Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret-llei |
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en l’article 30, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, i hi inclou el litoral, l’urbanisme i l’habitatge.
En exercici d’aquesta potestat, s’han dictat nombroses lleis en matèria urbanística que varen culminar amb l’aprovació de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.
La consecució d’un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible que procuri el benestar de la població i la preservació dels recursos naturals ha estat reiteradament el motiu de l’aprovació de distintes normes de rang de llei, amb continguts i plantejament certament diferents. Així, les polítiques públiques han de propiciar l’ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l’economia, l’ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d’oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient.
La Llei 2/2014 va establir el règim jurídic general regulador de l’activitat administrativa en matèria d’urbanisme a les Illes Balears, i va definir el règim jurídic urbanístic de la propietat del sòl d’acord amb la seva funció social.
Altres normes de caràcter sectorial que darrerament han incidit en matèria urbanística han estat la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, i la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.
Tant en la Llei 2/2014 com en les altres esmentades s’han introduït procediments de caràcter extraordinari i transitori en alguns casos dirigits a legalitzar l’edificat o construït sense autorització, que operen d’acord amb procediments singulars o creats ad hoc al marge dels procediments ordinaris prevists a la normativa de disciplina urbanística regulats per la Llei 2/2014. L’existència de procediments extraordinaris, com el de la disposició transitòria desena d’aquesta Llei, possibilita la consolidació de situacions de reversió impossible. Els procediments singulars que s’han anat aprovant han anat dirigits entre d’altres a: habilitar la classificació com a urbans de sòls rústics, fins i tot protegits, que no reuneixen les condicions generals i ordinàries d’aquella categoria de sòl; permetre la plena incorporació a l’ordenació urbanística, amb totes les facultats inherents al dret a edificar, de construccions o edificacions existents en sòl rústic amb dispensa del compliment dels paràmetres urbanístics aplicables; autoritzar l’edificació d’habitatges en àrees naturals d’especial interès; excloure l’exigència de la declaració d’interès general per a la realització de noves edificacions en sòl rústic d’especial protecció; exonerar el compliment de les limitacions sobre volum màxim construïble imposades als establiments turístics en sòl rústic; autoritzar l’augment d’edificabilitat i d’ocupació de parcel·la dels establiments turístics, fins i tot dels afectats per infraccions urbanístiques, per sobre dels paràmetres màxims establerts; eliminar les limitacions establertes pel planejament urbanístic per a la implantació d’establiments turístics en edificis catalogats o sotmesos al règim de protecció del patrimoni arquitectònic; o habilitar les segregacions de parcel·les rústiques amb una extensió inferior a la unitat mínima de cultiu o forestal.
Les determinacions adoptades en aquest Decret llei resulten adequades per a fer front a les situacions esmentades i que es pretenen corregir. La intervenció normativa per via d’urgència mitjançant l’aprovació d’aquest Decret llei ve justificada pel principi de desenvolupament territorial sostenible, per la necessitat d’evitar la desfiguració del sòl rústic i d’evitar determinats assentaments urbans, així com per la necessitat de preservar, entre d’altres, el principi d’igualtat entre els propietaris que sol·liciten llicències urbanístiques.
Per això, el Govern de les Illes Balears ha d’actuar ràpidament respecte de les lleis següents: la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears; la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears; la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible; la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl; la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, i la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.
L’afectació del Decret llei sobre algunes d’aquestes lleis es produeix, en alguns casos, en el sentit de modificar algun dels seus articles o disposicions. En canvi, en d’altres, suposa la suspensió de la vigència fins que aquestes normes siguin revisades, i es fixa un termini màxim, el 31 de desembre de 2017.
La norma es divideix en 5 articles, 1 disposició addicional, 2 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.
L’article primer, estableix la modificació de dos articles de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.
Respecte a la Llei 2/2014, es modifica l’article 24, en coherència amb la suspensió de la figura dels assentaments en el medi rural mitjançant la disposició addicional única, juntament amb les suspensions de la disposició addicional sisena, i transitòria desena, motivades a fi d’evitar la legalització de construccions i urbanitzacions il·legals. Així mateix es modifica l’apartat d del punt 3 de l’article 32, recuperant el percentatge de cessió del 15% dins els marges permesos per la legislació bàsica estatal.
L’article segon, estableix la modificació de la matriu d’ordenació d’usos de l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, i recupera gran part de la vigència que tenia abans de l’entrada en vigor de la Llei agrària amb alguna modificació en la regulació dels usos.
L’article tercer, estableix una sèrie de modificacions de diferents articles de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, com la de l’article 25 respecte al qual es considera urgent modificar el grau excessiu de prerrogativa administrativa que conté; o l’eliminació de l’exoneració del volum màxim construïble previst al punt 2bis de l’article 44 per als allotjaments de turisme rural.
També s’introdueix la necessitat que en cas de reobertura d’establiments turístics donats de baixa definitiva o canvi del seu destí a un ús no turístic, l’ús turístic o l’altre al qual es vol destinar, ha d’estar entre els permesos pel planejament urbanístic vigent. Aquesta modificació obeeix a les necessitats que hi hagi una coherència entre les normes i instruments d’ordenació territorial i urbanística, sense possibilitat d’excepcions que poden suposar greus distorsions contràries a l’interès general.
Respecte a la disposició addicional quarta de la Llei 8/2012, es considera que és urgent modificar certs apartats i suspendre la vigència d’altres, per raons de coherència de la ordenació urbanística i territorial, així com de protecció del territori o seguretat jurídica.
Finalment els articles quart i cinquè, estableixen una sèrie de modificacions de diferents articles i disposicions de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears i de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears .
S’estableix una disposició addicional única en la qual es contenen articles i disposicions de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears i del Decret 39/2015, de 22 de maig, pel qual es fixen els principis generals de les activitats agroturístiques en explotacions agràries preferents de les Illes Balears, els quals queda suspesa la seva vigència, per evitar que es produeixin efectes no desitjats, fins que aquestes normes siguin revisades i modificades, fixant un termini màxim de duració de la suspensió, el 31 de desembre de 2017.
S’estableix una disposició transitòria primera respecte dels projectes en tràmit, i en el cas particular dels derivats de la Llei del turisme es fa un tractament diferent per als projectes que fan referència a la disposició addicional quarta respecte dels que fan referència a la disposició addicional denovena. Per als primers, es permet que els projectes, per als quals s’hagi sol·licitat l’informe preceptiu i vinculant a l’Administració turística abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, es regeixin conforme a la normativa vigent en el moment de la presentació. Quant als segons, això només es permet si haguessin obtingut la declaració d’interès general. Això és així pels diferents efectes que sobre el territori fan uns i altres, la qual cosa es posa de manifest quan la disposició addicional quarta es modifica en part, i per contra la denovena es suspèn en la seva totalitat. Per últim, es preveu una regla especial respecte als projectes d’habitatge unifamiliar aïllat ubicats en àrees naturals d’especial interès , atesa la protecció que se li ha de donar a aquests espais.
S’estableix una segona disposició transitòria, per aclarir que, després de la suspensió de la disposició addicional sisena de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, els municipis que ja tenen en tramitació alteracions de planejament per classificar aquests nous urbans, no poden seguir endavant amb els expedients.
S’estableix una disposició derogatòria de caràcter genèric, i una final per la qual el Decret llei entrarà en vigor l’endemà de publicar-se en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Per tot això, a proposta del conseller de Territori, Energia i Mobilitat, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 12 de gener de 2016, s’aprova el següent
DECRET LLEI
Modificacions de dos articles i addició d’una nova disposició addicional de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl
-
Es modifica l’apartat a del punt 1 de l’article 24 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, que queda redactat de la manera següent:
a) Els terrenys que el planejament urbanístic general inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat legalment sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics.
-
Es modifica l’apartat d del punt 3 de l’article 32 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, que queda redactat de la manera següent:
d) Cedir, quan es tracti de les actuacions previstes a les lletres b o c de l’apartat 2 de l’article 29 esmentat, el sòl lliure de càrregues d’urbanització corresponent al 15% de l’edificabilitat mitjana ponderada que comportin les diferents actuacions. En tot cas, a les actuacions de dotació, les persones propietàries dels terrenys han de cedir aquest percentatge només sobre l’increment de l’edificabilitat mitjana ponderada que comporti l’actuació respecte de l’anteriorment definida pel planejament.
No obstant l’anterior, el planejament urbanístic pot reduir fins al 5% aquest percentatge quan siguin actuacions de transformació urbanística vinculades a actuacions de recuperació o rehabilitació integral de sòls urbans, actuacions amb un excés de càrregues respecte a la mitjana d’actuacions de transformació del municipi, o quan l’àmbit es destini predominantment a dotacions públiques.
Així mateix, el planejament urbanístic pot incrementar de manera justificada el percentatge previst anteriorment fins al 20% en aquells casos en què el valor de les parcel·les resultants sigui considerablement superior al de les altres en la mateixa categoria de sòl.
