Competència el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat.

Article 26

Règim de control

  1. Correspon al departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència el control de l'eficàcia i l'eficiència de l'Autoritat Catalana de la Competència en tot allò a què fa referència l'article 8.1.c, primera i quarta.

  2. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat efectuar el control financer permanent de l'Autoritat Catalana de la Competència.

  3. El conseller o consellera responsable de la política de promoció i defensa de la competència pot acordar la submissió de l'Autoritat Catalana de la Competència als sistemes d'informació corporatius en matèria de personal i en matèria econòmica i financera.

Article 27

Règim de contractació

  1. La contractació de l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix per la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

  2. L'òrgan de contractació de l'Autoritat Catalana de la Competència és el president o presidenta d'aquest organisme.

Disposicions addicionals

Primera

Règim d'adscripció del personal

El personal que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei presta serveis al Tribunal Català de Defensa de la Competència i a la Direcció General de Defensa de la Competència resta adscrit a l'Autoritat Catalana de la Competència en els termes que es determinin en la relació de llocs de treball que s'aprovi a aquest efecte.

Segona

Règim d'adscripció dels béns

Els béns que en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei siguin afectes al Tribunal Català de Defensa de la Competència i a la Direcció General de Defensa de la Competència s'han d'entendre adscrits automàticament al nou organisme, el qual se subroga en els drets i les obligacions que tenien aquells, actualitzant-los de manera que es garanteixi la màxima economia de recursos.

Tercera

Règim normatiu supletori

En tot allò que no estableixi aquesta llei, és aplicable el que disposa la normativa reguladora dels ens que integren el sector públic de la Generalitat i la reguladora de les seves finances públiques.

Quarta

Continuïtat en el càrrec

El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, i també el director general o directora general, un cop expirat el termini de llurs mandats, han de continuar en l'exercici de llurs funcions fins a la presa de possessió del nou president o presidenta i del director general o directora general. Els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència únicament han de continuar en l'exercici de llurs funcions si aquesta continuïtat és necessària perquè el Tribunal pugui actuar vàlidament.

Cinquena

Convenis amb altres organismes

L'Autoritat Catalana de la Competència pot establir convenis amb altres organismes per a elaborar les versions en llengua catalana de les decisions de la Comissió Europea en matèria de competència i de les resolucions de l'extint Tribunal de Defensa de la Competència i del Consell de la Comissió Nacional de la Competència, i també per a la traducció al català d'informes i estudis sobre competència.

Disposició transitòria

Els procediments que estiguin en procés de tràmit a la Direcció General de Defensa de la Competència i al Tribunal Català de Defensa de la Competència en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei passen a ésser tramitats pels òrgans de l'Autoritat Catalana de la Competència.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 222/2002, del 27 d'agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya, i també tota altra disposició que s'oposi als preceptes d'aquesta llei.

Disposicions finals

Primera

Desplegament normatiu

S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar els preceptes d'aquesta llei.

Segona

Modificacions pressupostàries

S'autoritza el Govern a dur a terme les modificacions pressupostàries necessàries per a aplicar i fer efectiva aquesta llei.

Tercera

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 12 de febrer de 2009

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR