Un intento de fundamentar derechos de los no-humanos (derechos de la naturaleza) a partir del desarrollo sostenible

AutorNuria Belloso Martín
CargoCatedrática de Filosofía del Derecho
Páginas1-46
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. XIII Núm. 1 (2022): 1 46
- Estudi
https://doi.org/10.17345/rcda3198
UN INTENTO DE FUNDAMENTAR DERECHOS DE LOS NO-HUMANOS
(DERECHOS DE LA NATURALEZA) A PARTIR DEL DESARROLLO
SOSTENIBLE1
AN ATTEMPT TO FOUNDATION OF NON-HUMAN RIGHTS (RIGHTS OF
NATURE) BASED ON SUSTAINABLE DEVELOPMENT
NURIA BELLOSO MARTÍN
Catedrática de Filosofía del Derecho
Universidad de Burgos
nubello@ubu.es
Fecha de recepción: 23 de noviembre de 2021 / Fecha de aceptación: 21 de marzo de 2021
RESUMEN: El estatuto jurídico de lo no-humano está siendo objeto de
debates y tensiones cada vez más visibles. Se han formulado propuestas
encaminadas a justificar una ampliación de titulares de derechos, más allá de
los seres humanos, específicamente, derechos de la Naturaleza, de las
especies no humanas e, incluso, de formas artificiales de vida inteligente. Las
cuestiones filosófico-jurídicas y éticas que subyacen no son novedosas
(derechos de la madre tierra, derechos de los animales, universo moral de los
robots). Lo que resulta novedoso es el grado en que tales reivindicaciones de
derechos se plantean con relación a los derechos humanos, de manera que
se trata de evitar incurrir en el peligro de una inflación en cuanto a los titulares
de derechos que acabe desembocando en una banalización de los propios
derechos humanos. El presente estudio, situándose en el contexto del
desarrollo sostenible -en su enfoque ambiental-, examinará si es posible
incorporar un fundamento estrictamente jurídico de la Naturaleza y/o de
1 El presente trabajo se ha desarrollado en el marco del proyecto de investigación
"Constitucionalismo multinivel y gobernanza mundial: fundamentos y proyecciones del
cosmopolitismo en la sociedad del riesgo global" (PID2020-119806100GB), del Plan Nacional
de I+D+i.
N. Belloso Martín RCDA Vol. XIII Núm. 1 (2022): 1 – 46
2
algunas de sus manifestaciones (montañas, ríos, glaciares), ya que, en
cuanto elementos medioambientales, el paradigma de la sostenibilidad puede
auspiciar e impulsar tal reconocimiento de la titularidad de derechos. Se
partirá, en primer lugar, de revisar la teoría de sujeto de derecho, ya que se
está evolucionando del derecho de las personas a los derechos de las cosas;
en segundo lugar, se analizará si puede hablarse, desde la teoría de los
derechos humanos, de derechos no-humanos; con estos presupuestos, en
tercer lugar, se examinará si la Naturaleza y todos aquellos elementos que
interactúan en el ecosistema para hacer posible la vida pueden ser titulares
de derechos, es decir, si son no sólo sujetos morales sino también jurídicos.
Por último, se hará una aproximación al intento de fundamentar los derechos
de los no-humanos, para lo que se examinarán dos argumentaciones: la del
prejuicio del especeismo versus el personismo, y la de los derechos morales
versus derechos jurídicos. Se terminará con unas reflexiones finales.
RESUM: L'estatut jurídic del que és no-humà està sent objecte de debats i
tensions cada cop més visibles. S'han formulat propostes encaminades a
justificar una ampliació de titulars de drets, més enllà dels éssers humans,
específicament, drets de la naturalesa, de les espècies no humanes i, fins i
tot, de formes artificials de vida intel·ligent. Les qüestions filosofico-jurídiques
i ètiques subjacents no són noves (drets de la mare terra, drets dels animals,
univers moral dels robots). El que resulta nou és el grau en què aquestes
reivindicacions de drets es plantegen en relació amb els drets humans, de
manera que es tracta d'evitar incórrer en el perill d'una inflació pel que fa als
titulars de drets que acabi desembocant en una banalització de els propis
drets humans. Aquest estudi, situant-se en el context del desenvolupament
sostenible -en el seu enfocament ambiental-, examinarà si és possible
incorporar un fonament estrictament jurídic de la Natura i/o d'algunes de les
seves manifestacions (muntanyes, rius, glaceres), ja que, a quant a elements
mediambientals, el paradigma de la sostenibilitat pot afavorir i impulsar aquest
reconeixement de la titularitat de drets. Es partirà, en primer lloc, de revisar la
teoria de subjecte de dret, ja que s'està evolucionant del dret de les persones
als drets de les coses; en segon lloc, s'analitzarà si es pot parlar, des de la
teoria dels drets humans, de drets no-humans; amb aquests pressupostos,
RCDA Vol. XIII Núm. 1 (2022): 1 – 46 Un intento de fundamentar derechos…
3
en tercer lloc, s'examinarà si la Natura i tots aquells elements que interactuen
a l'ecosistema per fer possible la vida poden ser titulars de drets, és a dir, si
són no només subjectes morals sinó també jurídics. Finalment, es farà una
aproximació a l'intent de fonamentar els drets dels no-humans, per a això
s'examinaran dues argumentacions: la del prejudici de l'especeisme versus
el personisme, i la dels drets morals versus drets jurídics. Se acabarà amb
unes reflexions finals.
ABSTRACT: The legal status of the non-human is being the subject of
increasingly visible debates and tensions. Proposals have been made to
justify an expansion of rights holders beyond human beings, specifically, rights
of Nature, non-human species, and even artificial forms of intelligent life. The
underlying philosophical-legal and ethical issues are not new (rights of mother
earth, animal rights, moral universe of robots). What is new is the degree to
which such rights claims are raised in relation to human rights, so that it is
about avoiding incurring the danger of inflation in terms of rights holders that
ends up leading to a trivialization of rights. human rights themselves. This
study, placed in the context of sustainable development -in its environmental
approach-, will examine whether it is possible to incorporate a strictly legal
basis for Nature and/or some of its manifestations (mountains, rivers,
glaciers), since, in As environmental elements, the sustainability paradigm can
sponsor and promote such recognition of the ownership of rights. It will start,
in the first place, from reviewing the theory of the subject of law, since it is
evolving from the right of people to the rights of things; secondly, it will be
analyzed if it is possible to speak, from the theory of human rights, of non -
human rights; With these presuppositions, in the third place, it will be
examined if Nature and all those elements that interact in the ecosystem to
make life possible can be holders of rights, that is, if they are not only moral
subjects but also legal ones. Finally, an approach will be made to the attempt
to base the rights of non-humans, for which two arguments will be examined:
the prejudice of speciesism versus personism, and that of moral rights versus
legal rights. It will end with some final reflections.

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR