Decret 40/2017, de 25 d’agost, sobre els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació, i de regulació de la renda d’autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
Preàmbul
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de28 de febrer, en els apartats 13, 15, 16 i 39 de l’article 30, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de joventut, disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut; acció i benestar social, desenvolupament comunitari i integració, polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social; protecció social de la família, conciliació de la vida familiar i laboral, i protecció de menors. Tot això s’entén sens perjudici de la competència pròpia dels consells insulars en polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, i en tutela, acolliment i adopció de menors, d’acord amb els apartats 4 i 8 de l’article 70 de l’Estatut d’autonomia, de manera que cada consell insular pot adoptar les mesures que consideri pertinents per a aquest col·lectiu i desplegar-ne els efectes en l’àmbit territorial propi i en defensa dels interessos respectius.
No obstant això, el Govern de les Illes Balears és l’òrgan competent per dictar aquest reglament. L’article 69 de l’Estatut d’autonomia li atribueix la potestat que l’habilita i el faculta per elaborar-lo, tramitar-lo i aprovar-lo posteriorment, atès que reserva a la Comunitat Autònoma les competències que, per la seva naturalesa, tenen un caràcter suprainsular; les que incideixen sobre l’ordenació i la planificació de l’activitat econòmica general en l’àmbit autonòmic, i aquelles l’exercici de les quals exigeix l’obligació de vetllar per l’equilibri o la cohesió territorial entre les diferents illes, com és el cas.
Els articles 11.4 i 22bis de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, estableixen, com a principi rector de l’acció administrativa, que les administracions públiques han d’oferir programes de preparació per a la vida independent als joves que estiguin sota una mesura de protecció, particularment en acolliment residencial o en situació d’especial vulnerabilitat, des de dos anys abans de la majoria d’edat i, una vegada complerta, sempre que ho necessitin, amb el seu compromís de participació activa i aprofitament.
El Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma. Aquesta Llei té com a objectiu bàsic la protecció de les persones menors d’edat que han estat objecte d’una mesura de protecció o reforma per part de les administracions públiques competents i que, en assolir la majoria d’edat, es troben en una situació de vulnerabilitat social que els impossibilita viure de manera autònoma o amb les garanties suficients per fer-ho.
L’exclusió social s’entén com la situació en què es troben les persones que no poden participar plenament en la vida econòmica, social i civil, i que disposen d’uns ingressos o recursos —personals, familiars, socials i culturals— inadequats per poder gaudir d’un nivell i una qualitat de vida considerats acceptables per a la societat en què viuen. En aquestes situacions, les persones sovint no poden exercir plenament els seus drets fonamentals.
Les persones que abandonen el sistema de protecció de menors en complir 18 anys i no tenen una unitat familiar que les aculli i les persones joves que han estat sotmeses a mesures judicials són col·lectius en situació de risc d’exclusió social. Aquestes persones es troben en plena transició a la vida activa: acaben o continuen la formació o, com a molt, inicien l’activitat laboral. En alguns casos no tenen una família que els doni suport. Aquestes persones, des del moment en què s’emancipen, han d’atendre la manutenció, les despeses pròpies de l’allotjament, la comunicació i el transport, i també totes les despeses imprescindibles per poder tenir una vida digna. Així, la situació de necessitat d’aquestes persones està condicionada, d’una banda, per la manca de recursos econòmics i, de l’altra, per la manca de suport familiar. Per afrontar la situació, l’Administració ha de garantir els ingressos necessaris i els recursos adequats per permetre que aquestes persones puguin viure dignament.
La Llei 7/2015 preveu, entre altres mesures, la creació d’una renda mensual lligada al compliment d’un programa d’autonomia personal. L’import de la renda s’ha d’adaptar a les necessitats i les circumstàncies de les persones beneficiàries. A més, l’article 4 defineix els programes que s’han de desenvolupar i els àmbits d’actuació en què s’ha d’intervenir per facilitar l’autonomia personal d’aquestes persones.
Així mateix, en la disposició final segona , la Llei 7/2015 estableix que el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de serveis socials, ha d’elaborar la normativa que reguli aquesta renda mensual en el termini de devuit mesos des de l’entrada en vigor de la Llei. El Decret 52/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors, ja va abordar de manera parcial aquest mandat legislatiu, cobrint una part de les persones destinatàries de la Llei. Ara s’ha optat per seguir desplegant la Llei 7/2015, ampliant el serveis i les rendes que preveu, i completar, així, el mandat.
D’altra banda, en la tramitació del Decret 52/2016, i a proposta tant del Consell de Serveis Socials de les Illes Balears com del Comitè d’Avaluació de Necessitats Socials, s’amplià la possibilitat de gaudir de la renda fins a l’edat màxima de 25 anys, sempre que es compleixin la resta de requisits prevists. En aquest sentit, tant els serveis com la renda que es regulen en aquest Decret fan referència al mateix col·lectiu al qual s’adreça el Decret 52/2016, per la qual cosa l’ampliació de l’edat màxima, més enllà del que preveu la Llei 7/2015, també permetrà, en aquest cas, garantir un procés d’autonomia personal adequat mitjançant una transició més llarga cap a l’emancipació.
Així mateix, el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s’aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s’estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals, en l’annex ja recull els serveis específics per a les persones destinatàries dels programes que preveu la Llei7/2015. Així, es defineixen els habitatges d’emancipació i el servei d’acompanyament. Ambdós serveis, conjuntament amb la renda d’emancipació, persegueixen l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques de les persones joves que inicien el seu programa d’autonomia personal, i es regulen sota les competències exclusives del Govern de les Illes Balears.
El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Direcció General de Menors i Famílies la competència per dur a terme polítiques de promoció i suport a les famílies i unitats de convivència.
Finalment, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, cal dir que queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma desplega la regulació dels serveis i les rendes que preveu la Llei 7/2015; de proporcionalitat, atès que la regulació respecta les competències insulars; de seguretat jurídica, motiu pel qual s’ha optat per un decret específic, que permet cobrir el conjunt dels col·lectius prevists per ser beneficiaris de les rendes d’autonomia personal i definir els serveis als quals poden accedir, tal com preveu la Llei 7/2015; de transparència, pel qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma; i, finalment, d’eficiència, atès que es regulen els requisits dels serveis socials destinats a persones en procés d’autonomia personal, en concordança amb la necessària qualitat que han de tenir els serveis socials, prevista en la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.
Per tot això, a proposta de la consellera de Serveis Socials i Cooperació, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 25 d’agost de 2017,
DECRET
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Objecte
-
Aquest Decret té per objecte definir els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures administratives de protecció o a mesures de justícia juvenil, així com la forma i el procediment d’accés i la llista d’espera per gaudir d’aquests serveis públics.
-
També té per objecte regular la renda d’autonomia personal per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil d’acord amb la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, amb la finalitat de contribuir a aquest procés.
Àmbit d’aplicació
-
Aquest Decret és d’aplicació a les entitats titulars i gestores dels serveis d’emancipació a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
Així mateix, resulta d’aplicació a les persones que o bé han accedit o volen accedir als serveis que s’hi regulen o bé gaudeixen de la renda d’autonomia personal o la volen sol·licitar.
TÍTOL II
Serveis per a joves en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba