L'avaluació de l'impacte de les lleis a Catalunya
| Autor | Paula Ortí Ferrer |
| Cargo | Cap de l'Àrea de Millora de la Regulació a la Secretaria del Govern del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 53-70 |
Revista catalana de dret públic #64
www.rcdp.cat
L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DE LES LLEIS A CATALUNYA
Paula Ortí Ferrer*
Resum
L’article analitza l’aplicació de l’instrument d’avaluació d’impacte normatiu en l’exercici de la iniciativa legislativa
del Govern de Catalunya, així com el desenvolupament embrionari de l’avaluació de les lleis. A partir del contrast amb
els elements i les funcions que a la pràctica internacional comparada presenten l’avaluació ex ante i l’avaluació ex
post, s’exposa quin ha estat el model d’institucionalització procedimental i organitzatiu adoptat a l’Administració de la
Generalitat de Catalunya al llarg de la darrera dècada i se’n valoren els resultats d’execució.
Paraules clau: avaluació d’impacte normatiu; avaluació legislativa; avaluació ex ante; avaluació ex post; qualitat
normativa; millora de la regulació; Better Regulation.
ASSESSING THE IMPACT OF LAWS IN CATALONIA
Abstract
This article analyses the implementation of the regulatory impact assessment tool by the Government of Catalonia in
the preparation and adoption of draft laws, as well as initial progress to conduct ex post evaluation of existing laws.
Based on a comparison with the components of both ex ante and ex post impact assessment according to international
practices, it outlines the procedural and organisational institutionalisation model adopted in the Catalan Administration
over the last decade and takes stock of the results of its implementation.
Keywords: regulatory impact assessment (RIA); law evaluation; ex ante impact assessment; ex post evaluation;
regulatory quality; Better Regulation.
* Paula Ortí Ferrer, cap de l’Àrea de Millora de la Regulació a la Secretaria del Govern del Departament de la Presidència de la
Generalitat de Catalunya. Plaça de Sant Jaume, 1, 08002 Barcelona. porti@gencat.cat.
Article rebut l’01.02.2022. Avaluació cega: 15.02.2022 i 17.02.2022. Data d’acceptació de la versió nal: 20.03.2022.
Citació recomanada: Ortí Ferrer, Paula. (2022). L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya. Revista Catalana de Dret Públic,
64, 53-70. https://doi.org/10.2436/rcdp.i64.2022.3791
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 54
Sumari
1 Introducció
2 Delimitació del concepte d’avaluació d’impacte normatiu i de les seves funcions
2.1 Concepte
2.2 Funcions
3 Marc general de l’avaluació legislativa
3.1 Elements comuns i característiques generals
3.2 Avaluació ex ante versus avaluació ex post
3.3 Metodologies emprades
4 L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
4.1 Institucionalització procedimental i organitzativa
4.2 Avaluació de l’impacte ex ante dels projectes de llei: memòria preliminar i memòria d’avaluació
4.3 Avaluació legislativa ex post
4.4 Valoració dels resultats
5 Conclusions
6 Referències
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 55
1 Introducció1
L’armació de la qualitat normativa com un interès públic autònom que ha de ser millorat i protegit connecta
amb la necessitat de reforçar la legitimitat dels governs, però també amb el bon funcionament de l’economia
i el benestar dels ciutadans.2 Aquest reconeixement progressiu ha comportat una sèrie de transformacions
procedimentals i organitzatives en els estats a de garantir aquesta qualitat més enllà de la dimensió formal3
(De Benedetto et al., 2011, p. 24). L’adopció de polítiques públiques per millorar la qualitat de la regulació,4
que inclouen mètodes i processos que comprenen tot el cicle de vida de les normes –des de la seva preparació,
disseny i adopció, ns a la implementació, avaluació i revisió–, n’és un exemple.
L’avaluació d’impacte normatiu és l’eina paradigmàtica d’aquestes polítiques, que ha esdevingut un estàndard
global (Dunlop i Radaelli, 2016, p. 8). En els darrers vint-i-cinc anys, per inuència de l’OCDE i de la Unió
Europea, tots els seus estats membres i també la Comissió Europea s’han dotat d’aquest instrument d’anàlisi
amb la nalitat de millorar les intervencions públiques i l’ecàcia i eciència del dret.
En el nostre entorn no s’introdueix ns a nals dels primers anys 2000, mitjançant la incorporació d’una
memòria d’avaluació d’impacte en el procediment d’elaboració de normes del Govern, en l’àmbit de l’Estat
i en algunes comunitats autònomes.5 S’ha de destacar, en particular, la seva adopció a Catalunya, pionera
també en la creació d’una unitat especíca que vetlla per la seva aplicació i en el reconeixement formal de la
política pública de qualitat normativa o millora de la regulació.
La manca d’un marc regulador comú en relació amb els instruments d’avaluació –més enllà dels criteris
orientatius que va aportar la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible– podria explicar el baix grau
de difusió al llarg d’aquests anys (Vida Fernández, 2017, p. 498). La reforma posterior de la normativa bàsica
estatal6 que pretenia estendre amb caràcter obligatori alguns d’aquests instruments –planicació normativa,
consultes públiques o l’avaluació ex post– i reforçar els principis de bona regulació, no ha aconseguit alterar
aquesta situació. Segons va declarar el Tribunal Constitucional en la Sentència 55/2018, de 24 de maig, cap
de les mesures previstes és aplicable a la potestat legislativa de les comunitats autònomes per contràries a
l’ordre constitucional de competències, i pel que fa a la potestat reglamentària autonòmica tampoc s’apliquen
la planicació normativa i alguns aspectes de les consultes públiques.
Amb tot, en un context de creixent demanda ciutadana de transparència i rendició de comptes, sembla haver-se
renovat l’interès per les qüestions relatives a la qualitat material de les normes i, en especial, per l’avaluació.
La seva implantació, però, avança de forma lenta i desigual en les diferents administracions públiques, amb
escassos exemples en l’àmbit local, i sense cap implicació del poder legislatiu.
En aquest article es presenta una síntesi, necessàriament simplicada, del fenomen de l’avaluació de l’impacte
de les lleis –si bé el plantejament general de base és idèntic per als reglaments– i de com s’ha adaptat a
l’ordenament jurídic català. Amb aquesta nalitat primer se’n determina el concepte i les funcions habituals
en el procés prelegislatiu, alhora que s’identiquen els elements comuns i trets més característics de les
avaluacions ex ante i ex post en l’àmbit internacional. A continuació es descriu el model d’avaluació adoptat
a Catalunya en relació amb la iniciativa legislativa del Govern i se’n valoren els resultats.
1 Les opinions expressades en aquest article són responsabilitat exclusiva de l’autora.
2 Segons la deneix l’Informe Mandelkern (Mandelkern Group on Better Regulation), de 13 de novembre del 2001, p. 7 i 47.
3 Sobre la dimensió formal i material de la qualitat normativa, vegeu les anàlisis de Montoro Chiner (2001), Marcos (2009), Ponce
Solé (2009) i De Benedetto et al. (2011).
4 En l’àmbit de la Unió Europea i el seu entorn, aquest tipus de política es coneix com better regulation, mentre que l’OCDE s’hi
refereix com regulatory policy.
5 Vegeu Boix Palop i Gimeno Fernández (2020, p. 29-68) sobre aquesta qüestió.
6 Títol VI de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 56
2 Delimitació del concepte d’avaluació d’impacte normatiu i de les seves funcions
2.1 Concepte
D’entrada, la primera dicultat en aproximar-se a l’avaluació de les normes jurídiques neix de la diversitat
d’interpretacions sobre el seu contingut i signicat, així com de l’existència d’una gran varietat d’aplicacions
pràctiques. No hi ha, doncs, una denició tècnica única que permeti identicar de forma precisa i unívoca el
concepte, tot i que se’n poden identicar les principals característiques comunes i els criteris habituals en el
debat acadèmic (Auby i Perroud, 2013, p. 15), als quals ens referirem a continuació.
Tampoc no és homogènia la terminologia utilitzada. S’utilitzen de forma indistinta les expressions avaluació
normativa o legislativa i avaluació d’impacte normatiu o regulatori o legislatiu –regulatory impact
assessment (RIA)7 és la més estesa en l’àmbit internacional– per referir-se tant a les anàlisis efectuades de
forma majoritària en la fase de disseny i preparació de la norma (ex ante) com a les efectuades en la fase de
revisió (ex post). Tot i això, sovint es reserva el terme avaluació d’impacte normatiu per a l’anàlisi ex ante i
avaluació normativa o legislativa per a l’ex post. En aquest article emprem els termes com a sinònims, amb
les precisions corresponents en cada cas.
De forma genèrica, l’avaluació d’impacte normatiu s’ha denit com un marc estructurat en el qual s’efectua una
anàlisi de les opcions disponibles per desenvolupar polítiques públiques i dels avantatges i desavantatges que
es deriven de cadascuna, amb la nalitat d’aportar informació per facilitar la presa de decisions.8 Consisteix en
una estimació sistemàtica dels efectes de la legislació o de les hipòtesis de regulació pel que fa a determinades
categories d’interessats –ciutadans, empreses, administracions, etc.– i respecte d’una sèrie d’àmbits que varien
en funció dels estats (Dunlop i Radaelli, 2016, p. 4).
Aquest concepte inclou dues dimensions diferenciades –el procés i el document– que freqüentment generen
malentesos. L’activitat d’avaluar no es pot assimilar a l’elaboració d’un informe, ja que sobretot consisteix en
un procés amb una sèrie de passos analítics, en el marc dels quals s’han de plantejar preguntes, obtenir dades
i informació –en especial a través de consultes amb els afectats– i aportar evidències.9 Aquesta concepció de
procés que genera canvis a mesura que es desenvolupa depassa la idea del document que plasma l’anàlisi i
l’evidència, el qual té una rellevància clau a l’efecte de transparència i rendició de comptes (Dunlop i Radaelli,
2016, p. 4).
Un altre malentès conceptual és identicar l’avaluació d’impacte normatiu amb l’anàlisi cost-beneci (Marcos,
2009, p. 352; Auby i Perroud, 2013, p. 16; Naundorf i Radaelli, 2017). Aquesta és la metodologia habitual
emprada en alguns països –on n’esdevé l’element central–, però no ho és a la majoria.10 Altra cosa és que la
reexió es plantegi en termes dels costos i benecis que pot comportar una norma per als seus destinataris, és
a dir, dels desavantatges i avantatges, però sense que amb això s’estigui fent referència a la tècnica orientada
a la seva monetització.
Dit això, l’element metodològic és un requisit al qual es refereix la doctrina per distingir l’avaluació d’altres
operacions; tant és així que no qualsevol valoració normativa pot ser considerada com una avaluació, sinó
només l’anàlisi metòdica (Mader, 2003, p. 98).11 “L’avaluació suposa l’esforç d’analitzar els efectes de l’acció
legislativa d’una forma metòdica, comprensible, sistemàtica i imparcial; tan objectiva com sigui possible”
7 En el cas de la Comissió Europea, la denominació habitual per a l’avaluació ex ante és impact assessment (IA), ja que també inclou
propostes no normatives, en contraposició a evaluation, terme reservat per a l’avaluació ex post. El terme ex ante evaluation tan sols
s’empra en relació amb els programes de despesa.
8 Segons la deneix l’Informe Mandelkern, p. 26.
9 L’evidència es refereix a múltiples fonts de dades, informació i coneixement, incloses dades quantitatives com ara estadístiques
i mesuraments, dades qualitatives com opinions, aportacions de les parts interessades, conclusions d’avaluacions, així com
assessorament cientíc i expert (Comissió Europea, 2021, p. 5).
10 S’aplica principalment als Estats Units i al Regne Unit, però és molt poc freqüent en les avaluacions de la Comissió Europea i
dels estats membres de la Unió Europea –malgrat el que s’acostumi a indicar en moltes guies metodològiques– o a Suïssa, amb una
tradició important en avaluació legislativa (Dunlop i Radaelli, 2016; Flückiger, 2019, p. 497).
11 En el mateix sentit, Bronfman dins Pau i Vall i Pardo Falcón (2006, p. 37) i Galiana Saura (2008, p. 284, 299).
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 57
(Montoro Chiner, 2001, p. 100), si bé “el grau de cienticitat pot variar enormement d’un país a un altre”
(Auby i Perroud, 2003, p. 22) en funció de la sosticació del sistema adoptat o desenvolupat a la pràctica.
En tot cas, aquesta activitat s’ha d’efectuar i documentar amb la nalitat d’aportar evidència per facilitar la
presa de decisions –a diferència del que podria ser un estudi o informe acadèmic– (Galiana Saura, 2008, p. 279;
Naundorf i Radaelli, 2017, p. 191) i té caràcter interdisciplinari. No tan sols no és un exercici especícament
jurídic, sinó que té més a veure amb altres disciplines com la sociologia, l’economia i les ciències polítiques
i administratives.12 I és des d’aquestes perspectives, a les quals s’han afegit en els últims anys les ciències
del comportament, des d’on s’han desenvolupat la majoria d’estudis sobre l’avaluació d’impacte normatiu.
L’avaluació d’impacte normatiu es pot utilitzar per mesurar els impactes de qualsevol iniciativa normativa,
també les iniciatives legislatives d’origen parlamentari, tot i que s’aplica de forma majoritària en l’activitat
normativa dels governs. En la pràctica totalitat d’estats on s’ha implantat és un instrument emprat per dissenyar
les iniciatives legislatives del Govern, amb l’excepció dels Estats Units, on únicament es circumscriu a la
legislació secundària (OCDE, 2021, p. 74). És precisament el seu objecte el que la distingeix de l’avaluació
de polítiques públiques, encara que hi té una estreta connexió.13
2.2 Funcions
La nalitat principal de l’avaluació d’impacte normatiu és incrementar la qualitat material de les normes
en el sentit de garantir llur ecàcia i eciència, és a dir, que els objectius es puguin assolir amb els menors
costos possibles.
La funció més òbvia com a instrument d’anàlisi és, doncs, aportar evidència sobre si cal regular i com cal
regular. S’identica, en conseqüència, com una de les eines que facilita la presa de decisions. Un ús apropiat
i sistemàtic hauria de reforçar la racionalitat de la producció legislativa i, alhora, reduir la quantitat de normes
(Mader, 2003, p. 201), aspecte crucial per a la predictibilitat i conança en la llei (De Benedetto et al., 2020,
p. 45).
És també una eina de comunicació tant en l’àmbit intern com en l’extern; en especial, des d’aquesta última
perspectiva, ja que facilita el debat amb la ciutadania i la participació legítima dels grups d’interès (Dunlop
i Radaelli, 2016).
La transparència i la traçabilitat que s’aporten de tot el procés intensiquen el control del govern i la rendició
de comptes. Alhora, l’avaluació actua com una eina per a l’aprenentatge i la millora institucional, en particular
quan s’efectua respecte de l’aplicació de la llei (De Montalvo Jääskeläinen, 2017).
Així doncs, l’avaluació té funcions diferents, i la doctrina ha identicat els seus múltiples usos segons el
sistema institucional i les raons que haurien conduït a la seva adopció. En aquest sentit, en algun cas la
motivació originària hauria estat controlar els reguladors quasi independents i les agències que actuen amb
poders delegats –així, als Estats Units–,14 incrementar la legitimitat democràtica –en el cas de la Comissió
Europea– o ns i tot desregular –com ara al Regne Unit– o reduir els costos a les empreses. També s’hi
identica un patró d’ús merament simbòlic, per exemple per mostrar compliment amb la política regulatòria
que promou l’OCDE (Dunlop i Radaelli, 2016, p. 9).
Des d’un altre punt de vista, hi ha tota una línia de pensament que sosté que el fonament de l’avaluació no és
altre que garantir la implantació efectiva dels drets fonamentals mitjançant l’anàlisi dels efectes de les diverses
opcions considerades (Montoro Chiner, 2001, p. 22; Karpen, 2003, p. 62; Doménech Pascual, 2005, p. 111).
12 Segons recorda Mader (2003, p. 100), forma part de la legisprudència, com s’anomena en l’àmbit anglosaxó la ciència de la
legislació –i en concret a la legística material–, disciplina que estudia els procediments de presa de les decisions legislatives per
tal que aquest procés sigui el més racional possible. L’avaluació dels efectes de la legislació inclou una gran varietat de tècniques i
mètodes, una de les quals és l’avaluació d’impacte normatiu.
13 Tal com recorden Sainz Moreno dins Pau i Vall i Pardo Falcón (2016, p. 30) i De Montalvo Jääskeläinen (2017).
14 Vegeu les anàlisis de Revuelta (2014), Dunlop i Radaelli (2016) i Vida Fernández (2017) sobre el sistema americà.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 58
Altres raons addicionals que fonamenten l’adopció d’aquesta tècnica connecten amb la necessitat de reduir el
risc inherent a l’activitat legislativa, tenint en compte els costos que se’n deriven, la gestió de la incertesa i la
complexitat (Galiana Saura, 2008, p. 286). En el context actual de desafecció ciutadana cap a les institucions
públiques, es defensa el gran potencial de l’avaluació d’impacte normatiu per reforçar la conança dels
ciutadans.15
3 Marc general de l’avaluació legislativa
3.1 Elements comuns i característiques generals
Com s’ha dit, l’avaluació d’impacte normatiu és un instrument exible que admet diferents enfocaments. Tot
i que el seu contingut pot variar segons els països –i en funció de la rellevància dels efectes previstos–, en la
pràctica internacional el procés d’anàlisi estàndard inclou sempre una sèrie de fases amb els elements següents:
– la identicació del problema a resoldre (amb la delimitació de l’escenari base);
– la denició dels objectius perseguits en relació amb la solució del problema detectat;
– la identicació de les opcions de regulació possibles –normatives i no normatives– per assolir els
objectius (com a mínim, l’opció de no intervenir o de no modicar la situació existent);
– l’anàlisi (qualitativa i, sempre que sigui possible, quantitativa) dels impactes (costos i benecis) de
les opcions considerades;
– la comparació de les opcions de regulació considerades, i
– la implementació de l’opció de regulació escollida i el seu seguiment i avaluació posteriors.
Aquest esquema lògic, amb petites variacions, és el que ha difós de forma successiva l’OCDE (2020, p. 16)
des de la Recomanació del Consell sobre política i governança regulatòria del 2012.16 També és l’adoptat per
la Comissió Europea (2021, p. 31) en les seves avaluacions i el que recomana als estats membres de la UE.
Les característiques essencials de l’avaluació d’impacte normatiu són les següents:17
– Consisteix en una anàlisi dels efectes d’una solució determinada, o diverses, de política pública
que s’efectua sempre respecte de l’opció de no fer res, és a dir, en relació amb la situació de no
intervenir o mantenir l’statu quo. Si aquesta opció no s’examina, l’anàlisi serà molt feble.
– El procés és, doncs, eminentment comparatiu: confronta els avantatges, els desavantatges i els
riscos d’una opció respecte de l’altra.
– Implica l’anàlisi no tan sols dels efectes més directes, sinó també dels col·laterals, com ara els que
es produeixen més enllà de l’àmbit o del sector sobre el qual es planteja la intervenció.
– Incorpora de forma sistemàtica les consultes amb els interessats i afectats (ciutadans, empreses i
administracions públiques), com un marc estructurat per contrastar dades i fets.
15 Així ho assenyalen Galiana Saura (2008, p. 286) i De Montalvo Jääskeläinen (2017, p. 142). Un estudi aprofundit sobre aquesta
qüestió es pot consultar a De Benedetto et al. (2020, p. 103-169).
16 Ja el 1995 la primera Recomanació de l’OCDE sobre la millora de la qualitat de la regulació dels governs va facilitar un
qüestionari amb el disseny bàsic de l’avaluació d’impacte normatiu, que va establir les bases per a la comparació internacional. La
seva actualització el 2012 constitueix el primer marc general per mesurar l’aplicació dels instruments de millora de la regulació. Des
de llavors, l’OCDE en monitora el compliment per part dels estats mitjançant indicadors concrets en matèria d’avaluació ex ante,
avaluació ex post, consultes i òrgans de supervisió. Els resultats es publiquen cada tres anys, des del 2015, en el Regulatory Policy
Outlook. Segons s’indica en l’edició del 2021, “cap estat ha complert plenament la Recomanació” (OCDE, 2021, p. 53).
17 D’acord amb la síntesi efectuada per Naundorf i Radaelli (2017, p. 191), en línia amb les millors pràctiques identicades per
l’OCDE (2020).
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 59
– Examina no només el disseny, sinó també la seva implementació, de la qual depèn en gran mesura
l’efectivitat de la norma legal.
En la realitat aquest procés no és lineal, sinó que la informació que proporciona una de les fases pot implicar
haver de retrocedir per renar l’anàlisi anterior. Alhora, tot ha d’estar informat per la proporcionalitat: el grau
de profunditat de l’anàlisi i la complexitat de les metodologies emprades, tant si s’efectua ex ante com ex
post, dependran del tipus d’iniciativa i de la rellevància dels efectes probables.
El tipus d’efectes que és objecte d’anàlisi pot ser molt variat tant en l’àmbit econòmic com en el social i
en l’ambiental. En funció dels sistemes, pot adquirir un grau de sosticació i complexitat considerable, en
particular quan aquestes anàlisis comprenen els tres nivells de forma integrada, com és el cas de la Comissió
Europea.
El signicat de l’avaluació varia segons els criteris aplicables, condicionats per allò que disposi el marc legal o
les directrius metodològiques adoptades. Així, no és el mateix una avaluació orientada a l’anàlisi cost-beneci
–que obliga a adoptar l’opció que maximitza el beneci net– o a l’anàlisi cost-ecàcia –que obliga a l’elecció
del mitjà menys costós– que una anàlisi centrada a reduir únicament els costos derivats de les obligacions
d’informació (càrregues administratives) o els costos de compliment.
Tenint en compte que, ben aplicada, aquesta tècnica requereix temps i recursos, els esforços es concentren
en les iniciatives que tenen més impacte en la societat. Per això, en funció del model adoptat, i sobretot quan
pot resultar particularment onerosa si s’aplica una anàlisi econòmica completa de les opcions considerades,
sovint se’n limita l’ús mitjançant l’aplicació d’excepcions o de llindars (als Estats Units, només per a impactes
potencials superiors a 100 milions de dòlars; al Regne Unit, superiors a 5 milions de lliures). En altres supòsits,
com la Comissió Europea, s’aplica un principi general d’anàlisi proporcionada per modular-ne l’exigència
(OCDE, 2020, p. 20).
3.2 Avaluació ex ante versus avaluació ex post
L’avaluació d’impacte legislatiu es pot efectuar des de diferents perspectives temporals: de forma prospectiva
(ex ante) en el procediment prelegislatiu –en la fase de preparació, disseny i redacció de l’avantprojecte de
llei–, però també en el procediment legislatiu, on aquesta avaluació pot continuar eventualment en la fase de
tramitació parlamentària, com en el Parlament Europeu o la legislació francesa;18 de forma retrospectiva (ex
post), una vegada adoptada la llei, en la fase de seguiment i revisió de la seva aplicació. En un sistema ecaç
de millora de la regulació questes avaluacions estan connectades com a etapes del cicle de vida de la norma i
es complementen, de manera que una constitueix la base de l’altra (Montoro Chiner, 2001; Ponce Solé, 2009).
Els principis que s’apliquen, els criteris i les metodologies són en essència els mateixos, amb algunes
adaptacions necessàries en la fase ex post, atès que els impactes són reals i no hipotètics. A continuació
s’apunten algunes diferències en el plantejament.
a) Ex ante: amb una clara funció preventiva, per anticipar les repercussions que se’n poden derivar i els
possibles problemes d’aplicació de la norma legal, com a sistema d’alerta cap als possibles afectats i grups
d’interès.
Habitualment constitueix un requisit del procediment en la fase prelegislativa que es concreta en l’exigència
d’un informe o una memòria que acompanya el projecte de llei. En la majoria d’ordenaments la infracció
del procediment en aquesta fase no acostuma a tenir rellevància a l’efecte del control judicial,19 a diferència
del que succeeix en relació amb els reglaments del Govern, en què l’avaluació ha esdevingut un important
element de control de la discrecionalitat.20
18 El dret de la UE preveu que el Parlament Europeu pugui dur a terme les seves pròpies avaluacions, en especial en el cas de les
modicacions substancials realitzades als projectes de la Comissió Europea. La legislació francesa també ho preveu des del 2009,
però no sembla que s’hagi aplicat a la pràctica (Flückiger, 2019, p. 127).
19 La doctrina ha criticat la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, vegeu Ponce Solé (2015), De Montalvo
Jääskeläinen (2017), Vida Fernández (2017) i Embid Tello (2019).
20 Vegeu l’anàlisi de Revuelta (2014) sobre la jurisprudència espanyola, americana i europea, així com l’estudi d’Alemanno dins
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 60
Una de les principals característiques d’aquesta avaluació és que s’acostuma a efectuar de forma interna per
part dels òrgans promotors de la iniciativa (Salvi, 2013, p. 5). Per controlar la qualitat de les avaluacions,
la pràctica totalitat de governs han creat òrgans de supervisió (regulatory oversight bodies, ROBs). El
model d’ubicació central és el més difós (OCDE, 2021, p. 114), amb fórmules que aporten diferents graus
d’independència (com són l’Ofce of Information and Regulatory Affairs, OIRA, als Estats Units i el Comitè
de Control Reglamentari a la Comissió Europea). Els sistemes més avançats compten també amb òrgans de
control extern, entre els quals el Regne Unit (Regulatory Policy Committee).
b) Ex post: com a vericació dels efectes aconseguits en la realitat per la norma jurídica, des del punt de vista
de la seva efectivitat, ecàcia o eciència (Mader, 2013). Permet contrastar el contingut de l’avaluació ex ante
i les hipòtesis formulades. En la pràctica internacional hi ha nombrosos enfocaments possibles: revisions ad
hoc, orientades a principis, de gestió de l’inventari legislatiu, etc. (OCDE, 2021, p. 86).
Aquest tipus d’anàlisi és encara minoritari (OCDE, 2021, p. 53, 87). Les polítiques de millora de la regulació
s’han focalitzat en un inici en l’avaluació ex ante, i sols recentment s’han començat a interessar per l’ex post,
com en el cas de la Comissió Europea, a partir del 2015.
Amb caràcter general, les tasques posteriors al moment de l’adopció de la norma no són objecte de prescripció.
Ara bé, l’avaluació ex post es pot preveure en la llei amb una clàusula expressa, en particular quan els
impactes són potencialment importants, quan les lleis tenen característiques innovadores o si la seva efectivitat
és incerta. Un altra fórmula de revisió programada són les clàusules de caducitat (sunset legislation), que
determinen la pèrdua de vigència d’una llei condicionada per una avaluació.21 Tot i que amb una nalitat
diferent, la legislació experimental adoptada per un període limitat permet provar una determinada solució
normativa, que es sotmet a avaluació periòdica o nal.
Les avaluacions ex post s’efectuen tant de forma interna com amb suport extern. Per assegurar la coherència
de tot el sistema, els òrgans de supervisió en l’avaluació ex ante poden assumir també funcions en l’avaluació
ex post (així, a la Comissió Europea, Àustria o el Regne Unit). També el Parlament pot tenir un paper rellevant
no només en l’avaluació ex ante, sinó en l’ex post, on pot assumir múltiples tasques en funció del model
institucional triat.22
3.3 Metodologies emprades
Una part central de l’avaluació d’impacte normatiu és l’anàlisi dels impactes de les alternatives considerades i
la seva comparació, per la qual cosa l’elecció de la metodologia pel que fa a l’enfocament qualitatiu, quantitatiu
o monetari d’aquesta anàlisi és un aspecte clau.
Són múltiples les metodologies existents tant per a l’anàlisi dels impactes concrets23 com per a la comparació
dels avantatges i desavantatges de les opcions de regulació.24 La seva elecció depèn de les especicitats de
cada supòsit, de les dades disponibles i de la necessitat de dur a terme una anàlisi proporcionada (Comissió
Europea, 2021). En tot cas, la metodologia hauria de ser el més exible i senzilla possible, adaptada al context
i als recursos disponibles (OCDE, 2020, p. 22).
Per regla general, els costos són més fàcils de quanticar que els benecis. Per això algunes metodologies
més senzilles, com la dels costos de compliment o el model de costos estàndard en relació amb el mesurament
Auby i Perroud (2013).
21 Alerten sobre eventuals problemes de seguretat jurídica De Montalvo Jääskeläinen (2017) i Embid Tello (2019).
22 Vegeu l’Informe del Parlament Europeu Better Regulation practices in national parliaments, 2020, a partir de les dades de trenta-
set parlaments europeus i el Parlament canadenc.
23 Per exemple, la Comissió Europea (2021, Toolbox, capítol 3) facilita mètodes detallats en relació amb més d’una quinzena
d’àmbits: objectius de desenvolupament sostenible; competitivitat sectorial; recerca i innovació; “Test pime” (petites i mitjanes
empreses); competència; mercat interior; prevenció del frau; comerç exterior i inversió; administració digital; drets fonamentals i
promoció de la igualtat; ocupació, condicions laborals, distribució de la renda, protecció social i inclusió; educació, formació, cultura
i joventut; impactes sobre la salut; consumidors; impactes territorials; etc.
24 Des de simples comparacions d’impactes positius i negatius ns a metodologies més complexes, com l’anàlisi cost-beneci, cost-
ecàcia, multicriteri, l’anàlisi de risc-risc, així com la modelització de riscos incerts (OCDE, 2020).
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 61
de les càrregues administratives, són molt populars, i sovint són un primer pas cap a l’aplicació d’altres de
major complexitat.
L’elecció de la metodologia també és un aspecte controvertit, ateses les limitacions conegudes de l’anàlisi
econòmica i, en concret, de l’anàlisi cost-beneci. La dicultat que presenten la quanticació monetària
dels benecis i el mesurament dels impactes distributius, o la impossibilitat d’aplicar la lògica econòmica a
decisions basades en valors o que generen impactes a llarg termini per a la societat i les generacions futures
de difícil valoració són algunes de les crítiques habituals.25
Aquest tipus d’arguments s’esgrimeixen per qüestionar la legitimitat de l’avaluació o per desacreditar la seva
adopció (Vida Fernández, 2017; Embid Tello, 2019). Ara bé, ni l’anàlisi és només econòmica ni l’avaluació
i l’aplicació de determinades metodologies poden substituir la decisió política. Aquestes no supleixen la
ponderació necessària entre valors i preferències que implica l’adopció de decisions normatives (De Benedetto
et al., 2011; Naundorf i Radaelli, 2017). Si l’avaluació actua com una tècnica de suport, no sembla que aquestes
crítiques puguin tenir fonament sucient, ja que la utilitat de la informació que s’aporta resta fora de discussió.
En tot cas, la tendència que s’està imposant és la d’una visió pragmàtica i realista de l’avaluació d’impacte
normatiu que no busca una precisió metodològica absoluta ni posa el focus en la quanticació de tots els
impactes, sinó en l’anàlisi lògica i global de la intervenció.26
4 L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
4.1 Institucionalització procedimental i organitzativa
A Catalunya l’avaluació d’impacte normatiu s’ha institucionalitzat en relació amb la iniciativa legislativa del
Govern –i també la seva potestat reglamentària– tant pel que fa al procediment27 que l’ordena com respecte de
l’organització administrativa que vetlla pel compliment dels seus requeriments. Alhora, aquest reconeixement
formal ha anat acompanyat de l’adopció explícita d’una política pública de qualitat normativa,28 d’acord amb
les recomanacions internacionals.
La introducció d’aquesta tècnica en el procediment d’elaboració de disposicions legals s’ha concretat en
l’obligació d’elaborar una memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades respecte de totes
les iniciatives –tret dels decrets llei– que valori com a mínim: l’impacte pressupostari; l’impacte normatiu
en termes de simplicació administrativa i de reducció de càrregues administratives per a les empreses i
els ciutadans; l’impacte de gènere, i l’impacte econòmic i social amb els costos i els benecis per als seus
destinataris i per a la realitat socioeconòmica.
Aquesta memòria va ser la principal novetat de la reforma operada per la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim
jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya (Mir Puigpelat, 2012),29 la qual sotmet
als mateixos estàndards d’anàlisi els avantprojectes de llei (art. 36.3.b de la Llei 13/2008, del 5 de novembre,
de la presidència de la Generalitat i del Govern –en la redacció donada per la disposició nal tercera, apartat
tercer, de la Llei 26/2010–) i els reglaments (art. 64.3 de la Llei 26/2010).
Un pas anterior en el cas dels avantprojectes de llei havia estat exigir, per a la seva tramitació, l’acord previ
del Govern sobre l’oportunitat de la iniciativa (art. 36.2 de la Llei 13/2008), el qual es fonamenta en una
memòria preliminar sobre la necessitat que motiva la intervenció.30
25 Sobre la controvèrsia històrica als Estats Units, vegeu l’anàlisi d’Ackerman dins Auby i Perroud (2013, p. 119-159).
26 Vegeu la proposta de Jacobs (2016, p. 78-89).
27 Per a una anàlisi completa del procediment d’elaboració dels avantprojectes de llei del Govern i la seva evolució, vegeu Capelleras
González (2016).
28 Sobre l’adopció d’aquesta política, que ha estat considerada una bona pràctica per l’OCDE, vegeu Canals Ametller (2014) i Ortí
Ferrer (2017 i 2020).
29 S’atenen així les recomanacions formulades per la Comissió Jurídica Assessora en el Dictamen 233/2007, de 27 de setembre, i
pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, v. les conclusions de l’estudi de Prats i Torres (2006).
30 Introduïda per l’Acord del Govern de la Generalitat de 2 d’abril de 2007 sobre l’elaboració dels avantprojectes de llei, el seu
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 62
La implantació d’aquesta “tècnica de bon govern”31 ha estat gradual i pot exemplicar l’evolució teòrica de
les metodologies d’anàlisi a Europa, focalitzades primer en la tècnica legislativa –de la qual el grup Gretel
va ser un gran exponent– i en l’ús de checklists, de la mateixa manera que en el Manual d’elaboració de
normes de la Generalitat del 1992. Més tard s’apliquen mecanismes d’anàlisi de caràcter sectorial, com ara
la memòria o estudi econòmic de la Llei 13/1989 –limitat a l’anàlisi pressupostària– o l’informe d’impacte de
gènere de la Llei 4/2001, i s’avança cap al mesurament d’impactes com es fa en l’informe d’impacte normatiu
relatiu a les càrregues administratives de les empreses regulat al Decret 106/2008, de 6 de maig.32 Aquest
procés culmina amb la implantació d’una anàlisi integral que, per la seva amplitud, pretén alinear-se amb els
sistemes d’avaluació integrada, com el de la Comissió Europea (Canals Ametller, 2014; Ortí Ferrer, 2016).
L’avaluació d’impacte normatiu s’ha reforçat tant pel que fa als mecanismes de participació amb els quals es
vincula com per la progressiva incorporació de la idea de cicle continu de regulació i de la petjada legislativa.
A més dels mandats generals sobre qualitat normativa i d’adequació als principis de bona regulació que conté
la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern –molt
similars als de la Llei d’economia sostenible–, destaquen en aquesta mateixa Llei: l’obligació de publicar
les avaluacions ex ante –amb la valoració dels tràmits participatius i de la intervenció dels grups d’interès– i
ex post (art. 10), així com de garantir-ne la participació en ambdós processos (art. 64.3); o la possibilitat de
promoure proves pilot abans d’adoptar una norma (art. 64.4), com ja va preveure la Llei 13/1989. Especialment
rellevant ha estat la introducció de la planicació de l’activitat legislativa del Govern i de les consultes
públiques prèvies a l’elaboració dels avantprojectes de llei –que s’ha optat per mantenir malgrat l’STC
55/2018–,33 ja que anticipen i potencien l’activitat d’avaluació legislativa.
La necessitat d’articular de forma més coherent totes aquestes mesures, a d’incrementar-ne l’efectivitat i
simplicar-ne la tramitació, ha motivat els treballs actualment en curs per a una nova reforma del procediment
d’elaboració de normes.34
En paral·lel a la introducció de l’avaluació d’impacte normatiu, i per tal d’assegurar-ne la implantació real i no
només teòrica, es crea una unitat especíca amb la missió de promoure la cultura de la millora de la regulació
i les seves eines a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. La Direcció de Qualitat Normativa –en
l’actualitat, l’Àrea de Millora de la Regulació (AMR)–,35 ubicada al Departament de la Presidència i sota la
dependència de la Secretaria del Govern, va ser la primera unitat a l’Estat d’aquestes característiques.
La seves funcions principals són prestar assistència tècnica i assessorament als departaments en la realització
de les avaluacions d’impacte normatiu, elaborar i difondre directrius i metodologies, així com vetllar per la
qualitat de les avaluacions efectuades. Tot i això, no es congura formalment com un òrgan de supervisió,
sinó més aviat de suport, un model d’organització molt aconsellable en l’estadi inicial d’aplicació i que no
exclou que pugui ser completat més endavant amb control extern.
contingut no ha variat en essència, tot i que ha sofert diverses modicacions; en particular, el 2017, per adaptar formalment els seus
enunciats a de facilitar el tràmit de consulta pública prèvia, i el 2019, per mantenir aquesta obligació amb posterioritat a l’STC
55/2018.
31 Segons la qualica el preàmbul de la Llei 26/2010.
32 Adoptat en el context de la transposició de la Directiva de serveis i dels plans de reducció de càrregues administratives, es
considera la primera forma d’avaluació d‘impacte normatiu en el procediment d’elaboració de normes del Govern. Aquest informe
havia de quanticar les càrregues administratives per a les empreses i plasmar com s’havien seguit els principis de bona regulació,
els criteris i les recomanacions establerts a la Guia de bones pràctiques per a l’elaboració i la revisió de normativa amb incidència
en l’activitat econòmica, aprovada per l’Acord del Govern de 13 d’abril de 2010.
33 La planicació legislativa no disposa de regulació pròpia, mentre que les consultes públiques s’apliquen segons disposa l’Acord
del Govern de 22 de gener de 2019, relatiu a l’oportunitat de les iniciatives legislatives del Govern i a la seva consulta pública.
34 Tal com expressa la memòria preliminar sobre l’avantprojecte de llei del procediment d’elaboració de normes que va ser sotmesa
a consulta pública prèvia el novembre del 2019 al portal Participa.gencat.cat.
35 Aquestes funcions s’atribueixen, el 2011, a l’Ocina de Govern, i a partir del 2016, a la Direcció General de Coordinació
Interdepartamental –ambdues unitats directives amb la mateixa dependència i rang–, que les exerceixen a través de l’Àrea de Millora
de la Regulació. Amb posterioritat, l’article 39.3 del Decret 19/2022, de 8 de febrer, de reestructuració del Departament de la
Presidència, adscriu l’Àrea de Millora de la Regulació directament a la Secretaria del Govern.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 63
Per tant, l’avaluació de les iniciatives legislatives a Catalunya és només una activitat del Govern. El Parlament
no hi té cap vinculació, més enllà de ser receptor d’informes sobre l’execució o el compliment de determinades
lleis. Això deixa oberta la possibilitat de desenvolupar els seus propis procediments d’avaluació ex ante36 –com
a continuació de les avaluacions dels projectes de llei del Govern en el cas d’esmenes substancials durant la
seva tramitació legislativa, però també la realització d’avaluacions que acompanyin les proposicions de llei i
les iniciatives legislatives populars– i ex post, amb diverses fórmules procedimentals i organitzatives possibles.
4.2 Avaluació de l’impacte ex ante dels projectes de llei: memòria preliminar i memòria d’avaluació
Tal com s’ha apuntat, l’avaluació d’impacte en relació amb les iniciatives legislatives del Govern s’articula
en dues fases diferenciades: una avaluació preliminar, que hauria d’ajudar a adoptar la decisió d’iniciar
el procediment d’elaboració, i una avaluació de l’impacte de les mesures proposades, que continua ns a
l’elaboració –i si escau, aprovació– de l’avantprojecte de llei.
Les memòries que documenten el resultat de l’avaluació segueixen una mateixa seqüència lògica a partir
dels elements següents: problema, objectius, opcions, impactes, comparació d’opcions, implementació de la
proposta i avaluació posterior. Ara bé, en el cas de la memòria preliminar, l’anàlisi és molt simplicada, atès
el moment en què es desenvolupa, i només inclou una primera aproximació sobre el problema que motiva la
intervenció, els objectius generals de la iniciativa, les opcions que a grans trets s’està plantejant adoptar –una
de les quals requereix l’adopció d’un avantprojecte de llei– i els efectes que se’n podrien derivar.
La introducció del mecanisme de consulta pública prèvia ha permès estructurar millor i connectar ambdues
fases, de manera que ara l’Administració pot contrastar el diagnòstic inicial, copsar l’acceptació de les
solucions identicades (Araguàs Galcerà, 2019, p. 100) i obtenir informació i dades per aprofundir en l’anàlisi.
Així, almenys des d’un plànol teòric, a Catalunya aquesta consulta s’ha articulat de forma clara a partir d’una
avaluació preliminar –en línia amb les avaluacions inicials d’impacte (inception impact assessments) de la
Comissió Europea–37 on les opcions de regulació encara estan obertes, tot i que n’hi hagi una de preferida.38
Alhora, s’ha apostat per la seva generalització39 i s’ha previst que el seu disseny hagi de complir uns estàndards
mínims de qualitat que s’examinen abans de la seva publicació.40
La novetat que aporta l’avaluació rau precisament en la dimensió analítica que incorpora, mitjançant un
procés que precedeix l’elaboració de la norma i no coincideix exactament amb el procediment tradicional
(Canals Ametller, 2019). Aquest enfocament analític per fases, deduït de la pràctica comparada, s’ha anat
incorporant de forma progressiva des del 2014, a partir de les pautes metodològiques de l’Àrea de Millora
de la Regulació.41
36 En línia amb el que suggereix l’OCDE (2020, p. 22). Alhora, la Comissió Jurídica Assessora, en el Dictamen 98/2016, de 21
d’abril, ha armat:
Les cauteles de tècnica legislativa que s’apliquen als avantprojectes i projectes de llei són un paràmetre que es pot aplicar
a les proposicions de Llei d’una manera analògica, per tal de garantir, precisament, que el seu objecte sigui determinat i
homogeni, tal com exigeix l’article 110.1 del Reglament del Parlament.
Val la pena remarcar que aquest dictamen es basa en una ponència inicialment assignada a María Jesús Montoro, que va redactar la
proposta que recull el dictamen. Aquesta autora, precursora al nostre país de l’avaluació legislativa, ja havia cridat l’atenció sobre la
necessitat d’implicar el Parlament en l’avaluació de les normes (Montoro Chiner, 2001, p. 100).
37 Des de nals del 2021 han quedat integrades en la convocatòria de dades (call for evidence) (Comissió Europea, 2021, Toolbox,
capítol 7).
38 A diferència de l’enfocament justicatiu de l’adopció de la iniciativa adoptat per l’Estat (art. 26.2 Llei 50/1997, de 27 de novembre,
del Govern) o altres comunitats autònomes a partir de l’article 133.1 de la Llei 39/2015.
39 L’Acord del Govern de 22 de gener de 2019 només n’exceptua les iniciatives estrictament organitzatives, pressupostàries o quan
estigui justicat per raons greus d’interès públic. En contraposició, les excepcions són molt més àmplies en el cas de les iniciatives
reglamentàries (art. 66.bis Llei 26/2010).
40 Entre altres aspectes, la Instrucció de 8 de març de 2021, per a la tramitació d’una consulta pública prèvia a l’elaboració d’una
norma i la seva publicació al portal Participa.gencat.cat, recomana que la consulta dels avantprojectes de llei tingui una durada
mínima d’un mes, tal com s’ha previst legalment per als reglaments, encara que l’Acord del Govern de 22 de gener de 2019 només
hagi establert un termini mínim de quinze dies.
41 Les Recomanacions sobre el contingut de la memòria d’avaluació (2021) –que substitueixen i amplien una versió anterior del
2014– i sobre la identicació dels impactes (2019) –que adapten part de les directrius de la Comissió Europea.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 64
Cal tenir present que l’article 36.3.b de la Llei 13/2008 –que no ha estat objecte de desplegament reglamentari–
es limita a preveure el contingut mínim de la memòria d’avaluació pel que fa al tipus d’impactes que han de
ser objecte d’anàlisi, però no conté cap referència a la resta dels elements de l’anàlisi.
D’acord amb aquesta disposició legal, la memòria s’estructura en “informes” diferenciats en funció del tipus
d’impacte, cosa que no resulta intuïtiva ni congruent amb la idea de procés d’anàlisi comparativa d’opcions
implícit a l’avaluació d’impacte normatiu. De fet, aquesta conguració ha generat nombrosos equívocs en els
primers anys, en haver-se interpretat de forma errònia que la memòria és una mera agrupació d’informes que
ns i tot poden elaborar unitats administratives diferents o amb competències en la matèria (Ortí Ferrer, 2020,
p. 221). A de facilitar un millor encaix mentre no es modiqui aquesta previsió, les directrius metodològiques
remarquen aquesta concepció de document únic que aporta una valoració global i que ha de reectir de
forma interrelacionada l’anàlisi dels impactes de les opcions considerades, encara que tinguin un tractament
diferenciat en els informes.
Tenint en compte que les memòries d’avaluació s’han d’efectuar en tots els supòsits, aquestes directrius
remarquen la necessitat de graduar la intensitat i profunditat de l’anàlisi a la rellevància de la iniciativa i
dels efectes probables. Això suposa que, a priori, l’avaluació dels avantprojectes de llei concentri molts dels
esforços.
Pel que fa al tipus d’efectes objecte d’anàlisi, a la pràctica s’ha interpretat que la referència als impactes
econòmics i socials inclou també els ambientals, encara que l’article 36.3.b de la Llei 13/2008 no els mencioni
de forma expressa.42
L’anàlisi s’ha focalitzat en l’impacte de les càrregues administratives en les empreses –que es quantica de
forma sistemàtica–, l’afectació de la competència i els impactes de les empreses de menor dimensió (Test de
pimes43). Amb la voluntat d’anar ampliant aquest espectre, les pautes metodològiques animen a prendre en
consideració els impactes socials, com ara respecte de la infància i l’adolescència, la protecció de dades, la
integritat pública44 o la sostenibilitat ambiental.
Pel que fa als efectes jurídics, a més d’examinar la possible afectació sobre l’exercici de drets fonamentals,
s’analitzen principalment els relatius a les diverses tècniques d’intervenció administrativa i les mesures
de simplicació de l’ordenament jurídic. Tot i això, el nucli de l’anàlisi jurídica no consta en la memòria
d’avaluació, sinó en l’informe dels serveis jurídics i en la memòria general. És en aquest document –previst a
l’article 36.3.a de la Llei 13/2008– on s’examinen les qüestions relatives a la validesa formal, com són l’anàlisi
de la competència de la Generalitat o la llista de disposicions afectades.45 Així doncs, el model d’avaluació
d’impacte normatiu adoptat a Catalunya no es centra en la dimensió jurídica –aspecte que té molt pes a l’Estat
o a França–, sinó en l’anàlisi dels efectes probables en la realitat socioeconòmica.
Quant a la metodologia aplicable, val a dir que el marc legal no exigeix una justicació econòmica basada en
l’aplicació de la metodologia de l’anàlisi cost-beneci. Malgrat la interpretació que n’han fet alguns autors,46
la referència que s’hi incorpora als “costos i benecis” s’ha d’entendre més aviat com un marc analític orientat
a organitzar de forma sistemàtica la informació rellevant, ja sigui quantitativa o qualitativa (Salvi, 2013, p.
18). Les directrius esmentades remeten a les diverses metodologies aplicables en funció de cada supòsit. En
tot cas, requereixen que la memòria d’avaluació inclogui una valoració qualitativa dels impactes i, quan sigui
possible i proporcionat, també quantitativa. En aquest sentit, es suggereix que la comparació de les opcions
42 Aquesta referència explícita als impactes ambientals s’ha incorporat en relació amb les avaluacions preliminars que són objecte
de consulta prèvia (tant l’Acord del Govern de 22 de gener de 2019 com, pel que fa als reglaments, l’article 66.bis Llei 26/2010).
Cal destacar que el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible ja va recomanar que s’inclogués aquesta dimensió, tal com
es recull a Prats i Torres (2006).
43 Aprovat per Acord del Govern d’11 de febrer de 2014.
44 A de promoure l’anàlisi d’aquest impacte, el 2021 l’AMR ha adoptat unes pautes especíques.
45 De forma similar, a la Comissió Europea i el Regne Unit es prepara un explanatory memorandum, i a Itàlia, una anàlisi
tecniconormativa.
46 Revuelta (2014, p. 96) sosté que tant la normativa vigent com la predecessora preveuen aquest mètode d’anàlisi, encara que no
s’estaria aplicant, a la pràctica. En el mateix sentit, Vida Fernández (2017, p. 498).
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 65
incorpori, sempre que els impactes siguin mínimament rellevants, un quadre de síntesi amb els principals
efectes positius i negatius de les opcions considerades.
Pel que fa al control de qualitat d’aquestes avaluacions, l’Àrea de Millora de la Regulació fa el seguiment
de les memòries preliminars i les memòries d’avaluació que es publiquen al Sistema d’Informació, Gestió i
Tramitació dels Documents de Govern (SIGOV), encara que l’activitat de supervisió es focalitza en aquelles
de major transcendència o amb impactes previsiblement signicatius. Amb aquesta nalitat, fa observacions
i propostes dirigides a millorar la qualitat de l’anàlisi com a part de l’assistència tècnica que dispensa a les
unitats promotores, ja que, a diferència d’altres unitats, la seva intervenció no s’ha articulat mitjançant la
introducció d’un informe preceptiu en el procediment.47 En especial, les observacions es traslladen en dos
moments: abans de la consulta pública prèvia, respecte de l’avaluació preliminar i el disseny de la consulta
pública, i, una vegada iniciada la tramitació del projecte normatiu, sobre la memòria d’avaluació d’impacte
i, si escau, sobre el projecte. Segons reecteixen els seus indicadors,48 les observacions es refereixen a
tots els elements del procés d’avaluació, però es posa més èmfasi en en les preguntes clau de l’avaluació
–sobretot, quin és el problema i per què és un problema– i en l’examen d’alternatives per garantir que, com
a mínim, l’opció proposada és millor que “no fer res”.
4.3 Avaluació legislativa ex post
A Catalunya l’avaluació de les lleis s’ha desenvolupat molt poc, en línia amb la tendència global. A diferència
de l’avaluació d’impacte ex ante, no s’han establert procediments especícs per a l’avaluació de les lleis una
vegada aprovades.49 Tot i això, des del 2015 les memòries d’avaluació inclouen un apartat sobre les mesures de
seguiment, aplicació i avaluació ex post que hauria de conduir a un aplicació més sistemàtica. De moment, les
avaluacions legislatives han estat puntuals i quasi sempre amb enfocaments sectorials,50 més que de vericació
del grau d’ecàcia o d’eciència assolida per la norma.
Destaquen les revisions per a la simplicació dels procediments i tràmits administratius relatius a l’exercici
d’activitats econòmiques i la reducció de càrregues administratives i temps de tramitació.51 Alhora, des d’una
perspectiva de manteniment de l’estoc legislatiu s’ha de remarcar la revisió de la vigència de la totalitat de les
normes amb rang de llei, que va comportar una derogació sense precedents.52 Una de les nalitats d’aquest
procés de simplicació ha estat precisament facilitar l’avaluació legislativa.
Al llarg de la darrera dècada s’ha començat a estendre el nombre de lleis que incorpora clàusules d’avaluació
ex post especíques, les quals inclouen diferents tipus de requeriments: des de l’emissió d’informes sobre
l’aplicació i el grau de compliment53 a mesures de seguiment que requereixen la presentació d’informes
periòdics, ns a avaluacions completes des de diverses perspectives.
47 Com és el cas de l’Ocina de Coordinació i Qualitat Normativa del Ministeri de la Presidència, que emet l’informe previst a
l’article 26.9 de la Llei 50/1997, o de les ocines creades a la Comunitat de Madrid i a la Junta de Castella i Lleó.
48 Disponibles al web del Departament de la Presidència. Sobre les deciències habituals de les memòries d’avaluació en
l’Administració de la Generalitat, vegeu l’anàlisi d’Ortí Ferrer (2016, 2020). En l’àmbit de l’Estat es pot consultar Sánchez et al.
(2019).
49 L’únic procediment previst ha estat l‘informe d’impacte normatiu introduït pel Decret 106/2008 en relació amb càrregues
administratives, que també es refereix a l’avaluació de l’aplicació de les lleis en vigor. En consonància, la Guia de bones pràctiques
va ser concebuda tant per a l‘elaboració com per a la revisió de normes amb incidència en l’activitat econòmica. Ara bé, a la pràctica
les revisions efectuades s’han traduït en l’inici d’un nou procediment, sense que s’hagin formalitzat en un informe d’avaluació ex
post.
50 Per exemple, les efectuades per part de l’Autoritat Catalana de la Competència des de la perspectiva de l’afectació de la
competència, o pel consorci Ivàlua en l’àmbit de l‘avaluació econòmica, per encàrrec dels departaments.
51 Per facilitar aquest tipus d’anàlisi es va crear el 2012 el Sistema d’informació de càrregues administratives (SICAD). Aquesta
base de dades que alimenta l’AMR permet fer el seguiment dels mesuraments ex ante i serveix de paràmetre per avaluar ex post. Es
pot consultar a través de la intranet departamental.
52 D’acord amb l’informe de resultats del Pla de simplicació 2016-2017 –aprovat per l’Acord GOV/114/2016, de 2 d’agost–, es
van revisar les 624 normes amb rang legal vigents l’any 2016 –segons el Portal Jurídic de Catalunya– i se’n van derogar de forma
expressa 161, obsoletes.
53 En són un exemple les avaluacions successives de la Llei 19/2014 –d’acord amb els articles 91 i 92, que s’atribueixen la potestat
d’avaluació al Síndic de Greuges de Catalunya–, tot i que el mecanisme previst s’assimila més aviat a un control del compliment que
d‘avaluació en sentit estricte.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 66
Un primer pas en la necessària programació de les avaluacions ex post s’ha produït amb la incorporació en
el Pla normatiu del Govern 2021-202354 d’un apartat especíc on es detallen les que es preveu efectuar, en
termes generals, en compliment de clàusules expresses. A diferència de la planicació normativa de l’Estat,
no s’hi identiquen quins dels projectes normatius han de ser objecte d’avaluació ex post, aspecte que ha
estat criticat per algun autor,55 sinó quines de les normes vigents seran avaluades en el període en curs. Tot
i que la majoria de les previsions legislatives incloses són més aviat mesures de seguiment que d’avaluació
pròpiament dites, la seva programació hauria d’incentivar el compliment efectiu de les clàusules d’avaluació
ex post i la rendició de comptes posterior.
4.4 Valoració dels resultats
L’aplicació al llarg d’una dècada de la tècnica de l’avaluació d’impacte normatiu en relació amb els
avantprojectes de llei ha permès constatar nombrosos progressos, però també problemes –comuns en la
pràctica comparada–,56 que incideixen en la seva efectivitat. Tot i que no es pot concloure en quina mesura
està contribuint a millorar la qualitat normativa –serà mitjançant les avaluacions ex post corresponents que
es podrà considerar si han incrementat l’ecàcia i eciència de les iniciatives legislatives del Govern–, és
possible qüestionar-se el seu funcionament en relació amb alguns dels principals objectius que persegueix.
En primer lloc, cal plantejar-se si les avaluacions d’impacte normatiu permeten aportar evidència. Sens
dubte, la informació sobre la iniciativa legislativa s’ha incrementat de forma notable, en especial arran de la
sistematització i homogeneïtzació dels continguts de la memòria d’avaluació. Ara bé, la base tècnica de les
avaluacions és força limitada, en particular l’anàlisi del problema o les relacions causals que s’estableixen
entre els diferents elements. L’examen dels impactes és encara insucient, si bé l’anàlisi qualitativa s’està
ampliant de forma progressiva i les anàlisis quantitatives –circumscrites als efectes sobre l’organització i
el pressupost de l’Administració de la Generalitat i a les càrregues administratives de les empreses– estan
avançant cap al mesurament dels diversos costos de compliment.
En aquest sentit, a més dels obstacles tècnics propis de l’avaluació, com els relatius a l’obtenció de dades, pesa
per damunt de tot una cultura jurídica formalista i la manca d’experiència en l’anàlisi econòmica del dret. Val a
dir que aquestes dicultats es poden superar amb el temps, amb més formació, expertesa i disposició d’equips
més interdisciplinaris. Alhora, la disponibilitat creixent de dades obertes, les noves tècniques d’estadística,
les possibilitats que ofereix la intel·ligència articial, així com un ús més efectiu dels tràmits de participació
poden millorar les avaluacions (Naundorf i Radaelli, 2017; Canals Ametller, 2019). En qualsevol cas, per
més incompletes que puguin ser la informació o les dades que s’aporten en les memòries d’avaluació, el salt
qualitatiu respecte de les memòries tradicionals és considerable.
En segon lloc, es pot reexionar sobre la utilitat de les avaluacions a l’hora de frenar la inació legislativa.
La tendència a regular arrelada en la nostra cultura administrativa i política –l’anomenada “crisi de la llei”–
és difícil de combatre només amb l’adopció d’una tècnica d’anàlisi que no es pot abstreure del context
institucional ni del caràcter polític del procés normatiu. Caldrà seguir treballant perquè s’assumeixi plenament
la funció de l’avaluació com a garantia de l’ecàcia de la norma i es superi la concepció de simple ritual57 o ns
i tot d’obstacle. En aquest sentit, són il·lustratius l’increment del nombre de proposicions de llei en els últims
anys, com a resposta a la major complexitat i temps de tramitació del procediment prelegislatiu –als quals
també han contribuït les tècniques de millora regulatòria–, així com el recurs habitual al decret llei, que tampoc
no requereix una avaluació prèvia. Per evitar aquesta mena de “fugida del procediment normatiu”, també
54 Aprovat per l’Acord del Govern de 19 d’octubre de 2021.
55 Segons l’opinió de Canals Ametller (2019, p. 96), aquest tipus de vinculació és massa rígida i limita la potestat legislativa del
Congrés.
56 Resulta il·lustrativa l’anàlisi de Carroll (2010) sobre les dicultats en alguns dels sistemes més avançats d’avaluació d’impacte
normatiu com el d’Austràlia o el Regne Unit. Sobre aquest últim, vegeu l’informe del Regulatory Policy Committee Impact
assessments: room for improvement?, d’agost del 2020.
57 L’avaluació d’impacte normatiu hauria de determinar en quina mesura l’acció legislativa del Govern pot contribuir a la solució
del problema. Això resulta impossible quan la denició del problema, en lloc de consistir en un diagnòstic de la situació de partida,
s’orienta a justicar una intervenció normativa; per exemple, quan el problema es deneix com la manca de regulació normativa –en
concret, perquè no s’exigeix una autorització administrativa–, l’avaluació s’inicia de la forma que hauria de concloure (Jacobs, 2016,
p. 83).
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 67
caldria simplicar determinats requisits, a d’evitar duplicitats i tràmits innecessaris o desproporcionats.58
Una altra qüestió diferent és que l’avaluació d’impacte normatiu tingui difícil encaix amb la gestió de la
urgència, segons ha evidenciat la crisi sanitària mundial per la covid-19, en què la pràctica totalitat d’estats
membres de l’OCDE i la Comissió Europea han hagut d’obviar o simplicar molt els processos d’anàlisi prèvia
(OCDE, 2021, p. 83). Tots aquests dècits que poden conduir a l’adopció de normes innecessàries s’haurien
de compensar, en qualsevol cas, mitjançant un seguiment acurat de la seva aplicació i posterior avaluació.
Una millor connexió entre l’avaluació i la planicació normativa –que haurien de començar al més aviat possible–
pot contribuir a racionalitzar la producció de les iniciatives legislatives del Govern; planicar l’activitat normativa
en el sentit d’un programa de treball que està condicionat al resultat de les avaluacions que es duguin a terme,
i no com un compromís d’aprovació. Sembla que això també hauria de ser compatible en el cas dels mandats
legislatius presents en les resolucions i mocions aprovades al Parlament i en altres lleis.59 Alhora, incentivar a
avaluar l’aplicació de la legislació vigent i els seus efectes abans de promoure una nova iniciativa legislativa
–en línia amb el principi “evaluate rst” de la Comissió Europea– no només incrementaria la racionalitat,
sinó que podria reduir el nombre de normes.60
En tercer lloc, es pot valorar el seu funcionament com a instrument de comunicació i de transparència. La
publicació de les memòries preliminars és el primer tret de sortida per a la participació de la ciutadania, els
sectors afectats i els grups d’interès. Tot i això, sovint no s’aprota sucientment per establir-hi un diàleg
i sobretot per obtenir informació i dades, la qual cosa diculta l’avaluació però també en pot comprometre
l‘acceptació i el compliment futur (Ponce Solé, 2015, p. 93). La participació encara és molt baixa, la qual
cosa evidencia la necessitat d’enfocar millor les consultes –com ara fent un bon ús de les excepcions per
evitar consultes innecessàries– i millorar les avaluacions que serveixen de base a tots els tràmits participatius
(Cierco Seira i Ropero Vilaró, 2017, p. 123). A aquest efecte, resulta fonamental el desenvolupament d’una
comunitat crítica d’agents econòmics i socials que incentivi la qualitat de les memòries d’avaluació (Ortí
Ferrer, 2017). A mesura que s’incrementa la consistència de les avaluacions, també ho fa el seu potencial com
a suport en la tramitació parlamentària i la negociació i a l’hora d’explicar l’activitat legislativa als ciutadans.
Des d’aquesta perspectiva és imprescindible que les memòries d’avaluació no tan sols aportin evidències
sucients sobre les opcions considerades en el disseny de la iniciativa legislativa, sinó que les expliquin de
forma clara, sintètica, entenedora i accessible.
En darrer lloc, es pot qüestionar de forma genèrica en quin grau les avaluacions faciliten la presa de decisions.
Totes les memòries inclouen com a mínim l’anàlisi de l’opció de no fer res i l’opció proposada, habitualment
acompanyada d’un quadre comparatiu dels avantatges i desavantatges. Ara bé, amb caràcter general predomina
un enfocament formal. Sovint no reecteixen un autèntic exercici d’anàlisi prèvia, sinó més aviat la justicació
de la decisió adoptada, cosa que neutralitza la capacitat d’aprendre de l’avaluació.
L’ús simbòlic de l’instrument sense que l’anàlisi d’alternatives constitueixi un mètode de treball real pot
limitar l’efectivitat i l’encert d’algunes de les decisions més rellevants de política pública futures. Així, la
revisió necessària del marc legislatiu per afrontar transformacions com les que impliquen el Green New Deal
europeu o l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) xats per l’ONU requereixen que
l’avaluació sigui plenament integrada en el procés de presa de decisions. Urgeix, doncs, superar la tradició
justicativa i avançar de forma realista cap a una anàlisi basada en evidències que ajudi no ja a prendre les
millors decisions possibles, sinó a evitar els errors de difícil reparació.
58 Aquesta és una de les propostes que efectua la memòria preliminar sobre l’Avantprojecte de llei del procediment d’elaboració
de normes per tal de resoldre els problemes d’eciència en la tramitació, derivats, entre d’altres, del nombre molt elevat d’informes
preceptius requerits, de l’addició de nous tràmits al procediment sense que s’hagi revisat en conjunt o de la manca d’un procediment
d’urgència.
59 Seria un avenç que el mandat es condicionés a l’avaluació prèvia, com aparentment fa la disposició addicional dotzena de la Llei
2/2021, del 29 de desembre, de mesures scals, nanceres, administratives i del sector públic: “El Govern ha d’aprovar durant el
2022 la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de l’impost sobre els aliments ultraprocessats, una vegada s’hagin analitzat les
experiències internacionals i l’èxit d’aquest impost tant des del punt de vista scal com d’efectivitat sobre la salut. [...]”
60 Segons els indicadors de l’AMR i d’acord amb les dades del Portal Jurídic de Catalunya, el nombre de disposicions legislatives
vigents el desembre de 2017 amb posterioritat al Pla de simplicació normativa 2016-2017 era de 456 –398 lleis, 33 decrets llei i 25
decrets legislatius–, i el gener del 2022 en són 583 –426 lleis, 134 decrets llei i 23 decrets legislatius.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 68
5 Conclusions
L’avaluació de l’impacte dels projectes de llei ha suposat un avenç important en el camí cap a la racionalització
de les iniciatives legislatives del Govern, que s’ha traduït en una millora substancial de la informació que
les acompanya en la tramitació parlamentària. La incorporació d’una dimensió analítica ha potenciat la seva
motivació reforçada també per un procés de consulta pública –vinculat a una avaluació preliminar–, cosa que
n’ha incrementat la transparència i millorat la governança.
El sistema desenvolupat a Catalunya destaca, a priori, per l’èmfasi en la lògica de la intervenció, l’examen
d’alternatives i la vocació d’anàlisi integral i comparativa. No obstant això, els resultats en la pràctica de
l’avaluació posen de manifest que hi ha un gran marge de millora perquè aquesta tècnica pugui desenvolupar
de forma òptima les seves funcions. L’avaluació d’impacte normatiu és una eina amb un gran potencial, però
no es pot abstreure del context en el qual s’introdueix ni del caràcter polític del procediment d’elaboració de
normes. La seva adopció no transforma per si sola ni la cultura regulatòria ni les pràctiques administratives.
L’experiència comparada ensenya que la seva implantació és un procés de llarg recorregut que requereix
comptar amb els recursos i el suport necessaris perquè aquesta pugui ser efectiva i no merament simbòlica,
cas en què només afegeix complexitat i es percep com una càrrega.
També mostra la necessitat de connectar l’avaluació d’impacte normatiu ex ante amb altres mecanismes de
millora de la qualitat normativa com són la planicació, els mecanismes de participació i l’avaluació ex post,
a de gestionar amb una visió completa i integrada tot el cicle de governança regulatòria. La necessitat de
seguir i vericar l’ecàcia de la legislació vigent i els efectes no desitjats exigeix l’aplicació sistemàtica i
no puntual de l’avaluació ex post. La implicació del Parlament en l’avaluació legislativa, amb l’estudi de
les diverses fórmules possibles, sembla cada vegada més inajornable. L’articulació d’un model més integrat
entre les fases prelegislativa, legislativa i postlegislativa que asseguri la qualitat normativa en totes les etapes
hauria de ser una aspiració plausible.
6 Referències
Araguàs Galcerà, Irene. (2019). La consulta prèvia en el procediment d’elaboració de reglaments autonòmics.
Revista Catalana de Dret Públic, 58, 97-111. https://doi.org/10.2436/rcdp.i58.2019.3170
Auby, Jean Bernard, i Perroud, Thomas (ed.). (2013). La evaluación del impacto regulatorio. Instituto Nacional
de Administración Pública; Global Law Press.
Boix Palop, Andrés, i Gimeno Fernández, Claudia. (2020). La mejora de la calidad normativa. Publicacions
de la Universitat de València.
Canals Ametller, Dolors. (2014). La simplicación administrativa en Catalua en el marco de la política pública
de mejora regulatoria. Dins Eduardo Gamero (coord.), Simplicacin del procedimiento administrativo
y mejora de la regulación (p. 343-386). Tirant lo Blanch.
Canals Ametller, Dolors. (2019). El proceso normativo ante el avance tecnológico y la transformación digital
(inteligencia articial, redes sociales y datos masivos). Revista General de Derecho Administrativo, 50.
Capelleras González, Albert. (2016). El marc legal de l’elaboració dels avantprojectes de llei a Catalunya:
una mirada a la legislació catalana i a la legislació estatal de recent aprovació. Activitat Parlamentària,
29, 23-63.
Carroll, Peter. (2010). Does regulatory impact assessment lead to better policy? Policy and Society, 29(2),
113-122. https://doi.org/10.1016/j.polsoc.2010.03.009
Cierco Seira, César, i Ropero Vilaró, Antonio. (2017). La consulta pública previa en la elaboración de normas
reglamentarias. Dins Tomàs Font Llovet y Alfredo Galán Galán (dir.), Anuario del Gobierno Local
2017. Participación ciudadana y regeneración política. Retos de la gestión de los servicios públicos y
de los derechos sociales (p. 93-129). Fundación Democracia y Gobierno Local; Institut de Dret Públic.
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 69
Comissió Europea. (2021). Better Regulation guidelines and toolbox. Commission Staff Working Document,
SWD, 305 nal.
De Benedetto, Maria, Lupo, Nicola, i Rangone, Nicoletta (ed.). (2020). The crisis of condence in legislation.
Hart Publishing; Nomos.
De Benedetto Maria, Martelli, Mario, i Rangone, Nicoletta. (2011). La qualità delle regole. Il Mulino.
De Montalvo Jääskeläinen, Federico. (2017). La evaluación ex post de las normas: un análisis del nuevo
modelo espaol. Asamblea. Revista parlamentaria de la Asamblea de Madrid, 36, 139-177.
Doménech Pascual, Gabriel. (2005). El seguimiento de normas y actos jurídicos. Revista de Administración
Pública, 166, 97-145.
Dunlop, Claire A., i Radaelli, Claudio M. (ed.). (2016). Handbook of regulatory impact assessment. Edward
Elgar.
Embid Tello, Antonio Eduardo. (2019). Calidad normativa y evaluación ex post de las normas jurídicas.
Revista General de Derecho Administrativo, 50.
Flückiger, Alexandre. (2019). (Re)faire la loi : traité de légistique à l’ère du droit souple. Stämpi.
Galiana Saura, Ángeles. (2008). La Ley: entre la razón y la experimentación. Tirant lo Blanch.
Jacobs, Scott. (2016). Towards a simpler and practical approach. Dins Claire A. Dunlop i Claudio M. Radaelli
(ed.), Handbook of regulatory impact assessment (p. 78-89). Edward Elgar.
Karpen, Ulrich. (2003). The evaluation of legislation. Dins Legislador i tècnica legislativa (p. 24-48).
Publicacions del Parlament de Catalunya.
Mader, Luzius. (2003). Improving legislation by evaluating its effects: the Swiss experience. Dins Legislador
i tècnica legislativa (p. 74-119). Publicacions del Parlament de Catalunya.
Mandelkern Group on Better Regulation. (2001). Final Report. Comissió Europea.
Marcos, Francisco. (2009). Calidad de las normas jurídicas y estudios de impacto normativo. Revista de
Administración Pública, 179, 333-365.
Mir Puigpelat, Oriol. (2012). Procedimiento de elaboración de reglamentos y Better Regulation. Dins
Joaquín Tornos Mas (coord.), Comentarios a la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y de
procedimiento de las Administraciones Públicas (p. 501-543). Iustel.
Montoro Chiner, María Jesús. (2001). L’avaluació de les normes. Racionalitat i eficiència. Escola
d’Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Naundorf, Stephan, i Radaelli, Claudio M. (2017). Regulatory evaluation Ex ante and Ex post. Best practice,
guidance and methods. Dins Ulrich Karpen i Helen Xanthaki (coord.). Legislation in Europe: a
comprehensive guide for scholars and practitioners (p. 187-213). Hart Publishing.
OCDE. (2020). Regulatory impact assessment. OECD best practice principles for regulatory policy. OECD
Publishing.
OCDE. (2021). Regulatory policy outlook. OECD Publishing.
Ortí Ferrer, Paula. (2016). L’avaluació d’impacte normatiu a l’Administració de la Generalitat i la política de
millora de la regulació: balanç i reptes en el context de la Llei de transparència. Activitat Parlamentària,
29, 64-68.
Ortí Ferrer, Paula. (2017). Reforma del procedimiento normativo e implantación de instrumentos para una
buena regulación: el caso de Catalua. Dins Juli Ponce Solé i Agustí Cerrillo i Martínez (coord.),
Paula Ortí Ferrer
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 70
Innovación en el ámbito del buen gobierno regulatorio: ciencias del comportamiento, transparencia y
prevención de la corrupción (p. 219-244). Instituto Nacional de Administración Pública.
Ortí Ferrer, Paula. (2020). Una década de política pública de mejora de la regulación en Catalua: el reto del
nivel local. Anuario del buen gobierno y de la calidad de la regulación 2019, 1, 203-249.
Pau i Vall, Francesc, i Pardo Falcón, Javier (coord.). (2006). La evaluación de las leyes. Asociación Espaola
de Letrados de Parlamentos; Tecnos.
Ponce Solé, Juli. (2009). ¿Mejores normas?: Directiva 2006/123/CE, relativa a los servicios en el mercado
interior, calidad reglamentaria y control judicial. Revista de Administración Pública, 180, 201-243.
Ponce Solé, Juli. (2015). Negociación de normas y lobbies: por una mejor regulación que favorezca la
transparencia, evite la corrupción y reduzca la litigiosidad. Aranzadi Thomson Reuters.
Prats, Joan, i Torres, Pere. (dir.). (2006). Avaluació de l’impacte regulatori: pràctica internacional i aplicabilitat
a Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya.
Revuelta, Inmaculada. (2014). Análisis de impacto normativo y control judicial de la discrecionalidad
reglamentaria. Revista de Administración Pública, 193, 83-126.
Salvi, Siriana. (2013). Gli approcci alla valutazione nelle politiche di better regulation: la Regulatory impact
analysis. I Paper dell’Osservatorio, 1.
Sánchez Puente, Ramón, Bueno Rodríguez, Fe, i García Vidal, Andrea. (2019). La evaluación ex ante. Una
visión de la Ocina de Coordinación y Calidad Normativa. Información Comercial Española, ICE:
Revista de Economía, 907 (número dedicat a la millora de la regulació), 23-36.
Vida Fernández, José. (2017). La evaluación de impacto normativo como instrumento para la mejora de la
regulación. Dins Luciano José Parejo Alfonso, José Vida Fernández y Tomás de la Quadra-Salcedo
Fernández del Castillo (coord.), Los retos del Estado y la Administración en el siglo XXI: libro homenaje
al profesor Tomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo (vol. 1, p. 467-512).
