Dret i polítiques ambientals a les Illes Balears
| Autor | José Manuel Gómez González |
| Cargo | Departament de Territori. Consell Insular de Mallorca |
| Páginas | 16-29 |
Page 16
En la crònica de les Illes Balears d’aquest mes de desembre no podem destacar gaires coses. L’agenda política ha estat marcada pel canvi de govern fruit de les eleccions del maig i per la crisi econòmica, que ha centrat la majoria de debats. El marge de maniobra ha estat molt estret, i les retallades socials associades a les retallades econòmiques han capitalitzat la preocupació ciutadana. Això propicia debats i pronunciaments a favor de simplificar la tramitació administrativa, amb la consegüent reducció de terminis, i de promoure l’exoneració de determinats projectes respecte al seu sotmetiment a les disposicions en matèria d’avaluació d’impacte ambiental.
No obstant això, no ha d’escapar de l’observació de l’analista l’execució d’una sèrie de moviments també relacionats amb la necessitat d’impulsar l’economia -productiva i no productiva- d’aquesta comunitat. Alguns anuncis i algunes decisions ja adoptades tenen en comú la relaxació dels controls ambientals -tal com apuntàvem abans- per agilitzar la implantació de noves empreses i objectius, amb la necessitat d’atraure inversions i recuperar el sector de la construcció. Només cal revisar els butlletins oficials per constatar el desbloqueig de nombroses iniciatives mitjançant "mesures" administratives dirigides a agilitzar les tramitacions de projectes, plans i programes, i per promoure moratòries d’aplicació d’obligacions i càrregues de qualsevol tipus, començant per les urbanístiques i continuant per les relacionades amb polítiques sectorials com l’agricultura, les costes, l’aigua, entre altres.
Així s’anuncien noves iniciatives per rendibilitzar o modernitzar ports esportius, amb alguna desclassificació en l’àmbit de l’interès general i la nova orientació per a usos recreatius des de la gestió privada. També s’anuncien facilitats per construir nous camps de golf a les tres illes, alguna infraestructura de grans dimensions com un circuit d’automobilisme o la implantació de grans parcs temàtics; totes aquestes iniciatives
Page 17
s’anuncien com a solució a la captació d’inversió, a la generació d’ocupació i a la desestacionalització turística; no obstant això, bona part d’aquestes proclames desoeixen la fragilitat del territori i contravenen règims legals, d’ordenació territorial o urbanístics, la qual cosa obliga a modificacions normatives substancials amb caràcter previ a la implantació d’algunes de les propostes enumerades genèricament.
Precisament, els parcs temàtics han fet parlar molt, però una de les mesures anunciades que més han preocupat en l’entorn jurídic i acadèmic ha estat la proposta d’una llei que desbloquegi les 1.500 hectàrees d’urbanitzacions i altres complexos urbanístics que van ser desclassificats mitjançant lleis aprovades entre els anys 2007 i 2008. Les noves polítiques consideren, a més, que cal flexibilitzar determinats règims d’ús del sòl rústic per facilitar la implantació de complexos d’oci amb la finalitat de reactivar l’economia de l’arxipèlag.
D’altra banda, l’anunci de reclassificació també s’ancora en les amenaces de reclamacions milionàries de responsabilitat patrimonial de l’estat legislador respecte a les esmentades 1.500 hectàrees protegides pel govern anterior, així com per determinades desprogramacions o eliminació d’expectatives en alguns instruments d’ordenació territorial (com en el cas de les dos modificacions recents del Pla Territorial Insular de Mallorca).
Tot això es pot traduir en la derogació o modificació d’algunes lleis proteccionistes, tal com han publicat alguns mitjans de comunicació. Així, s’ha parlat concretament de la derogació del Decret llei 1/2007, que, entre altres iniciatives, va paralitzar un complex d’oci i comercial a Ses Fontanelles, així com la Llei 4/2008, que va incorporar a la llista d’àrees naturals d’especial interès (ANEI) de la Llei 1/1991, de 30 de gener (LEN), una sèrie de sectors sota l’amenaça de la urbanització o amb un caràcter d’urbanitzacions no consolidades en paratges d’interès natural de Mallorca i Eivissa. La Llei 4/2008 es va configurar, sota el nom de "llei de mesures urgents per al desenvolupament territorial sostenible", com una de les lleis estrella de la legislatura passada.
Algunes de les amenaces de reclamacions econòmiques publicades en els mitjans fan referència a projectes com: Ses Fontanelles, complex d’oci i comercial a la Platja de Palma, pel qual els promotors demanen 250 milions d’euros; Cala Carbó a Pollença, paralització d’un projecte de construcció d’habitatges de luxe en plena muntanya, es reclamen 140 milions; El Vilar de Pollença, urbanització en la vessant de la muntanya, els promotors exigeixen 17 milions per la descalcificació; Cala Blanca d’Andratx,
Page 18
complex d’habitatges de luxe i un hotel al port d’Andratx, es reclamen 92 milions; Monport d’Andratx, pisos de luxe al port d’Andratx començats, es reclamen 34 milions; Cala Marçal de Felanitx, urbanització a Portocolom, s’exigeixen 15 milions; Parc temàtic de Calvià, terrenys ubicats a Son Ferrer, es reclamen 1,8 milions; Eivissa, urbanitzacions de Roca Llisa, Punta Pedrera, Binirràs i Ses Feixes d’Eivissa, que en conjunt suposen la reclamació de 335 milions.
Hi ha altres amenaces de reclamacions multimilionàries per desclassificacions operades en sengles modificacions en els plans d’ordenació territorial (i fins i tot com a conseqüència de l’aprovació dels mateixos plans territorials insulars). No obstant això, han de relativitzar-se les quantitats assenyalades a la vista de la doctrina que va arrancar en la famosa Sentència del Tribunal Suprem de 12 de maig de 1987 (número 706) i que va marcar una fita pel que fa a la definició de lesió indemnitzable en el marc general de la responsabilitat patrimonial de l’Administració respecte a l’ius variandi dels plans urbanístics o d’ordenació del territori. Com a exemple recent, podem referir-nos a la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de data 14 de setembre de 2011, que rebaixa la pretensió inicial d’un promotor urbanístic de Menorca, que reclamava 27,3 milions d’euros, a tan sols 69.175 euros. D’aquesta sentència en donarem compte en l’apartat d’anàlisi jurisprudencial d’aquest mateix número de la RCDA.
En definitiva, sembla una mica precipitat fonamentar, en les reclamacions de responsabilitat patrimonial, una sèrie d’accions legislatives destinades a retrotraure situacions urbanitzadores superades i consolidades a favor de la protecció territorial; la defensa de l’interès general i l’objectivitat de l’acció de les administracions públiques [Article 103. CE. "1. La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la Ley y al Derecho."] poden quedar en dubte i no afegeixen valor a la seguretat jurídica tan cloquejada, i és que la modificació contínua del marc normatiu genera qualsevol cosa menys seguretat i estabilitat en un statu quo determinat.
Page 19
-
L’acció del Govern de les Illes Balears en matèria ambiental
Les mesures d’aprimament de l’Administració autonòmica han portat a una pèrdua de pes específic de la gestió administrativa del medi ambient, ja que s’ha perdut la Conselleria que hi havia a favor de la nova Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, en la qual l’agricultura està guanyant la batalla de les prioritats. Probablement això respon a la conseqüència lògica d’haver nomenat conseller a un antic dirigent d’ASAJA, amb una predilecció clara pel sector primari.
No obstant això, una de les accions de Govern que més s’han fet notar en matèria ambiental consisteix en l’agilització dels procediments d’avaluació ambiental (EIA i EAE). S’ha obert una via de no-subjecció i exoneració al mateix temps que es tracten els expedients amb una celeritat inèdita a la comunitat autònoma. Probablement això serveix com a mecanisme facilitador d’inversions a les illes encara que sigui amb el cost afegit de perdre control sobre els possibles impactes que les instal·lacions i activitats, i els plans i programes, poden causar sobre el medi.
Com ja vam veure, el Govern va assumir recentment la gestió del Parc Nacional Marítim...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba