Jurisprudència ambiental a Catalunya (Primer Semestre 2022)
| Autor | Silvia Carmona Garias |
| Cargo | Professora Associada |
| Páginas | 1-30 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. XIII Núm. 1 (2022): 1 - 30
- Crònica -
DOI: http://dx.doi.org/10.17345/rcda.3321
1
JURISPRUDÈNCIA AMBIENTAL A CATALUNYA
SILVIA CARMONA GARIAS
Professora Associada
Universitat Rovira i Virgili
SUMARI: 1. Una visió general; 2. Els instruments econòmics ambientals; 2.1. Política fiscal en
matèria d’energia; 2.2. Política fiscal en matèria d’aigua; 2.3. Impostos sobre grans establiments
comercials; 2.4 Impost sobre les estades en establiments turístics; 3. La intervenció
administrativa; 3.1 Vessament de residus; 3.2 Planificació urbanística i qüestions ambientals; 3.3
Nul·litat de l’ordenança municipal de la zona d e baixes emissions (ZBE); 4. La protecció dels
drets fonamentals de la persona: especial atenció a la contaminació acústica.
1. UNA VISIÓ GENERAL
Durant aquest període el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha
pronunciat en diverses sentències en les quals s’han dirimit qüestions
relacionades amb el medi ambient, resolent recursos contenciosos
administratius i recursos d’apel·lació. Especialment destaquen en el marc dels
recursos contenciosos administratius els instruments econòmics ambientals, en
particular, l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica, matèria
sobre la que s’han dictat més de quaranta sentències, la taxa per la utilització
privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de
transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs, el cànon de l’aigua,
l’impost sobre les estades en establiments turístics, en concret pel que fa al seu
recàrrec, i de nou, com en cròniques anteriors, trobem alguna sentència relativa
a l’impost sobre grans establiments comercials, temàtica sobre la que ja havia
obsequiat la comunitat jurídica amb multitud de conflictes i els seus respectius
pronunciaments, trobant-nos, doncs, amb una matèria a la que poques
aportacions jurisprudencials hi cabia fer.
En relació amb els àmbits de la intervenció administrativa, trobem diverses
sentències referides a matèries dispars, com són el vessament de residus o la
planificació urbanística vinculada a l’avaluació ambiental, en aquest cas destaca
S. Carmona Garias RCDA Vol. XIII Núm. 1 (2022)
2
una sentència que realitza una interessant interpretació de la normativa, anant
més enllà de la literalitat dels preceptes per respectar l’esperit de l’evolució
legislativa i evitar el frau de llei per part dels subjectes obligats.
Especialment rellevants en aquest interval temporal són les sentències dictades
amb fonamentació idèntica per donar resposta a les pretensions dels diferents
recursos amb arguments substancialment coincidents interposats contra la
polèmica Ordenança relativa a la restricció de la circulació de determinats
vehicles a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de preservar i millorar la qualitat
de l’aire (BOPB 31 de desembre de 2019), en què el Tribunal ha estimat els
recursos en considerar insuficients els informes municipals per justificar la
mesura. A judici de la Sala, el Consistori no analitza les conseqüències socials i
econòmiques del veto als vehicles sense distintiu ambiental, podent tenir un
efecte discriminatori pels residents i col·lectius sense capacitat econòmica per
renovar el seu vehicle, generant un efecte “confinament” pels conductors
afectats, limitant-los la mobilitat, i per la intensitat i immediatesa de les mesures,
que poden distorsionar la competència i el mercat, podent suposar la privació de
l’ús professional de vehicles sense distintiu ambiental en alguns casos, tot
declarant la nul·litat de la Ordenança ZBE.
En un altre ordre de coses, també trobem sentències relatives a mesures
cautelars, autoritzacions ambientals, llicències de transport públic, ocupacions
del domini públic marítim-terrestre, tarifes del servei d’abastiment d’aigua,
jerarquia normativa o declaracions de caducitat que no s’han considerat
suficientment rellevants en la matèria que ens ocupa per ser comentades, però
sí es referencien1.
1 És el cas de la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 3a) núm. 4612/2021, d’11 de novembre
[JUR\2021\400079]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 3a) núm. 4604/2021, de 24 de
novembre [JUR\2021\398620]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 2a) núm. 203/20 22, de
26 de gener [JUR\2022\71075]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 2a) núm. 4951/2021,
de 16 de desembre [JUR\2022\52225]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 2a) núm.
4370/2021, de 10 d e novembre [JUR\2022\4664]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció 2a)
núm. 4552/2021, de 22 de novembre [JUR\2022\336]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa, Secció
2a) núm. 4434/2021, de 15 de novembre [JUR\2022\262]; la STSJC (Sala Contenciosa-administrativa,
Secció 2a) núm. 4363/2021, de 10 de novembre [JUR\2021\398554]; la STSJC (Sala Contenciosa-
administrativa, Secció 3a) núm. 4124/2021, de 22 d’octubre [JUR\2022\280]; la STSJC (Sala Contenciosa-
administrativa, Secció 3a) núm. 4607/2021, de 24 de novembre [JUR\2022\301]; la STSJC (Sala
Contenciosa-administrativa, Secció 3a) núm. 4027/2021, de 15 d’octubre [JUR\2022\302]; la STSJC (Sala
Contenciosa-administrativa, Secció 3a) núm. 4606/2021, de 24 de novembre [JUR\2022\323]; la STSJC
(Sala Contenciosa-administrativa, Secció 3a) núm. 5006/2021, de 20 de desembre [JUR\2022\49492]; la
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba