DECRET 152/2010, de 2 de novembre, de desplegament de la Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable.
| Fecha de Entrada en Vigor | 1 de Diciembre de 2010 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Politica Territorial i Obres Publiques |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
152/2010, de 2 de novembre, de desplegament de la Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable.
L'article 169 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de transport per cable. En exercici d'aquesta competència, reconeguda també per l'Estatut de 1979, es va aprovar la Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable, que regula la construcció, la posada en servei i l'explotació de les instal·lacions de transport de persones per cable a Catalunya.
Com s'assenyala en el preàmbul de la Llei esmentada, les instal·lacions de transport per cable existents a Catalunya serveixen per a satisfer necessitats de transport de naturalesa diversa: d'una banda, s'adrecen a cobrir les necessitats de desplaçament de les persones, però també al desenvolupament d'activitats de lleure o a la pràctica d'esports d'hivern. Això no obstant, no es pot obviar que la part més significativa, tant en nombre com en volum de persones transportades, correspon a les instal·lacions que estan situades en estacions d'esquí.
Des d'aquesta perspectiva, el Decret regula de manera específica les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic i les que no tenen aquesta consideració, i alhora estableix un seguit de normes que s'apliquen de forma indistinta a ambdues categories.
Concretament el capítol I, dedicat a les disposicions generals, determina l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la norma, en els termes que ho fa la Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable. Una novetat significativa del text és la incorporació d'un article que conté les definicions d'una sèrie de termes que resulten fonamentals per comprendre el contingut de la norma.
El capítol II regula de forma exhaustiva les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic, de forma que, des de la iniciativa per al seu establiment i passant per la redacció i la tramitació de l'estudi informatiu o projecte, s'ordena i sistematitza tot el procés, que culmina amb l'aprovació del projecte i la contractació de la construcció i explotació corresponent.
Les instal·lacions de transport públic per cable no considerades de servei públic tenen un tractament específic en el capítol III. Aquest aborda la seva ordenació sobre la base de tres fases diferenciades molt clarament: la fase de projecció, la d'execució de les obres, sotmesa a les inspeccions i comprovacions corresponents, i la posada en explotació, que també ha de ser autoritzada per l'Administració.
Aquest procediment s'aplica també, d'acord amb el que preveu el capítol IV, a les instal·lacions de transport privat per cable.
Un altre dels aspectes fonamentals del desplegament reglamentari de la Llei 12/2002 és el relatiu a l'explotació de les instal·lacions, que s'aborda en el capítol V del Decret. En concret, es preveu la necessitat d'aprovació d'un Reglament d'explotació específic per a cada instal·lació, amb el contingut mínim que s'estableix, sense perjudici que el Departament competent en matèria de transport per cable pugui aprovar models tipus de reglament d'explotació per a cada tipologia d'instal·lacions. A més, aquest capítol també aborda, en relació amb les persones usuàries, la forma d'accedir a les instal·lacions, mitjançant els corresponents títols de transport, ja siguin bitllets o abonaments segons el tipus d'instal·lació, la forma com han de ser informats els usuaris sobre els seus drets i les normes d'ús i el procediment que faciliti formular les reclamacions corresponents.
El capítol VI del Decret, tot recollint el mandat que conté la disposició final primera de la Llei 12/2002, estableix les normes sobre la seguretat tant de les instal·lacions com de les persones usuàries, i recull els principis i els continguts de la normativa comunitària fixats per la Directiva 2000/9/CE, de 20 de març, incorporada a l'ordenament jurídic intern pel Reial decret 596/2002, de 28 de juny, pel qual es regulen els requisits que s'han de complir per a la projecció, construcció, posada en servei i explotació de les instal·lacions de transport de persones per cable.
Molt vinculat amb aquesta qüestió de la seguretat està tot allò que fa referència als recursos humans que han de tenir les empreses gestores de les instal·lacions, especialment quan es tracta de les que son pròpies de les estacions d'esquí, i en aquest sentit es defineixen i regulen figures com les del cap d'explotació, el personal de conducció i els agents d'explotació i les funcions que en cada cas tenen atribuïdes i han d'exercir per a un correcte i, sobretot segur, funcionament de la instal·lació.
El capítol VII del Decret es dedica a enunciar els drets de què gaudeixen les persones usuàries de les instal·lacions de transport per cable i els deures correlatius que deriven de les normes d'ús d'aquestes instal·lacions.
En l'ordre estrictament administratiu, el Decret preveu l'existència d'un registre de les instal·lacions de transport per cable i enumera, en el capítol VIII, les dades que hi han de figurar, amb especial menció a la protecció que en cada cas correspongui d'acord amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades.
En matèria de règim sancionador, el capítol IX es remet al que estableix la Llei 12/2002 i finalment, pel que fa la Comissió Consultiva de Transport per Cable, òrgan assessor i d'interlocució amb el sector creat per la Llei esmentada, el capítol X del Decret detalla les funcions, la composició i el règim de funcionament, amb la finalitat que pugui desenvolupar la seva activitat de forma adequada.
D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Objecte
Aquest Decret té per objecte el desplegament reglamentari de la Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable, en relació amb la construcció, la posada en servei i l'explotació de les instal·lacions de transport de persones per cable que discorren íntegrament pel territori de Catalunya.
Àmbit d'aplicació
2.1 Es regeixen per aquest Decret, d'acord amb el que estableix l'article 2.1 de la Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable, les instal·lacions següents:
-
Els funiculars i altres instal·lacions els vehicles de les quals es desplacen sobre rodes o altres dispositius de sustentació i mitjançant la tracció d'un cable o més.
-
Els telefèrics, els vehicles dels quals són desplaçats o moguts en suspensió per un cable o més. Aquesta categoria inclou els telecabines i els telecadires.
-
Els teleesquís, que, per mitjà d'un cable, arrosseguen els usuaris.
2.2 Les instal·lacions que de manera exclusiva es destinen al transport de mercaderies per cable es regeixen per la seva normativa específica, sens perjudici que els sigui aplicable aquest Decret amb caràcter supletori.
2.3 Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret, d'acord amb l'article 2.3 de la Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable:
-
Els ascensors, tal com els defineix la Directiva 95/16/CE.
-
Els tramvies de tipus convencional amb tracció per cable.
-
Les instal·lacions utilitzades amb finalitats agrícoles.
-
Els materials específics per a fires, fixos o mòbils, i les instal·lacions dels parcs d'atraccions destinades a l'esbarjo que no s'utilitzin com a mitjans de transport de persones.
-
Les instal·lacions mineres i les instal·lacions implantades i utilitzades amb fins industrials.
-
Les embarcacions amb tracció per cable.
-
Els ferrocarrils de cremallera.
-
Les instal·lacions accionades per mitjà de cadenes.
Classificació
3.1 De conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable, les instal·lacions de transport per cable poden tenir un règim d'ús públic o privat:
-
Són instal·lacions de transport públic per cable les destinades a l'activitat de transport per compte d'altri mitjançant retribució econòmica.
-
Són instal·lacions de transport privat per cable les destinades al transport per compte propi d'ús gratuït, o bé sigui per satisfer necessitats d'ús particular, o bé com a complement d'altres activitats principals efectuades per les persones propietàries de la instal·lació.
3.2 Per la naturalesa del servei, les instal·lacions de transport públic per cable poden ser:
-
De servei públic. Són instal·lacions de servei públic les destinades a satisfer les necessitats de desplaçament de les persones, garantint-los el dret a la mobilitat, i que presten el servei de manera continuada, amb subjecció a un calendari i uns horaris aprovats per l'Administració.
-
No de servei públic. No són de servei públic les instal·lacions destinades de manera habitual a transportar persones per a practicar una activitat esportiva o de lleure situades a les estacions d'esquí o similars.
3.3 Les instal·lacions de transport públic per cable de servei públic es poden diferenciar entre:
-
Les d'àmbit urbà, que són les emplaçades íntegrament dins un mateix terme municipal.
-
Les d'àmbit interurbà, que són les emplaçades en més d'un terme municipal.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba