La Llei 7/2001, de 26 de novembre, de mediació familiar de la comunitat valenciana
| Autor | Sonia Rodríguez Llamas |
| Cargo | Departament de Dret Civil Universitat de València |
| Páginas | 1-11 |
La Llei 7/2001, de 26 de novembre, de Mediació Familiar de la
Comunitat Valenciana.
Por
Sonia Rodríguez Llamas
Departament de Dret Civil
Universitat de València
Índice de contenido
1.- Nocions jurídiques prèvies: dret de família, crisis familiars i mediació....................................1
2.- Llei 7/2001 de 26 de novembre de la Comunitat Valenciana. Concepte de mediació familiar
en la norma.......................................................................................................................................3
3.- Mediació intrajudicial i extrajudicial: processos civils de nul·litat, separació i divorci.............6
4.- L'objecte de la mediació familiar: Mediació global i mediació parcial......................................7
5.- El caràcter voluntari de la mediació...........................................................................................8
6.- El principi de confidencialitat: Mediació oberta i mediació tancada.......................................10
1.- Nocions jurídiques prèvies: dret de família, crisis familiars i mediació.
Se solen identificar les crisis familiars amb les situacions conflictives de la parella casada. No
obstant això, les crisis familiars posseïxen un abast molt major, comprenent més enllà d'este tipus de
conflictes, aquells altres que afecten altres membres de la unitat familiar, diferents de la parella (per
exemple aquelles que afecten principalment les relacions patern/matern filials, o a les relacions
amb els iaios o altres parents o acostats); o bé altres tipus de conflictes, com els derivats de les
particions hereditàries que es donen també en el si de la família.
A pesar que com acabem d'apuntar el panorama és molt més ampli, la veritat és que les crisis
familiars, circumscrites a la seua accepció majoritària, coincidixen amb els suposats nul·litat,
separació i divorci. Es tracta de tres formes distintes, totes elles regulades legalment, de resoldre les
crisis familiars en el sentit apuntat. Cada una de les dites formes obeïx a distintes raons, i la seua
tramitació ha d'afrontar-se a través de procediments tècnics amb certes divergències, si bé des d'una
perspectiva teleològica, a través de tots ells es pretén resoldre legalment el conflicte matrimonial.
En este punt, ens referirem exclusivament als supòsits de separació i divorci, alhora que la nul·litat
matrimonial té una incidència quantitativa molt menor en l'orde civil, quedant, en la majoria dels
casos circumscrita a l'àmbit del dret eclesiàstic.
La separació suposa la ruptura de la convivència conjugal que no afecta el vincle, i requerix per tant
l'adaptació del règim jurídic del matrimoni i de la pàtria potestat, si és el cas, a la nova situació en
què es troben els cònjuges. En este punt és on es troba la principal diferència entre la separació i el
divorci, en la mesura que el divorci suposa a més del cessament de la convivència de la parella, amb
idèntica necessitat adaptació de la nova realitat, la ruptura del vincle matrimonial, cosa que, com ja
hem avançat, no ocorre en el cas de la separació. Conseqüència d'això és que després de la
separació, els cònjuges no poden contraure nou matrimoni, perquè seguixen units al seu cònjuge pel
vincle matrimonial, mentres que els cònjuges divorciats, si així ho desitgen, poden contraure noves
www.derechocivilvalenciano.com - Facultat de Dret – Departament de Dret Civil - Avda. dels Tarongers s/n, 46022 València. Espanya
Revista nº8
Segundo Semestre 2010
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba