Decret 36/2019, de 10 de maig, pel qual es regulen els habitatges desocupats, el Registre d’habitatges desocupats de grans tenidors i el procediment de cessió obligatòria per part dels grans tenidors
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
La Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, dedica el capítol IV del títol IV als habitatges desocupats.
La Llei estableix el concepte d’habitatge desocupat com el que roman deshabitat de manera continuada durant un temps superior a dos anys, sense cap causa que en justifiqui la desocupació.
A fi d’evitar aquesta situació de desocupació, es preveu la necessitat de dur a terme polítiques de foment per potenciar la incorporació al mercat d’aquests habitatges desocupats i s’estableix el deure de col·laboració en la detecció d’aquestes situacions.
Per tal de facilitar la mobilització del parc d’habitatge existent que es troba desocupat la titularitat del qual correspon a grans tenidors, és necessària una eina que en permeti el control i la gestió de manera eficaç i que, a la vegada, serveixi per obtenir informació valuosa a l’hora de dissenyar les polítiques públiques en matèria d’habitatge; aquests són alguns dels motius principals pels quals es crea el Registre d’habitatges desocupats.
Els habitatges desocupats de grans tenidors que constin inscrits en el Registre poden ser objecte de cessió temporal a l’Institut Balear de l’Habitatge (d’ara endavant, IBAVI), que s’ha d’encarregar de gestionar-la pel termini establert per als contractes de lloguer d’habitatge habitual en la normativa bàsica estatal, prorrogable per acord mutu de les parts.
Amb l’aprovació d’aquest Decret es pretén establir el marc reglamentari necessari per tal de regular, d’una manera objectiva i transparent, el procés de cessió temporal dels habitatges desocupats, amb observança de la normativa existent en matèria d’expropiació. Així doncs, s’estableixen els requisits, els límits i les condicions de la cessió, així com els termes d’aquesta.
Aquesta cessió s’ha de produir tenint en compte totes les condicions i els requisits establerts per llei i reglament, i amb la fixació d’un preu just per la cessió temporal.
Per tal de fixar el preu just, en cas de discrepàncies en la determinació, es crea el Jurat de Cessió d’Habitatges Desocupats com a òrgan administratiu, sense personalitat jurídica i compost per juristes, arquitectes i arquitectes tècnics.
Finalment, en aquest Decret es regula la gestió dels habitatges cedits a l’IBAVI a l’efecte de l’adjudicació a les persones o famílies necessitades. L’IBAVI assumeix la gestió dels habitatges cedits, regula el procés d’adjudicació d’acord amb la normativa d’adjudicació i equipara aquests habitatges cedits, atesa la seva condició, als habitatges protegits.
II
El títol competencial per a la regulació de la matèria objecte d’aquest Decret el determina l’article 30.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que atorga a aquesta Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria d’habitatge.
A l’empara d’aquesta competència exclusiva, es va dictar la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, la qual, en la disposició final primera , autoritza el Consell de Govern a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquesta Llei, i també la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat a dictar, si escau, les ordres de desplegament.
La Llei 5/2018 remet a un desplegament reglamentari posterior el procés d’inscripció, la modificació i la cancel·lació de les dades del Registre, així com totes les disposicions que siguin necessàries per al funcionament correcte. També remet a desplegament reglamentari el procediment per reclamar la cessió d’habitatges desocupats, les rendes aplicables i la resta de les condicions aplicables a la cessió. En aquest Decret s’ha tingut en compte el que estableix, en aquest sentit, el Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.
L’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que en l’exercici de la potestat reglamentària les administracions públiques han d’actuar d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Aquest Decret s’adequa als principis esmentats en els aspectes següents:
a. Principi de necessitat: la iniciativa normativa queda justificada atès que deriva d’un manament legal establert en la Llei 5/2018. La necessitat d’aprovar aquest Decret respon a la necessitat de poder ampliar el parc d’habitatge existent i poder oferir-lo a persones amb dificultats per a l’accés a un habitatge digne.
b. Principi d’eficàcia: el Decret respecta el principi d’eficàcia atès que es considera l’instrument idoni per garantir les finalitats perseguides.
c. Principi de proporcionalitat: el Decret conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats per cobrir amb la norma.
d. Principi de seguretat jurídica: aquest principi també es compleix, atès que la iniciativa normativa s’exerceix de forma coherent amb la resta de l’ordenament jurídic.
e. Principi de transparència: les administracions públiques, en aplicació d’aquest principi, han de possibilitar un accés senzill, universal i actualitzat a la normativa en vigor i als documents relatius al procediment d’elaboració, en els termes de l’article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, a més de facilitar una participació activa dels destinataris potencials en l’elaboració de les normes. D’acord amb l’article 133 de la Llei 39/2015, s’ha duit a terme el tràmit de consulta prèvia a la ciutadania mitjançant la pàgina web Participació Ciutadana i el tràmit d’audiència i informació pública per un període ampli, cosa que ha possibilitat la participació dels ciutadans des d’un primer moment.
f. Principi d’eficiència: la iniciativa normativa ha d’evitar càrregues administratives innecessàries o accessòries i racionalitzar la gestió dels recursos públics en l’aplicació. No obstant això, la creació i la posada en funcionament del Registre d’habitatges desocupats implica l’existència de càrregues per part dels grans tenidors, com són la comunicació a la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat de la relació d’habitatges desocupats dels quals siguin titulars per inscriure’ls, així com l’aportació de dades referents a aquests habitatges.
Així doncs, per tal de donar compliment al manament establert per la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears; a proposta del conseller de Territori, Energia i Mobilitat; consultat el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, que ha emès el Dictamen núm. 17/2018; d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 10 de maig de 2019, dict el següent
DECRET
TÍTOL I HABITATGES DESOCUPATS
Objecte
Aquest Decret té per objecte desplegar el que s’estableix en el capítol IV del títol IV de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, i, en concret, regular el Registre d’habitatges desocupats de grans tenidors, el procediment d’inscripció, la modificació i la cancel·lació de les dades del Registre, el procediment de cessió a l’IBAVI de la gestió dels habitatges desocupats de grans tenidors inscrits en el Registre, així com els criteris de gestió d’aquests habitatges per part de l’IBAVI.
Habitatge desocupat
-
D’acord amb el que estableix l’article 36 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, s’entén per habitatge desocupat el que roman desocupat de manera continuada durant un temps superior a dos anys, sense cap causa que en justifiqui la desocupació. En tot cas, l’ocupació ha de ser efectiva i no és suficient l’existència d’un títol jurídic habilitant.
-
Es presumeix que un habitatge es troba desocupat quan hi ha algun dels indicis següents, sense que aquesta llista tengui la consideració de tancada:
— No es destina de forma efectiva a l’ús residencial previst legalment.
— No consta cap persona empadronada actualment a l’habitatge.
— La recepció de les notificacions i del correu es faci en un lloc distint de l’habitatge.
— Les declaracions o els actes propis del titular de l’habitatge.
— El consum mínim dels serveis subministrats d’aigua, gas o electricitat són anormals.
A l’efecte del consum de subministraments, s’ha de tenir en compte la mitjana habitual per habitatge i any que resulti dels valors proporcionats per les empreses subministradores que prestin serveis a la localitat de referència. A falta d’aquestes dades, es poden utilitzar els valors indicats en els apartats següents, que poden ser objecte de modificació o actualització reglamentària:
a) El consum d’aigua que, a falta d’informació més específica per part dels serveis subministradors corresponents, permet considerar desocupat un habitatge:
— Si és inferior a 0,21 metres cúbics per habitatge i mes.
— Si és inferior a 2,47 metres cúbics per habitatge i any.
b) El consum d’electricitat que, a falta d’informació més específica per part dels serveis subministradors corresponents, permet considerar desocupat un habitatge:
— Si és inferior a 24 kilowatts hora per habitatge i mes.
— Si és inferior a 291 kilowatts hora per habitatge i any.
-
Si d’ofici o per denúncia es té constància que un habitatge es troba desocupat, s’ha d’iniciar el procediment d’inspecció, i sancionador si escau, que sigui necessari, per tal de determinar si l’habitatge es troba efectivament desocupat o no.
Causes justificades de desocupació
Es considera que hi ha causa justificada per a la desocupació continuada en els casos següents:
— Que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba