Llei 12/2015, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2016
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
El Tribunal Constitucional ha establert de manera reiterada que les lleis de pressuposts tenen una funció específica i constitucionalment definida, que és l’aprovació dels pressuposts generals, i que inclou la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic, i també la consignació de l’import dels beneficis fiscals que afecten els tributs. D’això es dedueix directament que la llei de pressuposts no pot contenir matèries alienes a la disciplina pressupostària, atès que això suposaria una restricció il·legítima de les competències del poder legislatiu. Això no obstant, com assenyala el Tribunal Constitucional, s’ha de tenir en compte que el caràcter temporal dels estats de despeses i d’ingressos de la llei de pressuposts no impedeix incloure-hi altres normes de caràcter indefinit, sempre que tenguin una relació directa amb els ingressos i les despeses, que responguin a criteris de política econòmica del Govern o que serveixin per entendre o executar millor el pressupost. Aquest contingut eventual de la llei de pressuposts es justifica en el caràcter funcional d’aquesta llei, com a vehicle director de la política econòmica del sector públic, la qual cosa permet introduir-hi disposicions normatives permanents que tenen com a finalitat ordenar l’acció i els objectius de la política econòmica i financera del Govern o, dit en altres paraules, que incideixen en la política d’ingressos o de despeses del sector públic o la condicionen.
D’acord amb això, s’elabora la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2016, que, juntament amb el Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa de desplegament corresponent, constitueix el marc normatiu al qual s’ha d’ajustar l’activitat economicofinancera de la comunitat autònoma. En aquest punt s’ha de dir que es difereix un any, fins a l’exercici de 2017, la plena entrada en vigor de la nova Llei14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a fi de poder implantar íntegrament tots els processos comptables i els requeriments funcionals interns necessaris per a això.
II
Els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2016 tenen com a prioritat fonamental començar a restituir els drets bàsics dels quals s’ha vist privada la ciutadania al llarg dels darrers anys, i posen l’èmfasi en les polítiques socials amb l’objectiu de recuperar, en la mesura que es pugui, els nivells de benestar que s’han anat perdent. Malauradament, aquest objectiu està fortament condicionat pel deficient finançament de què disposen actualment les Illes Balears per exercir les seves responsabilitats competencials. L’elevat nivell d’endeutament que arrossega la comunitat autònoma, bàsicament per aquest motiu, és difícilment compatible amb el procés de consolidació fiscal establert en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, i acordat pel Consell de Ministres, que fixa un objectiu de dèficit del 0,3% del PIB per a l’any 2016.
D’aquesta manera, els pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2016 són el resultat d’una anàlisi rigorosa de les necessitats de despesa i de les fonts de finançament a l’abast de la comunitat autònoma, anàlisi que ha donat lloc a la definició d’uns objectius essencials i a l’establiment d’unes prioritats entre aquests objectius a l’hora d’assignar els recursos, sens perjudici que, així mateix, els gestors públics hagin de complir els principis generals de prudència financera, de transparència i d’eficiència en la gestió i en l’assignació d’aquests recursos.
III
Aquesta llei de pressuposts generals s’estructura en set títols. El títol I, «Aprovació dels pressuposts i de les seves modificacions», recull la part essencial dels pressuposts i consta de quatre capítols. El capítol I conté tots els estats d’ingressos i de despeses del sector públic autonòmic. Els capítols II i III regulen, respectivament, la vinculació dels crèdits i determinades normes específiques sobre les modificacions de crèdit que han d’operar durant l’exercici de 2016. I el capítol IV preveu el fons de contingència, al qual fa referència la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que s’ha de destinar a cobrir les despeses derivades de necessitats ineludibles no previstes en els pressuposts que es presentin mentre siguin vigents.
En tot cas, els estats de despeses dels pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2016 tenen en compte el límit de despesa no financera aprovat per l’Acord del Consell de Govern de 4 de setembre de 2015, i ratificat pel Parlament de les Illes Balears el dia 6 d’octubre de 2015, en compliment del que disposa l’article 30 de la Llei Orgànica 2/2012, esmentada abans, per un import màxim de 3.478.910.470 euros.
El títol II, sota la rúbrica «Gestió del pressupost de despeses», regula els òrgans competents per a l’autorització i la disposició de la despesa i per al reconeixement de l’obligació. En aquest punt es manté la secció 33, creada per primera vegada en els pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2014 i relativa als serveis comuns en matèria tecnològica, la gestió de la qual correspon al conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, de manera que la resta de serveis comuns es mantenen en la secció 31, la titular de la qual és la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques.
En el títol III, «Despeses de personal i altres disposicions», es recullen, d’una banda i en el capítol I, les normes que regulen el règim retributiu del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels membres de la Sindicatura de Comptes. Aquest capítol es completa amb les normes relatives a les indemnitzacions per raó del servei i a l’oferta pública d’ocupació —oferta que s’haurà d’ajustar estrictament al que estableixi l’Estat, amb caràcter bàsic, en la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2016—, amb la fixació del límit de les despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears, i amb determinades normes puntuals en matèria de personal amb incidència directa en les despeses que, per aquest concepte, es preveuen en els estats corresponents d’aquests pressuposts generals per al 2016.
En aquest àmbit cal destacar que, després de diversos anys de congelació retributiva, s’incrementen en un 1% les retribucions del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents, d’acord amb el que estableix la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2016, la qual cosa es fa extensiva als membres del Govern, a la resta d’alts càrrecs i als membres de la Sindicatura de Comptes, i tot això sens perjudici de l’increment retributiu inherent a la recuperació de la resta de la paga extraordinària i l’addicional, o l’equivalent, segons els casos, del mes de desembre de 2012, que, d’acord amb el que preveu la llei sobre això, pugui tenir lloc al llarg dels anys 2016 a 2018, en la mesura que les disponibilitats pressupostàries ho permetin i en el marc del pla economicofinancer vigent. En tot cas, la delicada situació de la hisenda autonòmica requereix mantenir la suspensió dels acords vigents en matèria de personal amb incidència econòmica, i també la resta de mesures en aquesta matèria que ja contenia la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2015, sens perjudici de respectar els pactes de reprogramació d’alguns d’aquests acords produïts a partir del mes d’octubre de 2015, amb efectes econòmics en determinats casos l’any 2016, i de preveure que, en cas d’una evolució favorable de la hisenda autonòmica al llarg de l’any 2016, es puguin renegociar alguns altres i aixecar determinades mesures, com ara en matèria d’acció social, a fi que puguin produir efectes econòmics, encara que sigui parcialment, en el mateix exercici de 2016.
D’altra banda, se suspèn el pagament del complement que, d’acord amb la legislació autonòmica i estatal aplicable en cada cas, s’abona als empleats públics de l’Administració de la comunitat autònoma i d’altres entitats autonòmiques fins a assolir l’import corresponent al complement de destinació establert en les successives lleis anuals de pressuposts generals de l’Estat per als directors generals de l’Administració de l’Estat. En aquest sentit, el cert és que el complement esmentat constitueix una retribució addicional que no forma part del nucli retributiu essencial propi de la relació de serveis del personal que se’n beneficia, per la qual cosa, en la mateixa línia d’altres comunitats autònomes —que fins i tot han acordat suprimir-lo—, s’entén que és susceptible de ser suspès, i això sens perjudici de la regulació definitiva que, en el marc del que estableix l’article 87.3 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, fixi la pròxima llei autonòmica de reforma de la funció pública, actualment en tramitació.
El capítol II d’aquest títol III recull diverses normes específiques en matèria de despeses, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial, com ara, entre d’altres, el límit de despesa del servei públic de comunicació audiovisual o les regles per a la contractació, amb caràcter excepcional, de personal funcionari interí o de personal laboral temporal amb càrrec als crèdits d’inversió.
El títol IV, referent a la gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària, consta de dos capítols, relatius, respectivament, a les operacions financeres i a les mesures tributàries en matèria de taxes i altres prestacions patrimonials de caràcter públic. Pel que fa al capítol relatiu a les operacions financeres, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè pugui augmentar el deute, en el marc de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sobre finançament de les comunitats autònomes, i es regulen els imports màxims dels avals que pot prestar la comunitat autònoma. Quant a les normes tributàries, es recupera la quantia de les taxes i les prestacions patrimonials públiques no tributàries de la comunitat autònoma anterior a la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2015, pel que fa a la reducció general del 20% que va fixar la llei esmentada, la qual no s’entén justificada des del punt de vista dels principis generals d’equivalència i de benefici propis de les taxes. En canvi, sí que es manté la bonificació del 100% de les taxes directament relacionades amb l’inici d’activitats empresarials o professionals distintes dels grans establiments comercials, i se suprimeixen definitivament les taxes en matèria de serveis socials relatives a les revisions dels graus de discapacitat i de dependència, ja bonificades en un 100% l’any 2015, a la qual cosa s’ha d’afegir la supressió de la taxa relativa a l’expedició de la targeta sanitària, que afecta pràcticament tothom, i el cost de la qual, per tant, s’entén que s’ha de sufragar amb la generalitat dels recursos autonòmics. A més, s’estableixen altres mesures i beneficis fiscals en l’àmbit dels imposts propis i cedits; això no obstant, la majoria d’aquestes mesures tributàries impliquen la modificació de normes vigents i, per raons de tècnica legislativa, es contenen en les disposicions finals de la llei. Així mateix, el conjunt d’aquestes mesures s’ha de completar amb les que es puguin incloure en el projecte de llei de l’impost sobre estades turístiques, que actualment es tramita.
El títol V inclou determinades normes relatives als ens instrumentals, a fi de regular certes relacions financeres internes amb l’Administració de la comunitat autònoma i de reordenar algunes entitats d’acord amb la legislació aplicable i les previsions pressupostàries respectives. En aquest darrer sentit, i en la mesura que impliquen canvis en normes que són vigents, algunes d’aquestes modificacions puntuals també es contenen en les disposicions finals de la llei.
El títol VI regula el tancament dels pressuposts, d’acord amb el que estableix l’article 63.1 del text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny. I el títol VII, i darrer, fa referència a la informació que s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears, tenint en compte ja el que disposa respecte d’això l’article 146 de la nova Llei14/2014, de 19 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb el que estableix la disposició final sisena en aquest punt.
El contingut de la llei de pressuposts generals es completa amb deu disposicions addicionals, una disposició derogatòria i setze disposicions finals. Aquestes disposicions recullen preceptes d’índole variada que no tenen cabuda al llarg de l’articulat de la llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l’aprovació dels estats de despeses i d’ingressos que nodreixen aquests pressuposts generals, de conformitat amb la doctrina que ha fixat el Tribunal Constitucional en aquesta matèria.
IV
Del conjunt del text articulat i de la resta de disposicions normatives de la llei, cal destacar que es manté la línia de centralització de les operacions d’endeutament iniciada anys enrere, de manera que les necessitats de passius financers dels ens instrumentals de l’Administració de la comunitat autònoma es puguin satisfer, preferentment, per mitjà de transferències de capital o de préstecs reintegrables atorgats per aquesta administració, i no per mitjà d’operacions d’endeutament dels ens amb entitats financeres, a fi de reduir el cost financer de l’endeutament. Amb aquesta mateixa finalitat es preveu també la possibilitat de refinançar el deute viu d’aquests ens, mitjançant qualsevol dels instruments esmentats abans o, fins i tot, mitjançant la subrogació de l’Administració de la comunitat autònoma en la posició deutora dels ens.
En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, ja s’ha indicat abans que es manté la bonificació íntegra de la càrrega tributària corresponent a les taxes directament relacionades amb l’inici de qualsevol activitat empresarial o professional, llevat únicament dels grans establiments comercials, i que se’n suprimeixen d’altres corresponents a serveis socials prioritaris. A més d’això, es creen, modifiquen i reordenen algunes altres taxes, segons els casos, fonamentalment per tal d’adaptar-les a les lleis substantives vigents en els diferents sectors d’activitat administrativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
En l’àmbit dels imposts cedits, i a més d’alguns beneficis fiscals puntuals en determinats fets imposables de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, s’augmenta el nombre de trams en l’escala de gravamen autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb efectes des del 31 de desembre de 2015, a fi de dotar-lo de més progressivitat i, amb això, reforçar la justícia tributària en el deure de contribuir, d’acord amb l’article 31 de la Constitució Espanyola. En aquesta mateixa línia, i també amb efectes des del 31 de desembre de 2015, se suprimeix la deducció autonòmica relativa a les despeses per primes d’assegurances individuals de salut i es recupera la deducció autonòmica a favor de les persones amb discapacitat —les quals s’entén que han de ser objecte d’una protecció pública especial—, sense minvar per això les millores introduïdes l’any passat en les reduccions inherents als mínims personals i familiars aplicables a aquest col·lectiu —i també als contribuents més grans de 65 anys, i al tercer i següents descendents—; també es mantenen, incrementant-les fins i tot en alguns casos, les darreres deduccions autonòmiques tendents al foment de la recerca i el desenvolupament científic i tècnic, o la innovació, i a més eficiència energètica en els consums domèstics, i també a l’estudi extraescolar de llengües estrangeres, a la qual cosa s’afegeix una nova deducció relacionada amb el foment de la llengua catalana. En l’impost sobre el patrimoni, es torna a fixar el mínim exempt en el llindar de 700.000euros i es modifica la tarifa amb criteris de progressivitat, tot això per les mateixes raons de justícia tributària exposades abans, i amb efectes també des del 31 de desembre de 2015. Per acabar, i amb aquestes mateixes finalitats de progressivitat i justícia tributària, es modifiquen l’escala relativa als tipus de gravamen aplicables a les operacions immobiliàries subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i la de l’impost sobre successions i donacions, pel que fa a les successions, amb la consegüent derogació de la deducció autonòmica aplicable als grups I i II, de manera que el gravamen efectiu per aquesta modalitat de l’impost aplicable a aquests grups no sigui proporcional respecte de la base imposable ni obviï les reduccions que donen lloc a la base liquidable, sinó progressiu, en funció dels diversos trams de la base liquidable, tot i que aquest gravamen es limita a l’1% per al primer tram de 700.000 euros.
