Entrevista a l'Ilma Sra. Dra. Rosa M. Pérez Pérez, sotsdirectora de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Divisió de Lleida
És intuïtiva i reflexiva com la seva professió, però també molt independent i apassionada. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Saragossa. Des del 3 de juny de 2002 és sotsdirectora de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Divisió de Lleida. Va exercir de metgessa forense dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció núm. 7 i 8 i del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 3 de Catalunya a Lleida, des de l'any 1995.
Abans havia exercit com a tal en els Jutjats de Primera Instància de Instrucció de Cervera, alhora que iniciava la seva trajectòria com a docent en la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, on imparteix l'assignatura de Medicina Legal.
És màster en Psiquiatria Social per la Universitat de Barcelona i en Valoració del Dany Corporal per la Universitat Rovira i Virgili.
En l'àmbit professional, cal destacar que, l'any 1999, va actuar com a perit de l?Arxiprestat de Barcelona en el procés d'exhumació i identificació de les restes del bisbe Irurita.
D'altra banda, és la primera dona, en cent anys, que va formar part de la Comissió Permanent de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Lleida, on va ocupar el càrrec de vicesecretària. Actualment es vicepresidenta i membre del Plenari del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
L'any 1994, gràcies a una beca concedida per la Universitat de Lleida, va ampliar la seva formació en la secció de Tanatologia de l'institut de Medicina Legal de la Universitat de Coimbra, a Portugal.
També practica la docència en les facultats de Dret de la Universitat de Lleida i d'ESADE a Barcelona, en el Centre de Formació de la Creu Roja de Lleida i en l'Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de Lleida. Se sent especialment satisfeta d'haver impartit cursos específics de Medicina legal en l'àmbit de la medicina d'Atenció Primària a Lleida i comarques.
Ha pronunciat conferències, presentat comunicacions a congressos i jornades, i ha publicat articles sobre la seva especialitat.
Tot i que l'apassiona Gimenells, el poble on va néixer, se sent a Lleida com a casa. Li agrada viure a la ciutat i compartir tertúlia amb els amics.També llegir assaig, especialment, i novel·les a l'estiu. La seva afició preferida és la seva família, els seus. És molt expressiva. Li agrada relacionar-se amb la gent, i parlar. I és que té el verb fluid com la ment.
Què es el que la va motivar per a ser forense?
Primer la vocació de ser metge, i després perquè no m'agradaven gaire les grans estructures hospitalàries. Jo hagués estat metgessa d'Assistència Primària. M'agradava molt ser forense perquè et dotava d'unes característiques d'independència, d'una gran objectivitat, d'imparcialitat i et comunicava amb un món que a mi, particularment, m'atreia molt, que és el món del dret.
La pràctica forense és fonamental dins de l'àmbit de l'Administració de Justícia, sobretot per tal de facilitar l'aclariment de determinats fets. Ho veu vostè així?
La Medicina forense té molts camps d'actuació. És qualsevol aportació medico biològica a l'administració de justícia; de fet, som els únics pèrits oficials incorporats a l'estructura judicial. Tant des del punt de vista de la patologia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba