Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria d'Educacio i Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix les bases legals sobre les quals se sustenta el sistema educatiu i n'estructura les línies fonamentals sobre tres principis: l'exigència de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans, la necessitat que tots els components de la comunitat educativa col·laborin per aconseguir aquest objectiu tan ambiciós i un compromís decidit amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per als propers anys.
Aquesta Llei, que configura la reforma de l'ordenació general del sistema educatiu de l'estat de les autonomies s'ha desenvolupat amb els reials decrets i ordres següents: Reial decret 806/2006, de 30 de juny, que estableix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei orgànica correcció d'errades en el BOE núm. 220, de 14 de setembre de 2006; Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l'educació infantil (BOE núm. 4, de 4 de gener de 2007); Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'educació primària (BOE núm. 293, de 8 de desembre); Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 5 de gener de 2007); Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s'estableixen els elements dels documents bàsics d'avaluació de l'educació bàsica regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, així com els requisits formals derivats del procés d'avaluació que són necessaris per garantir la mobilitat de l'alumnat (BOE núm. 149, de 22 de juny); Ordre ECI/1957/2007, de 6 de juny, per la qual s'estableixen els currículums dels ensenyaments de religió catòlica corresponents a l'educació infantil, a l'educació primària i a l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 158, de 3 de juliol).
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32, d'1 de març), a l'article 36.2 estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener de 1998); d'acord amb la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l'àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per a l'execució i desplegament de l'esmentada Llei orgànica.
Les societats actuals donen molta importància a l'educació que reben els infants i el jovent, convençudes que en depenen, en bona mesura, tant el benestar individual com el col·lectiu. L'educació és el mitjà més adequat perquè la persona pugui construir la seva identitat personal, configurar la comprensió de la realitat integrant totes les seves dimensions i desenvolupar al màxim les seves capacitats en una societat en canvi continu.
L'educació és el mitjà de transmetre i, alhora, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors que la sustenten, d'extreure les màximes possibilitats de les seves fonts de riquesa, de fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminació, amb l'objectiu fonamental d'aconseguir la cohesió social necessària. A més, l'educació és el mitjà més adequat per garantir l'exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, la qual resulta indispensable per a la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes. Per aquest motiu, una bona educació és la riquesa més gran i el principal recurs d'un país i dels seus ciutadans i ciutadanes.
També, per a la societat de les Illes Balears, l'exigència de proporcionar una educació de qualitat a tota la ciutadania és fonamental. Desprès d'aconseguir que tots els joves estiguin escolaritzats fins als setze anys, el primer objectiu de la nostra educació ha de ser millorar els resultats generals, reduir les elevades taxes d'abandonament dels estudis i d'acabament de l'educació bàsica sense titulació. Es tracta de millorar el nivell educatiu, de treballar per a l'èxit escolar, personal i social de tot l'alumnat, és a dir que totes les persones assoleixin el màxim desenvolupament de les seves capacitats individuals i socials, culturals, intel·lectuals i emocionals, per a la qual cosa necessiten una educació de qualitat adaptada a les seves necessitats. S'ha de garantir la igualtat d'oportunitats amb la conciliació de la qualitat de l'educació i l'equitat.
L'esforç per aconseguir l'èxit escolar ha de començar des dels primers anys, en l'educació infantil, i s'ha de mantenir al llarg de tota l'educació obligatòria. En aquest sentit, s'ha de prestar atenció a les necessitats bàsiques per a un desenvolupament personal adequat segons cada etapa de maduració dels infants o dels joves, i també prestar atenció individualitzada, enfocada a l'assoliment de les competències bàsiques de cada una de les etapes i en el desenvolupament de totes les capacitats personals.
La responsabilitat de l'èxit escolar de tot l'alumnat no només recau sobre el seu esforç personal, que és fonamental, sinó també sobre les seves famílies, el professorat, les administracions educatives, els agents socials i, en darrera instància, sobre la societat en conjunt. Tota la comunitat educativa ha de col·laborar per aconseguir l'objectiu de l'èxit escolar de tot l'alumnat, i l'esforç ha de ser entès i assumit pel conjunt de la societat que n'és coresponsable i ha de contribuir a elevar el prestigi de l'educació, a fomentar la consciència sobre la importància de la formació perquè la societat necessita persones més formades, però també perquè l'educació és font de benestar humà, personal i col·lectiu i aquesta ha de ser una de les aspiracions de la nostra societat.
L'exercici d'aquesta responsabilitat compartida implica compromisos conjunts a la base dels quals hi ha l'establiment d'un pacte social que, entre d'altres valors, garanteixi l'escolarització equitativa de l'alumnat en els diferents centres docents, sense exclusions ni segregacions injustes i amb la deguda atenció a la diversitat; una diversitat que, actualment, s'incrementa amb l'augment accelerat i imprevisible de la població escolar procedent de la immigració, amb tota la problemàtica educativa i social que comporta i que ha de tenir una resposta del sistema educatiu.
El procés de construcció europea ens condueix cap a una convergència dels sistemes d'educació i formació. Això s'ha traduït en uns objectius educatius comuns plantejats per la Unió Europea per als propers anys. Aquests s'orienten a desenvolupar les aptituds necessàries per viure en la nova societat del coneixement, construir un entorn d'aprenentatge obert i fer-lo més atractiu, i promocionar la ciutadania activa, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Un altre bloc d'aquests objectius està relacionat amb l'obertura al món exterior, per augmentar la mobilitat i els intercanvis i reforçar la cooperació europea. En aquest context, l'aprenentatge de les llengües amb un enfocament comunicatiu hi juga un paper fonamental.
A partir de la identitat pròpia de les Illes Balears amb tot el seu bagatge cultural, en el qual la llengua catalana és un tret fonamental, aquesta ha de ser la llengua comuna, la que vertebri un espai relacional inclusiu i tot el sistema educatiu. El nostre sistema ha de garantir que, en acabar l'educació secundària obligatòria, l'alumnat pugui utilitzar normalment i de forma correcta la llengua catalana i la llengua castellana. A més, també s'han d'assolir els objectius de cada etapa pel que fa a l'aprenentatge d'almenys una llengua estrangera. En coherència amb els objectius educatius en el marc de la Unió Europea, és convenient avançar de manera generalitzada l'aprenentatge de la llengua estrangera al segon cicle de l'educació infantil i garantir que al llarg de l'educació obligatòria s'adquireixin les competències comunicatives adients en les diferents llengües del currículum, sense rompre les dinàmiques del tractament de les llengües derivades de l'aplicació del Decret 92/1997.
La necessitat d'adaptació del sistema educatiu a les demandes diverses i canviants de la població escolar comporta la conveniència, derivada de la llei, d'atendre l'autonomia dels centres docents. L'exigència de proporcionar una educació de qualitat a tot l'alumnat, tenint en compte la diversitat d'interessos, característiques i situacions personals, obliga a reconèixer als centres educatius una capacitat de decisió que afecta tant l'organització com el funcionament. Els centres han d'estar dotats dels recursos que necessiten per desenvolupar la seva activitat i assolir els seus objectius. Aquest és un requisit ineludible perquè els centres puguin exercir responsablement les seves funcions educatives i formatives i, d'altra part, puguin fer un ús rigorós i eficient d'aquests recursos. En tot cas, el principi de participació efectiva de la comunitat educativa ha de ser un principi fonamental en l'exercici de l'autonomia dels centres.
La formació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba