LLEI 18/1985, de 23 de juliol, de Cambres Professionals Agràries.

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

La regulació d'organitzacions professionals en els diferents àmbits de l'activitat social i econòmica és una característica comuna dels sistemes jurídics similars al nostre i ha estat expressament reconeguda en la Constitució i en l'Estatut.

Per aquesta raó, de conformitat amb el que estableixen els articles 9 i 12 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tot considerant l'oportunitat que significa la promulgació del Decret de traspàs dels serveis corresponents a les Cambres Professionals Agràries, es dicta aquesta Llei, que té per finalitats essencials de racionalitzar l'estructura, d'aclarir les funcions i de garantir un funcionament democràtic i eficaç de les Cambres Professionals Agràries des d'una concepció nacional.

La Llei estableix i regula un procés de racionalització i d'aclariment de funcions de les Cambres Professionals Agràries que ha de finalitzar el 31 de desembre de 1987.

Per aquest motiu la Llei preveu, d'una part, la lògica reducció del nombre de cambres locals mitjançant el procés d'agrupació voluntària i per decret, d'acord amb les condicions regulades en el text. D'altra part la Llei crea les cambres comarcals com un futur sistema vertebrador de les Cambres Professionals Agràries de Catalunya. Finalment, també es crea la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya en la qual culmina l'estructura territorial d'aquestes entitats i és l'única que té la facultat de relacionar-se amb organitzacions similars d'altres àmbits.

La Llei defineix les Cambres Professionals Agràries en els articles 2 i 3, n'aclareix les funcions en l'article 13 i determina la separació necessària de les activitats econòmiques, mitjançant la conversió en cooperatives.

Al mateix temps i en una línia de coherència amb aquesta voluntat aclaridora, la Llei preveu la possibilitat d'un sistema d'auditoria com a manifestació de la tutela financera exercida pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

La representativitat, base de tot sistema democràtic, es fonamenta en el sufragi, en el marc més immediat al mateix professional agrari: la Cambra local. D'aquesta manera la Llei garanteix una participació més directa i un coneixement millor dels electors i dels elegibles.

Les tres finalitats esmentades, i l'autonomia de funcionament que la Llei dóna a les Cambres, la qual es formalitza en llurs estatuts, constitueixen els factors objectius que garanteixen més eficàcia de funcionament.

Les Disposicions Generals configuren els principis generals a què han de respondre les Cambres Professionals Agràries de Catalunya, que no s'allunyen dels que són bàsics i generals en aquesta matèria, però que s'acomoden a la nostra realitat nacional. Així, en reconeixen la condició de corporació de Dret Públic de caràcter professional, que té per finalitat de prestar serveis als seus membres i de col·laborar amb l'Administració; en delimiten el camp d'actuació, fixen el règim jurídic que els és aplicable i enuncien el contingut dels estatuts.

Pel que fa a l'àmbit territorial, com ja s'ha esmentat, la Llei estableix unes Cambres Professionals Agràries Locals, unes Cambres Professionals Agràries Comarcals i la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, amb competències funcionals diferents sobre el territori respecte al qual es projecten.

La Llei estableix la necessitat d'integració en les Cambres Professionals Agràries de tots els professionals del sector agrari i defineix les persones que tenen aquesta condició i que han de figurar en el cens corresponent.

L'estructura orgànica de les Cambres Professionals Agràries és configurada en una Assemblea General o Ple, i en el cas de les Cambres Locals i Comarcals, en una Junta com a òrgan de govern.

El fet d'establir el règim econòmic de les Cambres pressuposa preveure'n els recursos i garantir l'aplicació correcta d'aquests. La Llei tracta del primer aspecte recollint tots els ingressos actuals i determinant aquells per mitjà dels quals les Cambres eventualment poden obtenir nous recursos; resol el segon aspecte atribuint una lliure iniciativa a les Cambres, amb la possible auditoria de què ja s'ha fet esment.

Els capítols de personal, de recursos administratius i de registre clouen la Llei i constitueixen una manifestació clara de la doble vessant -pública i privada- d'aquestes entitats.

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Es regeixen per aquesta Llei les Cambres Professionals Agràries de Catalunya.

Article 2

  1. Les Cambres Professionals Agràries són corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, amb plena capacitat d'obrar per al compliment de llurs fins i amb autonomia per a la gestió dels interessos i els recursos propis. 2. Són entitats públiques als efectes de llur constitució i organització i del règim jurídic dels actes que, segons les lleis, tenen la consideració d'actes administratius.

Article 3

  1. Les Cambres Professionals Agràries són entitats professionals del sector agrari. Exerceixen les funcions i presten els serveis que preveu aquesta Llei. 2. L'estructura interna i el funcionament de les Cambres Professionals Agràries han d'ésser democràtics.

Article 4

  1. L'existència de les Cambres Professionals Agràries no limita, en cap cas, la llibertat sindical ni el dret d'associació empresarial. 2. No són pròpies de les Cambres Professionals Agràries les actuacions de representació, de reivindicació i de negociació en nom dels agricultors que corresponen a les organitzacions professionals agràries constituïdes en exercici dels drets esmentats. 3. Tampoc no són pròpies de les Cambres Professionals Agràries les activitats que, d'acord amb la legislació de règim local, corresponen als ajuntaments.

Article 5

Les Cambres Professionals Agràries exerceixen les competències administratives que els corresponen per disposició legal o per delegació del Consell Executiu o del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i també exerceixen les funcions fixades per l'article 13.

Article 6

Les Cambres Professionals Agràries, per a tot el que fa referència als aspectes institucionals, es relacionen amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que exerceix la tutela administrativa sobre elles.

Article 7

  1. Les Cambres Professionals Agràries es regeixen per aquesta Llei, les altres disposicions que la despleguen i els propis estatuts. 2. Els estatuts s'han d'adaptar a aquesta Llei i les disposicions que la despleguen; han d'ésser aprovats per l'Assemblea o pel Ple de la Cambra Agrària i tramesos al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè, després d'ésser-ne qualificada la legalitat, siguin inscrits en el Registre corresponent. 3. Els estatuts de la Cambra Agrària han d'especificar-ne i regular-ne:

  1. La denominació, en la qual cal que consti l'expressió "Cambra Professional Agrària", i l'àmbit territorial.

  2. El domicili.

  3. Les funcions que els corresponen legalment.

  4. El règim econòmic, tot indicant la forma de recaptar recursos que depenen de la mateixa Cambra i d'utilitzar el patrimoni.

  5. Els òrgans, amb la composició, la forma de designació i la renovació dels membres, les facultats que exerceixen i la manera de deliberar i de prendre acords.

  6. La convocatòria, la constitució i el funcionament dels òrgans de govern i el sistema de prendre acords.

  7. Els mecanismes que permetin la presentació de propostes i mocions, l'exigència de responsabilitat i la presentació periòdica de memòries i rendició de comptes davant dels electors.

  8. Els drets i els deures dels membres.

  9. La previsió de la destinació dels béns i els drets en cas de dissolució.

Capítol II De l'àmbit territorial

Article 8

En el territori de Catalunya hi ha d'haver Cambres Professionals Agràries Locals, Cambres Professionals Agràries Comarcals i la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya.

Article 9

  1. Les Cambres Professionals Agràries Locals tenen un àmbit territorial que comprèn, coincidint-hi, tot un terme municipal. 2. Això no obstant, aquest àmbit territorial pot ésser modificat per la unió o fusió de dues o més que tenen els territoris limítrofs. 3. En aquest cas, les Cambres Professionals Agràries unides o foses perden la personalitat jurídica, que només és reconeguda, amb la naturalesa de Cambra Agrària Local, a la nova entitat resultant. 4. Aquesta unió o fusió és acordada per les Cambres Professionals Agràries Locals afectades d'acord amb allò que disposen els estatuts respectius o les disposicions dictades per la Generalitat.

Article 10

  1. Es constitueix una Cambra Agrària Comarcal en cadascuna de les comarques segons l'organització i divisió territorial de Catalunya. 2. Les Cambres Professionals Agràries Comarcals són constituïdes per la integració de les Cambres Professionals Agràries Locals, el qual fet no implica supressió o limitació de les competències d'aquestes. 3. Les Cambres Professionals Agràries Comarcals limítrofes poden agrupar-se, sense pèrdua de la personalitat pròpia, per complir les funcions que els són pròpies.

Article 11

  1. Les Cambres Professionals Agràries Comarcals constitueixen la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, amb ple respecte a la personalitat i a l'autonomia pròpies. 2. La Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya és l'única entitat facultada per a relacionar-se amb organitzacions similars d'altres àmbits.

Capítol III Dels membres

Article 12

  1. Són membres de les Cambres Professionals Agràries Locals, necessàriament, tots els professionals del sector agrari. Cada professional agrari pot integrar-se en les Cambres Professionals Agràries Localsdel territori on és situada la seva explotació, però només gaudeix del dret d'elegibilitat en una única Cambra. 2. Als efectes d'aquesta integració en les Cambres Professionals Agràries Locals, s'entén per professional del sector agrari:

  1. L'empresari agrari, persona natural, major d'edat i amb plena capacitat civil que es dedica, com a activitat principal, a una explotació agrària per qualsevol títol de propietat, usdefruit, parceria, arrendament o qualsevol altre de previst per la Llei, el costum o el pacte, en nom propi i assumint el risc de l'activitat professional amb la finalitat de produir i accedir al mercat. En el supòsit de contractes agraris de tipus parciari també es considera com a empresari agrari el titular cedent que té la condició legal de conreador directe.

  2. La persona jurídica, pública o privada, que té per objecte principal, conformement als seus estatuts, una explotació agrària.

  3. La persona natural que té la consideració legal de col·laborador en una empresa familiar agrària. 3. Tots els professionals de l'agricultura que són membres d'una Cambra Professional Agrària han de figurar en el cens corresponent. En aquest cens ha de constar el nom de la persona natural o jurídica de què es tracta, la condició que en determina la conceptuació com a professional de l'agricultura, el domicili i, si s'escau, les altres dades fixades per reglament. El primer cens ha d'ésser elaborat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Posteriorment, correspon a les Cambres de mantenir-lo actualitzat. El cens és públic. Contra els acords d'inclusió o exclusió del cens, són procedents els recursos legals.

Capítol IV De les funcions

Article 13

  1. Les Cambres Professionals Agràries Locals, les Cambres Professionals Agràries Comarcals i la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, en l'àmbit de la respectiva competència territorial, poden tenir per funcions:

  1. Actuar com a entitats de consulta i de col·laboració respecte a la Generalitat. Amb aquesta finalitat, fan arribar a la Generalitat llurs criteris en matèria d'interès agrari i compleixen els encàrrecs que en reben i les col·laboracions que els són demanades.

  2. Informar llurs membres sobre subvencions, ajuts, programes, obligacions i normativa agrària.

  3. Exercir les competències administratives que hi delega el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. A aquest objecte, tenen la consideració d'oficines públiques i pot ésser-hi presentada i tramitada la documentació administrativa agrària relacionada amb les competències administratives delegades.

  4. Prestar, en virtut de competència pròpia o per delegació de la Generalitat, per si mateixes o en col·laboració amb organismes públics o entitats privades, tots aquells serveis que són d'interès per al sector agrari.

  5. Fomentar la creació i l'organització d'entitats, serveis i activitats que tenen per objecte els interessos generals de llurs membres.

  6. Exercir accions i interposar tota mena de recursos administratius i jurisdiccionals en representació i en defensa d'interessos generals agraris.

  7. Promoure i realitzar estudis tècnics, econòmics, de mercat i d'altra mena, que siguin d'interès per a llurs membres.

  8. Elaborar, tractar i difondre documentació i informació estadística entre llurs membres.

  9. Desenvolupar aquelles altres activitats que corresponen a les finalitats assignades per aquesta Llei a les Cambres Professionals Agràries. 2. Les Cambres poden ser representades, com a entitats professionals del sector agrari, en les juntes i els organismes amb competències sobre l'activitat agrària. 3. Les Cambres no poden tenir cap mena d'activitat mercantil o comercial.

Capítol V Dels òrgans

Article 14

Els òrgans de les Cambres Professionals Agràries Locals són l'Assemblea General i la Junta.

Article 15

  1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de la Cambra Professional Agrària Local i és formada per tots els seus membres. 2. Correspon a l'Assemblea General:

  1. Aprovar els estatuts i les seves modificacions.

  2. Designar els membres de la Junta.

  3. Aprovar la memòria, el pressupost anual i la seva liquidació.

  4. Disposar del patrimoni de l'entitat.

  5. Exercir les altres funcions que estableixen els estatuts. 3. L'Assemblea General es pot reunir en sessió ordinària o extraordinària. Es reuneix en sessió ordinària una vegada l'any i en sessió extraordinària cada vegada que ho acorda la Junta, el President o la desena part dels seus membres. Per a constituir-se vàlidament cal, després de convocatòria pública anunciada amb antelació suficient, l'assistència, en primera convocatòria, de la meitat dels seus membres i en segona convocatòria la del nombre percentual que fixen els estatuts. Els acords s'adopten per majoria dels assistents llevat que els estatuts exigeixin per a determinats acords un nombre més gran de vots.

Article 16

  1. La Junta és l'òrgan de govern de les Cambres Professionals Agràries Locals i es compon del nombre de membres que fixen els estatuts en funció del cens, amb un mínim de cinc i un màxim d'onze, elegits entre els integrants de la Cambra, en votació secreta, per a un termini de quatre anys. Si la Cambra Professional Agrària Local agrupa diferents municipis, els membres de la Junta s'elegiran en la forma ponderadament proporcional al cens de professionals agraris de cada municipi, que determinen els estatuts. La Junta respon davant l'Assemblea. 2. Els membres de la Junta elegeixen d'entre ells un President i un Vice-president. 3. Correspon a la Junta:

  1. Representar l'entitat en l'exercici de totes les activitats necessàries per al compliment de les seves finalitats.

  2. Dirigir i administrar l'entitat.

  3. Proposar a l'Assemblea General els estatuts de la Cambra.

  4. Presentar la memòria anual, compendi de les activitats desenvolupades, la liquidació del pressupost de l'exercici anterior, el balanç i el pressupost per a l'exercici vinent.

  5. Gestionar i executar els acords de l'Assemblea General.

  6. Qualsevol altra competència que li atribueixen els estatuts. 4. El President té la representació legal de la Cambra Professional Agrària. El President ha de residir dins la comarca de la qual forma part la Cambra que presideix. 5. El Vice-president assumeix totes les funcions que li encarrega el President i el substitueix en cas d'absència, d'impossibilitat d'actuar o de vacant. 6. Els membres de la Junta no són retribuïts per l'exercici de llur càrrec.

Article 17

  1. Els òrgans de les Cambres Professionals Agràries Comarcals són el Ple i la Junta. 2. El Ple és format pels membres de les Juntes de les Cambres Professionals Agràries Locals. 3. La Junta és formada per un -o excepcionalment dos- representant elegit per cada una de les Cambres Professionals Agràries Locals. D'entre ells elegeixen un President i un o més Vice-presidents. 4. El Ple, la Junta, el President i el Vice-president tenen, en l'àmbit de competència de les Cambres Professionals Agràries Comarcals, les mateixes facultats que tenen respectivament l'Assemblea General, la Junta Directiva i el President i el Vice-president de les Cambres Professionals Agràries Locals.

Article 18

La Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya és composta per un representant designat per cadascuna de les Cambres Professionals Agràries Comarcals, els quals representants formen el Ple. El Ple designa d'entre els seus membres el President i dos Vice-presidents. El Ple té, com a mínim, les mateixes facultats que el Ple de les Cambres Professionals Agràries Comarcals. El càrrec de President de la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya és incompatible amb qualsevol càrrec polític, de designació o d'elecció popular directa o indirecta, altre que municipal.

Capítol VI Del règim econòmic

Article 19

  1. Les Cambres Professionals Agràries compten amb els recursos següents:

  1. Els rendiments dels béns i els drets que constitueixen el patrimoni.

  2. Els rendiments per la prestació dels serveis, ja siguin de creació pròpia, ja siguin a conseqüència de delegació, ja siguin convinguts o concertats amb entitats o societats públiques o privades.

  3. Les donacions, els llegats i les ajudes de tot ordre que li són atribuïts.

  4. Els cabals afectats als serveis traspassats per l'administració de l'Estat en aquesta matèria, inclosos els crèdits de personal, sens perjudici de llur possible redistribució.

  5. Els que es poden establir en els pressupostos públics amb caràcter finalista per a algunes de les funcions determinades per aquesta Llei, els quals hauran d'ésser destinats necessàriament per les Cambres a aquest fi.

  6. La percepció sobre la contribució territorial rústica que legalment els correspon.

  7. Els provinents d'exaccions establertes a favor d'elles per l'Estat o per la Generalitat.

  8. Les quotes ordinàries i extraordinàries, incloses les derrames, que l'Assemblea General o el Ple acorda. 2. Els recursos especificats a la lletra f) del punt 1 són percebuts directament per les Cambres Professionals Agràries Locals. 3. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca fa l'atribució a les Cambres dels recursos especificats en els apartats d) i e) del punt 1, mitjançant la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya. 4. Les Cambres Professionals Agràries poden utilitzar en els termes legals la via de constrenyiment per a recaptar els recursos especificats en les lletres f), g) i h) del punt 1, bé que en el cas de la lletra h) han d'obtenir prèviament l'aprovació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. 5. Les Cambres Professionals Agràries gaudeixen dels beneficis processals de pobresa i d'inembargabilitat, i dels beneficis fiscals, en els termes legals.

Article 20

Cada any les Cambres Professionals Agràries han de formular una memòria de les activitats desenvolupades i de la gestió econòmica de llur patrimoni, practicar la liquidació del pressupost de l'exercici anterior i presentar el pressupost corrent d'ingressos i de despeses. Els documents esmentats, dins del mes en què han estat aprovats per l'Assemblea General o el Ple, han d'ésser tramesos, per mitjà de la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que els ha d'examinar per tal de comprovar el compliment de les finalitats i les funcions que els atribueix aquesta Llei. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot exercir la tutela financera sobre les Cambres Professionals Agràries mitjançant sistemes d'auditoria.

Capítol VII Del personal

Article 21

Les Cambres Professionals Agràries han de designar, per concurs, els empleats que són necessaris per al bon funcionament de l'entitat, i els han de contractar de conformitat amb la legislació laboral, civil o mercantil aplicable en cada cas.

Capítol VIII Dels recursos i del Registre

Article 22

  1. Les Cambres Professionals Agràries, com a corporacions de dret públic, són subjectes al dret administratiu. Això no obstant, les qüestions d'altra naturalesa jurídica es regeixen per les normes que els són aplicables amb el sotmetiment a l'ordre corresponent jurisdiccional. 2. Tots els actes i resolucions de la Cambra Professional Agrària subjectes al dret administratiu són susceptibles de recurs, en el termini i d'acord amb els requisits que estableix la Llei de Procediment Administratiu vigent a Catalunya.

Article 23

En un Registre de Cambres Professionals Agràries, establert pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, s'han d'incloure els estatuts, llurs modificacions, els noms de les persones que integren els òrgans i les altres inscripcions i anotacions de les Cambres Professionals Agràries que es consideri convenient d'establir per reglament.

Disposicions addicionals

Primera El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, en el termini de sis mesos, d'acord amb allò que determina l'article 12, ha d'elaborar un cens a partir del que hi ha actualment, amb la participació de les organitzacions sindicals agràries.

Segona Feta l'elaboració del cens, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de convocar els diferents processos electorals per tal que siguin elegits els òrgans de cada una de les Cambres Professionals Agràries. La normativa electoral ha de determinar que les candidatures siguin proposades per les organitzacions sindicals agràries degudament legalitzades que desenvolupen les activitats en el territori de Catalunya. També es poden proposar altres candidatures, bé que aquestes han d'ésser avalades pel cinc per cent, com a mínim, del cens de la circumscripció electoral.

Tercera Dins els sis mesos a comptar de la constitució dels òrgans de les Cambres conformement a la disposició addicional segona, s'han de presentar els nous estatuts, adaptats a aquesta Llei, per tal que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en faci l'aprovació i la inscripció. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca posarà a disposició de les Cambres, provisionalment constituïdes, un model d'estatuts perquè els serveixi de pauta.

Quarta Les Juntes de les Cambres Professionals Agràries, si els és sol·licitat i si les circumstàncies ho permeten, poden autoritzar les organitzacions sindicals agràries a utilitzar per a llurs fins propis les instal·lacions de les Cambres, sense interferir en les activitats d'aquestes. L'autorització no pot ésser atorgada amb caràcter permanent ni per períodes superiors a quatre anys.

Disposicions transitòries

Primera Mentre una Llei del Parlament no regularà la divisió territorial de Catalunya, l'àmbit territorial de les Cambres Professionals Agràries Comarcals és el de la divisió comarcal del 1936.

Segona Mentre no s'haurà produït l'adaptació estatutària prescrita en la disposició addicional tercera, els estatuts de les Cambres Professionals Agràries que han estat legalment tramitats i aprovats continuen vigents en tot allò que no s'oposa a aquesta Llei.

Tercera Els funcionaris que es transferiran a la Generalitat de Catalunya en virtut del Reial Decret de traspàs en matèria de Cambres Professionals Agràries prestaran serveis a les Cambres Professionals Agràries en la forma que s'establirà per reglament.

Quarta El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, un cop escoltada la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya, ha de determinar la forma amb què, per ministeri d'aquesta Llei, les noves Cambres Professionals Agràries se subrogaran en tots els drets i obligacions de què fins ara han estat titulars les Cambres Professionals Agràries Provincials.

Cinquena 1. Les Cambres Professionals Agràries que fins ara han desenvolupat activitats mercantils o comercials han de promoure la formació de Cooperatives per a la continuació d'aquestes activitats, les quals han d'ésser constituïdes abans dels dos anys següents a la data de constitució de la Federació de Cambres Professionals Agràries de Catalunya. 2. Aquestes Cooperatives, per ministeri d'aquesta Llei, que n'exigeix la transformació, s'entenen subrogades en tots els drets i les obligacions de què eren titulars les Cambres respecte a les activitats esmentades.

Sisena El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca també pot acordar, abans del 31 de desembre del 1987, un cop escoltades les Cambres Professionals Agràries Locals i la Cambra Professional Agrària Comarcal, la unió o fusió de dues o més Cambres Professionals Agràries Locals si constata que les finalitats i les funcions que els atribueix aquesta Llei no s'assoleixen.

Disposició derogatòria 1. Per aquesta Llei queda sense vigència a Catalunya el Decret del Govern de l'Estat 1336/77, del 2 de juny, sobre les normes reguladores de les Cambres Professionals Agràries i les disposicions que el complementen i el despleguen. 2. També queden derogades les normes dictades pel Consell Executiu de la Generalitat que s'oposen a allò que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals Primera El Govern de la Generalitat ha de dictar les disposicions oportunes pel que fa al desplegament d'aquesta Llei.

Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Boletín Oficial del Estado del Reial Decret que aprovi la transferència de competències en matèria de Cambres Professionals Agràries de l'Estat a la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 23 de juliol de 1985

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Josep Miró i Ardèvol Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR