Decret 30/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen els procediments per a l’autorització i l’obertura de noves oficines de farmàcia
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La reforma de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, mitjançant el Decret llei 1/2014, de 14 de novembre, ha suposat el que es pot anomenar un gir copernicà respecte del sistema fins aleshores vigent a les Illes en matèria d’autorització d’oficines de farmàcia. La Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, ha estat el resultat de la tramitació com a Projecte de llei del Decret llei 1/2014, de 14 de novembre, que ha quedat derogat, i que obliga a introduir puntualitzacions en aquest Decret, concretament pel que fa al procediment d’elaboració de la planta farmacèutica i el termini per elaborar el catàleg farmacèutic, que ja no serà necessariament de quatre anys sinó que aquest termini ha passat a ser tan sols un màxim.
Així doncs, arran de la reforma esmentada, s’ha evolucionat d’un sistema en què la planificació farmacèutica era molt dificultosa, fins a un sistema en què la idea de planificació, amb l’objecte de satisfer l’interès general en matèria d’atenció farmacèutica, esdevé la idea cabdal.
La qualificació com a servei públic i el reconeixement de l’interès general que està associat a la prestació farmacèutica a favor dels ciutadans és una constant en el nostre sistema sanitari i en la seva configuració legal. En aquest sentit, l’article 84.6 de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, declara la condició de les oficines de farmàcia com a establiments sanitaris privats d’interès públic.
Aquest accent marcat de servei públic no pot fer més que comportar que, amb vista a l’organització del sistema d’oficines de farmàcia, s’acudeixi al concepte de la planificació i no a una altra cosa. Per això, l’article 84.2 de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, disposa que les administracions sanitàries han de dur a terme l’ordenació de les oficines de farmàcia, i han de tenir en compte criteris com ara la planificació general de les oficines de farmàcia a fi de garantir l’assistència farmacèutica adequada.
Ara bé, malgrat el que s’exposa, allò que és més cert és que la Llei 7/1998, de 12 de novembre, va consagrar un sistema d’autorització d’oficines de farmàcia que, ben sovint i en la pràctica, deixava a la decisió i al simple interès d’un particular, professional de la farmàcia, la iniciativa de provocar la declaració administrativa de reconeixement de la possibilitat d’instal·lar en una zona farmacèutica una nova oficina de farmàcia.
Cal recordar aquí que aquesta autorització no era cap altra cosa, ja que el procediment no atorgava al promotor un dret envers la titularitat d’aquesta nova oficina de farmàcia autoritzada, atès que l’adjudicació de la titularitat es produïa a posteriori després d’un procés de concurs públic i obert d’adjudicació.
En conseqüència, una vegada presentada la sol·licitud d’autorització, l’Administració havia de comprovar si, de manera simplement numèrica, concorrien els requisits d’augment de mòduls de població en una determinada zona farmacèutica —augment de població resident censada més la suposada població flotant turística i de segona residència— i, havent comprovat aquests extrems i amb l’audiència prèvia a les persones interessades, dictar, si esqueia, una resolució per la qual s’autoritzava una nova oficina de farmàcia dins la zona farmacèutica. A partir d’aquest moment havia de començar un procés que, en primer lloc, havia de conduir a l’adjudicació de l’oficina de farmàcia, i després designar el local i autoritzar-ne l’obertura.
S’ha de dir que aquest procediment d’autorització, o si més no la primera fase, s’havia de dur a terme sense poder fer cap anàlisi de la viabilitat geogràfica de l’oficina de farmàcia, ateses les normes de separació per distàncies mínimes entre oficines. D’altra banda, cal insistir que la relació que hi havia entre la sol·licitud d’inici d’un procediment d’autorització que formulava en qualsevol moment un particular i el començament del procediment administratiu d’autorització de la nova oficina de farmàcia impossibilitava que d’alguna manera es pogués fer una anàlisi de conjunt i sistemàtica pel que fa a la planta farmacèutica de les Illes Balears i a les necessitats autèntiques d’oficines de farmàcia a les Illes.
Mostra d’aquesta situació és el fet que en els darrers anys, en cap cas, ni els plens dels ajuntaments potencialment interessats, ni el Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears ni la mateixa Administració sanitària —legitimats tots d’acord amb la Llei 7/1998, de 12 de novembre, per promoure autoritzacions de noves oficines de farmàcia— no ho varen fer, i que l’Administració farmacèutica es va haver de limitar a gestionar les sol·licituds d’autorització de noves oficines de farmàcia.
Aquest sistema va començar a presentar mostres d’esgotament amb cada vegada més dificultats per ubicar, en determinats nuclis de població, les oficines de farmàcia autoritzades, com també el nombre de farmàcies que han tancat les portes perquè són inviables o que han hagut de recórrer a programes d’ajuts públics per poder continuar l’activitat.
Així doncs, es va plantejar la necessitat de reformar el sistema d’ordenació farmacèutica de les Illes, reforma que va cristal·litzar per mitjà del Decret llei1/2014, de 14 de novembre, a través del qual s’ha duit a terme aquest canvi.
Entre les possibles configuracions de l’ordenació farmacèutica, i com palesa l’actual Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, es va optar per un sistema de proximitat mediterrani de farmàcia, el qual, mitjançant un cert grau d’intervenció administrativa, tenint en compte l’interès general, cerca garantir una atenció farmacèutica adequada, professional i físicament pròxima a la totalitat de la població i en la totalitat del territori en què s’aplica aquest sistema, davant de sistemes propis de països anglosaxons que fien l’atenció farmacèutica a un mercat lliure.
Aquesta reforma que ha duit a terme l’actual Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, ha suposat, doncs, la desaparició del model d’autorització asistemàtic de la redacció anterior de la Llei7/1998, de 12 de novembre, i la substitució per un model que preveu la realització d’ofici per part de l’Administració farmacèutica de cinc procediments successius —no fases d’un mateix procediment— que, d’allò més general a allò més concret, van des de la divisió territorial de les Illes Balears en zones farmacèutiques, fins al procediment d’autorització de l’obertura d’una oficina de farmàcia.
D’aquests cinc procediments, els dos primers —definició de les zones farmacèutiques, definició del catàleg—, a diferència del sistema anterior, els inicia exclusivament d’ofici l’Administració, igual que el procediment de concurs d’adjudicació, que l’inicia d’ofici l’Administració, i s’emmarquen tots dins una programació o temporalització quadriennal i han de garantir l’audiència als interessats.
Així doncs, en primer lloc, l’actual Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, regula el procediment administratiu per a la definició de la planta farmacèutica —com a procés de zonificació en unitats físiques del territori de les illes, en cadascuna de les quals es garanteix l’existència com a mínim d’una oficina de farmàcia— i un procediment administratiu posterior per a la definició del catàleg d’oficines de farmàcia, en el qual es determina l’oferta total d’oficines de farmàcia (ja existents o vacants) que correspon a cada zona o unitat territorial farmacèutica, així com la determinació més precisa, si escau, de la seva ubicació geogràfica.
Aquests nous procediments, que en la pràctica suposen la desaparició del procediment anterior d’autorització, condueixen inexorablement a la necessitat de donar una nova redacció a la secció 1a del capítol II del Decret 25/1999, de 19 de març, pel qual s’aproven les zones farmacèutiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears, adaptada a la idea d’uns procediments administratius que inicia d’ofici l’Administració, amb la finalitat de fer l’anàlisi de conjunt de les necessitats d’atenció farmacèutica a les Illes i de reflectir-ne el resultat.
D’altra banda, l’actual Llei 1/2015, de 19 de febrer, també ha introduït modificacions importants en la configuració del procediment de concurs per a l’adjudicació d’oficines de farmàcia i encomana al desplegament reglamentari la configuració del barem de mèrits, la qual cosa obliga de bell nou a reformar el Decret 25/1999, de 19 de març, concretament la secció 2a del capítol II i l’annex II del Decret. Així mateix, si bé amb intensitat menor, és objecte de reforma la regulació reglamentària dels procediments de designació de local i d’autorització d’obertura i posada en funcionament d’una oficina de farmàcia que completen el conjunt de procediments, que van des de la planificació farmacèutica fins a l’oficina de farmàcia concreta oberta al públic.
Per tant, i atès que les modificacions que ha introduït l’actual Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, afecten pràcticament en la seva totalitat el Decret 25/1999, de 19 de març, s’ha elaborat un nou decret que recull el desplegament reglamentari dels procediments per a l’autorització i l’obertura de noves oficines de farmàcia.
Per concloure, s’ha considerat que és pertinent també reformar el Decret 65/2001, de 27 d’abril, pel qual s’aprova el procediment d’autorització de trasllats, transmissions, obres de modificació i amidament de distàncies d’oficines de farmàcia a les Illes Balears, reforma puntualíssima que es recull...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba