STSJ Cataluña , 10 de Julio de 2002

PonenteANGEL DE PRADA MENDOZA
ECLIES:TSJCAT:2002:8610
Número de Recurso8938/2001
ProcedimientoSOCIAL
Fecha de Resolución10 de Julio de 2002
EmisorSala de lo Social

Rollo núm. 8938/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL js ILMO. SR. D. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA ILMO. SR. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO ILMO.SR. D. FRANCISCO ANDRÉS VALLE MUÑOZ En Barcelona a 10 de julio de 2002 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.

citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 5083/2002 En el recurso de suplicación interpuesto por MUTUA INTERCOMARCAL frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social nº32 Barcelona de fecha 1.06.2001 dictada en el procedimiento nº 679/2000 y siendo recurrido/a María Luisa , INYLI SL, TGSS e INSS. Ha actuado como Ponente el/la Ilmo. Sr. D. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 16.11.2000 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Seguridad Social en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 1.06.2001 que contenía el siguiente Fallo:

Desestimo la demanda presentada per Mutua Intercomarcal, Mutua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 39, confirmo la resolució administrativa impugnada i absolc els demandants Instituto nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, María Luisa i Inyli, S.L.

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

  1. - La treballadora na María Luisa , nascuda el 28.10.1981, treballava a l'empresa demandada INYLI S.L., la qual té cobert el risc d'accidents de treball a la mútua patronal demandant. L'antiguitat de la treballadora era de 27.11.1998, havent finalitzat la seva relació laboral en data 5.01.1999 i tornant a ser contractada per la mateixa ocupadora en data 19.01.1999. La seva categoria professional era la d'aprenenta manipuladora de plàstics, consistents les seves funcions en inserir mánegues dins de derivacions de plàstic, col.locant brides en l'unió i collar-les. En la darrera hora i mitja de la jornada, la treballadora muntava les anteriors peces en un conjunt de cinc mànegues. La demandada treballadora prestava els seus serveis a jornada completa.

  2. - A l'abril de 1999, després de notar molésties en el canell dret, li fou diagnosticada una tendinitis de Quervain. Per la dita situació va romandre en situació d'incapacitat temporal derivada de contingències professionals des del 20.04.1999 al 05.10.1999. El pagament de la dita prestació fou a càrrec de la Mútua ara actora.

  3. - Després de l'alta es va donar trasllat a l'INSS amb proposta de seqüeles definitives el 5.10.1999.

    En la dita comunicació es mantenia que el fet causant era una malaltia professional.

  4. - En data 30 de juny de 2000 es dictà resolució per part d ela dita entitat gestora, en la qual es declarava a la treballadora co-demandada afectada d'una incapacitat permanent total per a la seve professió habitual, amb el dret a percebre la corresponent prestació amb efectes del 5.10.1999 i amb efectes econòmics des del 16.06.2000.

    El diagnòstic era: "Tensinovitis de Quervain recidivante (tratada quirúrgicamente) de origen laboral".

    En fet causant, en la dita resolució, s'atribuïa a un accident de treball. S'afirmava en la dita resolució:

    "El apartado e 6) b del R.D. 1995/78, de 12.5.78 considera enfermedad profesional las enfermedades por fatiga de las vainas tendinosas, de los tejidos peritendinosos, de las inserciones musculares y tendinosas.

    Entre dichas patologías recoge la tenosinovitis producida por dichas actividades. Ahora bien, defícilmente cabe encuadrar la patología padecida por la trabajadora que motivó su baja laboral apenas cuatro meses depués de iniciada su actividad profesional, como resultado de una prolongada exposición a un método o ambiente de trabajo. Dicha valoración se acentúa si se tiene en cuenta que la incapacidad no deriva de la exposición a un ambiente laboral al que la trabajadora presenta una determinada reacción adversa, como podría ser un asma ocupacional o una alergia, sino que la incapacidad es fruto de un daño físico sufrido por la interesada. Reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo, entre las que cabe destacar la sentencia de 25.1.91, señala que la nota característica de la enfermedad profesional es que evoluciona lenta y progresivamente, hasta producir incapacidad para el trabajo. Difícilmente cabe atribuir dichas características, y valorar como resultado de una fatiga de las vainas tendinosas, la lesión que presenta la trabajadora, de 18 años de edad, que ya le impidió trabajar apenas cuatro meses después de iniciar toda su vida laboral y esa concreta actividad".

  5. - Contra la dita resolució, la Mutua demandada va interposar el corresponent recurs en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR