LLEI 5/1990, de 9 de març, d'infrastructures hidràuliques de Catalunya.

-1 És objecte d'aquesta Llei d'establir el règim general de programació, promoció i finançament de les infrastructures hidràuliques que s'hi regulen i els principis generals de col·laboració de l'Administració hidràulica de la Generalitat amb les entitats locals i altres corporacions interessades en l'execució de les obres.

-2 La regulació que s'estableix s'ha d'aplicar a les obres hidràuliques de competència de la Generalitat i a qualsevol altra de competència local incloses dins el Programa d'Obres d'Infrastructura Hidràulica, i les d'interès particular quan es financin d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

-3 La planificació, la promoció, l'execució, l'explotació i el finançament de les infrastructures d'evacuació i de tractament d'aigües residuals, amb el règim econòmic corresponent, es continua regint per la seva legislació específica.

-1 Les actuacions regulades per aquesta Llei es poden referir, amb aplicació en cada cas de les determinacions específiques establertes per a cadascuna d'elles, a les categories o els grups d'obres hidràuliques que s'indiquen a continuació:

1. Obres d'infrastructura general, referides a l'ordenació i la protecció dels recursos i del domini públic hidràulic, inclosa la correcció, la conservació i l'endegament de les lleres públiques i la prevenció d'inundacions.

2. Obres d'infrastructura d'abastament d'aigua a poblacions.

3. Obres d'infrastructura de regatges, d'aqüicultura i d'altres usos agraris d'interès públic a què es refereix l'article 23.

4. La construcció de col·lectors bàsics d'aigües pluvials urbanes.

-2 L'aprovació dels projectes de les actuacions esmentades en l'apartat 1 comporta la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels béns i els drets afectats per l'execució d'aquestes, als efectes d'expropiació forçosa i d'imposició de servituds.

Títol 1 Obres hidràuliques d'infrastructura general i abastament

Capítol 1 Programació

-1 Dins el règim econòmico-financer d'aquesta Llei, es preveu la formulació d'un Programa d'Obres Hidràuliques en els temes especificats en l'article 4. L'esmentat Programa d'Obres Hidràuliques ha de contenir la relació de les actuacions corresponents a les obres de les categories a), b) i d) de l'article 2.1 a executar en tot el territori de Catalunya:

1. Per l'Administració de la Generalitat, per ella mateixa o en règim de cooperació amb les administracions locals.

2. Per les administracions locals, les que s'hagin de finançar totalment o parcialment per l'aplicació del recàrrec establert per la Secció Tercera del Capítol 3 d'aquest Títol.

   -2 El Programa d'Obres Hidràuliques ha d'incloure, necessàriament, les determinacions següents:

1. L'expressió dels objectius a assolir durant la seva vigència i les seves revisions periòdiques.

2. Un estat que reculli les inversions reals i financeres a fer durant els exercicis anuals successius.

3. La previsió de despeses financeres a imputar a cada exercici.

4. La previsió d'aportacions d'altres entitats públiques en relació amb les actuacions que hagin d'ésser finançades conjuntament.

5. La concreció de l'Administració pública encarregada en cada cas de l'execució de les obres.

   -3 Les determinacions del programa s'han de referir, pel que fa a les actuacions previstes, a un període màxim de cinc anys. El programa ha d'ésser revisat al final de cada exercici, i en cada revisió s'han d'incorporar les estimacions corresponents a una anualitat més.

   -4 El Programa d'Obres Hidràuliques pot contenir, per a cada exercici, una previsió econòmica, formulada genèricament, per al finançament d'actuacions d'infrastructura general i d'abastament que s'hi incorporin.

-1 La proposta del Programa d'Obres Hidràuliques ha d'ésser formulada pels serveis corresponents de la Junta d'Aigües, i ha d'ésser objecte d'informe preceptiu de la Comissió de Govern de la mateixa Junta.

-2 L'aprovació del Programa d'Obres Hidràuliques i de les seves revisions correspon al Consell Executiu, el qual, tot seguit, n'ha de donar compte al Parlament.

-3 Les entitats locals han de participar en l'elaboració del Programa d'Obres Hidràuliques i en les seves revisions. Aquesta participació s'ha de referir especialment a la inclusió, pel que fa a les entitats afectades, d'actuacions en règim de cooperació o que puguin determinar l'establiment del recàrrec regulat en la Secció Tercera del Capítol 3.

Capítol 2 Règim de les inversions

-1 Els costos d'inversió i financers de les obres i les actuacions contingudes en el Programa d'Obres Hidràuliques s'han de distribuir entre la Junta d'Aigües, les entitats locals i els organismes afectats, d'acord amb el règim d'aportacions econòmiques que el mateix programa ha d'establir per a cadascuna d'aquelles actuacions, de conformitat amb els criteris continguts en aquest article.

-2 Amb caràcter general, la participació de les diverses administracions s'ha d'ajustar a la distribució següent:

1. Les obres d'infrastructura general que afecten una conca hidrogràfica o un àmbit territorial d'aquesta amb resultat d'un benefici general i que tenen un interès global per a l'àrea afectada i les de conservació d'infrastructures hidràuliques s'han de projectar i s'han d'executar íntegrament a càrrec del pressupost d'inversions de la Junta d'Aigües. Resten compreses expressament en aquest apartat les obres de millora de recursos superficials o subterranis i les actuacions de correcció hidrològica d'interès de la conca.

2. Les obres d'infrastructura d'abastament "en alta" d'àmbit municipal o supramunicipal, que comprenen l'embassament, si escau, i la captació, la conducció, el tractament i els dipòsits, s'han d'executar amb una participació de les entitats locals destinatàries de l'abastament del 50% del cost total de la inversió.

3. La distribució a què fa referència la lletra b) també és aplicable a les empreses públiques de la Generalitat i d'altres entitats en què aquesta participi que tinguin a llur càrrec l'execució d'inversions en obres d'infrastructura d'abastament.

4. Les obres d'endegament de lleres públiques i de defensa dels marges s'han d'executar amb una aportació econòmica del 25% de l'entitat local afectada, llevat del que disposa l'apartat a), d'aquest article.

5. Els col·lectors d'aigües pluvials en l'interior de les poblacions que siguin inclosos en el Programa d'Obres Hidràuliques, d'acord amb el que disposa l'article 1.2, s'han d'executar mitjançant una aportació econòmica de l'entitat local afectada del 75% del cost efectiu de l'obra.

6. Les obres i les instal·lacions de distribució municipal d'aigua "en baixa" o domiciliària i les xarxes de clavegueram s'han d'executar íntegrament a càrrec de les entitats locals interessades.

-3 Es poden autoritzar en relació amb les obres compreses en les lletres b), c), d) i e) de l'apartat 2 modificacions del percentatge d'aportació a càrrec de les entitats locals. Les modificacions per a cada cas concret requereixen un acord de la Comissió de Govern de la Junta d'Aigües.

-4 El règim d'aportacions econòmiques establert és compatible amb la percepció d'ajudes de l'Estat i d'altres entitats públiques, i també amb el recurs al crèdit públic o privat.

-1 La titularitat de les obres i les instal·lacions afectades a la prestació de serveis de competència local que siguin executades d'acord amb la distribució d'aportacions que determinen els apartats b) i f) de l'article 5.2 correspon a l'entitat local que en cada cas en sigui beneficiària.

-2 La Junta d'Aigües pot signar amb les entitats locals afectades convenis de cooperació en els quals s'han de fixar les aportacions respectives i llur garantia, el règim de titularitat de les obres i qualssevol altres aspectes que, en relació amb l'execució, es considerin oportuns. En el cas d'instal·lacions construïdes sobre terrenys aportats per les entitats locals, el conveni en pot establir la cessió definitiva a favor seu.

-3 Correspon al Consell Executiu d'establir per decret les normes generals reguladores del procediment de cooperació entre l'Administració de la Generalitat i les entitats entitats locals de Catalunya pel que fa a l'execució de les obres determinades per aquesta Llei. Aquestes normes han de fixar necessàriament la garantia del compliment de les obligacions econòmiques a càrrec de les entitats destinatàries de les obres.

-4 A petició de les entitats locals interessades, la Comissió de Govern de la Junta d'Aigües ha de constituir, si escau, les juntes d'obres corresponents a les obres incloses dins el Programa d'Obres Hidràuliques, en les quals han de participar representants de les esmentades entitats locals, a fi que puguin estar directament informats del desenvolupament i les incidències de cadascuna de les obres incloses en el Programa.

Capítol 3 Finançament

Secció 1 Cànon d'infrastructura hidràulica

-1 Es crea com a ingrés específic del règim econòmico- financer de les obres i les actuacions regulades pel Capítol 1 el cànon d'infrastructura hidràulica, que és aplicable en tot el territori de Catalunya.

-2 El cànon d'infrastructura hidràulica és un tribut de la Generalitat de Catalunya que resta afectat íntegrament al finançament de les despeses d'inversió en obres i actuacions fixades en el Programa d'Obres Hidràuliques.

-3 L'exacció del cànon és incompatible amb la imposició de contribucions especials per a cobrir el cost d'execució de les obres incloses en el Programa d'Obres Hidràuliques.

-1 El cànon és gestionat i recaptat, en nom de la Generalitat, per la Junta d'Aigües de Catalunya, la qual n'ha de portar una comptabilitat separada per a garantir l'afecció dels recursos obtinguts a la destinació establerta. Les operacions de gestió recaptatòria del cànon poden ésser encomanades, en els termes que autoritzi el Consell Executiu, a la Junta de Sanejament.

-2 Correspon a la Junta d'Aigües, de conformitat amb les determinacions contingudes en el Programa d'Obres Hidràuliques, l'aplicació i la inversió dels recursos generats per l'exacció del cànon.

-3 Correspon a la Intervenció de la Generalitat de fiscalitzar els actes de gestió i recaptació del cànon d'infrastructura hidràulica en la forma que estableixen les disposicions que regulen l'Estatut de la funció interventora.

-1 Constitueix el fet imposable del cànon d'infrastructura hidràulica el consum d'aigua que fan els contribuents, tant si es refereix a l'aigua procedent d'una entitat subministradora, en virtut d'un contracte de subministrament, com si es refereix al proveïment que, per mitjans propis o concessionals i per a si mateixa faci una persona física o jurídica usuària de l'aigua, mitjançant captacions d'aigües superficials o subterrànies.

-2 S'inclouen expressament en el fet imposable les captacions d'aigua per a l'ús en processos industrials, encara que no tinguin caràcter consumptiu o el tinguin parcialment.

-3 L'acreditament coincideix amb el consum de l'aigua, llevat del que disposa l'article 11.2, sens perjudici del naixement de l'obligació de pagament en funció dels terminis de liquidació i ingrés del tribut, que han d'ésser fixats per reglament.

-4 No estan subjectes al cànon:

1. Els aprofitaments d'aigua per a reg.

2. Els aprofitaments destinats al subministrament "en alta" a serveis públics de distribució d'aigua potable.

-1 Són subjectes passius del cànon d'infrastructura hidràulica en concepte de contribuent les persones físiques o jurídiques consumidores d'aigua que la rebin per mitjà d'una entitat subministradora o la captin mitjançant instal·lacions pròpies o concessionals de proveïment.

-2 Tenen la consideració d'entitats subministradores d'aigua les entitats i les persones físiques i jurídiques de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, facin un proveïment "en baixa" d'aigua, tant si aquesta activitat s'empara en un títol administratiu de prestació del servei com si no s'hi empara.

-1 La base imposable del cànon és constituïda pel volum d'aigua consumida o utilitzada dins del període de liquidació que es consideri.

-2 Amb caràcter general, es fixa un volum mínim com a base imposable igual a 9 m3/mes que ha d'ésser objecte d'aplicació acumulada en funció del període de liquidació que es consideri per a cada subjecte passiu. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos domèstics, aquest mínim no s'aplica als habitatges que constitueixin la residència permanent del subjecte passiu, condició que s'ha d'acreditar expressament davant l'administració gestora. Als efectes d'aquesta disposició, es considera que la residència permanent coincideix amb el domicili fiscal del subjecte passiu.

-3 Mitjançant un decret del Consell Executiu, es poden establir:

1. Modalitats d'estimació objectiva singular de la base imposable en casos de captacions superficials o subterrànies d'aigua, el volum d'utilització de les quals no sigui mesurat amb comptador, d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials o de subministrament mitjançant contractes d'aforament.

2. Modificacions, dins els límits màxims i mínims fixats en la Llei de Pressupostos de cada any, del volum mínim establert com a base imposable en l'apartat 2, amb indicació de l'àmbit territorial on siguin aplicables.

-4 En els usos d'aigua a què es refereix l'article 9.2, la base imposable s'ha d'afectar d'un o diversos coeficients correctors per categories de subjectes passius i atenent el volum d'aigua utilitzada i consumida per a cada tipus d'ús. La Llei de Pressupostos de la Generalitat pot establir i modificar anualment aquesta taula de coeficients.

-1 El tipus de gravamen aplicable és de 18 Pta/m3. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos domèstics, el tipus s'ha d'afectar dels coeficients indicats a continuació, que són revisables d'acord amb el que disposa l'apartat 2.

1. Si la base imposable no supera el volum mínim fixat per l'article 11.2, el tipus de gravamen aplicable s'ha d'afectar d'un coeficient del 0,70.

2. Si la base imposable és superior al volum mínim fixat per l'article 11.2, el tipus de gravamen s'ha d'afectar d'un coeficient del 0,70, que s'ha d'aplicar sobre aquell volum, i d'un coeficient de l'1,33, que s'ha d'aplicar sobre la resta fins al volum total d'aigua consumit.

-2 La Llei de pressupostos pot modificar, amb efectes dins l'exercici corresponent, el tipus únic o establir una escala de gravamen variable que consideri el grau divers de variable que consideri el grau divers de concentració concentració demogràfica i la densitat urbana i industrial.

-1 La quota del cànon és el resultat d'aplicar a la base imposable afectada, si escau, dels coeficients que s'hagin establert en cada cas, els tipus de gravamen que corresponguin.

-2 Les quantitats satisfetes en concepte d'increment de tarifa i cànon de sanejament o d'altres exaccions equivalents, en cap cas no es poden deduir de la quota del cànon d'infrastructura hidràulica.

La vigència de les determinacions relatives als elements del tribut que fixi la Llei de Pressupostos de la Generalitat, en compliment de les disposicions d'aquesta Llei, es prorroga per als exercicis successius mentre aquelles determinacions no siguin modificades o derogades expressament.

Secció 2 Gestió del cànon

-1 Totes les entitats subministradores d'aigua que desenvolupen llur activitat dins el territori de Catalunya estan obligades a facturar i percebre de llurs abonats el cànon d'infrastructura hidràulica.

-2 A l'objecte del que estableix l'apartat 1, les factures i els rebuts que emeten les entitats subministradores han d'incorporar la quota del cànon d'infrastructura hidràulica, amb l'expressió dels elements aplicats per calcular-la, de manera diferenciada de la resta de conceptes que integren l'import total a pagar, i n'especificaran el caràcter de tribut de la Generalitat.

-3 Les quantitats facturades i percebudes en concepte de cànon d'infrastructura hidràulica han d'ésser declarades i ingressades a l'Administració gestora, mitjançant autoliquidació prèvia. El procediment i els terminis per a fer la declaració, l'autoliquidació i l'ingrés, i també els altres aspectes relatius a la intervenció de les entitats subministradores en la percepció del cànon, s'han de regular per reglament.

-4 L'Administració gestora ha de comprovar i investigar les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon, com són el consum d'aigua, la facturació i el cobrament de l'import.

-5 Les quantitats corresponents al cànon d'infrastructura hidràulica, facturades per les entitats subministradores als seus abonats, que no siguin pagades pels subjectes passius, han d'ésser comunicades per les entitats esmentades, en la forma que determini el Reglament a què es refereix l'apartat 3, a l'Administració gestora que assenyala l'art. 8.1 perquè aquesta procedeixi a fer-ne l'exacció per via de constrenyiment.

-6 Les entitats subministradores d'aigua estan obligades al pagament de les quantitats corresponents al cànon d'infrastructura hidràulica que no han facturat a llurs abonats, als quals les podran fer repercutir com a import del servei de subministrament. El naixement de l'obligació tributària coincideix, en cada cas, amb la data d'expedició de les factures o dels rebuts per subministrament d'aigua que s'hagin emès infringint l'obligació que imposa aquest article o, en el cas de tractar-se d'un servei no facturat, amb la data d'emissió de les factures fixada en el reglament a què es remet l'apartat 3.

-1 L'Administració gestora ha de notificar la liquidació del cànon directament als subjectes passius titulars o usuaris efectius d'aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies.

-2 A l'efecte del que estableix l'apartat 1, l'Administració gestora pot acordar la implantació, d'ofici o a petició del subjecte passiu i, en tot cas, a càrrec d'aquest, d'un sistema de mesurament directe del volum d'aigua que constitueix la base imposable del cànon.

-3 Els titulars de les concessions i les autoritzacions per a aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies subjectes al cànon d'infrastructura hidràulica que s'atorguin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei resten obligats a instal·lar al seu càrrec un sistema de mesura directa del volum d'aigua efectivament captat, derivat o utilitzat.

La gestió, la liquidació i la inspecció del cànon d'infrastructura hidràulica s'ha de fer d'acord amb les normes contingudes en aquesta Llei, en la legislació general aplicable als tributs de la Generalitat i en els reglaments específics que siguin dictats a aquest efecte.

Els actes de gestió tributària del cànon d'infrastructura hidràulica són reclamables davant els òrgans de la Generalitat competents per a conèixer les reclamacions econòmico-administratives, en la forma i els terminis determinats per la normativa que els és aplicable.

-1 El règim d'infraccions i de sancions aplicables en matèria de cànon d'infrastructura hidràulica és el vigent de manera general per a la resta de tributs de la Generalitat.

-2 En relació amb la intervenció de les entitats subministradores d'aigua la manca de facturació del cànon constitueix una infracció de caràcter greu, sancionable amb una multa proporcional en quantia del 150% al 300% de la quantitat que s'hauria hagut de facturar.

Secció 3 Recàrrec local

-1 Les entitats locals de Catalunya poden establir, en el marc de llur potestat tributària, com a recurs propi de les finances respectives, un recàrrec sobre el cànon d'infrastructura hidràulica destinat al finançament total o parcial de les inversions que han de fer, d'acord amb el Programa d'Obres Hidràuliques.

-2 Dins de cada exercici pressupostari, el recàrrec s'ha de calcular en funció de l'anualitat a satisfer per l'entitat local, per raó de les obres al seu càrrec o de la participació que pertoqui en les que executi una altra Administració, incloses, en tot cas, les despeses financeres.

-3 El recàrrec pot consistir en:

1. Un percentatge sobre la quota del cànon d'infrastructura hidràulica.

2. Un tipus de gravamen addicional al del cànon d'infrastructura hidràulica, expressat en pessetes per metre cúbic i aplicat sobre la mateixa base imposable, afectada dels coeficients corresponents.

-4 Les quantitats percebudes per aplicació del recàrrec resten afectades íntegrament a la destinació indicada en l'apartat 2.

L'exacció per una entitat local del recàrrec sobre el cànon d'infrastructura hidràulica és incompatible amb la imposició de contribucions especials per a cobrir el mateix concepte de cost.

-1 L'entitat local ha de gestionar i ha de percebre directament de l'entitat subministradora el recàrrec de conformitat amb les determinacions contingudes en la Secció segona d'aquest Capítol, les normes especials dictades per a regular-lo i la legislació general aplicable a la gestió, la liquidació, la inspecció, la recaptació i el règim de sancions dels tributs locals.

-2 Un cop acordat l'establiment del recàrrec, les entitats subministradores d'aigua que facin un abastament dins de l'àmbit territorial de l'entitat local resten obligades a incorporar-lo a les factures i als rebuts que emetin com a concepte diferenciat dels altres components i del mateix cànon d'infrastructura hidràulica.

-3 Les disposicions de la Generalitat per a regular la intervenció de les entitats subministradores en la gestió recaptatòria del cànon d'infrastructura hidràulica tenen caràcter supletori de les que dictin les entitats locals en relació amb el recàrrec que tinguin establert.

Títol 2 Promoció i execució de regatges

Es poden acollir al règim d'aquesta Llei, en els termes establerts pels articles d'aquests títol, les obres d'implantació de nous regs i de transformació dels existents.

La sol·licitud d'execució de les obres ha d'ésser feta per les comunitats de regants, els sindicats de regs o les societats, les associacions o les agrupacions d'agricultors constituïdes legalment o, si manquen aquestes, un o diversos interessats de la zona regable, sempre que acreditin la conformitat dels propietaris titulars, com a mínim, de la meitat de la superfície a regar.

-1 Les obres d'infrastructura de regatge que executin l'Administració de la Generalitat o les seves entitats per a beneficiaris determinats s'han d'ajustar, en tot cas, a les condicions generals que segueixen:

1. Totes les obres s'han d'executar amb una aportació econòmica a càrrec dels beneficiaris, la qual s'ha de fer efectiva segons alguna de les modalitats establertes per l'apartat 2.

2. L'aportació dels béns i els drets afectats per les obres correspon als beneficiaris, que poden gaudir d'aquesta condició als efectes establerts per la legislació d'expropiació forçosa.

3. Les obres, un cop executades i rebudes definitivament, i satisfeta totalment pels beneficiaris la contribució econòmica a llur càrrec, passen a la propietat de la comunitat de regants, societat, agrupació o junta d'obres beneficiària, que s'ha d'haver constituït abans de la contractació de l'execució dels treballs.

   -2 La contribució econòmica dels beneficiaris en el cost de les obres pot consistir, alternativament, en:

1. Una aportació percentual sobre el pressupost total d'execució, a satisfer en el decurs de l'obra.

2. El pagament d'una tarifa d'utilització de l'aigua a satisfer, des del moment que l'obra pugui entrar en servei.

-1 L'import de la contribució econòmica dels beneficiaris, sigui quina sigui la modalitat d'aquella, s'ha d'acordar per a cada cas i ha d'ésser: a) el 40% del cost total d'inversió, en el cas de millora de regs existents o d'ampliació de zones regables. b) el 30% del cost total d'inversió, en el cas de regs de nova implantació.

-2 En el pressupost total de les inversions s'han d'incloure el cost dels treballs, els estudis i els projectes previs a l'execució de les obres i també el cost d'adquisició dels béns i els drets necessaris i de restitució, si escau, de les afeccions produïdes. El valor dels terrenys aportats pels beneficiaris s'ha de deduir, a la vista de la taxació feta per l'Administració, de l'aportació econòmica que s'hagi acordat.

-3 Es poden autoritzar, en relació amb les obres compreses en els apartats a) i b) del punt 1, modificacions del percentatge d'aportació a càrrec dels beneficiaris. Les modificacions per a cada cas concret requereixen un acord de la Comissió de Govern de la Junta d'Aigües.

En la modalitat d'aportació a què es refereix l'article 25.2.a), els beneficiaris resten obligats a aportar, abans de la contractació de les obres, la garantia del compliment de les obligacions econòmiques a llur càrrec, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable als contractes de l'Administració de la Generalitat.

En la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua l'import aplicable d'acord amb els percentatges determinats per l'article 26 s'ha d'incrementar amb els costos financers de les operacions creditícies que l'Administració o les seves entitats hagin d'efectuar, en funció de les anualitats d'aplicació de la tarifa que siguin acordades.

Disposicions addicionals Primera

-1 Els beneficiats per obres de regulació d'aigües superficials o subterrànies i d'altres obres específiques que no estiguin compreses en el Programa d'Obres Hidràuliques i que siguin executades totalment o parcialment a càrrec de la Generalitat resten obligats al pagament de les exaccions regulades en l'article 106 de la Llei 29/1985, d'Aigües, segons que pertoqui i en la quantia que en resulti.

-2 Els subjectes passius de les exaccions regulades per l'article 106 de la Llei 29/1985, d'Aigües, que ho siguin com a beneficiats d'obres executades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, continuen obligats al pagament en els termes del mateix article 106, sens perjudici de la subjecció al cànon d'infrastructura hidràulica, sempre que no es tracti del mateix concepte de cost.

Segona Dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei 18/1981, d'1 de juliol, sobre actuacions en matèria d'aigües a Tarragona, són deduïbles de la quota del cànon d'infrastructura hidràulica les quantitats satisfetes durant el mateix exercici o període de liquidació pel concepte de cànon de derivació de l'aigua establert en l'article 3.1 de la dita Llei.

Tercera

-1 El Consell Executiu ha de constituir un ens de gestió específic encarregat de dur a terme totes les actuacions de promoció i d'execució de regatges a què es refereix el Títol Segon, tant pel que fa a la construcció de canals i sèquies principals com a les obres de conducció secundària dins de cada zona regable.

-2 L'ens de gestió pot revestir la forma de societat anònima, el capital social de la qual s'ha de subscriure íntegrament amb càrrec al Pressupost de la Generalitat.

-3 Per al compliment del seu objecte, l'ens de gestió pot dur a terme la construcció i l'explotació de les obres i efectuar les operacions financeres necessàries. També li corresponen el rendiment i l'administració de les tarifes d'utilització de l'aigua que resultin aplicables.

Disposicions transitòries Primera El règim d'aportacions fixat per l'article 26 per a les obres de nova implantació d'infrastructura de regatge és també aplicable a les actuacions a realitzar en les zones que, abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, han estat declarades "d'interès nacional", d'acord amb la legislació vigent en matèria de promoció de regatges; sens perjudici de les aportacions econòmiques que, en virtut d'aquella declaració, puguin fer altres administracions públiques.

Segona Les obres iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei mantenen en el decurs de llur execució i ulterior explotació, si escau, el mateix règim d'aportacions econòmiques que tenen aprovat.

Disposicions finals Primera Les disposicions del Títol primer d'aquesta Llei no són aplicables dins l'àmbit territorial de les Demarcacions de les terres de l'Ebre i de Ponent a què es refereix l'article 8.2 del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, fins que el Consell Executiu aprovi el Programa d'Obres Hidràuliques que incorpori la relació d'actuacions a realitzar en aquell àmbit, dins el marc dels Plans Hidrològics de les conques de l'Ebre i del Xúquer. Mentrestant, les actuacions que calgui executar s'han de finançar amb càrrec al pressupost ordinari d'inversions i de conformitat amb el procediment de cooperació i els criteris de distribució de les despeses regulats per aquesta Llei.

Segona Es faculta el Consell Executiu per a dictar les normes reglamentàries que siguin necessàries per al desenvolupament dels preceptes d'aquesta Llei.

Tercera Els preceptes d'aquesta Llei substitueixen, com a dret aplicable a Catalunya, en relació amb les obres que l'Administració de la Generalitat promou, finança o executa, els de la Llei del 7 de juliol de 1911, que regulen el procediment d'execució de construccions hidràuliques per a regs i obres de defensa i endegament de lleres fluvials.

Quarta En el termini de sis mesos el Consell Executiu de la Generalitat ha d'aprovar una taula de vigències referida a les disposicions de rang legal o reglamentari que resultin afectades per aquesta Llei o hi puguin resultar com a conseqüència del seu desplegament. Aquesta taula s'ha d'estendre a les disposicions sobre finançament d'actuacions locals en matèria de sanejament que puguin resultar afectades per l'execució del Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 9 de març de 1990

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Molins i Amat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques