Decret 39/2015, de 22 de maig, pel qual es fixen els principis generals de les activitats agroturístiques en explotacions agràries preferents de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
L’activitat agrària, entesa, amb caràcter general, com el conjunt de treballs necessaris per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders o forestals, és un dels sectors de l’activitat econòmica que, a diferència dels sectors secundari i terciari, té, a més, una importància de primer ordre, no només com a activitat de producció, sinó també en els àmbits social, territorial, paisatgístic i mediambiental.
L’activitat complementària a l’agrària inclou altres activitats de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques vinculades a una explotació agrària preferent, que representen o poden representar una millora de les rendes agràries diferents de les derivades de la producció agrícola, ramadera o forestal.
Per això, la Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears, pretén impulsar les activitats complementàries que poden generar rendes afegides a les de l’activitat agrària que permetin el manteniment de les explotacions agràries i el patrimoni arquitectònic rural de les Illes Balears. D’aquesta manera, estableix la dinamització del sector agrari mitjançant l’impuls de la realització de múltiples activitats a l’explotació agrària amb l’objectiu d’assegurar-ne la viabilitat en el temps i crear i mantenir ocupació.
En aquest sentit, el turisme, l’oci i la cultura són activitats que donen un valor afegit als productes agrícoles convencionals amb la utilització alternativa del sòl i de les edificacions existents a l’explotació agrària.
Per tot això, el sector agrari ha de ser capaç d’aprofitar els recursos propis de l’explotació i generar sinergies i complementarietats entre les diverses activitats per tal d’oferir uns béns i serveis nous d’acord amb les demandes del mercat i dels condicionants agrosocials del territori.
II
L’apartat 10 de l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears de 2007 atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven, i l’apartat 11 li atribueix la competència exclusiva en matèria de turisme, ordenació i planificació del sector turístic. Promoció turística. Informació turística. Oficines de promoció turística a l’exterior. Regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics. Regulació de les línies públiques pròpies de suport i promoció del turisme.
En l’ús d’aquestes atribucions es varen aprovar la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, i la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.
Per tant, les competències per al desplegament reglamentari de les lleis esmentades que es fa per mitjà d’aquest Decret s’emparen en les consideracions que s’indiquen seguidament.
L’apartat tercer de l’article 86 de la Llei 12/2014 estableix que el Consell de Govern, a proposta conjunta dels consellers competents en matèria agrària i de turisme de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant un decret, ha d’establir el desplegament reglamentari en l’àmbit competencial de l’Estatut d’autonomia a què s’han de subjectar les activitats agroturístiques en explotacions agràries preferents.
D’altra banda, l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia afirma que en les competències que els consells insulars hagin assumit com a pròpies el Govern de les Illes Balears podrà establir els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat reglamentària per part dels consells. En aquest sentit, l’article 70.3 disposa que són competències pròpies dels consells: “Informació turística. Ordenació i promoció turística” i en l’apartat 12 inclou “Agricultura, ramaderia i pesca, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven”.
En aquest sentit es pronuncia l’article 18 de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, quan estableix que correspon als consells insulars la competència reglamentària en mataria d’agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agraris i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven d’acord amb el que preveu l’article 72 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, sens perjudici de la competència del Govern de les Illes Balears per establir els principis generals a què es refereix l’article 58.3 de l’Estatut.
Respecte a aquests principis generals, és doctrina del Consell Consultiu de les Illes Balears que han de complir un seguit de requisits per poder ser considerats com a tals, seguint un esquema que recorda el clàssic entre l’Estat i les comunitats autònomes: normativa bàsica i normativa de desplegament. Aquests requisits es poden resumir en els següents: els principis generals només es poden establir per decret del Govern, al qual correspon definir-los; la norma s’ha d’identificar expressament com a norma de principis generals; han de constituir un mínim denominador comú en totes les illes basat en aspectes d’interès suprainsular, de relació amb l’Estat i les comunitats europees, de bona administració i de respecte als drets dels ciutadans, i no poden exhaurir la matèria, sinó que han de deixar un marge ampli de reglamentació dels consells.
En tot cas, també s’ha de reconèixer que l’Estatut d’autonomia no conté paràmetres precisos de caràcter positiu respecte als principis generals, ni que la coordinació dels interessos supramunicipals s’hagi de reconduir necessàriament a la potestat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba