DECRET 384/2011, de 30 d'agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
384/2011, de 30 d'agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.
La Llei 10/1997, de 3 de juliol, que regula la renda mínima d'inserció, preveu com a finalitat d'aquesta la de prestar el suport adequat a totes les persones que el necessitin per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per al seu manteniment, i afavorir la seva inserció o reinserció social i laboral.
La Llei té per objectiu, com es posa de manifest en el seu preàmbul i al llarg de l'articulat, establir mecanismes d'inserció i reinserció social i laboral per fer front als problemes derivats de la pobresa i la marginació. Reconeix el dret a una renda assistencial, subjecta al compromís de la persona beneficiària de seguir i dur a terme totes aquelles actuacions encaminades a la seva inserció social i laboral, i que es concreten amb la formalització del conveni d'inserció.
Durant els darrers mesos, la situació de crisi que s'ha viscut a l'Estat espanyol i també a Catalunya, i el creixement exponencial de les taxes d'atur, especialment dins el col·lectiu de persones de difícil ocupabilitat, han produït un augment considerable de sol·licitants de la prestació de la renda mínima d'inserció (en endavant, RMI), provinent en bona part de persones demandants d'ocupació, que han perdut la seva ocupació o que han esgotat les vies de protecció que el sistema estatal de Seguretat Social preveu.
Aquesta situació ha posat de manifest certs desajustos del sistema de l'RMI, l'origen de la qual pretenia donar cobertura a situacions de risc de marginació i exclusió social i que actualment està absorbint una problemàtica, provinent dels desajustos del mercat de treball i del sistema de protecció social, i que en tot cas exigeix solucions adaptades i específiques per part de l'Estat, per garantir certs nivells de cobertura econòmica i alhora no provocar el col·lapse del sistema de protecció a Catalunya, tot mantenint la necessària atenció de les persones en una situació més vulnerable.
La Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, ha incorporat unes modificacions substancials a la Llei de l'RMI, que afecten de manera decisiva la seva gestió i fan necessària l'adaptació del Reglament a aquesta Llei.
Davant aquesta modificació feta per la Llei de mesures fiscals i financeres, aquest Decret té com a finalitat principal l'adaptació del Reglament de l'RMI a les modificacions produïdes a la Llei, en virtut de les competències atribuïdes per l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Així mateix, incorpora concrecions pel que fa als possibles beneficiaris de l'RMI, desplegant, per tant, l'article 6 de la Llei de l'RMI i concretant els requisits dels titulars de la prestació.
Així mateix, s'han aprofitat aquestes circumstàncies per modificar els noms dels organismes implicats en la gestió de l'RMI que figuraven en els anteriors decrets com a conseqüència de les noves denominacions derivades dels decrets de reestructuració de departaments de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a l'estructura del Decret, i tenint en compte que el Decret 339/2006, de 5 de setembre, ha sofert diferents modificacions, s'ha considerat com a millor opció fer una refosa dels decrets que han regulat l'RMI, tot incorporant les modificacions abans esmentades, i derogar tota la normativa existent.
Així, se segueix el mateix esquema que a la Llei i, en conseqüència, l'integren cinc capítols. El capítol 1 recull les disposicions generals de l'RMI; el capítol 2 regula els requisits que han de complir les persones sol·licitants i les obligacions de les persones destinatàries de l'RMI; el capítol 3 conté disposicions relatives a la gestió i a l'organització de l'RMI; el capítol 4 desenvolupa les prestacions de l'RMI, i el capítol 5 regula el règim econòmic de la prestació econòmica de l'RMI i dels seus ajuts complementaris; i consta de les disposicions següents: dues addicionals, una derogatòria i una final.
Les modificacions incloses a la Llei de mesures fiscals i financeres, juntament amb la situació de crisi actual i la previsió de la disposició final tercera de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de l'RMI, modificada per la Llei de mesures fiscals i financeres, abans esmentada, fan necessària l'entrada en vigor d'aquest Decret l'endemà de la seva publicació, tot i que les mesures que afectin el pagament de la prestació tindran efectes a partir del primer dia del mes següent a la seva publicació, moment en què es pot fer efectiu el pagament de l'RMI.
Escoltat el Comitè de Seguiment de la Renda Mínima d'Inserció, i vist el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social;
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Empresa i Ocupació, de la consellera d'Ensenyament i del conseller de Benestar Social i Família, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
L'objecte d'aquest Decret és desplegar la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, modificada per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. La finalitat de l'RMI és prestar el suport adequat a totes les persones que els calgui per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral.
Persones destinatàries
A efectes d'aquest Decret:
-
S'entén per titular la persona en favor de la qual s'ha aprovat un pla individual d'inserció i reinserció social i laboral (PIR).
-
S'entén per beneficiària la persona o les persones que estan a càrrec d'un/a titular i que formen part del PIR com a membres de la unitat familiar.
-
S'entén per destinatària la persona titular i les persones beneficiàries.
Unitat familiar, nucli de convivència familiar i llar independent
3.1 En l'aplicació de l'RMI, s'han de tenir en compte les persones destinatàries dels ajuts, tant si viuen soles com en qualitat de membres d'una unitat familiar. Es considera unitat familiar un grup de convivència per vincle de matrimoni o una altra relació estable anàloga, o de parentiu per consanguinitat, adopció o afinitat fins al segon grau. La relació de parentiu es compta a partir de la persona titular. En els casos en què se'n justifiqui degudament la necessitat, la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció pot pronunciar-se per autoritzar motivadament la consideració de membre de la unitat familiar per a persones amb un grau de parentiu més allunyat.
3.2 Es considera nucli de convivència familiar el conjunt de dues o més unitats familiars que conviuen en el mateix domicili i que estan emparentades segons les relacions especificades en aquest article.
3.3 Es considera llar independent el marc físic de residència permanent d'una sola persona o bé de dues o més que formin una unitat familiar segons el concepte que estableix aquest article. En queda exclosa la convivència per raons d'amistat o conveniència.
3.4 No es perd la condició de llar independent quan el marc físic de residència permanent deixa de ser-ho per causa de força major o desnonament.
Capítol 2
Requisits i obligacions de les persones destinatàries
Requisits per ser titular de les prestacions de l'RMI
4.1 Tenen dret a les prestacions que estableix l'RMI totes les persones que ho necessitin per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat en les quals concorrin les circumstàncies següents:
-
Que estiguin empadronades o s'empadronin a qualsevol dels municipis de Catalunya en el moment de fer la sol·licitud de prestació.
Pel que fa a les persones que resideixin en un municipi i no disposin de domicili, s'aplicarà el que disposi la normativa específica reguladora dels procediments d'empadronament.
-
Que acreditin una residència continuada i efectiva a Catalunya com a mínim amb dos anys d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud.
També en poden ser sol·licitants les persones que acreditin que han residit a Catalunya de manera continuada i efectiva durant quatre dels darrers cinc anys.
Estan eximides d'aquest requisit les persones retornades, d'acord amb el que disposa la disposició addicional segona de la Llei 25/2002, de 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996.
També estan eximides d'aquest requisit les dones que hagin hagut de marxar del seu lloc de residència i arribin o hagin arribat a Catalunya per evitar maltractaments a elles mateixes i/o als/a les seus/seves fills/es i es trobin en situació de pobresa severa.
Les persones sol·licitants estrangeres que visquin a Catalunya han d'acreditar la seva residència legal.
No computen com a absències que interrompen la continuïtat de la residència les sortides del territori català, prèviament comunicades a l'òrgan que en fa el seguiment, que no superin un mes, en un període de 12 mesos.
-
Que constitueixin una llar independent un any abans de la data de presentació de la sol·licitud, com a mínim.
La ruptura de la convivència en una mateixa llar independent, degudament acreditada, de dues persones unides per vincle matrimonial o per una altra relació estable anàloga no afectarà el còmput d'un any ja iniciat amb anterioritat a la ruptura.
Queden exemptes d'aquest requisit les persones que tinguin menors o persones amb discapacitat a càrrec seu, sens perjudici del que disposa l'apartat 4.2.e).
Les dones acollides en centres de caràcter residencial tenen dret a percebre la renda mínima...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba