STSJ Cataluña 3266/2005, 14 de Abril de 2005
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:4708 |
| Número de Recurso | 10110/2004 |
| Número de Resolución | 3266/2005 |
| Fecha de Resolución | 14 de Abril de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Dª. MARIA ANGELES VIVAS LARRUYD. MIQUEL ANGEL FALGUERA BAROD. ANGEL DE PRADA MENDOZA
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LM. SR. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA
Barcelona, 14 d'abril de 2005
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3266/2005
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la
sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 10 de maig de 2004 dictada en el procediment Demandes núm. 872/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Donato, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 10.11.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de maig de 2004, que contenia la decisió següent:
"Que estimant íntegrament la demanda interposada per Donato contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL he de declarar que l'actor es troba en situació d'invalidesa permanent, en grau de gran invalidesa, derivada de malaltia comú, amb dret a percebre una pensió mensual equivalent al 150 per 100 de la base reguladora de 408,25 Euros, sense perjudici d'ulteriors increments i millores, i amb efectes econòmics des del 1 d'agost del 2003, condemnant a l'INSS al seu reconeixement i abonament."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- Que l'actor, nascut el 9 de febrer de 1939, amb DNI NUM000, que en data de 21/02/02, en revisió del CRAM se li va diagnosticar una agudesa visual de 0'15 ull dret i 0'4 ull esquerra, va ser declarat, per sentencia del Jutjat de lo Social núm. 11 de Barcelona, de data de 26 de setembre del dos mil dos, en situació d'invalidesa permanent en grau d'absoluta, amb dret a percebre una pensió vitalícia equivalent al 100% de la seva base reguladora de 408'25 euros, mes les revaloritzacions i millores que poguessin procedir, amb efectes econòmics de 09/04/2002. Les lesions que patia l'actor, segons va provar la sentencia, eren: Diabetes Mellitus tipus 2. Hipertensió arterial. Sever dèficit visual per retinopatia diabètica proliferativa.
-
- En data de 13 de maig del 2003, l'actor sol-licità revisió de grau de la ¡incapacitat que pateix per agreujament de les lesions que van donar origen a la seva declaració d'invalidesa, i per resolució de 31 de juliol del 2003, l'INSS va declarar no haver lloc a revisar per agreujament el grau d'incapacitat de l'actor.
-
- Que interposada reclamació prèvia contra l'anterior resolució, l'INSS la va desestimar en data de 10/10/2003.
-
- La base reguladora de la prestació sol-licitada es de 408'25 Euros, i els efectes de 01/08/03 (acta del judici).
-
- L'actor, de 65 anys, pateix: Diabetis mellitus insulino dependent. Trastorn adaptatiu amb ànim adaptatiu de grau moderat. Disminució agudesa visual per retinopatia diabètica proliferativa a ambdós ulls. Ull dret 0.1, ull esquerra 0.05. Espondiloartrosi i gonartrosi moderada.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
ÚNIC.- Sense postular la revisió fàctica s'oposa l'entitat gestora a la sentència que declarà l'actor en situació de gran invalidesa emparant l'únic motiu del seu recurs en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l'art. 137 LGSS.
Atès l'inalterat relat fàctic de la sentència que es recorre, l'actor pateix en els actuals moments les següents lesions: "Diabetis mellitus insulino dependent. Trastorn adaptatiu amb ànim adaptatiu de grau moderat. Disminució agudesa visual per retinopatia diabètica proliferativa a ambdós ulls. Ull dret 0.1, ull esquerra 0.05. Espondiloartrosi i gonartrosi moderada", havent estat declarat en situació d'incapacitat permanent absoluta a l'any 2002 amb el següent quadre: "Diabetes Mellitus tipus 2. Hipertensió arterial. Sever dèficit visual per retinopatia diabètica proliferativa"
En una deficient tècnica jurídica recursal es pretén, sense la modificació dels fets provat i articulant- se l'oposició al pronunciament d'instància únicament per l'examen del dret aplicat, una re-lectura de les dites lesions declarades provades, de tal forma que el resultat final res té a veure amb el relat fàctic inalterat.
Cal recordar a l'entitat gestora que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària i que, en operar aquí la instància única, no correspon a aquesta Sala procedir a jutjar de nou allò que ha estat vist per la magistrada d'instància. L'objecte de la suplicació en supòsits com aquest comporta que si no està d'acord amb el relat fàctic hagi d'articular-se la seva revisió a través dels mecanismes oportuns -i, en concret, els disposats a l'apartat b) de l'art. 191 LPL-. Tanmateix, el que no és possible és que la Sala faci una nova lectura de les lesions declarades provades sense l'activació de la dita via recursal.
Les notes característiques de la gran invalidesa són, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari exigit per l'art. 137.3 LGSS, i en relació amb allò previst a l'art. 138.4 LGSS i l'art. 12.4 de l'Ordre de 15.04.1969:
-
L'existència de disminucions que impossibiliten la realització de qualsevol treball (STS 12.2.79).
-
La impossibilitat de realització de funcions de naturalesa primària i ineludible per a poder subsistir o executar acte indispensables per a la dignitat, la higiene i el decòrum (STS 3.10.68).
-
La sobre-protecció prestacional té com objecte apaivagar la càrrega d'un possible tercer que ajudi al beneficiari en el desenvolupament de les dites activitats.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba