Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
L'article 31.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears diu que, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l'execució de l'estatut dels funcionaris de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de l'Administració local.
L'Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals, en referir-se a la seva vigència, disposa que l'Acord té aplicació temporal i continuarà vigent fins que es duguin a terme els tràmits que requereixen l'aprovació d'una disposició reglamentària que reguli les vacances, els permisos i les llicències del personal funcionari al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma.
Cal recordar que la clàusula segona de l'Acord només es limita a complir la previsió de l'article 38.3 del vigent Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, el qual estableix que, quan els acords ratificats tenguin incidència en la normativa reglamentària corresponent, a efectes formals, aquesta s'ha de modificar o derogar.
Amb l'aprovació del Decret quedarà derogat el Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s'aprova el Reglament regulador de la concessió de permisos, llicències i vacances del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma, derogat parcialment pel Decret 135/2005, de 28 de desembre, pel qual es regula la concessió de vacances del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. A això s'hi ha d'afegir que aquest Decret ha introduït un títol relatiu a la competència i el procediment per a la concessió de permisos, llicències, vacances i flexibilitat horària, que no es recollia en l'Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017.
Des de l'aprovació del Decret 47/1995, no s'ha dictat cap normativa autonòmica que actualitzi i sistematitzi la matèria, amb l'excepció que va suposar l'aprovació del Decret 135/2005 i de l'Acord del Consell de Govern de 23 de setembre de 2005, malgrat que durant l'any 2007 es varen aprovar tres lleis amb repercussió en aquesta matèria, com són, d'una banda, en l'àmbit autonòmic, la Llei 3/2007, de27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i d'altra banda, en l'àmbit estatal, la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i amb menor incidència la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Com a conseqüència de la greu crisi econòmica iniciada l'any 2008, tant el legislador estatal com l'autonòmic han aprovat diverses normes que han afectat les matèries regulades en el Decret 47/1995. D'entre les normes estatals cal destacar: el Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic; la modificació de la Llei 7/2007, efectuada pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària, posteriorment substituïda pel vigent Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i la Llei2/2012, de 29 de juny, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2012, en el qual s'estableix la jornada de treball del sector públic estatal en trenta-set hores i mitja setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
Pel que fa a la legislació autonòmica, s'ha d'esmentar el Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, modificat posteriorment pel Decret llei 10/2012, de 31 d'agost.
També en l'àmbit autonòmic s'han dictat disposicions normatives i s'han adoptat acords, amb incidència sobre les matèries regulades en el Decret 47/1995 i el Decret135/2005. Entre les primeres cal esmentar el Decret 36/2013, de 28 de juny, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 35/2014, d'1 d'agost, mitjançant el qual es regulen la jornada i els horaris generals i especials del personal funcionari al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.
Respecte als acords adoptats, s'ha de fer referència a l'Acord del Consell de Govern d'1 de juny de 2012 pel qual s'aprova la jornada de treball i l'horari general del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals, modificat posteriorment per l'Acord del Consell de Govern de 4 de desembre de 2015; l'Acord del Consell de Govern de 29 de juliol de 2016 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al retorn de drets i l'Acord del Consell de Govern de 9 de desembre de 2016 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 5 de desembre de 2016 relatiu al calendari de recuperació de drets perduts del personal funcionari d'aquest àmbit.
II
De totes les novetats legislatives esmentades, s'ha de fer menció especial de la nova redacció dels articles 48 i 49 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic introduïda pel Reial decret llei 20/2012, que, dotant d'un règim comú i homogeni en matèria de permisos tots els funcionaris i funcionàries de les administracions públiques de l'Estat espanyol, va modificar substancialment el règim de permisos del personal funcionari de la Comunitat Autònoma, de manera que, en l'actualitat, no es poden regular permisos distints dels enumerats en els articles 48 i 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.
Si bé l'Estat, a través de la normativa bàsica, ha establert un règim comú, amb la finalitat d'assolir una mínima homogeneïtat en aquest aspecte del règim funcionarial dels permisos, aquesta delimitació no pot impedir a les comunitats autònomes el marge d'actuació necessari per al desplegament i l'execució de les bases esmentades, perquè la regulació continguda en els articles 48 i 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic no pot esgotar el contingut dels permisos fins al punt de no permetre a les comunitats autònomes l'exercici de les seves competències de desplegament legislatiu i d'execució en la matèria, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en les sentències núm. 156/2015, de9 de juliol, i núm. 9/2016, de 21 de febrer.
Quant a les llicències de les empleades o els empleats públics, el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, malgrat que recull en l'article 14.m) el dret del personal empleat públic a tenir llicències, no en reconeix cap, si bé s'ha d'advertir que, en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l'article118.4 de la Llei 3/2007 recull dues llicències, una per a la realització d'estudis sobre matèries directament relacionades amb les funcions que s'exerceixen i l'altra per interès particular.
III
Per tot el que s'ha exposat, el marc normatiu autonòmic sobre els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari necessita una actualització amb la finalitat de redactar un text complet i sistemàtic.
L'aprovació d'aquest Decret està en consonància amb els principis de bona regulació recollits en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Així doncs, d'acord amb els principis de necessitat, eficiència i eficàcia, la iniciativa normativa està justificada per motius d'interès general. D'una banda, per la necessitat d'actualitzar la normativa reglamentària en matèria de permisos, llicències i vacances, la qual, després de l'aprovació de l'Estatut bàsic de l'empleat públic va quedar obsoleta. D'altra banda, perquè conforme a l'article 38.3 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, un cop ratificat pel Consell de Govern l'Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017, a efectes formals s'ha d'aprovar la normativa reglamentària sobre permisos, llicències i vacances que, en aquest cas, ha de derogar el Decret 47/1995 i el Decret135/2005. En virtut dels principis de proporcionalitat i d'eficiència, les novetats que s'introdueixen es consideren les imprescindibles per donar compliment a l'article 38.3 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, a més de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets, o que imposin menys obligacions als destinataris. Per acabar, com a garantia dels principis de seguretat jurídica i de transparència, aquesta iniciativa normativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, per tal d'aconseguir una marc...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba