DECRET 131/2012, de 23 d'octubre, pel qual es regula el Registre oficial d'empreses proveïdores de material vegetal i se n'estableixen les normes d'autorització, inscripció i funcionament, es regulen activitats de producció i comercialització de material vegetal i es crea el Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia atorga competències a la Generalitat en matèria d’agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, i correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.
La Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària de Catalunya, en el seu article 8, promou l’establiment de línies d’actuació per assolir els objectius en matèria de producció agrícola i sanitat vegetal, entre els quals destaquen controlar i optimitzar l’ús dels mitjans de producció, amb la finalitat que les explotacions agràries siguin gestionades amb la racionalització dels mitjans de producció, així com el foment d’ús de llavors i plantes certificades i d’una planificació adequada del sanejament vegetal.
La Llei de l’Estat 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, preveu l’establiment de mesures contra els paràsits nocius dels vegetals. En els articles 7, 8 i 9 es fixen les limitacions a la introducció i circulació de vegetals als efectes de prevenir els riscos que representa la possible introducció o propagació de plagues de quarantena en tot el territori, i també l’adopció de mesures fitosanitàries de salvaguarda, les quals impliquen un coneixement ràpid i precís de la situació en el territori d’una espècie vegetal i/o les seves varietats.
La Directiva 2000/29/CE del Consell, de 8 de maig de 2000, relativa a les mesures de protecció contra la introducció a la Comunitat d’organismes nocius per als vegetals o productes vegetals i contra la seva propagació a l’interior de la Comunitat, estableix l’obligatorietat d’aplicar mesures de protecció contra la introducció, en el territori de la Unió Europea, de determinats patògens de quarantena, mesures que es concreten en el passaport fitosanitari.
En l’actualitat, el Registre oficial de proveïdors de material vegetal unifica una gran diversitat de normativa europea, estatal i autonòmica, que regula la producció i comercialització de material vegetal i l’autenticitat varietal del material comercialitzat.
L’aprovació de la Llei de l’Estat 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, i de la Llei de l’Estat 30/2006, de 26 de juliol, de llavors, planters i recursos fitogenètics, ha suposat la creació d’un marc jurídic que afecta directament al contingut de l’Ordre de 28 de setembre de 1998, per la qual es crea el Registre oficial de proveïdors de material vegetal, modificada per l’Ordre de 29 de març de 2001. Així, es fa necessària la inclusió de les noves regulacions plantejades a aquestes disposicions, fent necessària l’actualització de la normativa vigent.
Per altra banda ens trobem amb noves activitats que no han estat fins ara regulades a Catalunya, com són la certificació de llavors sota supervisió oficial o la comercialització de llavor certificada a granel, a diferència de l’activitat de neteja de cereals de fecundació autògama i de lleguminoses que va ser regulada mitjançant l’Ordre de 20 de maig de 1985.
En l’àmbit agrícola, constitueix una pràctica tradicional la reutilització per part de l’agricultor de les llavors o altre material vegetal produït per ell mateix en i per a la seva pròpia explotació.
Per tal de dur a terme un control rigorós de la destinació d’aquestes llavors es va dictar l’Ordre de 20 de maig de 1985, per la qual es regula l’activitat de neteja de cereals de fecundació autògama per destinar-los a la sembra, modificada per l’Ordre de 13 de maig de 1992 i desplegada per la Resolució de 29 de juny de 1992.
En aquest sentit, el departament competent en matèria d’agricultura va ser pioner a l’Estat espanyol en la regulació d’aquesta pràctica tradicional per protegir tant el pagès que realitzava aquesta pràctica com els obtentors de llavor.
L’experiència assolida, i la realitat d’aquesta pràctica arreu, ha estat recollida en el Reglament (CE) núm. 2100/1994 del Consell, de 27 de juliol de 1994, relatiu a la protecció comunitària de les obtencions vegetals, i en la Llei de l’Estat 3/2000, de 7 de gener, que aprova el règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals. En concret, en el seu article 14 autoritza els agricultors a utilitzar amb fins de propagació en les seves pròpies explotacions el producte de la collita obtingut de la sembra en aquestes explotacions de material de propagació d’una varietat protegida que hagi estat adquirida lícitament i no sigui híbrida ni sintètica.
Per tant, tenint en compte l’experiència assolida des de 1985 i d’acord amb la normativa anteriorment citada es fa convenient actualitzar la regulació d’aquesta matèria.
En aquest Decret es regula la producció de material vegetal amb destinació a la pròpia explotació. Aquesta regulació ve determinada fonamentalment per raons fitosanitàries per tal d’assegurar que el material vegetal està exempt de malalties de quarantena, i no només per a la mateixa nova plantació sinó respecte a les plantacions properes que poden ser afectades.
L’entrada en vigor del Reglament CE 870/2004 del Consell, de 24 d’abril de 2004, pel qual s’estableix un programa comunitari relatiu a la conservació, caracterització, recol·lecció i utilització dels recursos genètics del sector agrari i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1467/94 del Consell, estableix la necessitat de preservar la diversitat biològica i genètica del sector agrari i obliga a l’adopció de mesures per al foment i la conservació d’aquests recursos, així com a elaborar inventaris descentralitzats, permanents i accessibles, per la qual cosa es considera necessari crear un catàleg de les varietats locals de Catalunya, que estableixi les mesures necessàries per a la conservació, caracterització, recol·lecció i utilització dels recursos fitogenètics del sector agrari de Catalunya.
Atenent els criteris de simplificació i de reducció de normes cal unificar en una mateixa norma tots els requisits que han de complir les empreses que exerceixin professionalment, entre altres activitats, la producció, emmagatzematge, comercialització o posada al mercat de material vegetal, així com aquelles que es dediquen a la certificació de llavors sota control oficial, la neteja de cereals de fecundació autògama i de lleguminoses, la comercialització de material vegetal a granel, o la producció de material vegetal amb destinació a la pròpia explotació, així com regular les varietats locals d’interès agrari per Catalunya.
D’altra banda, la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, estableix les disposicions generals necessàries per facilitar l’exercici de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis i la lliure circulació de serveis, mantenint, alhora, un nivell elevat de qualitat en els serveis, amb l’objectiu principal d’estrènyer cada cop més els llaços entre els estats i els pobles d’Europa i de garantir el progrés econòmic i social mitjançant la creació d’un espai únic, sense fronteres interiors, en el qual resti garantida la lliure circulació dels serveis.
Amb aquesta finalitat, la Directiva estableix directrius per simplificar els procediments administratius, fomentar una bona qualitat dels serveis, promoure un marc regulador transparent, predictible i favorable per a l’activitat econòmica i impulsar la modernització de les administracions públiques per tal de respondre a les necessitats de les empreses i millorar la protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries.
A Catalunya, aquesta Directiva ha generat Llei 5/2010, de 26 de març, de bases de delegació en el Govern de la potestat legislativa per a l’adequació de les normes amb rang de llei vigents de Catalunya a la Directiva, i el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva. Alhora, el procés d’implementació de la Directiva requereix també adaptar la normativa amb rang reglamentari als criteris i principis de la Directiva, a la Llei 5/2010, de 26 de març, i al Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre.
Aquest Decret preveu l’adaptació de la normativa que regula el sector de llavors i planters a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, la qual comporta, per a més seguretat jurídica, la derogació de l’Ordre de 28 de setembre de 1998, per la qual es crea el Registre oficial de proveïdors de material vegetal, i l’Ordre de 20 de maig de 1985, per la qual es regula l’activitat de neteja de cereals de fecundació autògama per destinar-los a la sembra, i en aquest sentit queda exclòs d’autorització l’emmagatzematge o comercialització o posada en el mercat de material vegetal, la comercialització de material vegetal a granel i la producció de material vegetal amb destinació a la pròpia explotació.
El fet de recollir en un sol registre totes les activitats relacionades amb els vegetals ve motivada per la necessitat d’establir un marc legal comú per protegir els vegetals contra plagues, així com per garantir als agricultors la qualitat del material vegetal i també per evitar desviacions en el tràfic dels vegetals que perjudiquin els interessos dels obtentors.
Aquest Decret conté finalment tres disposicions addicionals segons les quals el departament competent en matèria d’agricultura ha d’implantar els mitjans electrònics...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba