DECRET 64/2001, de 20 de febrer, pel qual es regula la vigilància epidemiològica de les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
64/2001, de 20 de febrer, pel qual es regula la vigilància epidemiològica de les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes.
Les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes inclouen: la malaltia de Creutzfeldt-Jakob iatrogènica, la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, les encefalopaties espongiformes transmissibles familiars (malaltia de Creutzfeldt-Jakob familiar, malaltia de Gerstmann-Sträussler-Scheinker i insomni letal familiar), la malaltia de Creutzfeldt-Jakob esporàdica i l’insomni letal esporàdic. La malaltia de Creutzfeldt-Jakob iatrogènica i la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob són malalties infeccioses causades per prions exògens; les encefalopaties espongiformes transmissibles familiars estan causades per una alteració genètica i la causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob esporàdica i de l’insomni letal esporàdic és desconeguda. Independentment del seu origen, totes les malalties d’aquest grup es poden transmetre experimentalment.
L’objectiu de la vigilància epidemiològica de les encefalopaties transmissibles humanes és conèixer les característiques clíniques, epidemiològiques, anatomopatològiques i moleculars d’aquestes malalties, per tal d’identificar els casos d’encefalopatia espongiforme transmissible humana que tinguin un origen infecciós (malaltia de Creutzfeldt-Jakob iatrogènica i nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob), ja que avui en dia no es disposa de cap altre mètode per distingir-les de les que no tenen un origen infecciós (formes familiars i esporàdiques). La correcta identificació de les formes d’encefalopatia espongiforme transmissible humana de causa infecciosa i la seva caracterització epidemiològica permetran identificar la font d’infecció i actuar conseqüentment amb les mesures de salut pública adients per tal d’evitar noves infeccions, d’acord amb el nivell actual de coneixements científics.
A nivell de la Unió europea, la Decisió 2119/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 1998, va crear una xarxa comunitària per fomentar la cooperació i la coordinació entre els estats membres per millorar la prevenció i el control de les malalties transmissibles que es relacionen en el seu annex, i entre les quals s’inclou la malaltia de Creutzfeldt-Jakob com a malaltia transmissible per agents no convencionals. En aplicació d’aquesta Decisió, la Comissió va aprovar la Decisió 2000/96/CE, de 22 de desembre de 1999, relativa a les malalties transmissibles que han de quedar progressivament compreses en la xarxa comunitària, l’annex de la qual incorpora les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes, inclosa la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.
El Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre, va crear la xarxa estatal de vigilància epidemiològica i va atribuir a les comunitats autònomes la garantia de la capacitat funcional del sistema de vigilància, mitjançant l’establiment de canals d’informació i els mecanismes que permetin la necessària correspondència entre les estructures administratives i assistencials del sistema, que assegurin la tramesa al Ministeri de Sanitat i Consum de la informació epidemiològica establerta. L’article 4.3 d’aquest Reial decret possibilita la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba